Navarro, M. Lluïsa

Revistes Catalanes amb Accés Obert

- a b r i l 2005 MEMÒRIA ORAL 
MARIA LLUÏSA NAVARRO 
Josep lladó i pascual, 
el tarannà d'un poeta 
ón les sis de la 
tarda d'un dia d'hi-
vern, ens trobem a 
casa seva, és fosc j 
una llum indirecta il-lumina l'ha-
bitació, caldejada per la vermellor 
de dues estufes. Estem asseguts en 
dos sofàs diferents i comencem a 
fer-la petar de cara a aquesta 
entrevista. 
Josep, m'agradaria que m'ex-
pl iquis una mica com veus 
Argentona, la d 'ara í la de la teva 
infantesa. 
Bé, els records de la infantesa 
sempre acostumen a afavorir la 
idealització dels records que tens 
del teu poble, d'algunes circums-
tancies. L'Argentona de la meva 
infantesa era ima Argentona que 
no arribava als 3-0()() habitants, 
per tant era un poble petit, era 
una Argentona on la mainada 
podia sortir t ranqui l · lament al 
carrer a jugar, sense cap mena de 
temor per la qüestió dels vehicles 
i del trànsit en general, ja que ales-
hores eren comptats els vilatans 
que tenien el vehicle. 
Nosaltres jugàvem a la vorera 
del cap/tol a frontó i .sortíem tran-
quil·lament al mig de la carretera 
sense tenir por de cap vehicle si, 
de tant en tant, pa,s.sava im camió, 
encara ens hi enfilàvem a darrera 
fins a Sant Sebastià, alià baixàvem 
I, altra vegada, avall a esperar que 
en passes un altre. 
Tot això passava al carrer 
Gran? 
Si, la meva Argentona ha sigut 
l'Argentona del carrer Gran, enca-
ra que jo no hi vaig néixer, jo vaig 
néixer al carrer Sant Miquel. De 
molt petit que visc at Carrer 
Gran, tant a la meva casa de sem-
pre a Ca l'Oriol com a la Florida, 
allà també hi vaig estar uns anys. 
El carrer Gran ha estat el meu 
escenari predilecte. Encara que en 
aquella època, tant podíem jugar 
al carrer Gran com al Sauló del 
Cementiri o al Sauló del Puig,.. 
Voltàvem tot el poble. 
Parla una míca del Cen t r e 
Parroquial d'aquella època. teatre sense haver fet mai teatre. 
El Centre Parroquial en aque- hi anava cada dia a assajar encara 
lla època era el tot d'Argentona, que només fos a dir "Déu-vos 
era l'iinica entitat que funcionava guardi". Allà, hi anava el meu 
més o menys bé, però és que tam- oncle i el meu pare que feien tea-
poc n'hi havia cap més. tre, tota aquesta generació que 
ens ha precedit i que ja havien 
D e quina època parles? pujat en l 'ambient i, que, a l'aca-
Estic parlant dels anys 4 0 i bar la guerra i formar el Centre, 
primeries dels 50. El Llaç d'Amis- varen continuar-hi fent teaire. 
tat com a entitat i com a activitat 
va tardar molt més en arribar. El C o m a r g e n t o n í d e to t a la 
Centre Parroquial des que es va vida com veus l 'evolució del 
acabar la guerra que va començar poble? 
a funcionar. Allà, s'hi aplegava la Crec que Argentona ha millo-
canalla de tot el poble, sense cap rat, a pesar que com et deia 
mena de discriminació en quant a abans, tenim una visió idealitzada 
creences o d'ima manera de ser del nostre temps, de la nostra 
dels seus pares; allà, tothom hi infantesa i jovetitut, i els pobles 
cabia, per a mi ha sigut l'escola de com les persones van canviant 
formació diguem-ne literària; allà amb el temps, la joventut d'avui 
va sorrir la revista fcoí, al principi t indran idealitzada l 'Argentona 
hi vaig col·laborar poc, desprès, ja que a nosaltres ens sembla que no 
hi vaig participar més; allà, hi és tan bona, però per a ells serà la 
anava més que res a treure el cap, seva Argentona i quan es vulguin 
tenia el costum d'anar a treure el fer innovacions també diran 
cap a tot arreu. aquesta no es lArgenioria auiènfi-
Per exemple, amb el grup de ca que nosaltres recordem. 
CENTRE D'ESTUDIS ARGENTONINS JAUME CLAVELL 
Josep Lladó. Foto de 
Jordi E^ea per al llibre 
Retrats. Gent del poble. 
Argentona 
m 
MEMÒRIA ORAL folHts -^abri l"aÓ05 
Q u i n a és per tu l 'Argentona 
del futur? 
Crec que Argentona ha de créi-
xer ja que estem en inia àrea que 
com tots els pobles al voltant de 
Barcelona han de créixer, no es 
poden atiitar, el que fa falta é.s que 
creixi he, ordenadament. En quant 
al nombre d'habitants jo crec que 
d'aqm' quin/e o vint anys podrà 
tenir al voltant tie 20.000 habitants 
i si no hi arriha, poc s c n faltarà. 
Tingues en compte una cosa, el 
creixement hutnà comporta també 
el crcixenieni itutustrial per dir-ho 
d'alguna manera, i hi haurà més 
gent i seran necessaris més lloci de 
treball i, aleshores, s'ha de contem-
plar la possibilitat que prosperi la 
indt'istria, i també es important el 
control o mirar quines indústries 
s'estableixen al poble i que servei-
xin per a cobrir les necessitats de 
feina de la població. 
C o m veus el tema de la gent 
grau? 
En quin sentit? 
La relació de la gent gran a m b 
els joves, per exemple. 
Els punts de vista de la gent 
gran són molt diferents als de la 
joventut i moltes vegades és difícil 
de condi inar aquests p u n t s de 
vista, j o crec que la gent gran ha 
de fer coses pensant que és gent 
gran i els joves han d 'acceptar 
aquesta manera de fer. Crec que 
hi ha gent que, després de jiibilar-
sc, pot ser molt vàlida. Hi ha coses 
que es poden fer, aquelles activi-
tats que sÓTi pròpies d 'una perso-
na qiie han sigut segiuameni af^ -
cions de tota la vida, pintar, e t c , 
endavant , totes aquelles coses de 
les quals es puguin aprofitar 1 ex-
periència de les persones, encara 
que l'experiència moltes vegades 
és personal i intransferible. 
Bé, crec que ja m'has donat 
una idea de la teva experiència 
personal i intransferible sobre 
Argentona, Í no cm queda res més 
que donar- te les gràcies pel teu 
temps i ílns aviat. 
a^ctualitat 
Cal Guardià 
Finalment l'afer de Cal Guardià, després de mes 
de dos anys de polèmica, ha pres un camí; el de 
l 'enderroc. Per a ler una mica d'història dels fets 
més recents, i després d 'uns aldarulls per part de 
membres de la Plataforma en defensa del centre his-
tòric d'Argentona al ple nuuiicipal del mes de marí,, 
es va conèixer que rAjínitament havia atorgat a la 
promotora privada. Mas Vilanova, la llicèiicia d'en-
derroc del coniïnit. A resultes d'això, la regidora 
Assumpta Boba i dos joves niés, es tancaren el 
dijous 10 de niari; a Cal Guardià, d 'on foren des-
allotjats i detinguts el dia següent pels Mossos d'Es-
quadra. El dillinis 14 de març s'inicia el desnuni-
tatge del portal i la finestra exterior de Cal Guardià 
i la mateixa setmana es duu a terme l 'enderroc de 
tot el conjtmt, enderroc que va finalitzar el dime-
cres 6 d'abril. 
Tot s'havia desencallat quan cl 7 de febrer la 
Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Bar-
celona comimicà a TAjuntament d'Argentona que 
en la reimit) del 4 de febrer es va acordar aiuorit/ar 
l 'enderroc de Gal (iuardià. Coni a condicionant 
s'imposava el desmiuuatge del portal i la finestia 
exteriors per part t l im arqueòleg Í el seguiment pel 
servei d'arquet)l()gia de la Direccié) t.ieneral dels irc-
halls de deconstriicció. Cal dir que aquest seguiment 
no fou efectiu fins al dia 30 de març, quan feia gai-
rebé dues setmanes que iiavia començat l 'enderroc. 
mercès a Ics gestions realitzades pel Centre d'Estudis 
i per la Plataforma, atès que el Servei de Patrimoni 
Arquitectònic havia manifestat que ningii ([iromo-
tor o ajuntament) els havia comimicat el seu inici. 
Per aquesta causa es van malmetre i ta! volta perdre 
algunes de les pedres que .s'havien numerat corres-
ponents a les tres portes interiors i les finestres de 
Can Doro. Posteriorment, i mentre es feia e! segui-
nicnt, es va malmetre part de la coberta de la mina 
del segle XVII!. 
Ara l'únic que resta del conjtmt és la capella i la 
font de Sant Domingo , ja que és un element catali>-
gat a nivell patrimotiial. i en la resolució del director 
genera! de Patriuioiú Cultural ile data 21 de febrer 
demanava que s'estahlissin els mitjans tècnics ade-
quats per protegir ia (oni. Suptisem que en mi ter-
mini breu s iniciarà el rebaix del leireïu' per portar a 
terme el projecte constructiu, i cal que en aquest cas 
la promotora i e! mateix ajimtanieTU siguin diligents 
en posar-ho en coneixement de la Generalitat per tal 
de fer efectiu el seguiment i, si s escau, les cales [irè-
\Íes, per poder estudiar i analitzar els presumpies 
vestigis arquitectònics del subsòl i evitar que es mal-
meii cap vestigi històric més. 
CENTRE D'ESTUDIS ABGENTONINS JAUME CLAVELL 


Josep Lladó i Pascual, el tarannà d'un poeta

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert