Valriu, Caterina

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LES RONDALLES A L'ESCOLA 
O LA MAGIA DE LA CULTURA POPULAR 
per CATERINA VALRIU 
Sentim dir massa sovint als mestres que és difícil fer 
escriure els nins, que no se saben expressar, que no volen 
agafar el llapis, que mai saben de qui? parlar ... pero jo me 
deman: estimulam adequadament el nin?, l'ensenyam a 
expressar-se? , li donam les eines adequades? , feim alguna 
cosa per acostar-nos al seu món? 
Cercant resposta a totes aquestes preguntes vaig comen- 
gar a cercar t2cniques i metodes per a estimular qualsevol 
tipus d'activitat comunicativa, sobretot a nivell d'expressió 
oral i escrita. No calia anar gaire enfora, ben a prop hi 
teníem un valuós tresor: la narració oral tradicional, les 
rondalles de les nostres padrines. Convenquda que aquell 
era un carni meravellós per a inserir el nin dins la seva 
prbpia cultura i per a moltes coses més, em vaig llenqar a la 
tasca. 
Els dos mesos de prlctiques corresponents al tercer 
curs de Magisteri que havia de realitzar a 1'Escola Unitlria 
de Biniamar era l'ocasió de posar en pr4ctica tot allb que 
feia temps anava pensant. Des del primer dia fms al darrer 
les rondalles, juntament amb altres técniques &expressió 
orai i escrita foren la p q a  fonamental entorn de la qual 
girava tot el treball de llenguatge. Els catone nins de 
l'escola, d'edats compreses entre els quatre i els onze anys, 
sabien ben bé que quan fi?iem rotlada i comenqava la 
narració entraven dins un món magic on tot podia succeir, 
les seves capacitats de recepció i d'atenció s'aguditzaven i 
res importava en aquell moment més que submergir-se 
de ple dins I'histbria. 
Crec la narració de contes no ha d'esser sempre 
l'ocasió de posteriors treballs, ja que perdrien l'encant, perb 
pot esser-ho a vegades. De fet la meva experihcia fms ara 
demostra que els nins quan treballen les rondalles ho fan 
amb vertader entusiasme. Un dia qualsevol, despks de con- 
tar En Pere Gri, els vaig dir: Per qu2 no l'escrivim i feim 
després dibuixos per il-lustrar-la? Va pasixer que se calava 
foc, tots comenqaren a escriure amb un hterés inusitat, 
petits i grans. Fins i tot un dels nins de segon vuit anys i 
alguns problemes de dislcxia que no escrivia si  no era 
deletrejant i molt poc a poc, va agafar el paper i ompli tres 
quartes parts de foli, jo no sabia si creure el que veia. 
Omplien plgines i pagines, sense aturall, sense pensar a 
sortir a berenar, ni si estaven cansats, ni quina hora era. 
Després férem un liibret de totes les narracions, ple de 
colors i de vida, que quedar4 a la biblioteca com a llibre 
de lectura i de testimoni d'una feina alegre. 
El mateix entusiasme vaig llegir als seus ulls el dia que 
els vaig dir: Vos agradaria inventar rondalles? Voleu que 
ho provem? Partint de les funcions 'dels contes maravello- 
sos establides per I'etnbleg rus Vladimir Propp, exemplifica- 
des amb una rondalla de I'Aplec de Mn. Alcover (En Tiri 
des Forn d E n  Mata-ronyes, volum 11) i donant una carta 
corresponent a una funció a cada nin (vegeu les indicacions 
de G. Rodari, Gramatica de la Fantasia; p. 83-94) virem 
comengar l'aventura, comengirem a crear. Entre tots i un 
després de l'altre a ~ v e m  creant fanthtiques histbries dig- 
nes del millor escriptor i que ens feien espirejar els ulls 
d'emoció. El joc ens va agradar tant que el repetirem amb 
distintes formes moltes més vegades. I el darrer dia, abans 
de partir, els nins me varen demanar "la llista d'inventar 
rondalles, per a fer-ne més ara que ho hi serh". 
Mallorca, abril 80 15 


Les rondalles a l'escola o la màgia de la cultura popular

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert