Sabaté i Bosch, Josep M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Noies i Ressenyes 
AMB ELS CASTELLS AMUNT I AVALL: 
reflexions històriques. 
per Josep M. Sabaté i Boseh 
iQue n'és de cert allò que diuen 
de la Història!: «hi ha uns movi-
ments cíclics», «la Història retorna», 
«la Història es repeteix» i fins i tot a 
Barcelona sembla molt més adient el 
«gira el mòn i torna al Born». Em-
però jo hi afegiria solament un tímid 
«a vegades» i diria «a vegades» per-
què no sempre passa el mateix. 
Avui, aquest estiu, com en molts 
dels darrers passats, arreu de Catalu-
nya, i molt més especialment per les 
terres de les nostres contrades, les 
festes, les majors o les petites, les 
festes sempre són festes, quasi han 
tingut un acte del seu programa que 
si que s'ha repetit en quasi totes: 
«els castellers». 
Que bé hi escau el vers «la pla-
ça gran de la vila és plerja de gom a 
gom». 
Els batlles, des del balcó de ca 
la vila, ajuden, tot estirant una faixa, 
que l'enxaneta arribi fins als seus 
braços; si més no, entre el poble 
«fent pinya», se senten també per un 
dia castellers. 
No fa pas gaire, a Poblet, el jo-
vent, que havia passat una nit de 
vetlla espiritual, simbòlicament, a la 
cloenda, aixecava castells. 
A les escoles, al pati, els nens ja 
juguen a fer castells, i no pas d'are-
na; com a la platja, els adolescents 
troben igualment en una mena de 
quatre de tres net i pelat, que sovint 
fa llenya, una nova velta forma de 
fer-se notar davant d'aquelles xicote-
tes, a les quals, la gandalla s'ha tor-
nat bikini. 
Hom coneix castellers amb car-
rera universitària: el metge Sentis, 
l'advocat Solé, el fisic San romà... i 
tan sols en citem una petita mostra. 
Això del «fet casteller» és ben 
bé un fet. Però no sempre ha estat 
així. Ara, tot és eufòria castellera: 
«força, seny, equilibri»; fer castells 
80 
és fer pàtria i sembla com si els po-
lítics també ho sabessin: la imatge 
dels castells ja ha servit per a molta 
publicitat. 
Per tant, a mi, pobre historia-
dor, em xoca molt tomar la \ista 
enredera i trobar-me amb una «Cir-
culaD> apareguda al «Boletín Oficial 
de la Provincià de Tarragona» i sig-
nada pel Governador Joaquín de 
Vera y Olazabal que diu: 
«La invclerada costumbrc que cxis-
tc en los pucblos de esta pro\incia 
de amenizar sus fiestas mayores con 
la formación de castillos de hom-
bres conocidos en el país con la dc-
nominación de Colles dels Xiqucts 
de Valls, ocasiona muchas veces Ta-
laies consecuencias que las autori-
dades deben prevenir \ evitar, por 
çuanlos medios estan a su alcanee». 
Aquest petit paràgraf és sufi-
cient per començar una polèmica, 
polèmica que s'ampliaria en el mo-
ment que a més dels «castillos de 
hombres» parléssim dels «bous» o 
dels «diables»... 
Seguim amb la «CirculaD>: 
«Esta clase de espectàculos, bueno 
es confersarlo. desdicen mucho del 
buen nombre y concepto con que se 
conocen en todas partcs los laborio-
sos habitanles de esta provincià, y 
empefio decidido deberian tener 
elles mismos en desterrar poco a 
poco, hasta conseguirlo radicalnien-
te. la formación de esas torres que 
no estan en armonía con la recono-
cida cultura y civilización de los 
pueblos». 
Molt podríem escriure sobre els 
conceptes de cultura i de civilitza-
ció; aquí tindrien la paraula els an-
tropòlegs, que abans eren anomenats 
etnòlegs, i també aixecaríem la lle-
bre. Més dolç fóra fixar-nos en «los 
laboriosos habitantes de esta provín-
cia» tot recordant que de les pedres 
en fem pa. 
«Tales ejcrcicios convertidos en es-
pectàculos püblicos en las fiestas 
populares, no se pueden mirar con 
animo > espíritu tranquilo cuando 
resalta a cada instante el peligro a 
que se expone aquella agrupación 
informe de personas que no liene 
otro interès ni otro empefio que 
mostrar en publico sus fuerzas hér-
culeas \ un arrojo > valentia que 
ra\a en temeridad». 
Aquí sí que els temps han can-
viat, ja que no podem pas ni sospi-
tar el que diria ara el tal de Vera y 
Olazabal (potser cal fixar-nos en els 
cognoms) davant de les curses de 
tot, ja tol corre i massa, o simple-
ment davant dels espectacles també 
de «masses» (Brusel·les-Liverpol-
Milano). 
«Por efecto de esa diversión, hasta 
cierto punto repugnante. no hace 
muehos días que en el pueblo de la 
Pobla de Montornès, cuando con 
mayor regoeijo cstaban eelebrando 
sus habitantcs la llesta de su Santo 
titular, acaecieron desgracias perso-
nales, resultando segun el parte que 
he reeibido del Alcalde varies heri-
dos y contusos y un muerto». 
Dels dos líltims cal esmentar la 
duresa de dues expressions: «agrupa-
ción informe de personas» i «repug-
nante». La gent de la terra, castissos 
com els que més de ben segur que li 
dirien, al Sr. Governador, «s'ha pas-
sat un pèl, home». 
La solució que proposà el dit 
Joaquín de Vera si no és totalment 
dràstica poc se n'hi falta: 
«Cuando esto sucede las Autorida-
81 
des se encuentran en la obligación 
de dietar medidas que, aunque solo 
sean previsoras. liendan a evitar 
para en lo sueesivo la repelieión de 
talcs contlictos. 
Bien conozco que prohibir de 
una manera absoluta y terminantc 
la forniación de csas torres, impo-
niendo castigos. ticne graves incon-
venientes y la prudència no lo 
aconseja. porque no asi se atacan y 
destierran instantancamente secula-
rcs costumbres que se picrden en la 
obscuridad de los tiempos. 
Mi animo no es esto; no quiero 
imponer por la fuerza la prohibi-
ción de esc cspectàculo: dcseo si 
que los Alcaldes por todos los me-
dios de persuasión lleven el conven-
ci miento a los Directores de las Co-
llas para que en lo sucesivo cuando 
se presenten en las fi estàs mayores 
de sus respectives pueblos, no tole-
ren hagan expuestos ejercicios que 
den por resultado lamentables des-
gracias, debidas muchas veces a la 
competència que entre ellas tienen 
disputàndose la habilidad o la suer-
te de poder elevar los grupos a una 
altura difícil de sostener y que pier-
den el equilibrio, viniendo al suelo 
desplomadas cuantas personas han 
tornado parte». 
Vós, lector, sou qui heu de tro-
bar, si n'hi ha, ractuahtat d'aquestes 
ratlles que foren escrites fa més de 
cent anys, un 12 de setembre del 
1868, en uns moments en què s'esta-
va parint una revolució a la qual tot 
seguit vàrem donar noms i cognoms: 
«La Gloriosa» «Liberal-Burguesa», 
etc. I vós sou així mateix qui pot ju-
gar a la història de la possibilitat: 
cqué passaria avui si un governador 
decretés una semblant circular? Com 
reaccionarien els batlles respectius? 
Com reaccionà ja algun poble, la 
gent, en front de mesures semblants? 
La circular acaba amb un to 
melodramàtic, gairebé propi del ro-
manticisme de l'època, amb tots els 
sentiments tràgics i amb la constant 
presència de la mort. 
«Para evitar esto necesario es que 
los Alcaldes ejerzan la mas exquisi-
ta vigilància, y si bien han de mos-
trarse tolerantes. no por ello han de 
permitir que por un empeno que a 
nada conduce. expongan sus vidas y 
se inutilicen personas que necesitan 
toda su fuerza y robustez para po-
der ganar con el sudor de su frente 
el sustento de sus numerosas fami-
lias. 
Yo no dudo que interponiendo las 
Autoridades locales su influencia y 
cuantos medios les sugiera su celo 
en bien de la humanidad conseguiré 
mi propósito dirigido a evitar esas 
desgracias que son mas sensibles 
cuando ocurren en medio del rego-
cijo y contento a que se hallan en-
tregados los habitantes de un pue-
blo al celebrar la fiesta de su Santo 
patrono». 
Quan hom fa història, fa histò-
ria i prou: vull dir que no s'adona 
pas del que li està passant; un ma-
teix no veu la seva història. Més en-
cara, quan l'historiador ha de refer 
la història es troba amb el problema 
etern del bé i del mal: refer la histò-
ria no sempre vol éser una critica; 
de vegades només cal dir la història 
sembla aquesta, o la història sembla 
aixi. Lector, reflexiona i després ja 
em diràs què et sembla la història, i 
pensa que, de vegades, moltes pàgi-
nes de la història s'han refet sense 
reflexionar-les; així ens ha anat i 
potser així ens aniria. Amic lector, 
per a mi, la història és vida i això sí 
que n'és de bonic. 
Tarragona, 8-9 Juliol de 1985 


Amb els castells amunt i avall

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert