Casellas, Susanna

Revistes Catalanes amb Accés Obert

CYPSELA, X, 1993, Girona, pp. 57 - 59
Anàlisi de les restes faunIstiques
del bronze antic del caner Almeda
(B ordils, Gironès)
Susanna CASELLAS i PARRA (*)
ABSTRACT 	
The faunistic record of the archeological site at Bordils (Almeda road), consists of a single individual of the spe-
cies Canis familiaris. The subadult individual shows clear signs of anthropic intervention: the hind right quarter
carbonized and traces of cuts on the tongue side of both heminandibles possibly attributable to a process of disem-
bowelment through the mouth.
Key words: Dog, Burnt bone, Traces of cuts, Disembowlement.
A principis de 1993, membres del Centre d'In-
vestigacions ArqueolOgiques de Girona es van encar-
regar de la recuperació d'un conjunt de materials ar-
queolôgics apareguts mesos abans durant les obres de
construcció del nou Ajuntament de Bordils. Aquest
conjunt, compost de materials ceramics i restes car-
polOgiques i faunIstiques, ha estat atribuIt al bronze
antic. Les condicions de la troballa, i tambd el seu es-
tudi i interpretació, es poden consultar en aquest ma-
teix volum (Toledo, 1993).
S'ha dut a terme l'anàlisi de la totalitat del registre
faunfstic recuperat al carrer Almeda de Bordils, que
consta de 108 restes.
D'aquestes, un total de 89 (82.4%) han estat deter-
minades a nivell anatomic i taxonOmic. Els 19 ele-
ments restants (17.5%), de petita grandària i sense
trets morfolOgics diagnostics, només s'han pogut de-
terminar, anatOmicament, en 9 casos (4 fragments de
crani i 5 de vertebra).
Totes les restes determinades taxonOmicament cor-
responen a un sol individu de l'espècie Canisfamilia-
ris (gos domestic) i, malgrat no ho puguem assegurar,
la textura i la grandària de les restes no determinades
ens fa pensar que poden pertànyer també a aquest ma-
teix individu.
('u) Laboratori de Paleoeconomia i Paleoecologia Humana. Depar-
tament d'HistOria de les Societats Precapitalistes i Antropologia
Social. Universitat Autönoma de Barcelona.
REPARTICIO ESQUELETICA
Al registre arqueolOgic hi son representades totes
les parts del cos de l'animal. Les més abundants son
les del tronc (44.4%), amb predomini dels fragments
de costella sobre els de vertebra. Aquest fet es pot
considerar normal quan ens trobem, com és el cas, en
presència de les restes d'un individu pràcticament sen-
cer, ja que aquest tipus d'ossos son molt més abun-
dants en l'esquelet que els altres.
Els ossos de l'extremitat pelviana suposen un
19.4% del total. Tenim restes dels cantons dret i es-
querra en el cas de la pelvis, el femur, els ossos del
tars i els metatarsians. En el cas de la tfbia, tenim re-
presentada l'esquerra i un altre fragment que no hem
pogut atribuir a un canto concret; el mateix succeeix
amb la fthula.
En el cas de 1' extremitat toràcica (13.8%) tenim re-
presentats els dos cantons en tots els casos: escàpula,
hdmer, ulna i radi.
La diferència de freqUencia entre les restes d'unes
extremitats i les altres és deguda a la total absència, en
les toràciques, d'ossos del carp i metacarpians, absèn-
cia que, donades les condicions de recollida del mate-
rial, no podem interpretar.
Les restes del cap son les més escasses (4.6%). Si
be les mandibules es troben senceres, el cas del crani
és el contrari. Tan sols tres restes, dues d'elles peces
dentals, s'han pogut atribuir amb seguretat a Canisfa-
miliaris. El perquè d'aquesta escassedat és, per les
mateixes raons que en el cas dels ossos de les mans,
impossible de determinar amb seguretat. Malgrat tot,
Cap
5
MandIbula
2
Crani
3
Tronc
48
Costella
31
Vertebra
17
Extremitat
Toràcica
15
Escàpula
4
HOmer
4
Ulna
2
Radi
5
Extremitat
Pelviana
21
Pelvis
4
Femur
4
Tibia
4
FIbula
2
Tars
2
Metatarsià
5
Taula I.— Repartició esqueletica.
en aquest cas es podria tractar d'un problema de con-
servació diferencial.
Per iiltim, esmentar la presència d'una dnica falan-
ge que no hem pogut atribuir a un canto concret.
La distribució esquelètica per nombre de frag-
ments recuperats es pot consultar a la taula I.
APROXIMACIO A L'EDAT DE L'INDIVIDU
RECUPERAT
El Canis familiaris del caner Almeda ds un indivi-
du subadult. Presenta tota la dentició definitiva, enca-
ra que sense desgast.
Pel que fa a l'extremitat toràcica, l'hdmer presenta
l'epIfisi proximal no fusionada i la distal fusionada,
corn la ulna proximal. El radi és fusionat en els dos
extrems, perO la ilnia metafisària és visible, indicant
epifisació recent.
En l'extremitat pelviana observem com el pubis no
ds epifisat, de la mateixa manera que la tibia proximal.
La distal, en canvi, presenta fusió recent. L'dnic meta-
tarsià distal de què disposem és fusionat.
Amb aquestes dades i sobre la base de dos autors
diferents (Bruni & Zimmerl, 1951; Silver, 1980), hem
intentat establir amb la maxima precisió possible
l'edat de l'animal en el moment de la mort.
Segons les taules de Bruni & Zimmerl (1951), les
restes corresponen a un gos de més de 6/8 mesos men-
tre que segons les de Silver (1980) en tindria més de
9/10. Ambdós autors coincideixen en l'edat maxima,
que es pot fixar com a inferior a 18 mesos. AixI doncs
podem extrapolar que l'edat es rnou entre el mig any i
l'any i mig de vida.
Com ja hem indicat, es tracta d'un animal anatô-
micament immadur, encara que no infantil. AixI doncs
s'han pres les mesures possibles seguint els paràme-
tres i nomenclatura establerts per J. Estévez a partir de
Von Den Driesch (1976), ja que no poden diferir gaire
de les de l'animal adult.
Les mesures obtingudes pels ossos llargs son:
- Hdmer: Amplada de la diàfisi
Amplada distal
Antero-posterior distal
- Radi: Amplada de la diàfisi
	 19.7 mm.
Per a la mandibula son les següents (vegeu fig. 1):
4: 95.5; 5: 92.5; 6: 98.2; 7: 67; 8: 63.7; 9: 59.9; 10:
32.2; 11: 35.6; 12: 29.9; 13: 19.9; 14: 18.8; 14b: 7.6;
19: 19.8; 20: 15.4 mm.
Veient els resultats obtinguts podem dir que es
tracta d'un gos de talla mitjana.
Fig. 1.— Osteometria mandibular (extreta de Von Den Driesch, 1976).
Fig. 2.— HemimandIbula esquerra. Cara lingual.
MODIFICACIONS D'ORIGEN ANTROPIC
Les modificacions son de dos tipus. Per una banda
l'hdmer, ulna i radi drets son cremats. Presenten una
coloració negra intensa I aixô ens indica que han estat
en contacte directe amb el foc i a una temperatura for-
ça elevada. El perquè aquests 05505 presenten una cre-
macjo tan evident mentre en la resta de l'esquelet no
s'observa cap rastre d'aquest tipus és impossible de
determinar a causa de la natura de la troballa (Toledo,
1993).
Per altra banda, ambdues hemimandibules presen-
ten traces de tall d'ongen antrOpic a Ia cara lingual. A
l'esquerra (fig. 2) s'observen clarament a simple vista
i s'estenen des de l'alçada de la segona premolar fins
a la carnissera.
A la mandIbula dreta (fig. 3) son molt més subtils i
se situen per sota la quarta premolar i la primera molar.
En ambdós casos el sentit de les traces és caudo-
cranial.
Hem consultat bibliografia de jaciments, entre el
neolItic i l'edat del ferro, amb restes de gos sense que
Fig. 3.— HemimandIbula dreta. Cara lingual.
hagim pogut trobar cap paral.lel per a aquest tipus
concret de traces.
No obstant, existeixen certes similituds amb el ja-
ciment del bronze final d'Hauterive-Champréveyres, a
la vora del llac Neuchâtel (SuIssa). Segons J. Studer
(1988), en aquest jaciment apareixen mandthules de
gos amb traces de desarticulació situades, a diferència
del que succeeix amb l'exemplar del carrer Almeda, a
la cara externa de l'os i a l'altura de la branca ascen-
dent.
Per altra banda, la mateixa autora (Studer, 1990)
documenta al mateix jaciment la presència d'un mdi-
vidu sencer que presenta signes d'escorxament, inter-
pretant aquest fet corn a indicatiu d'una conducta de
caire sentimental o cultural vers el gos.
Al nostre cas el consum alirnentari no queda de-
mostrat. L'individu del carrer Almeda no presenta cap
més traca de carnisseria que les esrnentades. Per la Se-
va situació anatOrnica i després de consultar amb el
Dr. J. Camon sembla que aquestes traces només s'han
pogut produir durant un procés d'evisceraciO de l'ani-
mal per la boca o b, durant el processament d'alguna
part molt concreta de la musculatura del coll.
Les possibles implicacions culturals no son tampoc
demostrables a causa de les especials condicions en
que es va dur a terme la troballa.
BRUNT A.C. & ZIMMERL V. (1951) Anatomia degli animali do-
mestici, vol. I, Casa Editrice Dttr. Francesco Vallardi, Milan.
SILVER l.A. (1980) La determinación de la edad en los animales
domésticos, Ciencia en ArqueologIa, (A. Brothwell & S. Higgs,
eds.), Fondo de Cultura Económica, Madrid, pp. 289-309.
STUDER J. (1988) Entre chien et homme au Bronze Final,
Archaeozoologia, II, 1.2, PP. 269-280.
STUDER J. (1990) L'exploitation des ressources animales dans les
sites littoraux de l'age do Bronze final en Suisse, Un Monde
Villa geois. Habitat & Milieu Naturel en Europe de 2000 a 500
J.C., Lons-le-Saunier, pp. 159-164.
TOLEDO A. (1993) El jaciment del carrer Almeda de Bordils,
Gironès. Noves dades sobre el bronze antic al nord-est de
Catalunya, Cypsela, X, Girona, Pp. 5 1-56.
VON DEN DRIESCH A. (1976) A guide to the measurement of
animal bones from archaeological sites, Peabody Museum
Boulletins.


Anàlisi de les restes faunístiques del bronze antic del carrer Almeda (Bordils, Gironès)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert