Tanco Serra, Xavier

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Quaderns de Vilaniu, 36: 3-10 (1999) 
Quaderns de Natura 
DIETA DE LA GENETA {Genetta genetta) A LA 
ROUREDA DE ROURE REBOLL {Quercus pyrenaica) 
DE LES MUNTANYES DE PRADES 
per Xavier Tanco Serra 
Paraules clau: geneta, Muntanyes de Prades, nutrició animal, roureda de roure reboll 
Resum: Les Muntanyes de Prades constitueixen una zona d'una gran riquesa faunística, que 
és una conseqüència, a la vegada, d'una gran varietat d'hàbitats. Entre aquests, l'autor se centra en 
la roureda de roure reboll {Quercuspyrenaica) per estudiar la dieta de la geneta {Genetta genetta), 
analitzada a partir d'un nombre abundant de mostres d'excrements, obtinguts a la tardor i a l'hivern. 
Abstract: The great variety of habitats in the Mountains of Prades gives a great variety of 
fauna. The autor basis his research on theoakgrove (QííerciísPyre/iaica) tostudy thediet of the 
genet {Genetta genetta), wich is analysed by means of a great number of samples of excrement 
obtained in autumn and winter. 
Introducció 
L'estudi de la geneta {Genetta genetta) ha estat objecte de nombrosos treballs i estudis 
arreu de la península Ibèrica. Així podem fer referència a diversos autors repartits per tota 
la geografia del territori: Miguel Delibes a Doüana i nord d'Àfrica; Calvifio al nord de la 
península Ibèrica (1984); Alcover a les Balears o Jordi Ruiz Olmo a Catalunya (1987, 
1995,1996). 
Donats aquests referents no ens és difícil imaginar que la dieta de la geneta és ben 
coneguda globalment i que les aportacions seran d'àmbit local. 
Cal destacar d'entre tota aquesta informació, tant per les seves noves dades sobre els 
recursos alimentaris de la geneta com per la zona d'estudi (part del treball es realitza al 
riu Siurana, terme municipal de Poboleda), el treball de Jordi Ruiz Olmo i José M. López 
Martín. 
Així doncs, podem comprovar com els resultat d'aquestes recopilacions ens mostren 
que l'espectre tròfic de la geneta és molt ampli, i acull des d'insectes fins a mamífers de 
petita grandària, tals com: ratolins de bosc o exemplars joves de conill. 
* Treball premiat en el 10è Premi de Natura, convocat el 1997 per l'Institut d'Estudis 
Vallencs. 
El present treball pretén donar a conèixer la dieta d'aquest vivèrrid, concretament 
durant les dues estacions fredes de l'any: tardor i hivern. L'àrea d'estudi, però, és el que 
dóna rellevància a l'objectiu proposat: la roureda de roure reboU {Quercus pyrenaica), 
situada a les Muntanyes de Prades i única a tot el Principat de Catalunya. 
Àrea d'estudi 
Al SE del territori català, trobem les Muntanyes de Prades. 
Incloses dins la Serralada Prelitoral, es delimiten al nord i a l'est pel riu Francolí, i a 
l'oest limiten amb la serralada del Montsant. 
La característica naturalesa de la zona, on es combinen espais de caire eurosiberià amb 
el clima mediterrani, han fet de les Muntanyes de Prades un paradís botànic, amb gran 
diversitat d'espècies, moltes d'elles de gran interès, tant per la seva raresa com per la seva 
escassetat. 
La seva geografia abrupta, amb cingles, barrancs, planes i rius, fan d'aquest territori 
un mosaic divers quant a hàbitat, que va des de la mateixa roureda de roure reboll fins a 
terrenys agrícoles, així com alzinars mediterranis o boscos de ribera (molt més escassos 
i de grandària reduïda en comparació amb l'extensió de les zones abans anomenades). 
Aquesta gran diversitat en vegetació i hàbitats ha estat la resultant de la presència 
d'una gran riquesa faunística, i ha esdevingut per a algunes espècies una zona relictiva 
de la seva distribució en l'àmbit de la geografia catalana, com per exemple en el cas de 
la musaranya menuda {Sorex minutus). 
Les següents figures ens localitzen la zona d'estudi del present treball. Destaca la 
figura núm. 2, que ens mostra la distribució del roure reboll. A l'extrem nord-oriental s'hi 
localitza la latrina. 
Aquesta distribució s'ha emmarcat sobre un plànol. Ortofoto: tossal de la Baltasana 
(inèdit d'Eloi Josa i Josep M. Solé). 
Figura I. Situació de les Muntanyes de Prades al 
territori català 
Figura II. Límit de distribució de la roureda de roure reboU (Quercus pyrenaica) a l'extrem nord-oriental de 
les Muntanyes de Prades limítrof amb els boscos de Poblet i amb el tossal de la Baltasana, com a punt més 
destacable de la zona. (Inèdit: Eloi Josa i Josep M. Solé, 1994). 
Quant a hàbitat, la localitat on ha estat efectuat el treball és constituït per altiplans 
(plans del Pagès, pla de la Moleta), amb zones de gran cobertura vegetal i altres en les 
quals aquesta és absent (tallafocs). La presència de rocam es redueix pràcticament a la 
roca del Grínjol i a la zona de la Cova d'en Pere. 
Materials i mètodes 
Com ja ha estat esmentat, aquest treball ha estat efectuat a la roureda de roure reboll. 
La zona d'estudi ha esta prospectada en diverses sortides, per al millor coneixement de 
l'hàbitat i fauna present en aquest espai. 
Localitzada ja l'anomenada latrina, es va efectuar, els últims dies de la tardor, la 
primera recollida amb un total de 67 mostres. La següent visita fou realitzada en acabar 
l'hivern, en què s'obtingueren un total de 36 excrements, pràcticament la meitat de 
l'anterior. 
El total de preses fou de 142 a la primera mostra i de 65 a la segona, juntament amb 
parts vegetals i restes especificades en els resultats. 
Seguidament, al laboratori, les mostres es deixaren reposar en recipients amb aigua. 
En acabar aquesta maceració, les restes foren filtrades amb aigua calenta a pressió, 
damunt d'una xarxa metàl·lica, per tal de separar les restes identificables (segons les guies 
que es va utilitzar) de les que no ho eren. 
El següent pas, i amb l'ajuda de lupes binoculars i guies per als diferents tipus de 
preses, fou la identificació de cada individu per separat. Les restes trobades en cada 
excrement varen ser dipositades en sobres per al seu posterior recompte, i així obtingué-
rem el total de mostres recollides. 
Hem de referir-nos a la gran quantitat de preses indeterminades que apareixen. 
Aquests casos es deuen al fet que algunes restes, per l'alt grau en què es troben triturades les 
preses, no poden ser identificades. Molts cops apareixen tan sols algunes petites parts d'un 
insecte, un tros de ploma trencat o part d'una mandíbula en el cas dels mamífers. En el cas 
dels rèptils, els resultats mostren fins a quin punt són inidentificables algunes restes, ja que 
el més enllà que s'ha pogut arribar en la seva classificació ha estat en lacèrtids i colúbrids. 
La geneta a la roureda de Quercus pyrenaica 
Com ja ha estat indicat en la introducció, la dieta de la geneta ha estat ben estudiada 
arreu de la península Ibèrica. Ara bé, en el cas de la seva ecologia hi ha encara certs 
aspectes que en resten desconeguts. 
Aquesta manca d'informació es deu presumiblement als hàbits nocturns de l'espècie 
i la seva capacitat per passar desapercebuda als ulls humans. 
De la geneta se'n coneix la distribució altitudinal mitjana, que se situa als 1.500 m i 
en àrees de pluviositat inferior als 800-900 mm anuals. 
Referint-nos al present treball, l'altitud registrada a l'àrea d'estudi és de 1.170 m. 
Aproximadament, s'enregistra una pluviositat, en algunes zones de Prades, de fins a 
900 mm anuals. 
El factor limitant per a la geneta és, si més no, el factor tèrmic (ja que alguns autors 
així ho constaten), de manera que la trobem en espais en què la temperatura mitjana de 
l'any és superior o igual als 0° C els mesos més freds. 
La geneta a Catalunya és present principalment a l'alzinar mediterrani. També en 
pinedes i suredes, però en menor quantitat a les rouredes. Sovint la trobem en zones amb 
presència de rocam, rius o rierols. Aquest aspecte fa que el present estudi tingui una altra 
característica remarcable: es treballa en un medi en què la geneta es troba en menor 
densitat que en d'altres àrees en què l'espècie és més comuna. 
Tornant a la nostra localització, s'ha de fer esment del factor antropològic, que ha 
afectat profundament la roureda. 
La roureda de roure reboll no és una roureda ben desenvolupada, sinó que és formada 
per multitud de peus crescuts de rebrot després de les tales realitzades i de l'explotació 
fustera que es fa, a la zona, sobre els roures madurs. Així, la comunitat es troba, ara com 
ara, com un bosc mixt amb el pi roig (Pinus sylvestris). 
La geneta, com tots els predadors, es veu limitada per l'abundància de preses en el seu 
hàbitat. Com podrem veure en els resultats, la seva dieta a la zona és molt àmplia, i aprofita 
tots els recursos alimentaris al seu abast; des de mamífers i ocells fins a deixalles 
abandonades per l'home, passant per insectes i fruits (dieta eurífaga). 
El coneixement d'aquestes dades es basa en les restes recuperades dels excrements de 
la geneta, a les anomenades latrines. 
La geneta, com d'altres mamífers (teixó, Meles ineles), té el costum de defecar en 
punts concrets del seu territori, de manera que es produeixen acumulacions de restes, de 
vegades molt importants. Aquests punts són coneguts com latrines, abans esmentades. 
Aquestes es troben situades en punts estratègics de la zona, com sortints de roques, sobre 
cingles o en troncs i nius abandonats. 
A la zona d'estudi, la latrina es troba situada en una cavitat a la roca, i l'acumulació 
d'excrements és important al llarg de l'any. S'ha de destacar la importància, per a detectar 
la presència de la geneta, de les latrines. Ara bé, en altres casos, les petjades al fang o als 
tolls formats durant les pluges delaten també l'existència de l'espècie. 
Quant a la relació de la geneta amb la fauna de la zona, s'han de comentar diversos 
aspectes. 
El primer, com a predador. La seva dieta oportunista i generalista comprèn un gran 
ventall de preses, que són la base de la seva alimentació. Aquesta capacitat la converteix 
en un predador molt important a la roureda de roure reboll. Així, la geneta pot capturar 
des d'ocells de bosc, de la grandària del gaig (Garrulus glandarius), fins a petits 
invertebrats. 
Alhora la geneta comparteix la zona amb la fagina {Martes foina), la guineu (Vulpes 
vulpes) o el teixó (Meles meles). Aquest aspecte competitiu ha estat esmentat per alguns 
autors, i s'han formulat algunes hipòtesis sobre la dieta de la geneta i de la fagina (aquesta 
destaca com a principal competidor en les zones cohabitades per les dues espècies). 
Així mateix, hauríem d'esmentar altres competidors, com els rapinyaires nocturns, 
entre els quals destaca el gamarús {Strix aluco), que es troba en alta densitat a la zona 
(Francesc Parés, Jaume Solé i Xavier Tanco, comentari personal). 
Ara bé, l'anterior posició de predador es pot veure invertida en el paper de presa. 
Destaquem el caçador per excel·lència de la nit, el duc (Bubo bubo), encara que no s'ha 
constatat la seva presència a la zona. Així i tot, s'ha comprovat la predació del duc sobre 
la geneta a la zona propera de la conca del riu Gaià. 
Resultats 
Exposició dels resultats obtinguts de l'anàlisi de les mostres. 
A les taules es mostra, a la primera columna, el nombre d'individus resultants del 
mostreig*, i en la segona el percentatge dins l'alimentació recol·lectada en cada estació. 
Taula I. Mostra de tardor. 
Apodemus sylvaticus 
Mus spretus 
Crocidura russula 
Rattus rattus 
Rattus sp. 
Murids 
Total mamífers 
Garrulus glandarius 
Turdus nterula 
Ocells ind. 
Total ocells 
Lacèrtids 
Colúbrids 
Total rèptils 
Total insectes 
Total preses 
Fruits - llavors 
Deixalles 
Gramínies 
Pedres 
TOTAL 
Nombre de preses 
62 
2 
3 
2 
2 
20 
91 
1 
1 
13 
15 
3 
2 
5 
31 
142 
24 
2 
17 
2 
Percentatge (%) 
33,10 
1,00 
1,60 
1,00 
1,00 
10,70 
48,60 
0,50 
0,50 
6,70 
8,02 
1,60 
1,00 
2,70 
16,60 
75,90 
12,80 
1,00 
9,00 
1,00 
100,00 
* S'indica la presència de llavors, gramínies, deixalles i pedres en diferents excre-
ments, ja que, òbviament, no podem parlar d'individus en aquests casos. 
Taula II. Mostra d'hivern. 
Apodemus syhaticus 
Múrids 
Total mamífers 
Parus caeruleus 
Carduelis carduelis 
Columba palumbus 
Ocell ind. 
Total ocells 
Total insectes 
Total preses 
Gramíníes 
Pedres 
Llavors 
Nombre de preses 
47 
6 
53 
1 
1 
1 
1 
4 
8 
65 
15 
1 
0 
TOTAL 
Percentatge (%) 
58,00 
7,40 
65,40 
1,20 
1,20 
1,20 
1,20 
4,90 
9,80 
80,24 
18,50 
1,20 
0,00 
100,00 
Dins la segona taula i en el total d'invertebrats s'han pogut identificar 5 dels 8 
individus comptabilitzats: Pseudolucanus barbarossa (4) i Calosoma sycophanta (1). 
A la primera taula (la corresponent a la tardor), i també en el cas dels invertebrats, 
identifiquem 4 exemplars de Pseudolucanus barbarossa. En les diverses restes podem 
trobar coleòpters, ortòpters (acrídids, en part), un odonat, un lucànid indeterminat i 
d'altres restes d'invertebrats que no han pogut ser identificades amb la bibliografia 
consultada, cosa que hauria de ser possible si tenim en compte la grandària de les restes 
dels dos insectes. 
En el cas de les restes vegetals de llavors recollides, han estat reconegudes les de teix 
(Taxus baccata) (també trobades en excrements de fagina; Jaume Solé, comentari 
personal) , i les de cirerer (Prunus aviuní), com a més fiables a la proximitat de la zona 
d'estudi. La resta són de classificació dubtosa o indeterminada. 
Les restes reconegudes com a deixalles estan compostes per un tros de bossa de plàstic 
i part d'un recipient de tetrabrik. 
Conclusions 
La dieta de la geneta (Genetta genettd) a la zona d'estudi segueix els cànons 
determinats en d'altres zones estudiades, és a dir, la composició de la seva dieta és de 
caràcter generalista. 
10 
Així doncs, trobem en els resultants finals que, a l'hivern, fins a un 58% de la seva 
alimentació està formada ptrApodeinus sylvaticus, de gran densitat a la zona, segons el 
mostreig realitzat amb trampes per Jaume Solé. 
És, en canvi, a la tardor quan la seva capacitat oportunista i la seva dieta, de caràcter 
molt divers, se'ns fan presents. És destacable que, havent recollit gairebé el doble 
d'excrements a la tardor, el nombre d'Apodemus sylvaticus disminueix fins a assolir un 
33,1% del total de la seva dieta, i agafa un caràcter molt més important el percentatge 
d'ocells, 8,2% (que a l'hivern era d'un 4,8%), el d'insectes,16,6%, i el de llavors, 12,8%. 
Veiem, doncs, com durant la tardor la utilització de recursos fàcils d'aconseguir i 
abundants aporten a la geneta gran quantitat d'aliment que li serà molt profitós per 
afrontar la temporada d'hivern. 
Cal una menció especial en relació als invertebrats. Després dels mamífers, els 
insectes ocupen la part més important de l'alimentació de la geneta a la tardor amb un 
16,6% del total de la seva dieta. 
Destaca la presència dePseudolucanusbarbarossa amb un elevat nombre d'individus 
presents a les restes analitzades (espècie endèmica de la península Ibèrica i del Marroc). 
La poca prospecció de l'àrea estudiada en aquest aspecte (invertebrats) és una tasca 
que considerem necessària, per la singularitat de la vegetació present. La presència de 
Quercuspyrenaica i vegetació de gran interès, tant per la seva diversitat com per la seva 
raresa, és d'una especial importància per ser l'únic paratge present en el territori català 
d'aquestes característiques. 
Bibliografia 
BORAU, J. A. i DOMINGO, Màrius (1996): "Importància faunística de les mun-
tanyes de Prades", a Treballs del Centre d'Història Natural de la Conca de Barberà, 
1:49-61. 
DELIBES, Miguel (1974): "Sobrealimentación y biologia de la gineta {Genetta 
genettà) en Espafia. Dofiana", aActa Vertebrata (1974): 1:143-194. 
RUIZ OLMO, Jordi (1988): El poblament dels grans mamífers de Catalunya. I 
Carnívors: distribució i requeriments ambientals. 
RUIZ OLMO, Jordi i AGUILAR, Àlex (1995): Els grans mamífers de Catalunya i 
Andorra. Ed. Lynx. 
RUIZ OLMO, Jordi i LÓPEZ MARTÍN, Josep M.: The diet of the common genet 
(Genetta genetta) in three Mediterranean rivers ofN.E. Spain. 
RUIZ OLMO, Jordi i LÓPEZ MARTÍN, Josep M. (1996): "Dieta del gat mesquer en 
ecosistemes fluvials i comparació d'una localitat de l'àmbit del Montnegre amb altres del 
sud de Catalunya", a / Trobada d'Estudiosos del Montnegre i el Corredor. Diputació de 
Barcelona. 
SOLÉ HERCE, Jaume (pòster): "Estudi preliminar de l'alimentació del Duc (Bubo 
bubo) a la conca del riu Gaià". 6è Congrés de Biologia i Conservació de Rapinyaires 
Mediterranis. Mallorca 1994. 
SOLÉ HERCE, Jaume i FERRAN, Martí (1996): "Fauna vertebrada d'interès 
zoogeogràfic a les muntanyes de Prades i al bloc del Gaià", a Treballs del Centre 
d'Història Natural de la Conca de Barberà. 


Dieta de la geneta (genetta genetta) a la roureda de roure reboll( quercus pyrenaica) de les Muntanyes de Prades

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert