Rossell, Sibina

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ESQUEMESIPREGUNTESSOBRE 
L'ARQUITEC11URi\ DEL NOU -CENTS 
Si bina ROSSELL 
A PartiT de les obres de IUfols (1943 - 1949) i Cirici (1951 ) s'inicia una revisió de l'arquitec-tura modernista plena d'alts-i-baixos, d'infla-cions i deflacions gratuites i d'interfen'mcies de-gudes a la sempieterna i be llugadissa valoració 
de Gaudí. La summa de Bohigas (1968) és el punt culminat 
d' aquesta revisió. Aquí , l'arquitectura modernista esdevé "el 
nostre millor tresor artístic" i s'estén en un llarg període: 
en tre 1888 (o millor 1878 ) i 1914. (o potser 1926 ) . 
Abans de les obres de Raíols i de Cirici, en els esque-
mes deIs historiadors de l'arquitectura (el propi RiHols (1920), 
Martinell (1933) , el modernisme, pr.11cticament, no exis leix. 
Així, Raíols definia 5 etapes successives: 
Esquema 1: J. F. Rafols (1920) 
(O) "ovoclassicisme" : mi tj ans s. XIX. 
(1) el " trasbals" : dues tendencies : 
a ) "moviment nacionalista arquitectonic": Elias Ro-
gent + Joan MartorelI = Josep Puig i Cadafalch. 
b ) Antoni Gaudí (4,) . 
(2 ) el trencament: "el veritable creador d'arq uitectllra", 
"l'home original", Lluís Domenech. 
(3) La " tendencia més enlla~a da amb l'humilitat verament 
ca talana de les nostres tenes i marines", la ",tendencia 
més educativa del moment, més assolible ... ": Josep Font 
i Guma. 
(4) Font i Guma no és seguit, de moment: triomfa - pero 
n omés és un parentisi- la " tendencia gaudinesca" amb 
Rafael Masó i Josep M. Juj ol. 
(5 ) Retorn de (3) " la nostra arqu itectura propiament dita 
catalana", amb: Francesc Folguera. 
Per a Raíols, doncs, tant Gaudí com Domenech serien 
excepcions. Rogent, en canvi , sera l' iniciador d'una tenden-
cia "a la recerca del passat, a la transformació del passat". 
En aquesta línia, més tard (etapes 3 i 5 ) es repren la tradi-
ció de l'arquitectura popular catalana. 
Martinell realitza un esquema absolutament divers: 
Esquema 2 : C. MarLinell (1933) 
O. Antecedents: 
1) " los días román ti cos" : Exposició de 1888, ec lecti-
CIsme. 
2 ) "el modernismo" : a) " individualismo": Gaudí. 
b ) "estilos históricos" : Domenech, Gallissa. Font, 
Bassegoda, Pui". 
3) "Clásico y neobarroco", amb els .premis de l'Ajunta-
ment de Barcelona. 
] . Preponderancia medievalista: 
1908 Pala u de J ustícia 
1908 Palau de la Música Catalana 
1910 Esglesia de Pompeia 
1912 Cimbori de la Catedral 
1913 Església del Carme 
1914, Hospi tal de Sant Pau 
1916 Caixa de Pensions 
2. Eclecticisme renaixentista, de gust fran cés : 
1919 Hotel Ritz 
1919 Tívoli 
1920 Grllp escolar Baixeras 
1923 Cine Coli eum 
1924 Casa de Maternitat 
1925 Tea tre Olimpia 
1925 Palau de Pedralbes 
1925 Can Jorba 
1926 Casa de Correus 
1926 Cercle Eqüestre 
3. L'Exposició 
inclou : pla~a Catalu nya, carrer Balmes, Eslació de Fran~a . 
4. La Post-exposició 
1930 acabament deis .grllps escolars "Pere Vila", " Ra-
mon Llull", "Mila i Fontanals". 
1931 Banc de Biscaia 
1932 El Fenix Espanyol 
1932 Govern Militar 
1932 Institut autic 
1932 Casernes de Pedralbes, ant AIldreu Sants. 
L'esquema de Martinell és interessanl: el moderni me se-
ria fruit de la manca d'estat, de l' individualisme. I els pre-
mis de l'Ajuntament de Barcelona ferien el paper de l'estat: 
significarien un retorn al clas ic. A partir d'aquí, e1!tableix 
una secrüencia cronologica: fins al 1919 prevaleix l'historicis-
me amb arrels en la historia propia. El 1919 apareix l estil 
internacional" (que equival al gust francés) amb un aigua-
barreig de noms: Ferrés Puig, Goday, ebot, Bona, Calvet. 
Sorpren, també, l'arquitectura de la República a Barcelo-
na: el 1932 es conclouen obres de Bona, Florensa, Vicent 
Martorel!. El que és visi ble, al carrer, sera el oucenti me 
i el oucentisme mon umentalista. L'avantguarda tindra pel 
que fa als edificis públics un caracter netament marginal. 
De la lectura deis diversos números de A. C. és possible 
extreure'n un esquema molt diferent: 
11 
Esquema 3: GATCPAC (1931/ 1935) 
els precursors de 
l'arquitectura moderna 
mestres d' obres 
enginyers 
patis interiors de I'Eixampla de Barcelona, 
estacions de ferrocarril, ponts, fabriques. 
es ti Is historics arquitectes 
modernitat 1905 . 19] O Gaudí 
monumentalisme Goday 
f uncionalisme C.I.A.M. 
EIs precursors de l'arquitectura moderna, segons aquest 
esquema, foren els enginyers del Vuit·cents. EIs arquitectes 
(amb excepcions: Gaudí utilitza el ferro i el vidre, fa a la 
Casa Mila portes a I'escala humana, etc.) s'entesten en un 
historicisme eixorc o bé en el monumentalisme tipificat en els 
grups esco'lars de l'Ajuntament de Barcelona, que segons el 
GATCPAC, són totalment inadequats a les seves funcions i 
totalment inadaptats al medi urba que els envolta. La fase 
Esquema 4 : A. Cirici (1955) 
Casa Mila 
grups escolars 
segiíent, valorada molt positivament, fóra la de l'arquitectu-
ra funcional representada pels C.I.A.M. 
Aquest esquema, principalment pel que té de valoració 
positiva d'uns certs elements (arquitectura de ferro, Gaudí, 
Funcionalisme ) i de valoració negativa d'altres (estils his-
torics, Monumentalisme) ha influi:t notablement en els crítics 
d'avantguarda de la postguerra. 
El pas segiíent - fonamental- és el donat per A. Cirici: 
eoclassicisme J unta de Comerg, Cases d'en Xifré, Boqueria, Plaga Reial, Casa de la 
Ciutat (fagana ), Liceu, Laberint d'Horta. 
1860 UniversÍlat de Barcelona, Catedral de Barcelona (fa~ana), Saleses. 
lVlodernisme 1888 
Antoni Gaudí al costat: Lluís Domenech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch. 
Mediterranisme 1910 Pericas, Masó, Coday, Forteza, Alomar, Rubió , Duran, Raventós 
Urbanització de S'Agaró, Grups Escolars. 
Funcionalisme 1928 Xavier Goerlich, Puig Gairalt, GATCPAC (Illescas, ert, Torres Clavé 
Subirana) . 
Cirici separa, fonamentalment, modernisme i Gaudí. Parla 
de "mediterranisme" no de "noucentisme" i indou, aquí, Pe-
ricas i Masó, Puig Gairalt i Folguera. 1 n'exclou , en canvi, 
ebot, Bona, Domenech. 
Hi ha , pero, I'establiment deis tres lexics fonamentals (i 
successius): Moderni me, Mediterranisme, Funcionalisme. 
Aquest esquema era el punt de partida deis e quemes actuals. 
12 
Els esquemes 1 i 2 sera n oblidats. La valoració, pero, de 
cadascun d'aquest tres lexics sera ariant. 
Bohiga , per exemple, valorara sobre tot, el modernisme 
i el racionalisme, que són " dues arrencade revolucionaries" 
(Bohigas, 1961 ) . Tot i aixo , el seu e quema inicial (1960) ja 
és prou complexo 
Puig: Catedral de Buenos Aires. Obiols: NOLlcentisme vs. avantguarda. 
Puig : Torre Capella, UI~ noucentisme ben poc m editerranista. 
Apa: el gratacels noucenlista i la catedral 
vuitcenlista. 
Babel: CaL/di integrat, per la 
via de l'humor, al projecte 
d' Exposició d'/ndústries 
Electriques ele i917. 
Mancomwútat de Calalunya: 
la Univers.itat Nova 
o Universitat industrial, 
la ciutal universitaria 
del Noucentisme. 
1, ' Jo; x.POSlcro D 'JN OUS'l' R JES E .LECTRrQUE~ 
C;~r,llll . M i .¡Uf' OICI"I'\ 0 1"l\n .\ I x., 
Oh .. \ · ... 1' 1'1" . .t\ l.sn qul.! V': \J no me," e., 1.\ U\r¡f1 11 In. 
Esquema 5: O. Bohigas (1960) 
10dernisme ---+ desintegració del modernisme ---+ monumentalisme "s. racionalisme. 
Gaudí ----~ Jujol 
Puig ----~ Goday 
---+J 
l 
Correus (monumentalisme ) lebot, P. Domenech, Bona 
Grups escolars (mediterranisme ) 
(o ]]aso i Gil (brunellesquisme) Duran Reynals, Rubió Tudurí 
Domimech ---+ Masó, Pericas, Puig Gairalt GATCPAC, Duran , Rubió. 
Segons aquest esquema, la línea de Gaudí -"intuitiva"-
s'extingeix. La linea de Puig -"culta arqueologista"- es 
ramifica a partir de Goday. Hi ha tres Goday: un Goday 
monumentalista, un Goday mediterranista i un Goday brune-
llesquia. La línea de Domimech -"culta no-arqueologista"-
és la que inicia "la línea més fructífera, més europea". Són 
domenechians : Masó, Pericas, Puig Gairalt, el GATCPAe. 
L'esquema es complica quan s'arriba a dos casos: Rubió i 
Tuduri i Duran i Reynals. El cas Duran és un cas límit: "es 
tracta ·- diu Bohigas (1960)- de la presencia de dos arqui-
tectes completament distints. Duran hauria fet , entre el ra· 
cionalisme deIs anys 30 i el brunelIesquisme de la postguerra, 
un salt mortal amb doble tombarella i canvi de personalitat. 
El 1964, s'inicia, un xic sobtadament, una revisió de l'ar-
quitectura noucentista , amb l'aparició d'un número semimo-
nogra-fic de Serra d'Or amb artíeles de síntesi de Cirici (1964) 
i Bohigas (1964) i un paper de Sostres (1964) dedicat a Ma-
só. De fet , aquesta revisió no és perllongada fin s més tard, 
a partir de les ¡ecerques iniciades a partir de 1969-70 en el 
marc del pla d'investigacions de l'Arxiu Historic del Col-l egi 
d' Arquitectes. 
Esquema 6: A. Cirici (1964) 
D Lt'I. fita grlljJ hegeoloflic bl/se ecunOf// ica 
cl.a//. 
1906 Solídaritat burgue~ia textil 
catalana industrial, petita 
particuJ arista metal-lúrgia 
tecnificada, 
1923 Cop d'estat burguesía obres públiques 
del general monopolista transports Ul'bans 
Primo. estatista. lransports marítims 
1922 Cnnferencia professions 
nacional lIiberals 
ca talana. 
1931 Catorze petita bllrguesía, petita indústria 
d'abril associarla a les comen~ 
masses 
treballa dores. 
1936 Dinou de forces 
juliol no·burgueses 
En la publicació montserratina , pero, es publica un nou 
esquema de fun cionament de l'arquitectura catalana del 
segle XX. 
prO!:!J" f"(/fll a partit I.eorics {LI'IJILi tectes 
progrés Llig'a D'Ors Puig 
empresarial regionalista Torres Garcia Folguera 
llibertat economica Folch i Torres Masó 
formació professiona l Aragay Pe ricas 
educació general Goday 
ordre públic Florensa 
A. Puig Gairal 
sub vencions estatals ebot 
peonatge P . Domenech 
adulació a l'estat Cendoya 
ordre públic Bona 
Azua 
A ccié> J. V. Foix Reventó 
Catalana e. Soldevila Rubió i Tuduri 
S. Gasch Duran Reynals 
P. lVIartínez 
Mayol 
Esquerra GATCPAC 
Republicana 
A.C.jE.R.e. Galí Mestres Fo sas 
P .S.U.e. Torres Clavé Torres Clavé 
P. O. U. M. Rena u 
e. .T. Helios Gómez 
]5 
Per a Cirici, "el Joucen tisme, en el terreny de l'art, és 
I'expressió de la burgesia a Catalunya, en tre el 1906 i el 
1931. Aquesta definició ens obliga a admetre que hi ya haver 
diversas menes de oucentisme. La més característica, sens 
dubte, és la que encarna el període primer, entre el 1906 i el 
1923 ... Només amb una op tica molt lIunyana, d'historiadors, 
podem englobar sota el ma teix nom les realitats, molt dife. 
rents de l'art del grup monopolista (1923), del cosmopolita 
(1922 ) i de la menestralia (1931)" (Cirici 19M) . 
Segons aquest esquema hi hauria, dones, diversos nou. 
centismes corresponents, grosso·modo, a les di verses burge-
sieso Possiblement, el oucentisme més característic seri a el 
lligat a la burgesia industri al, peró I'art de la burgesia mo-
nopolista, I'art deIs profess ionals i l' art de la petita burgesia 
urbana serien , també, Nou centisme. 
En un altre Cirici perll onga el oucentisme " fins ara": 
"Malgrat que el Noucen tisme s'estengui fins al 1936 i que, 
en una certa manera, hagi subsistit en l'art deIs seus super-
vivents, nns ara, de fet l'epoca del 1931 al 1936 é ja una 
epoca d 'avantguardis~e, que el GATCPAC i l'ADLAN repre-
senten cIarament" (id ) . 
L'esquema de Cirici té les avanta tges (i els inconvenien ts) 
de l'optica llunyana , d'historiador. Esta fet des de fora i té 
un caracter general i omnicomprensiu. També té, per a ltre 
banda, un cert interes un esquema confecciona t per Rubió i 
Tudur í des de dins, en el que l'optica és proxima, car I'his-
toriador Rubió ha estat, també, protagonista. 
Esquema 7: N. M. Rubió i Tudurí (1966) 
Des de l'angle del professional de l'arquitectura, Rubió 
assenyala que Gaudí i els modernistes "estaban en troncados 
con el neogótico" . I "el gótico (ést) el antagonista típico del 
Renacimiento" . De fet , " nos encontramos (al tombant de se-
gle) ante una especie de Edad Media de poco vuelo". Pero: 
"la ciu dad repudiaba el nuevo estilo" modernista. Sorgiren, 
degut a la demanda social, varies línies de retorn al neocIas-
Esquema 8: O. Bohigas (1975) 
1911 - 1921 
Supervivencia del Modernisme 
Dos arquitectes d 'avan tguarda 
" EIs j oves progressistes .. . en un camí d'avantguarda" 
Noucentisme 
1921 - 1930 
Classicisme florentí 
16 
slclsme. i la de gust fran cés (Sagnier), ni la triomfa lista 
(Nebot, P . Domenech ) foren artís ti camen t renovadores. Si 
que ho foren, en can vi, la ¡ínia teori tzada inicialment per 
Joaquim Folch i Torres i J. F. Rafols, que Rubió considera 
com a propiament no ucentista. " o veíamos en ningún caso 
en el Noucentisme un movimiento conservador --escriu-
sino un retorno revolucionario a las fuen tes más puras y lim-
pias del Henacimiento" Rubió 1966) . 
Es inleressant veure com Rubió es separa, discretament, 
(lel Noucentisme de 1906. " El que esto escribe - diu- no 
fue no ucen tista oficial" - ni Durán ni otros muchos- o Sin 
embargo, lo éramos, en grado mayor o menor, volens nolens, 
casi todos los jóvenes inquietos de aquellas generaciones ar-
quitectónicas" (id .) . 
Si per al Cirici de l'esquema 5 " tot" és arq uitectura nou-
cen tista i per a Rubió només el grup .cosmopolita seria real-
men t noucenlista , per al Bohigas de l'esquema següent "res" 
és no ucen tista : "hi ha una arquitectura del Noucentisme?" 
es pregunta. 1 la resposta és, en con junt, negativa: "d'arqui-
tectura noucentista només n 'hi hagué una: els grups escolars 
de Barcelona, constrwts entre el 1917 i el 1922". 
eocIassic 
Medievalisme 
Modernisme 
Gaudí 
NeocIassicismes 
L1otja, Portics d'en Xifré. 
Universitat (Rogent). 
Palau de la Música Ca talana. 
Sagrada Família. 
a ) In piració francesa (Sagnier ) . 
b ) Rena ixement barcelonés (teoric : J. Folcb i Torres ) . 
c) Classicisme triomfalista. Coliseum ( ebot ) . Palau 
Nacional (P . Domenech / Cata ) . 
_ oucentisme 
Rafol , Duran Reynals, Rubió i TudurÍ. 
J ujol, Martinel!. 
Masó, Pericas. 
Raspall , Balcell , Mas i Morell , Coll Vilaclara, Plana Calvet, 
Amigó. 
Goday. 
R. Puig Gairalt, A. Florensa, . M. Rubió i Tudurí, F. Fol-
guera, J. Mestres Fossas, R. Reventós, A. Puig Gairalt , J . Ber-
gós (teoric J. F. Rilfols) . 
Monumen talisme estatista 
El [il de l'avanguardísme 
1931 - 1935 
Racionalisme 
Racionalistes al rnarge 
Per a Bohigas, doncs, hi hauria un trencaI]1ent important 
en torn a 1921-23. Abans hi hauria el oucentisme corn a 
opció cultural general pero amb una molt escassa traducció 
arqu"itectonica, limitada a certes obres de Goday. Després, el 
classicisme florentí és tota una altra cosa, cal' "aq).lest retorn 
classicista si bé excus!.lt inelirectament per la ideologia nou-
centista , ve sostingu t per la creixent influencia de l'arquitec-
tura estatisla i monumentalista" (Bohigas 1972 ) . Els classi-
cistes "es van decidir a abandonar la línea europea deIs Masó 
i Pericas, a menysprear la tradició elel Modernisme ... perque 
van claudicar, inconscienlment, elavant els exits ele l'arquitec-
tura obertament reaccionaria elels es ta tistes" (id ). Així, aBu-
elint al rebrot classicista de la postguerra, Bohigas escriu: "Es 
Esquema 9: 1. Sola Morales (1975) 
Modernisme 
Antimoderni sme Gauelí i eleixebles. 
P. Domenech, F. de P. _ ¡ebot, E. Bona. 
I1amon Puig Gaíralt. 
G.A.T.C.P .A. C. 
R. Anglés, J . Lloret, X. Turull, A. Puig Gairalt, T. M. 11 u-
bió, F. Folguera, J. Mestres, J. Goday, P. Benavent. 
ben sirnp tomatic que la pretesa r ecerca del Renaixen';ent catala 
tlngués dos punts culminants i tots dos coincidents ambo dos re-
gims autoritaris':. Car fou "el lVloaernisme .. . l'arquitectura de 
la burgesia progressista que impulsa la Reneixen«a" i "el 
racionalisme fou l' arquitectura de la Generalitat" (id. ) . 
Un any aban.s, Joan Tarrús havia escrit que 1'0bra dé 
Masó era " un esfuerzo de secesión respecto al Modernisme" 
(1971 ) i que els seus eren " uns planteigs clarament nou-
cen tiste , partint el ' un cert neopopularisme i de les experien-
cies d'avantguarda de l'arquitectura europea" . L'article es ti-
tula "Masó, arquitecte noucentista" (1971 b) . El pas seg'üent 
és el donat a un tex t monogrilfic (Sola 1975). En aquest text 
hi ha , panint del cas de lVlartineIl , un !lOU assaig d'orelenació: 
Període de transició .luj ol, Masó, Pericas~ Raspal!. 
¡ oucen tisme 
A 
B 
Classicisme 
Monumentalisme 
Gaudinisme 
públic, civil 
vivenda suburbana 
Rubió i Tudur í, Folguera, Mestres Fossas, TIeventós. 
P. Domenech, eho t, Florensa, Bona. 
Bergós, Bonet i Garí, Quintana, Martinell .. 
bibloteca, museus, temples, cases senyOl-i~Js. 
exemples: ~asó . (cóst·a), Jujol (St. Jo~m Desp í), Florensa (ciu tat-jardí t. Pere Mar-
tir ), Martinell (sindica t Agrícola d'Arte a ) .. 
model: les "casetes de Vallcarca". 
Partint ele Valentí (1973), Sola separa Gauelí del Moder-
nisme. Partint de l'analísi de l'4artineJl - i de Rubió i Bell-
ver- situa als deixebles de Gaudí dins del oucentisme. Al 
costat del No.ucenlisme de les biblioteque i el cellers, situa 
el Noucentisme de les casetes de Vall carca. Per primera ve-
gada, esc riu , els arquitecte s' inleres en " per els temes de la 
quan tital urbana, la residencia de 'la petita burgesia de les 
classes popular " . Amb el oucenti me, ¡'arquitectura del 
arquitectes haixa del seu .pede tal i comen«a a ocupa r-se d'un 
sector de la ed ificació deixat, fin a le hores, al coneixement 
popular i a la c ultura arte_ana deIs mestre d'obre " ( ola, 
1975) . 
17 
BIBLIOGRAFIA 
Oriol BOHIGAS 
1960 " Despliegue brunelleschiano en el novecentismo catalán" , Cua;. 
demos de Arquitectura n.O 4l. 
1963 Barcelana entre el Pla Cerda i el barraquisme. Barcelona, Edi· 
cions 62. 
1964 "Noucentisme i "novecento" , Serra rfor, VI agosto 
1968 Arquitectura modernista. Barcelona, Editorial Lumen. 
1972 "L'arquitectura a Catalunya (1911·1939)" in E. Jardí, ed.: L'art 
catala contemporani. Barcelona, Edicions Proa. 
Alexandre CIRICI 
1951 El arte modernista catalán. Barcelona, Editorial Ayma. 
1955 L'arquitectura catalana, Ciutat de Mallorca, Editorial Moll. 
1964 "La plastica noucen tista" , Serra rfor, VI, agost 
G.A.T.C.P.A.C. 
1931/37 A. C. Documentos de actividad contemporánea. 
Cesar MARTINELL 
]933 "Veinticinco años de arquitectura barcelonesa, 1903-1933". Bar· 
celona Atracción, maigo 
Josep F. RAFOLS 
1920 "Enwlrs una depuració de J'Arqui tectura Catalana", Vell Nou 
maigo 
1943 El arte modernista en Barcelona. Barcelona, Librería Dalmau. 
1949 Modernismo y modernistas. Barcelona , Ediciones Destino. 
Nicolau M. RUBIÓ 1 TUDURt 
1966 "El arquitecto Duran Reynals, artista clásico", Cuadernos de 
Arquitectura, n.O 65. 
Ignasi SOLA-MORALES 
1975 "El arquitecto cesar Martinell: un ensayo de interpretación". 
in C. Martinell: Construcciones agrarias en Cataluña, Barce· 
lona, C. O. A. C. B. 
Josep M. SOSTRES 
1964 "El contorn noucentista en l'obra de Rafael Masó", erra d'or, 
VI, agos t. 
Joan TARROS 
1971a "Rafael Masó i Valen tí", Cuadernos de Arquitectura y Urbw-
nismo n.O 80, serie "archivo histórico", n.O 1. 
1971b "Rafael Masó, arquitecte noucen tista", Presencia n.O 299. 
Eduard V ALENTI 
1973 El primer modernismo literario catalán y sus fundam. entos ideo-
lógicos. Barcelona, Ediciones Arie!. 
~ 
~:. 
18 


Esquemes i preguntes sobre l'arquitectura del nou-cents

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert