Taneva, Llina

Revistes Catalanes amb Accés Obert

55
RCSP
6-7/2000
1. INTRODUCCIÓ
Els problemes de la prevenció del delicte i la seguretat ciutadana ja fa deu
anys que formen part de les preocupacions a què es dóna més prioritat a Europa.
Aquests dos temes estan molt relacionats, ja que la simple prevenció del delicte
no sempre soluciona el problema de la seguretat a les grans ciutats. D’altra
banda, la seguretat ciutadana no només depèn de l’eficàcia de la prevenció del
delicte, sinó també d’una política social equilibrada i ben planificada. Tots som
conscients que la gran majoria de la població (entre el 75 % i el 80 %) viu en grans
ciutats, les quals en molts casos no serveixen com a llocs d’integració, sinó més
aviat com a aglomeracions d’exclusió social. Això facilita el sentiment d’anonimat
en què es produeixen els actes violents i delictius. La societat no està satisfeta
amb la resposta de l’Estat a aquestes tendències negatives ni amb l’eficàcia de la
policia i de l’estament judicial a l’hora de mantenir l’ordre públic i la seguretat dels
ciutadans. El gran públic espera noves solucions per a aquest problema i cada
vegada hi ha més veus que donen suport a la idea d’un diàleg constant i d’un
mètode de col·laboració entre la policia i diversos ens públics i privats a escala
local. Es considera que aquesta seria una manera d’elaborar diverses respostes
concertades i, al mateix temps, flexibles als actes de delinqüència, violència i
autodestrucció de les zones urbanes més grans.
El Consell d’Europa també té un paper per representar en aquests àmbits. A
continuació els presentaré, de forma resumida, els principals camps de preven-
ció del delicte i de seguretat urbana en què actua la nostra organització. El
Consell d’Europa (d’ara endavant, CE) ja fa molt temps que presta una atenció
especial a la prevenció del delicte. El CE debat constantment aquest tema i
emprèn iniciatives periòdiques.
El rol del Consell d’Europa en l’àmbit del delicte
i la seguretat ciutadana
ILINA TANEVA
Direcció d’Afers Jurídics del Consell d’Europa
56
2. ACTIVITATS PRINCIPALS DEL CONSELL D’EUROPA EN L’ÀMBIT DE LA PREVENCIÓ
DEL DELICTE
L’any 1960 es van tractar per primera vegada els problemes de la delinqüència
juvenil i la valoració dels programes per a prevenir-la en els Estats membres (i
també el 1963, 1972 i 1987).
El paper de la policia en la prevenció del delicte (1979) i el del públic general
en la política contra el delicte (1984) també han estat temes de debat importants.
La preocupació per la política contra el delicte ha afavorit l’organització de
diverses conferències i diversos tallers sobre aquest tema, i també ha portat a
aprovar diverses lleis del CE.
El 1987 el Consell de Ministres va aprovar la Recomanació núm. (87) 19, relati-
va a l’organització de la prevenció del delicte. Aquesta recomanació defineix els
principis generals per a l’organització de la prevenció del delicte i recomana als
governs dels Estats membres que incloguin la prevenció com a element estable
dels programes del govern per al control del delicte; que potenciïn els organismes
de prevenció del delicte a escala nacional i local; que potenciïn els programes de
prevenció relatius a problemes delictius concrets; que potenciïn la investigació en
l’àmbit de la prevenció; que facin propostes de llei o n’esmenin de ja existents
relatives a les llicències i al funcionament de les empreses de seguretat o de
vigilància, i que potenciïn la cooperació internacional en l’àmbit de la prevenció del
delicte.
El 1987 el Consell de Ministres també va aprovar la Recomanació núm. (87)
20, relativa a les reaccions socials a la delinqüència juvenil, que recomana als
governs dels Estats membres les mesures que cal adoptar per a prevenir la ina-
daptació i la delinqüència juvenil (aplicació d’una política global que potenciï la
integració social dels joves; introducció de programes especialitzats a les escoles
per a aconseguir una integració millor; reducció de les oportunitats que tenen els
joves de cometre delictes). Aquesta recomanació també tracta, amb molt detall,
els procediments dels processos judicials, així com altres mesures contra els
menors.
El Consell de Ministres va aprovar la Recomanació núm. (96) 8, relativa a la
política contra la delinqüència a Europa, en un moment de canvis. Recomana als
governs dels Estats membres que posin en marxa respostes nacionals i interna-
cionals contra el delicte. Entre els principis i els mètodes bàsics, els que estan
relacionats amb la prevenció del delicte són els següents: una política contra el
delicte coherent i racional per a prevenir el delicte i que inclogui la prevenció social
i de situació; la individualització de les reaccions delictives; la potenciació d’alter-
natives a les penes de presó; la reintegració social dels delinqüents, i l’assistència
a les víctimes. Això hauria d’implicar la creació d’un ens de coordinació central de
la política contra el delicte, així com el desenvolupament d’estratègies de preven-
ció del delicte regionals i locals. Així mateix, hauria d’incloure la participació regu-
lar i activa dels governs en plans internacionals per a la recopilació d’informació
estadística sobre el delicte que sigui rellevant.
Ilina Taneva
57
3. SEGURETAT CIUTADANA
Evidentment, cal que es facin esforços conjunts a tot Europa, tant a escala
governamental com a escala dels ens europeus que actuen en aquest àmbit, per
tal de no limitar-se a combatre la delinqüència actual, sinó de prevenir i, si és pos-
sible, lluitar contra el crim organitzat i emprendre les mesures adequades per a
protegir de la possibilitat de cometre delictes les persones més propenses a
cometre’n: joves, immigrants il·legals, addictes a la droga i l’alcohol i altres grups
marginals.
El 1987 la Conferència Permanent d’Autoritats Locals i Regionals (CPALR) va
organitzar a Barcelona la Conferència Internacional sobre Estratègies Locals per a
la Reducció de la Inseguretat Ciutadana a Europa. Durant aquest acte es va cons-
tituir el Fòrum Europeu per a la Seguretat Ciutadana i es va aprovar la Declaració
de Barcelona.
El febrer de 1997, la CPALR va organitzar a Erfurt (Alemanya) la Conferència
Internacional sobre el Delicte i la Inseguretat Ciutadana: el Paper i la Responsabi-
litat de les Autoritats Locals i Regionals. La Conferència va aprovar una declaració
final que destaca les causes principals, l’àmbit i els efectes de la delinqüència i fa
recomanacions concretes a les autoritats locals i regionals d’Europa pel que fa a la
prevenció del delicte.
Durant la quarta sessió de la CPALR es van aprovar la Recomanació núm. 36
(1997) i la Resolució núm. 57 (1997), relatives a la delinqüència i la seguretat urba-
na a Europa.
Els dies 10 i 11 d’octubre de 1997 va tenir lloc la Segona Cimera de Caps
d’Estat i de Govern del Consell Europeu, que va aprovar una declaració final i un
pla d’actuació. Tots dos documents posen en relleu la importància de la lluita con-
tra qualsevol amenaça a la seguretat dels ciutadans, com ara el terrorisme, la
corrupció, el crim organitzat i el tràfic de drogues, la violència contra infants i
dones i la deterioració de la qualitat de vida a les zones urbanes i industrialitzades.
El desembre de 1997, per a commemorar la primera conferència de Barcelona,
s’hi va celebrar la Conferència Europea per a una Política de Prevenció de la Inse-
guretat a Europa a Escala Local: Compromisos de les Ciutats per a la Construcció
d’una Europa Solidària, Tolerant i Estable.
El CE ha desenvolupat un ampli programa d’activitats per al desenvolupament
i la consolidació de l’estabilitat democràtica (ADACS). La reforma del sistema legal,
judicial, policial i penitenciari, la prevenció de la inseguretat urbana i la potenciació
de la societat civil ocupen un lloc important en aquest programa.
Una part essencial d’aquest programa és el Projecte sobre inseguretat ciuda-
dana i mesures de prevenció a la CEI. El projecte tracta alguns problemes relacio-
nats amb diverses tendències negatives associades a la transició política, econò-
mica i social que hi ha hagut als Estats de l’antiga Unió Soviètica durant els
darrers anys, que amenaçava de desestabilitzar les societats democràtiques
emergents i debilitar la confiança de la societat en aquestes societats. La idea
central del projecte consisteix a donar suport a aquestes noves democràcies, en
què la política de l’Estat centralitzat està desapareixent sense que les estructures
El rol del Consell d’Europa en l’àmbit del delicte i la seguretat ciutadana
58
locals corresponents la substitueixin d’una manera adequada per a crear una
atmosfera de confiança i de preocupació comuna per la seguretat de la població.
El projecte és dut a terme per equips d’experts, que avaluen la situació en un país
concret i recomanen actuacions concretes a escala local i nacional. Els informes
d’avaluació, juntament amb les recomanacions, poden servir com a base per al
desenvolupament de projectes pilot que intentin resoldre problemes delictius
concrets.
4. EL CE I LA LLUITA CONTRA LA CORRUPCIÓ, EL CRIM ORGANITZAT I EL BLANQUEIG
DE DINERS
Una altra de les tasques del Consell Europeu és lluitar contra la corrupció, el
crim organitzat i el blanqueig de diners.
Amb la caiguda del «teló d’acer» i la transició dels països d’Europa central i
oriental cap a la democràcia i l’economia de mercat va començar el procés d’in-
tegració a tot Europa, però això també va contribuir al ràpid augment del crim
organitzat i el blanqueig de diners transnacional. Ni l’Europa occidental, ni la
central, ni l’oriental no estaven preparades per a fer front a aquest nou fenomen
que no només amenaça l’economia de cada país sinó també la societat en ge-
neral.
D’altra banda, les dificultats de la transició vers l’economia de mercat a
l’Europa central i oriental, combinada amb la feblesa dels nous sistemes regula-
dors, va propiciar la generalització de la corrupció, que afebleix la democràcia i
el funcionament de la llei. El moviment més lliure de béns i capitals per tot el
territori europeu també va portar la integració a l’àmbit bancari, però va fer aug-
mentar les oportunitats per al blanqueig de diners organitzat, ja que les regula-
cions d’alguns països no eren prou estrictes, especialment a l’Europa central i
oriental.
La lluita contra tots aquests fenòmens (el crim organitzat, la corrupció i el blan-
queig de diners) requereix una actuació coordinada i conjunta de tots els Estats
europeus per a garantir, d’aquesta manera, la democràcia i l’imperi de la llei en el
continent.
En una resolució de 1996 sobre el desmantellament de l’herència dels siste-
mes totalitaris, l’Assemblea Parlamentària del Consell Europeu va advertir que si
fracassava el procés de transició a l’Europa central i oriental es podria arribar a un
domini oligàrquic en lloc de democràtic, a la corrupció en lloc de l’imperi de la llei i
al crim organitzat en lloc dels drets humans. En la seva recomanació de 1997 al
Consell de Ministres de la Segona Cimera, l’Assemblea va afirmar que l’augment
del crim organitzat, la corrupció i el tràfic il·lícit degenera en un clima d’inseguretat
i amenaça de desestabilitzar l’imperi de la llei i la democràcia; va demanar que es
fessin actuacions decisives per a lluitar contra aquests fenòmens i va instar els
membres a ratificar les convencions existents sobre el control del delicte, a posar
en comú les seves experiències i a adoptar els programes d’actuació que fossin
necessaris.
Ilina Taneva
59
4.1 Crim organitzat
L’1 d’abril de 1997 el Consell de Ministres va constituir un comitè d’experts en
dret penal i aspectes criminològics del crim organitzat (PC-CO) perquè examines-
sin el fenomen i la legislació nacional que hi està relacionada i perquè proposessin
mesures per a combatre’l. Durant l’any passat el comitè va recopilar i processar
estadístiques dels Estats membres sobre la naturalesa, l’estructura i les activitats
dels grups criminals organitzats a cada país. El pas següent del comitè d’experts
ha estat elaborar mesures per a investigar les activitats criminals mitjançant escol-
tes telefòniques, operacions sorpresa i lliuraments controlats. També cal examinar
atentament la cooperació internacional per a la lluita contra el crim organitzat i les
maneres de millorar-la mitjançant l’estandardització de definicions, l’harmonització
de les lleis nacionals i l’eliminació dels obstacles legals i polítics actuals, com ara
els relatius a l’extradició de criminals.
El Consell de Ministres va aprovar la Recomanació (97) 13, relativa a la intimi-
dació de testimonis i als drets del demandat. La recomanació tracta especialment
la millora de la seguretat per als testimonis del crim organitzat que testifiquin en
judicis.
4.2 Corrupció
El novembre de 1996 el Consell de Ministres va aprovar un programa d’actua-
cions per al període 1996-2000, proposat pel Grup Multidisciplinari contra la
Corrupció (GMC).
Entre els punts principals del programa hi havia els següents:
— definició de corrupció,
— criminalització dels delictes de corrupció i judicis,
— desenvolupament de codis de conducta,
— introducció de la responsabilitat civil per corrupció,
— definició dels papers i les responsabilitats d’institucions i persones indivi-
duals,
— mesures per a prevenir i combatre la corrupció.
El GMC, creat a partir de la iniciativa de la Conferència dels Ministres de
Justícia Europeus de 1994, s’ha convertit en un punt de referència per a l’actuació
del Consell Europeu en aquest àmbit. Ha elaborat la Convenció del Dret Penal
sobre la Corrupció i un esborrany d’una convenció sobre les mesures de compen-
sació civils per danys causats per actes de corrupció (aprovada pel Consell de
Ministres i que es presentarà per a la seva signatura el 4 de novembre de 1999).
Així mateix, continua treballant en un esborrany d’un codi model de conducta per
als funcionaris.
La Segona Cimera de Caps d’Estat i de Govern que va tenir lloc a Estrasburg
el 10 i l’11 d’octubre de 1997 va donar instruccions al Consell de Ministres sobre la
lluita contra la corrupció i el crim organitzat:
El rol del Consell d’Europa en l’àmbit del delicte i la seguretat ciutadana
60
— cal aprovar uns principis rectors per al desenvolupament de les legisla-
cions i els mètodes nacionals,
— cal assegurar que es posin a punt ràpidament els instruments legals inter-
nacionals d’acord amb el programa del CE d’actuació contra la corrupció,
— cal establir un mecanisme adequat i eficaç per a controlar el compliment
dels principis rectors i dels instruments legals internacionals.
Els vint principis rectors per a la lluita contra la corrupció van ser aprovats pel
Consell de Ministres el novembre de 1997.
El 27 de gener de 1999 es va presentar per a ser signada la Convenció de la
Llei penal sobre la corrupció, que ja ha estat signada per vint-i-nou Estats i ha
estat ratificada per un altre.
D’acord amb les resolucions (98) 7 i (99) 5 del Consell de Ministres, es va crear
el Grup d’Estats contra la Corrupció (GRECO), que ja té catorze membres. Les
seves tasques consisteixen a controlar el compliment dels principis rectors per a la
lluita contra la corrupció i a controlar l’aplicació dels instruments legals internacio-
nals que s’han d’aprovar en compliment del Programa d’Actuació contra la
Corrupció.
4.3 Blanqueig de diner
El 8 de novembre de 1990 el Consell de Ministres va presentar per a la seva
signatura la Convenció sobre Blanqueig, Cerca, Embargament i Confiscació de
fons procedents d’actes criminals. Aquesta convenció va entrar en vigor l’1 de
setembre de 1993 amb tres ratificacions.
Aquesta convenció estableix un procediment complet de cooperació per a la
investigació, l’embargament i la confiscació de fons procedents d’activitats crimi-
nals, més ampli que no pas els procediments corresponents a les convencions
sobre extradició i assistència mútua en qüestions criminals. Així mateix, fa possi-
ble aixecar les normes sobre el secret bancari.
I, en tercer lloc, requereix que els Estats, com a condició per a la seva entrada,
facin els canvis necessaris per què la seva legislació s’adeqüi a les disposicions
de la convenció.
La convenció també és oberta a Estats no membres mitjançant una invitació
del Consell de Ministres. El 9 de setembre de 1999 l’havien ratificada vint-i-sis
Estats membres i Austràlia.
Sota l’autoritat de la Comissió Europea per a Problemes Criminals, l’any 1997
es va iniciar un procediment d’avaluació per a verificar que els vint-i-dos Estats del
CE que no són membres del Grup de Treball contra el Blanqueig de Diner (Financial
Action Task Force, FATF) compleixen els estàndards contra el blanqueig de diner
(Convenció núm. 141 del CE, quaranta recomanacions del FATF; Directiva
308/91/EC). Aquests països n’inclouen disset de l’Europa central i oriental,
Andorra, Xipre, Liechtenstein, Malta i San Marino. En virtut d’aquest procediment,
un comitè d’experts en finances, compliment de la llei i qüestions judicials prepara
informes confidencials per al CDPC sobre els règims contra el blanqueig de diners
Ilina Taneva
61
d’aquests països, que també contenen recomanacions específiques. Actualment,
s’està preparant un procediment d’avaluació similar en l’àmbit de la corrupció
(GRECO).
5. PROJECTE OCTOPUS
Es va considerar útil desenvolupar un programa per a la cooperació adreçat
als nous Estats membres del CE per tal d’ajudar-los en la lluita contra la corrupció
i el crim organitzat. El programa es va iniciar el 1996 i es va anomenar Octopus. Es
tracta d’un programa conjunt entre el CE i la Comissió Europea. La primera fase va
acabar l’any passat amb l’elaboració de recomanacions concretes per a cada un
dels setze països. La segona fase té l’objectiu de reforçar la cooperació tant a
escala nacional com a escala internacional per a desenvolupar la política necessà-
ria per a una lluita eficaç contra la corrupció i el crim organitzat a l’Europa central i
oriental.
Finalment, voldria destacar que el Consell Europeu va celebrar el seu 50è ani-
versari el maig d’aquest any a Londres, on aquesta organització va ser fundada
l’any 1949, i a Budapest, on es va celebrar la 104a sessió del Consell de Ministres.
Aquest últim va aprovar una declaració per a una Europa sense divisions. En
aquesta declaració, entre els principals compromisos hi ha els de continuar con-
solidant l’estabilitat al continent; reforçar la cohesió política, social i cultural; reafir-
mar la primacia de l’ésser humà en la política del CE, i continuar potenciant la
democràcia i l’imperi de la llei mitjançant el desenvolupament de la col·laboració
existent entre els Estats, així com a escala nacional.
El futur d’Europa és a les mans d’Europa i si cadascun de nosaltres fa una
contribució personal per a un futur millor, segur que aquest futur arribarà. Avui dia,
Europa té una oportunitat excepcional, després de molts anys, i segles, de co-
mençar a viure i a actuar com a continent unit. Aprofitem-la!
El rol del Consell d’Europa en l’àmbit del delicte i la seguretat ciutadana


El rol del Consell d'Europa en l'àmbit del delicte i la seguretat ciutadana

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert