Busquets, Ramon

Carbonell, Eudald

Culí, N.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ELS TEMPS PALEOLiTICS 	 A MANERA DE PREAMBUL
La cornarca del Freser, fortarnent connec-
tada a Ia barrera pirinenca, s'estén des dels
pics del Puigmal i Balandrou fins a Ripoll
mateix, a Ia ccnfiuència del Ter i del Freser;
limita a l'oest amb Ia Cerdanya, al sud es
posa dins Ia comarca del Ripollès i a l'est amb
Ia vail de Camprodon. La travessa Ia nacio-
nal 152 de Barcelona a Puigcerdà. No ens
fixarem en les limitacions jurIdiques sinó en
es geogràfiques, que ens donaren uno visió
més real de les comunicacions prehistôriques.
La Vail de Ribes té dos parts o passos pel
nord al sud, I un altre a l'est. Pel nord, les
penetracions prehistôriques es podien fer per
Ia Cerdanya, passant més tard cap a Ia Colla-
da de Toses, i entrar a Ia vail per Ia conca del
Rigat (riu que desemboca en el Freser); o pci
Pas dels Lladres, per on varen penetrar més
tard els indogermans. Aquest condicionarnent
de passos geogràfics en algun temps podia
ésser determinat.
EL PALEOLITIC INFERIOR I
MITJA A LA CONCA DEL FRESER
FUSTANYA. - Ad hi trobern dues esta-
dons, una en cova l'altra en superlicie. La
prirnera el <Tut de Fustanyà, es troba situa-
da a 225 rn. de a masia de Fustanyà a uns
60 rn. del camI que va de Ia carretera de Que-
raips a Fustanyà. La seva entrad està situada
a 1.106 m. s.n.m. i a 85 scbre el tàlvec del
riu Freser. La cova està orientada a l'oest I
s'obre sota el cingle de Fustanyà, formidable
muralla de pedro calcària de 40 m. d'alçada,
que protegeix l'entrada del vent i del fred;
aquestes ccndicions son les que fan del Tut
de FustanyO un habitat ôptim, I tinic dels
voltans, per a 'home prehistoric.
((GROBER XAIALSA>>: EUDALD
CARBONELL, NLJRIA CULl I RA-
MON BUSQUETS mb colIaboració
de TONI BUSQUETS, NURIA FONT
I JOAN SOLA.
Histôrio: Conegut des de temps immemo-
rials, ja que era utilitzada corn a refugi pels
pastors i per Ia gent que anava pels carnins
que passen prop, Ia cova del Tut de FustanyO
va sofrir Ia primera espoliació sistemàtica els
anys 50, per un grup de Ripoll que va prac-
ticar una fossa central a tot el llarg de Ia
cove, deixant alguns sectors laterals intàc-
tes. D'aquesta primera espoliaciO es fruità
una trentena de peces de pedro polida, des-
trals neolItiques, etc..., deixant-hi els mate-
rials paleolItics, ja que no els coneixien. Pcs-
teriorment Ia cova ha sofert multiples espo-
liacions, de caràcter no sisternOtic, de es
ELPAI,EBLIT I [	 /..-'7.^,
INF^RIIJA 1 MlG	 r..'i'	 ^
ALACONCAOEL	 ^
FRESER	 i
^ Iz/^Ti
NCNM
/
j'''
.A. ccwz	 i
swpertiae |
Dt.espmiB^''j
lzswrwa'i
AMRNAV
o4 'i
1 z. )
El Paleolitic Interior i Mig a Ia Conca del Freser. Mapa / tèoniques.
quals no en sabem ni els autors, ni els resul-
tots obtinguts. L'any 1971, I'Eudald Carbo-
nell i en Ramon Busquets, recullen un bifaç
calcari i altres restes enmig de Ia terra que
Jo havia estat remoguda amb anterioritat.
Posteriorment a l'any 1973, després d'haver
anat algunes vegades a Ia cova, es va con-
firmar Ia importància que podia tenir el jo-
ciment i es va demanar el permIs per Ia pri-
mera excavació, iniciada pel grup Grober
Xaialsa, del 1 al 8 de setembre del mateix
any 1973. N'excavern un total de tres cates,
quadrades de 1'20 m. utilitzant el sistema de
tres eixos coordenats (x, y, z) cartesians, per
situar les peces.
En uno prirnera operació es netejen les tres
cates fins a quedar-hi els materials no remo-
guts encara. Les peces que surten d'aquest
primer procés de neteja son numerades amb
les sigles TF.R (Tut de Fustanyà-RipolI) -Ia
R, aludia a Ia més coneguda i efectiva de les
exploracions que s'han fet a Ia cova, Ia del
grup de Ripoll.
Seguidament es passà a l'excavació prôpia;
perô, aviat horn pogué apreciar que allô que
a primera vista semblava intacte, també ha-
via estat remenat, i que per tant era intiI
donor la situació de les peces, essent els es-
trots barrejats I les estratigrafies impossibles.
En finalitzar els treballs de Ia primera exca-
vació només s'havia pogut situar una sola
peca, un nucli piramidal de quars. Per aixô,
l'activitat de I'any 1974 en el Tut de Fus-
tanya s'inicià amb un procés de neteja de Ia
cova, consistent a treure'n Ia terra i mate-
rials Jo moguts, deixant tot a punt per a una
segona excavació.
Estudi de Ia indüstria: EIs materials que
més dominen son el quars impur, els calcaris
i el quars pur, I aixô no vol dir que no hi
hagin altres materials menys nombrosos corn
es pot comprovar en Ia segUent Taula I.
Q uars pur	 13,2	 23,6	 50
Quars impur	 46,89	 14,6	 8,7
Granit	 4,7	 11,2	 66,6
Pissarres	 8,1	 15,7
	
53,8
Calcaris	 22,3	 28,1	 36,7
Quarsites	 3,1	 3,4	 30
Grecs	 0,3	 1,1	 100
Altres material	 1,5	 2,2
	
40
Ericara que les dates dels materials cam Ia
pissarra I els calcaris son relatius, és interes-
sant de saber el material que nosaltres consi-
derem que son peces sabre el que no ho és.
Si be d'aquestes se n'han totalitzat 89, degut
a Ies dificultats del material i al desconeixe-
ment de Ia tipologia del calcari, hem classiui-
cat només el material segur.
Corn veiem, el % més elevat de material
que es converteix en peça, és el granit, el
quars pur I Ia pissarra. De les peces classifi-
codes son els ganivets el que més abunda,
els becs de Fustanyà>, nuclis I chopping-
tools.
% de peces
2 f. semicircuferencial	 3,3
1 f. triangular	 1,7
2 choppers	 3,3
1 cunya	 1,7
3 boles polied.	 5,1
1 punto ganivet	 1,7
6 bec Fustanyà	 10.1
2 buril angle died.	 3,3
4 puntes	 6,7
2 denticulats	 3,3
I percutor	 1 ,7
5 chopping-tool	 8,4
3 rascadors	 5,1
10 bifaz (1 car, 1 lanceolé)	 16,9
2 punta bifac	 3,3
I pic curvilini	 1,7
7 ganivets	 11,8
5 nuclis (1 tortuga, 1 piramidal, 2 cares
parallels)	 8,4
La tècnica levallois és inexistent, a tècnica
clactoniana, Ia padem veure en Ia ocornbe
roc>> d'un nucli de tortuga. El retoc pla dels
chopping-tools es combina omb IIabrupte d'aI-
guns rascadors.
Comparació tipolôgica: el plc curvilini es
idèntic al trobat a Pernau n.° 57.
L'estació de superficie de Fustanyà està si-
tuada a 125 m. de Ia masia de Fustanyà a
cavall del nomenat cingle de Fustanyà. La
seva alçada s.n.m. és de 1.145 m. i de 40 rn
sobre I'entrada del Tut de Fustanyà. Es troba
a un nivell de 126 rn. sobre el talvec del riu
Freser.
Hisiària: I'estació fou descoberto per Eudald
Carbonell.
Indstria: un bec de granit, 2 bifacials de
quars de mala factura, I una punta triangular
de quars pur.
PERNAU. - L'estació de superficie de Per-
nau està situada a 20 m. a I'est de Ia carre-
tera nacional 152 de Barcelona a Puigcerda,
en el quilômetre 113 aproximadament.
L'alçada de l'estació s.n.m. és de 805 m.,
I s'aixeca 35 m. sobre el talvec del riu Freser,
està protegida en direcció est per les munta-
nyes de Sant Nan, i és aberta a les vessants
del Freser en direcció Oest I Sud.
Hisfària: L'estació fou descoberta per Eu-
dald Carbonell, pel juliol de 1974, quon bus-
cova possibles terrasses del riu Freser. En
oquesta ocosió va recollir alguns galets de riu
tallats. En altres anodes a I'estació es va orri-
PElbIA\J·61.
TF 111" ·161
FIC.. S
L~W\ 11
",.2.
FIG.lc
FIG.S
RiPOLL t\~ t
TIt 4~ 16)! ~'l.ld1
Fi6.of: ~TO ·alFA~
fiG. ~ : CHOPPU lIlI "OUT
Flc;. e: ENCOCH!
fi'. 1: RA;CAliO~ Lfi'I'tAAi. IltclE fO,,¡fCUl.fir
26
c. S. I'e'ltE 2. {H ,,'" x11
rico.z,: DENTiCUL.AT
,i,. f¡: CHoppj~&·'TOOI. P"'SAMT _ li~A~
pi'. ,: ,woprftK -11)01.
Fi'. ,: !~ACHEltt"¡'T~iM~¡)l~\
bar a recoll ir fins trenta peces, i posteriorment
el nombre s'ha allargat fins a 65.
Estudi de la indústria: en aquesta indústria
hem de distingir els esdats i els galets.
TAULA 1II
RIALP. - El diposit de Rialp esta situat
junt G la carretera de Ribes a Queralps apro-
ximadament en el quilometre 3.250, davant
mateix de la cova de Rialp, pero a I'altre can-
tó de riu.
N." esclats
N.o galets
% esclats sobre galets
% galets sobre esclats
35 2
8 4
81 33,5
19 66,6
2
O
O
O
1 40
4 17
20 70,2
80 29,8
2 pics curvilinis
I chopping-tool
1 buril angle diedric
1 bifa~
6 lasques B (2 lIargues)
5,2
2,6
2,6
2,6
15,8
Com podem observar el percentatge de es-
c1a1's puja molt més que el de galets, i a més
la seva adquisició presenta una tecnica espe-
cial (Fig. 1,2).
Hist'oria: El desccbriment de I'estació ve
de la noticia donada pel se~nyor Enric Sunyer
de la trebolk-l d'un ganivet de quars, en aquell
sector.
Tecnica: Un galet de granit, colpit en sentit
de 90° en la part superior, provoca dues las-
ques B i B', quedant un nucli circular de ceres
par,al·leles ..1 colpint .les lasques B o B' en sentit
de 90° a la part dreta o esquerra de I'eix cen-
tral, es produeix una pe~a P (B o 8'), primaria,
perque la lasca pot produir-n~ més. Ur~ P
(8 o B') col pida en sentit de 90" enmig de I'eix,
es . divideix les dues peces simetriques. En
aquest procés últim la pe~a queda confeccio-
nada encara que no és necessari passar per
1'01'5 els processos graduals expcsats.
Colpit de 90° el nucli de cares paral·leles
que havia restat més amunt en el procediment
de I'extracció de les lasques 8 i 8', el dividim
en dues semicircumferencies, i el nucli A ens
queda dividit en A o A'. Aquestes lasques
seran utilitzades més tard en la 'rabric,ació
d'utensilis. Aquest procés és també realitza-
ble d'altres mol tes maneres, pero totes elles
vénen a tenir unes variacions similars:
TAULA IV
N.O de lasques granit 13 I 10
% 34,5
Peces trobades a Pernau
TAULA V
1 protobi fa~
2 hacheraux
2 choppers
1 cunya
1 encoche
1 elevemen en brut
1 nucli bifa~
3 puntes
7 lasques A (3 lIorgues)
1 denticulat
1 branchoir uniface primaire
3 ganivets
1 bolo poi iedrica
2 f. triangle
O
O
17
45,5
40
100
%
2,6
5,2
5,2
2,6
2,6
2,6
2,6
7,9
18,4
2,6
2,6
7,9
2,6
5,2
27
Indústria: 3 artefactes, 4 bifaces, 1 hache-
rau, 3 puntes (1 Ilan<;a, i 2 triangulars) 2
rasCoCldors (lateral recte pedunculat), 2 ga-
nivets.
SANT NARI. - El jaciment de Sant Nari
esta situat en una de les cinc balmes impor-
1'ants que hi ha a .10 primera zona de roques
calcaries de Sant Nari. S'aixeca 225 m. sobre
el talvec del riu Freser, i 195 per damunt I'es-
t,ació de superfície de Pernau, i al costa~ de
la seva vertical. La seva al~ada sobre el nlvell
del mar és de 1.000 m.
Hisf'oria: Les dues úniques peces que fins
el moment s'han 1'ret, un chopping-tool i un
cor denticulat bitalonat, foren trobades per
Eudald Carbonell descobridor de I'estació.
Indúsl'ria: 1 chopping-tool de quars i 1 den-
ticukrt de calissa.
El primer fet sobre galet de quars, una ex-
tracció lateral, ccnverteix aquest nodl;'1 en
chopper. Una extracció a la part superior el
fa passar a chopping-tool.
La segona es denticulat en forma de cor
amb deu retocs al lIarg de tata l'aresta.
RIPOLL. - L'estació de superficie de Ri-
poli esta situada al cantó del que surt a ma
esquerra de la carretera de Ripoll a Sant Joan,
a uns 200 m. de I'encreuament.
Historia: L'estació va ésser descoberta per
l'Eudald Carbonell i en R,:rmon 8usquets, men-
tre buscaven estacions del Paleolític a la conca
del Freser.
InClústria: Encoche c!actoniana sobre granit,
lasca de granit separada del nucli per encoche
c1actoni,ana. Aquestes són les dues peces que
s'hi han trobat. Comparació tipologica: és
igual a la P. 38.


El Paleolític inferior i mitjà a la conca del Freser

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert