Aquest article ressegueix el procés de gestació de referents locals heroics i de la seva expressió pública efectuada per dors corrents politico-ideològics a la ciutat. En primer lloc, la conversió en heroi pels liberals progressistes a finals del segle XIX de la figura de Jaume Ibran i dels morts del 10 de gener de 1875. En segon lloc, de la conversió en icona del progrés, per part del republicanisme federal antireligiós, de la figura de Miquel Biada. En una batalla per la història local, cadascun d'aquests corrents o formacions pretenia presentar-se respectivament, d'una manera simplista, com els grans i veritables defensors de la Llibertat i del Progré
