La troballa d’es Dolç, cavitat subaquàtica inèdita del litoral de la Colònia de Sant Jordi
(municipi de ses Salines) al migjorn de Mallorca, ha suposat una important font d’estudi de
les morfologies de dissolució hipogèniques i de la zona litoral de mescla d’aigües. La cova,
de dimensions quilomètriques, es desenvolupa dins dipòsits calcarenítics litorals i eolianites
amb paleosòls, del Pliocè i Pleistocè, fet del tot sorprenent a les Balears. Aquests materials
li confereixen uns trets molt diferenciats respecte a la resta de cavitats litorals del migjorn i
llevant de Mallorca, desenvolupades als materials calcaris escullosos del Miocè superior
