Ibern i Regàs, Pere M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL BALL D'EN SERRALLONGA A "M/ITARO 
El "Ball d'En Serrallonga" és una mostra de la literatura ca 
talana de la Decadència. L'any 1972 Antoni Comas escrigué büe eí-à . 
"el text literari més conegut sobre la figura del bandoler". (1). Eïi ^  
aquest sentit el present article només pretén difondre un dels aspe£ 
tes de là literatura popular mataronina del segle SIX, en homenatge"* 
a l'insigne mataroní fa poc traspassat. 
De tots els ^  bandolers catalans, del Barroc., només en Serràllon 
ga va romandre en ei ï>eçord popular. Entorn del seu personatge el p£ 
ble construí el mite i d'aq'^ està manera se li dedicaren llegendes^ 
cànçong,. novel·les i fins i tot el ball-del seu nom. Els altres ban 
dolers d0 l'època, uri Antoni Roca o un Perot Rocaguinarda, no tingu¥ 
ren un ressò popular comparable al d'En Serrallonga. 
Així.dòhcs el poble idealitzà la persona d'vn simple lladre 
de pas i* difongué el mite àe l'heroi Serràironga. El "ball d'En Ser-
rallonga" constituí üha jpéça de teatre de carrer i se suposa el seu 
origen en.ühà èpioca i?èiativament pròxima a la vida del bandoler (2), 
Malgrat ei nom, no era altre cosa que una representació de teatre po 
pular amb una part dansada o coreogràfica molt senzilla. Fou repre-*" 
sentat arreu del Principat i al Rosselló i en alguns indretè com Ma»-
taró perdurà fins el nostre segle. El ball gaudí d'àmplia difusió i 
s'én conserven unes quantes versions que es troben als arxius de "L' 
Obra del Cançoner Popular" i que m'han estat impossibles de consultar 
(3). Al finai d'aquest article presentem el text corresponent a l'any 
1856, que era el que s'havia ballat a Mataró al segle passat. 
En Serrallonga autèntic i la versió mataronina. 
En realitat el seu nom era Joan Sala, nat el 159"^  a Viladrau 
prop del Montseny, Més tard, el 1618 es casà amb la pubilla del Mas 
Serrallonga, d'on prengué el sobrenom. Causes diverses el portaren al 
bandolerisme, però la crisi general de l'època fou un factor impor-
tant, A partir del 1522 canvia d'ofici i esdevingué de 1526 a 1632, 
el cap de colla més famós del bandolerisme català, fins que fou pro-
cessat i executat el 153^. 
En el procés. Serrallonga explica la causa d'haver-se posat 
a robar: "fou per que un dia que'm recorda molt bé era en lo mes de 
març de l'any 1622, estant jo en una casa llaurant, davant d'ella ar 
riba ahont jo era Miquel Pandís, àlias Ganyada de Rupit, ja mort, i 
em digué que havia robades unes capes ,,," (4). Curiosament aquest 
personatge sortirà a la versió mataronina del Ball. 
Per tal de fer-nos una idea del seu retrat físic, un testim£ 
ni que declara en el procés diu d'En Serrallonga: "era home alt i m_o 
reno, sense pèl de barba y ab mostatxo molt prim. Solia portar ropi^ 
lla y barret y capa vermella o blanca". 
En Serrallonga era presumit en el vestir i els darrers temps 
portava barretina. De cap manera podem pensar en un Serrallonga tal 
com el pintaren els romàntics com Víctor Balaguer (plomes de colors 
al barret, roba amb brodats, sabates enlloc d'espardenyes, etc,.,). 
Els darrers temps l'acompanyava Joana Massissa, raptada pel 
bandoler i que també formaria part del mite. Pel que fa al seu retrat 
un altre testimoni diu que el veié amb "una capa de pastor roia ab un 
53-
xombrero de home al cap y al costat viu que portaré una xispa y de 
1'altre: part una daga y aportava unes faldilles blaveschas fins a 
mija cama ..." (5)• 
Dels altres components de la quadrilla alguns es correspo-
nen amb la versió mataronina del Ball com és el cas del Fadrí de 
Sau, 1'hereu Su Roca (Gaspar Sobreroca), Jaume Giral (o Girant), 
Miquel Ganyada, Llarc de l'Escirol (lo roig de l'Esquirol). Certa-
ment no són els únics, però d'aquests se sap del cert la seva esci^s 
tència gràcies al procés judicial que s'ha conservat.- - "_ 
La versió„_mataronina del 1855 conserva acuradament el fet 
històric, en comparació amb altres versions que el desfiguren tota_l 
ment, Joan Amades (6) ens diu que la variant mataronina del Ball és 
de les que s'acosten més al Serrallonga llegendari. Molts personat-* 
ges es corresponen amb la realitat i d'altres eren bandolers d'al-
tres quadrilles de -l-'-època com és el cas d'En Tallaferro; 
Ademés, el Ball s'acaba de forma senzilla i sense cap nece_£ 
sitat d'intervenció de personatges foranis al Ball, com passa en 
altres versions on al final apareixen els mossos d'esquadra. 
No sabem ni com ni quan s'originà el Ball a Mataró, però se-
gurament és força anterior al text que presentem. Tampoc sabem si 
En Serrallonga arribà alguna vegada a Mataró. Ara bé, pel març de 
1526 el governador General de Catalunya, Aleix de Marimon, feu per 
seguir bandolers pel Vallès, Vic i la Marina (?)• La qual cosa fa 
suposar l'existència del bandolerisme a les nostres contrades. 
Hi ha un darrer fot a esmentar, el text del Ball sembla pre_ 
sentar un Serrallonga que era un cap visible dels hyerros. La lluT 
ta política entre nyerros i cadells és molt difícil d'esbrinar. 
Ara bé, en el procés d'En Serrallonga no s'esmenta cap implicació 
política. 
Segons Regla, els nyerros, entre els quals En Serrallonga n£ 
més és esmentat com a simpatitzant, representaven el món de la mun-
tanya amb una actitud filo-francesa (unió de Catalunya amb França) 
i Tina tendència feudalitzsmt. Els cadells, en canvi, suposaven una 
afirmació del poder monàrquic i a la vegada una elevada hispano-fi^ 
lia. Amb tot això podem entendre millor l'acabament do la versió 
mataronina, quan el confident .anuncia a En Serrallonga que es tro-
ba davant d'un hispanòfil. i que val més que marxi de Mataró. Evi-
dentment aquesta no és 1'única explicació possible, però sí la més 
versemblant. 
El Ball d'En Serrallonga representat a Mataró. 
El Ball d'En Serrallonga és un bon exemple d'un text dramà-
tic rudimentari propi d'una òpoca entro la Decadència i la Renai-
xença. 
Ja hem dit que podia originar-se en unà època propera a la 
mort d'En Serrallonga encara que de vegades sembla que hi hagi in-
fluències de la comèdia castellana i por això es pot pensar que fou 
escrit posteriorment. 
5^  
La versió que presenteni és la corresponent a l'any Í856 i 
que es troba a la Biblioteca I^ òpular de la "Caixa d'Estalvis LsÜL_e 
tana" a Mataró en un, quadern nianuscrit amb el títol "(Cuad,ernp del 
Baile ^ de D, Jn., de Sarrallon^ aü).: Perteneciente a D. Sarrallong:a~^Ma-
ta,ró.,.,.;l^  de Marzo de 1 8 % Çlmpirenta de José Abadal)". Les paraules 
que es trobem entre parèntesi corresponen als titulars del quadern 
amb lletra d'impi'eiilta i els altres son escrits a mà. 
i . i 
L'estructura del Ball BB molt senzilla i consisteix en la 
presentació dels bandolers davant d'En Serrallonga per tal de for 
mar part de la seva quadrilla* _^  
"Els actóís es divideixen en dues fileres encarades i En Ser 
ralloriga, Joana i fill- al-cap*—Èls bandolers es col·loquen al—cap— 
de la.,filer*a alternativament, .seguint l'ordre en què han de parlar 
de manera que el primer que pdrla és el que ocupà el mateix lloc 
del rengle esquerre; quan han.d'entrar en escena es desplacen del 
seu lloc passant per darrera de la respectiva renglera i .recorrent 
aquesta de dalt a baix per tal de sitüar^so en l'espai que deixerT"'" 
lliure les dues fileres encarades. 
En abandonar el seu lloc engeguen un. tret enlaire, entren 
en l'espai lliure per a dialogar i Mn. cop llestos es posen al final 
de la renglera". Aquesta és l'explicació que Joan Amades ofereix en 
G1 Costumari Català. (8) 
En el moment de presentar-se feien uns passos mentre un fla-
biolaire entonava el toc del Ball, Aquí es presenta la tonada/que 
Joan Amades inclogué al Costumari, i també la que crec més verdade-
ra, obtinguda a partir dels pescadors que encara recorden el Ball. 
A més a mes, el flabiol s'acompanyava amb aquesta lletra: "Tre, tri, 
tre, el Ball d'En Serrallonga; Tre, tri, tre, el Ball de la Mercè". 
Ningú no m'ha sabut dir que significava això del Ball de la Mercè, 
suposo que deuria interessar que rimés. 
El Ball sortia principalment per Carnestoltes. Joan Amades 
diu que l'any 1930 sortí per les Santes, si bé això no s'ha pogut 
verificar enlloc, 
A part del text del 1856, regirant una mica la premsa mata-
ronina, el dia 14 de febrer de 1854 a la "Revista Mataronesa" es fa 
esment d'uns trabucaires que van sortir el diumenge i dimarts de 
Carnaval a la cercavila. Suposo que es refereix a la comparsa d'En 
Serrallonga. 
Hi ha uns buits considerables i crec ^ue potser no sortí el 
Ball alguns anys del segle passat, però també suposo que o. l.:i prem-
sa no es reflectia en realitat tot allò que passava en unes festes 
tan profanes com el Carnestoltes mataroní. 
També sortí l'any 1883, tal com diu "El Mataronés" del dia 
11 de febrer. Al "Diario de Mataró y su comarca" dels dies 8, 25 i 
25 de febrer de 1897 trobem que torna a sortir el Ball d'En Serra-
llonga, No sols sortí la comparsa de bandolers sinó que a més a més 
es forma al Col,legi de Sta. Anna una comparsa de quitxalla que 
pren part a la representació d'un Ball d'En Serrallonga infantil. 
Fins ara no se n'ha pogut esbrinar res més però sembla ser que la 
difusió del Ball havia de ser molt elevada. No sortia només pels 
dies de dijous gras, di\amenge i dimarts de Carnestoltes, sinó que 
també sortia els diumenges anteriors, el de comares i compares al 
. • • • ; . . 5 5 -
matí i a la tarda. El Ball sortia en cercavila pels carrers de la 
ciutat i s'interpretava tot sencer a algunes places com la de Sta. 
Anna, davant de l'Àjuntataent i algu.nes cases notables de la ciutat. 
El Ball d'En Serrallonga resorgí pel Carnestoltes de l'any 
1925 tal com esmenta el periòdic "Mataró i la Comarca" dels dies 3, 
7 i 17 de febrer. Allà s'afegeix que "feia molts anys que no s'ha-
via representat à. la nostra i que era format per una colla de pes-
cadors". El text de l'any 1923 ja és una mica diferent de la versió 
que es presenta aquí i serà material per a un_.proper article. 
Ens resten moltes preguntes per resoldre: Quin és l'origen 
exacte, del Ball? Qui formava la quadrilla al·'^ sègle passat? Qui in-
terpretava là.tonada amb flabiol i quina era exactament? Quina era 
la indumentària del Ball? Còin é' organitzava i es finançava? 
: _;."l?>í<lüí s'ha intentat exposar una de ,les .comparses populars que 
més distingiren les festes iiiàtàrònineà, ara cal qüe també pogüem te 
cuper^ i" dades d'altres balls còiii el de Gitanes, de les Morratxes, '" 
de l'Espolsada i el de Bastons, que foren una mostra de la cultura 
popular màtaroriina de finals de segle passat. 
Pere M. Ibern i Regàs. 
NOTES " • • . 
1) M. de Riquer - A. COMAS, "Història de la Literatura Catalana" 
Volum 4, pàgina 314 
2) REGLA, Joan i FUSTER, Joan. "Joan Serrallonga, vida i mite". Ed. 
Aedos. Barcelona 1961. 
3) Els arxius de "L'obra del Cançoner Popular" contenen una vastís-
sima informació referent a la música i la cultura popular de la 
nostra nació. La guerra civil impedí la seva difusió i ara sem-
bla que es troben en algun país estranger. Dins d'aquest arxiu 
es troba una "Memòria de la missió de recerca de música instru-
mental al Maresme i al Vallès" feta per Joan Tomàs. Desitgem que 
tot aquest material pugui ser consultat ben aviat a casa nostra. 
4) REGLA., op.cit. p.71 
5) REGll, op.cit. p.73 
6) AMADES, Joan. "Costumari Català". Ed.Salvat. Volum II. p.391 
7) Arxiu de la Corona d'Aragó. Rog.5523. fol.50 
8) AMADES, Joan. op.cit. p.390 
55 
1 " ^ 
n íii \ 
^ ^ . 
^ ' •»# r ' -^ '^ ' * A"""'"^  1 '^,H " ^ ' ^ t ' : -
^ 7 ) / mc' 1 ;' 't^ ^ '^ · I'"'-; 
s,-vv«L. /^L^ T -^ ^ -4^^^^^^^^^^P 
EL BALL D'EN SERRALLONGA, AL CARRER DE SANT FELICIÀ MATARÓ, 1923 
M.W« J 
1=3= 
^ ^ 
^ 
• J — " -
* 
—J— 
íí= 
=i^  
^ i 
f-^ 
^ ^ 
^ ^ 
; Li—t-'^  
^ ^ E ^ l 
^ ^ n r-3 ^ ^ ^ • ^ 
1 ^ C-J' I L·j'-fc^ 1 ^ 1 ' ^ 
MELODIA DEL BALL D'EN SERRALLONGA 
DE MATARÓ. TRANSCRIPCIÓ MUSICAL DEL 
MESTRE J. TOMÀS, RECOLLIDA PER JOAN 
AMADES EN EL SEU "COSTUMARI CATA-
LÀ", vol. IV, p. 633, editat per Salvat. 
57 


El Ball d'En Serrallonga a Mataró

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert