Joan i Marí, Bernat

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Consideració prèvia
No pretenc, en absolut, en
aquest paper, establir cap «cànon»
de la literatura catalana. Ja hi ha
algunes aproximacions, al que en
català seria canònic, fetes per gent
que en sap molt més que qui escriu
aquest paper (em referesc, per
exemple, a la Història de la litera-
tura catalana, dirigida per Antoni
Comas i Joaquim Molas i editada
per Ariel en diversos volums. O, si
voleu, a les Cent Millors Obres de la
Literatura Catalana, editades als
anys vuitantes per Edicions 62).
En aquest paper em limitaré a
analitzar la geografia del Cànon.
Agafaré, per tant, uns quants au-
tors i autores que es trobin entre els
més destacats de la literatura cata-
lana, dels orígens fins a l’actualitat,
i miraré de situar-los sobre el mapa.
I segurament hi haurà persones que
començaran a llegir i es demanaran
quina utilitat té, aquest paper. La
resposta és ben senzilla: es tracta de
veure com es distribueixen geogràfi-
cament els autors més destacats de
les nostres lletres, per observar si
coincideix amb algun tipus de divi-
sió «regional», o amb demarcacions
«autonòmiques», o si es limiten a
una part del territori lingüístic.
Què m’ha empès a fer aquest
paper? També és molt senzill: vivim
en una etapa de la nostra història
en què determinats processos s’han
desencadenat i sembla que no tenen
aturador (tant els que operen en po-
sitiu com aquells que són potencial-
ment dinamitadors de la nostra
identitat). Hem entrat, per dir-ho
col·loquialment, en una mena de
Dragon Kahn, en què es besllumen
canvis transcendentals, però encara
no queda clar en quina direcció. Ni
si pertot arreu seran en un mateix
sentit.
Per tot això, els adversaris de la
llengua i la cultura catalanes fan el
possible per dividir-nos. A determi-
nats territoris basta dient que no
parlen català (la Franja, el País
Valencià…); a d’altres, s’opta per
dir que parlam un català, tanma-
teix, diferent del català d’altres
llocs, i de mirar de potenciar-ne les
«modalitats» (Illes Balears). En tots
els casos, emperò, les forces cen-
trífugues treballen per anar lli-
mant els lligams existents entre els
diferents territoris on es parla la
llengua catalana. Ja se sap que la
divisió afebleix i que la unió fa la
força.
Posarem, doncs, sobre el mapa
els principals autors de la literatura
catalana, des de Ramon Llull (s.
XIII), autèntic patriarca de les lletres
catalanes, fins a alguns autors en-
tre els més destacats de la segona
meitat del segle XX. (Perquè ningú
no es posi gelós —o gelosa— hem op-
tat per posar-hi només autors i au-
tores que ja han passat a la història
de la nostra literatura, a causa del
seu traspàs físic).
Comencem, tot seguit, la nostra
ruta pel mapa imaginari de la nos-
tra nació, entenent-la en termes
unamunians («la lengua es la san-
gre de mi espíritu», o «mi patria es
la lengua castellana»): vegi’s: la nos-
tra pàtria és la llengua catalana.
Resseguim-la aferrant-nos al millor
de la nostra literatura.
Els inicis
Curiosament, els inicis els hau-
ríem de situar a Palma, la Ciutat de
Mallorca, amb aquest fill de con-
queridor que ha esdevingut la pri-
mera figura cabdal de la literatura
catalana: Ramon Llull. Va néixer a
Palma, probablement, l’any 1232 o
el 1233 i sembla que va morir en
plena mar, venint de Tunis, després
de ser-hi apedregat l’any 1315. Viat-
ger incansable i escriptor extraor-
dinàriament prolífic, és la nostra
figura literària més rellevant dels
inicis, el patriarca de les nostres
lletres. Mallorca va tenir l’honor de
veure’l néixer i d’acollir-lo durant
bona part de la seua vida (encara
que fou el més viatger dels nostres
autors medievals).
La consolidació
Pegat el tret de sortida, la lite-
ratura catalana va consolidant-se, i
ho fa a través de la historiografia
representada per les Quatre Grans
Cròniques. I d’on eren, els cronis-
tes?
72 (580)
Geografia del Cànon 
per Bernat Joan i Marí
Ramon Llull i la seva Ars Magna.
Eivissa_55boversio10.qxp_Maquetación 1  18/03/14  21:41  Página 72
Jaume I, el Conqueridor, el rei de
l’expansió territorial que suposà la
consolidació de l’actual territori
lingüístic, va néixer a Montpeller
(Llenguadoc, Occitània), l’any 1208,
i va morir a Alzira (Regne de Va-
lència), l’any 1276. La vinculació de
Catalunya amb Occitània és del tot
evident. La mare de Jaume I fou la
reina Maria de Montpeller, i el rei
fundacional de la Nació era montpe-
llerenc. No té res d’estrany: sense la
desfeta càtara i les malvestats de
Simó de Montfort, Occitània i Cata-
lunya fàcilment haurien pogut for-
mar una sola nació. La gran nació
que no va poder ser ens deixa, em-
però, el lloc de naixement de l’Alt
Rei En Jaume.
Bernat Desclot, autor de la Crò-
nica més objectiva, des d’un punt de
vista historiogràfic, era del vescom-
tat de Castellnou, al Rosselló (Ca-
talunya del Nord). En sabem molt
poques coses, perquè, contrària-
ment als altres tres grans cronistes,
no era noble. Sí que hi ha prou
indicis, emperò, de la seua proce-
dència nord-catalana.
Ramon Muntaner, l’autor de la
Crònica literàriament més lluïda
(encara que no sigui la més ob-
jectiva), va néixer a Peralada (a
l’Empordà) l’any 1265 i va morir a
Eivissa, essent-ne lloctinent, l’any
1336. D’alguna manera, el gran cro-
nista simbolitza l’estreta vinculació
que la comarca de l’Empordà va
tenir amb els orígens de l’Eivissa
catalana.
Pere III el Cerimoniós, o el del
Punyalet, l’autor de la Crònica més
cínica de totes, un rei renaixentista
abans del Renaixement, política-
ment un avançat a la seua època, va
néixer a Balaguer l’any 1319 i va
morir a Barcelona l’any 1387. La
seua crònica passa per damunt de
convencionalismes i, malgrat la
seua cruesa i aparent manca de
misericòrdia, representa el més mo-
dern de les lletres catalanes del se-
gle XIV.
El Segle d’Or
Bernat Metge, autor de Lo som-
ni, un prerenaixentista de pro, des-
tacat membre de la Cancelleria re-
ial i humanista destacat, va néixer
i va morir a la ciutat de Barcelona
(1340-1413).
Isabel de Villena, la primera
gran dama de les nostres lletres,
autora de la Vita Christi, també va
néixer i va morir a la mateixa ciu-
tat: València. Va veure la llum l’any
1430 i va morir-hi l’any 1490. Dei-
xant de banda alguna trobairitz que
havia despuntat devers el segle XII
o XIII, és la primera gran autora de
les lletres catalanes, certament
molt moderna i avançada al seu
temps.
Ausiàs Marc, el més gran poeta
del nostre Segle d’Or, l’home que va
superar la poesia trobadoresca i es
va mostrar com el primer poeta mo-
dern de les nostres lletres, va néixer
a Beniarjó l’any 1397 i va morir a la
ciutat de València l’any 1459.
Joanot Martorell és el nostre
primer gran novel·lista, juntament
amb Martí Joan de Galba i amb
l’anònim autor (potser eivissenc?)
de Curial e Güelfa. Martorell va
escriure la major part de la novel·la
de cavalleries Tirant lo Blanc.
Aquest cavaller del Regne de Va-
lència va néixer a Gandia l’any 1413
(probablement) i va morir a Va-
lència el 1468 (ben documentat).
Joan Roís de Corella, potser el
més creatiu i colorista dels autors
del nostre Segle d’Or, va néixer a
Gandia o a València (els estudiosos
no es posen d’acord) l’any 1435 i va
morir a València l’any 1497. Mal-
grat la seua condemna a silenci, va
escriure moltíssim i, segons sembla,
circulen moltes obres signades per
d’altres autors (algunes de gran
vàlua) que se li podrien atribuir
amb justícia. El temps ho acabarà
desvetllant.
De la Decadència a la Renaixença
Joan Ramis, el primer autor que
despunta entre les tenebres de la
nostra Decadència, autor teatral i
personatge il·lustrat, va néixer a
Maó (Menorca, Imperi Britànic)
l’any 1746 i va expirar a la ciutat
que l’havia vist néixer, ja caiguda
sota la cobdícia espanyola, l’any
1819.
Jacint Verdaguer, el poeta més
destacat de la nostra Renaixença,
l’autor de les mítiques L’Atlàntida i
Canigó, va néixer a Folgueroles,
Osona (1845), i va traspassar a
Vallvidrera, comarca del Barcelonès
(1902).
Joan Maragall fou el poeta més
destacat del Modernisme, del tom-
bant de segle (del XIX al XX). Mag-
nífic periodista (autor de l’escrui-
xidor «La ciutat del perdó», que me-
reix ser en una hipotètica antologia
d’articles periodístics a nivell euro-
peu o fins i tot mundial), autor d’El
Comte Arnau i instaurador de la
teoria de la Paraula Viva, va néixer
i va morir a la ciutat de Barcelona
(1860-1911).
El segle XX
I, finalment, acabarem situant
geogràficament alguns dels autors
més destacats de la literatura cata-
lana del segle XX.
Josep Pla, periodista, assagista,
autor prolífic on n’hi hagi, intel·lec-
tual d’una gran influència en la vida
política i cultural del país, va mou-
re’s per mig món. Però néixer i mo-
rir ho va fer a l’Empordà (Palafru-
gell, 1897-Llofriu, 1981).
Joan Fuster fou l’altre gran as-
sagista del segle XX. Molt diferent
de Pla, tant literàriament com ideo-
lògicament, cultivà amb ell una sin-
cera amistat. El més heterodox dels
nostres assagistes moderns (i el més
universal, juntament amb Pla), va
néixer i va morir a la mateixa ciu-
tat: Sueca (1922-1992).
Mercè Rodoreda ens regala obres
com La Plaça del Diamant o Mirall
(581) 73
Ausiàs Marc.
Eivissa_55boversio10.qxp_Maquetación 1  18/03/14  21:41  Página 73
trencat. Bona part de la seua vida
la va passar fora del país, però va
néixer a Barcelona l’any 1908 i va
morir a Girona el 1983.
Llorenç Villalonga conreà la
novel·la mentre exercia la psiquia-
tria. Ens retrata el canvi inexorable
d’una societat postfeudal i semiau-
tàrquica a la modernitat turística,
amb obres com Bearn o Mort de Da-
ma. Segons ell, descendent dels Vi-
llalonga que conqueriren Mallorca a
les ordres del Rei En Jaume, va
néixer i morir a Palma (1897-1980).
Jesús Moncada és un dels nos-
tres novel·listes més discrets, alho-
ra que més destacats. Novel·les com
Camí de sirga formarien part de
qualsevol cànon. Va veure la llum a
Mequinensa (no a la vila nova, cons-
truïda fa poques dècades, sinó a la
que va quedar sepultada dins el
pantà de Mequinensa), Baix Cinca,
Aragó, el 1941, i va traspassar a
Barcelona l’any 2005.
Maria-Mercè Marçal, qualificada
pels crítics com la millor poetessa
des del segle XV, autora de Cau de
llunes, entre d’altres poemaris de
fina sensibilitat, va néixer i morir a
la ciutat de Barcelona (1952-1998),
tot i que tenia els seus orígens al
vell comtat d’Urgell, i mai no evi-
tava un deix occidental en les seues
cadències.
I, finalment, sia’m permesa la
llicència…
Marià Villangómez, l’únic eivis-
senc que fins avui ha estat guar-
donat amb el Premi d’Honor de les
Lletres Catalanes (1913-2002), va
néixer i traspassar a la ciutat d’Ei-
vissa.
Els grans de la llengua
I, a mode de petit corol·lari, els
grans enginyers de la llengua cata-
lana tenen les següents procedèn-
cies:
Pompeu Fabra (1868-1948) va
néixer a la Vila de Gràcia (Barce-
lona) i va morir a Prada de Conflent
(Catalunya del Nord). És l’artífex de
la gramàtica normativa i del dic-
cionari normatiu que han permès
que, passant per etapes terrible-
ment atzaroses, la nostra llengua
hagi arribat plenament cohesionada
i apta per a tots els usos al segle XXI.
Sense la gramàtica i el diccionari
que unifiquen i cohesionen, avui el
català seria un grup de patuesos en
fase terminal.
Antoni Maria Alcover (1862-
1932), impulsor del diccionari ex-
haustiu de la llengua catalana, del
nostre «thesaurus», el Diccionari
Català-Valencià-Balear, l’autèntic
tresor de la nostra llengua, va néi-
xer a Manacor i va morir a Palma.
Francesc de Borja Moll (1903-
1991), l’infatigable col·laborador
d’Alcover i qui continuà l’obra del
diccionari, va néixer a Ciutadella
(Menorca) i va morir a Palma (Ma-
llorca).
Joan Coromines (1905-1997),
l’autor dels diccionaris etimològics
tant del català com de l’espanyol, i
un dels filòlegs més destacats de la
romanística del segle XX, va néixer
a Barcelona i va morir a Pineda de
Mar (Maresme).
Joan Solà (1940-2010), l’últim
dels nostres grans lingüistes tras-
passats, ànima de la publicació de
les Obres Completes de Fabra i
gramàtic eminent, coordinador de la
Gramàtica d’Ús del Català fins a la
seua mort, va néixer a Bell-lloc
d’Urgell i va traspassar a Barce-
lona.
Resumint
Hem aventurat un cànon, comp-
tant-hi bona part dels autors més
destacats de les lletres catalanes i
els lingüistes que han forjat el cata-
là modern, i els hem situat sobre el
mapa. Són de Palma, Montpeller,
Castellnou (al Rosselló), Peralada (a
l’Empordà), Barcelona, València,
Beniarjó (Regne de València), Gan-
dia (ídem), Maó, Folgueroles (Oso-
na), Palafrugell (Empordà), Mequi-
nensa (Franja de Ponent, Aragó),
Eivissa, Manacor, Ciutadella i Bell-
lloc d’Urgell.
Tenim, doncs, autors de la
Catalunya del Nord (com Bernat
Desclot), del Llenguadoc, Occitània
(el rei Jaume I), de Catalunya (Ra-
mon Muntaner, Bernat Metge, Ja-
cint Verdaguer, Joan Maragall,
Mercè Rodoreda, Josep Pla, Maria-
Mercè Marçal…), del Regne de
València / País Valencià (Ausiàs
March, Joanot Martorell, Isabel de
Villena, Joan Fuster…) i de les Illes
Balears (el gran Ramon Llull, el
Doctor Il·luminat; Joan Ramis, Ma-
rià Villangómez, Antoni Maria Alco-
ver, Francesc de Borja Moll…).
El nostre cànon literari i lingüís-
tic, posat dalt el mapa, dibuixa molt
clarament el conjunt dels territoris
de llengua catalana, el que, avan-
çant-se a la modernitat, el notari
valencià Benvingut Oliver, va ano-
menar Països Catalans. I que d’al-
tres, com Joan Fuster, divulgaren, i
alguns, més recentment, com ara
Josep Guia, volen més senzill: di-
gueu-li Catalunya. El mapa, li di-
guem com li diguem, és el mapa. I
aquí queda. Per si a algú li pot
servir per res.
BERNAT JOAN I MARÍ <
74 (582)
Pompeu Fabra. Joan Coromines.
Eivissa_55boversio10.qxp_Maquetación 1  18/03/14  21:41  Página 74
(583) 75
• Eivissa
• Palma
• Ciutadella
•
Maó
• Manacor
•Montpeller
• Castellnou dels Aspres 
• Peralada
• Barcelona
• València
• Beniarjó
• Gandia
• Folgueroles • Palafrugell
• Mequinensa
• Bell-lloc d’Urgell
• Balaguer
• Sueca
Lo
ca
lit
at
s 
si
tu
ad
es
 s
ob
re
 u
n 
m
ap
a 
ex
tre
t d
e:
 h
ttp
://
co
m
m
on
s.
w
ik
im
ed
ia
.o
rg
/w
ik
i/F
ile
:M
ap
a_
m
ut
_d
el
s_
P
ai
so
s_
C
at
al
an
s.
sv
gh
ttp
://
co
m
m
on
s.
w
ik
im
ed
ia
.o
rg
/w
ik
i/F
ile
:M
ap
a_
m
ut
_d
el
s_
P
ai
so
s_
C
at
al
an
s.
sv
g
Eivissa_55boversio10.qxp_Maquetación 1  18/03/14  21:41  Página 75


Geografia del cànon

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert