Roqué Margenat, Josep M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CENTRE D’ESTUDIS ARGENTONINS JAUME CLAVELL 11
En les excavacions que es van fer a l’any 1981, dins 
l’església de Sant Andreu efectivament es va trobar 
una tomba de dimensions més grans de les 
habituals, que podria correspondre, si més no, 
a un familiar d’aquell  pagès
Els Orígens                                
l passat 16 de 
desembre tingué 
lloc a Òrrius l’acte 
de presentació del 
projecte referent al Gegant del 
poble. La iniciativa va sortir d’al-
guns membres dels Amics del 
Pessebre Vivent.  Hi ha una justi-
ficació històrica, que va ser expo-
sada als assistents tot i recordant 
els fets següents.  
Ja fa molt de temps, un petit 
grup d’orriencs érem al voltant de 
la llar de foc en una casa de pagès, 
una vesprada  d’hivern, fent petar 
la xerrada bo i esperant el sopar. 
Tot i recordant temps passats, 
un dels presents va començar a 
explicar una història que havia 
sentit de quan era petit. 
“En un poble del Maresme 
hi havia viscut un pagès sol, que 
ni els veïns en sabien el nom. Li 
deien un malnom perquè sovint 
parlava de la pesta (la febre 
negra) que l’havia deixat sense 
família; primer la canalla, després 
la dona. Un dia el trobaren mort 
a casa seva i el Consell de la Vila 
es va fer càrrec de les seves poques 
pertinences. 
Passà temps i un dia volgue-
ren prendre possessió d’aquella 
casa ja mig derruïda i les quatre 
coses que hi havia a dins. Hi tro-
baren un bagul antic amb diver-
ses peces de roba vella de mides 
grosses, poc freqüents.
En principi tot era per llen-
çar. Però els cridà l’atenció que en 
un replec d’una casaca,  una vora 
mal cosida hi deixava veure  un 
petit  pergamí curosament plegat. 
Al desplegar-lo amb compte, gai-
rebé es desfeia  a les mans, a causa 
de  la humitat.   
A la cara de davant s’hi ende-
vinaven unes lletres. La primera 
tant podia ser una A, com una 
B o una P, de tan esborrades 
que estaven. A continuació es va 
poder llegir amb dificultat “des-
cellecs”. Algú s’ho va copiar en 
un tros de paper.
A l’altra cara, van veure que 
estava escrit, mig en llatí mig en 
català. L’encapçalament en llatí 
(Noverint universi anno...) feia 
pensar en  un testament. 
En el lloc de la data, amb 
molta dificultat es pogué llegir 
quadraginta primo, és a dir, 41, 
restant la xifra corresponent al 
segle i el mil·lenni tacada  de tal 
manera que resultava totalment 
il·legible.
Més avall es va deduir del 
malmès document que es volia 
expressar la voluntat de ser enter-
rat in termino parrochie sancti 
andree de orrius en lo vas o fossar 
de dita església.
En les excavacions que es van 
fer a l’any 1981, dins l’església de 
Sant Andreu efectivament es va 
trobar una tomba de dimensions 
més grans de les habituals, que 
podria correspondre, si més no, a 
un familiar d’aquell  pagès.
Recordant aquests fets his-
tòrics indiscutibles, pensem que 
el millor homenatge que podem 
retre a aquell pagès i tantes altres 
persones que amb circumstàn-
cies personals distintes,  però per 
sobre de tot, lluitaren per la seva 
supervivència, pel manteniment 
i defensa de la seva identitat, 
garantia del redreçament i pros-
peritat del  nostre poble, és fer-ne 
una   representació al·legòrica, 
que pugui restar entre nosaltres 
per sempre més.
Hem proposat, doncs, al 
poble d’Òrrius fer una tal repre-
sentació en homenatge al pagès 
orrienc de tot temps, representat 
al·legòricament per una figura 
gegantina que hauria d’ostentar 
diversos  signes d’identitat, com 
ara:
– un pergamí, com a símbol 
dels privilegis que la Corona 
concedí als orriencs ja en 
temps del rei Jaume I  en 
reconeixement a la contri-
bució en diversos fets bèl-
lics
– un escut, el més antic i esca-
ient és el que hi ha a la clau 
de volta al cor de l’església 
de Sant Andreu
– un saquet de monedes, en 
recordança de les cèlebres 
monedes comtals troba-
des dins l’església de Sant 
Andreu i també a la gran 
quantitat de despeses que la 
pagesia d’Òrrius va haver de 
suportar al llarg del temps.
– un fusó i un esclopet, com a 
símbol de la  pagesia concre-
tat en les dues eines pròpies 
del segar i de la verema, i       
– un barret de caçador ja que, 
des de personatges il·lustres 
fins pagesos i  bosquerols, 
Òrrius ha ofert històrica-
E
que ve el gegant d’òrrius!
AC
TU
AL
IT
AT
JOSEP M. ROqUÉ MARGENAT
fonts 54 - abril 2013
CENTRE D’ESTUDIS ARGENTONINS JAUME CLAVELL12
ment un espai de caça abun-
dant. 
En la mateixa assemblea 
popular indicada més amunt, el 
poble d’Òrrius es va manifestar 
lliurament i va triar el nom de 
pila del futur Gegant entre els 
tres possibles. Va ser Andreu el 
nom escollit i el sobrenom des 
Céllecs o en la forma equivalent 
Descéllecs.
Es preveu la seva presentació 
en societat el proper juliol en 
ocasió de la Festa Major d’es-
tiu. Per tal de tirar el projecte 
endavant, caldrà el recolzament 
de persones amb experiència i, 
per això, ja hem demanat  col-
laboració tècnica als Geganters 
d’Argentona amb els quals vam 
tenir una reunió el passat dia 1 
de febrer amb resultat ben posi-
tiu.
abril 2013 - núm. 54 Josep M. Roqué Margenat


Que ve el Gegant d'Òrrius

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert