Sauló, Col·lectiu

Revistes Catalanes amb Accés Obert

o 
o 
< 
CL 
o 
< 
J j 
o 
ü 
miscel·lània argentonina 
les onades 
COL·LECTIU SAULO 
^ — ^ ^ metem definir Ics 
^ V ^ ^ característiques dels 
H H estiuejants que vin-
^ ^ » ^ ^ ; gueren a disfrutar de 
les benignitats de la nostra vila. 
Veiem solament la punta de i'ice-
berg: Puig Í Cadafalch, Carreras 
Cand i , etc. Però hi devia haver 
una munió de gent que quasi no 
hi deixaren petjada d'haver-hi fet 
estada. Si no la deixaren en paper 
escrit ho feren en rajoles i esgra-
fiats. Aquest con jun t de Villa 
Maria Rosa, Villa Rosita, Villa 
Anita són testimoni que hi hagué 
unes persones que amb vocació 
fundacional , edificaren aquests 
xalets i els batejaren amb el nom 
de la muller o d 'una filla o de qui 
sap qui . Aquests bons homes 
devien potser sorgir de la menes-
tralia de Mataró? O de la mateixa 
Argentona? N o sé si el fonaments 
són gaire ferms, però han resultat 
consistents perquè va ser l'estalvi 
els qui els donà fermesa i s'han 
conservat fins als nostres dies. 
Però què s'ha fet de la Sra. Maria 
Rosa, de la Sra. Rosita, de la Sra. 
Anita inspiradores d'aquelles 
construccions. 
Vingué la guerra. Alguna 
porta d'aquelles Villas potser es va 
obrir per acomiadar el fill que se'n 
va anar a la lluita i no tornà o es 
va obrir perquè el cap de casa cre-
gué p ruden t emprendre el camí 
de l'exili i va acabar els dies en el 
camp d'Argelers. Molts desastres 
han pogut testimoniar com també 
la joia del retorn del fill que ja el 
donaven per mort . 
Pregunta que cal fer: aquestes 
"Villas" foren construïdes per pas-
sar-hi l'estiu o per residir-hi tot 
i'any? 
Als pocs anys d 'acabada la 
guerra ( 1 9 4 l ) es desferma una 
etapa en què els negocis obtenen 
grans beneficis. La indústria tèxtil 
és la més afavorida. D u r a n t la 
guerra en la "Zona Nacional" hi 
havia molt poques indústries que 
no podien abastir les necessitats 
de tot l 'àmbit. Una vegada acaba-
da la guerra arribaren a les ciutats 
catalanes de caire tèxtil una allau 
de comerciants d a r r e u del país 
per tal d 'emplenar els seus comer-
ços. Si bé l 'autoritat dictà les nor-
mes que tenien de regir els preus 
del 1936 amb un augment del 
10%. Els compradors foren els 
que incitaren els industrials que 
no era necessari obeir les ordres de 
l 'autoritat. Els fabricants que du-
rant la guerra no havien exercit 
d 'amos, uns perquè havien fugit i 
refugiat a Sant Sebastià, altres per-
què havien estat amagats. Al tor-
nar a agafar el "pèndol" í amb l'à-
nim de rescabalar-se de les pèr-
dues d'aquells anys tan cruels, 
feren cas omís de les ordres de 
conservar els preus del 36 Í escol-
taren de bon grat les temptacions 
que els plantejaven els comer-
ciants d'arreu del país. La indús-
tria tèxtil es convertí en un corn 
de l 'abundància. 
Hi ha, també, un altre factor 
que cal tenir en compte: a Europa 
s'havia entaulat una guerra ferot-
ge. El règim de Franco havia apos-
tat per una victòria a lemanya, 
però arribà u n m o m e n t q u e els 
germànics havien perdut la inicia-
tiva i es podia donar el cas que els 
aliats guanyessin la guerra, la qual 
cosa representaria la caiguda del 
franquisme i el retorn dels repu-
blicans. Corria el rumor que si 
això succeïa, una de les primeres 
mesures seria anul·lar la moneda, 
tal com havia fet en Franco 
anul·lant la de la República. 
Entre els fabricants els entrà la 
febre d'invertir els grans beneficis 
i optaren que la millor inversió era 
invertir en totxanes i es desenvo-
lupà una febre compran t finques 
urbanes, rústegues, torres, solars. I 
és quan Argen tona rebé una 
onada de compradors de xalets, i 
de construir-n'hi. Els contractistes 
t ingueren també una edat d o r , 
com els jardiners, lampistes, pin-
tors i tot el personal a qui aquells 
donaven feina 
Potser algú els va suggerir que 
en lloc d invçr t i r comprant fin-
ques i torres, seria de més profit 
per al negoci renovar la maquinà-
ria que en molts casos estava bas-
tant atropellada, ja que havia pas-
sat una guerra i potser en aquells 
anys de la col·lectivització no 
havia estat suf icientment atesa. 
L'industrial enriquit es va treure 
de la mànega la gran excusa. C o m 
que el sistema autàrquic regia l'e-
conomia, el Ministeri d 'Indústria 
no donava cap permís ni per 
importar ni tan sols un cargol. N o 
calia pensar en fer venir maquinà-
ria suïssa ni anglesa, a més que 
aquells prou feina tenien en gua-
nyar la guerra. A més a m b la 
maquinària que es construïa aquí 
tenien d'usar el ferro que procedia 
de xatarra de la guerra a m b unes 
al·leacions que es trencaven c o m 
el vidre. A aquell ben pensant 
enr iqui t li venia una gran idea: 
quan podrem importar de Suïssa 
ens vendrem una casa o una torre 
i la indústr ia es posaria a la 
"page". 
En els anys quaranta encara 
no havia arribat ni la rentadora, ni 
el rentaplats, ni els frigorífics, la 
televisió només en tenien refe-
rències. ' En moltes pel·lícules 
americanes ens refregaven pels 
l . Tampoc s'havia inventat Ics 
Meris i les minyones passaven 
baieia agenollades i, a vegades, 
ocasionava! exhibicions que 
podien figurar a la primera pàgi-
na de la "Vic galarne". La Meri i 
el Concili Vaticà han desterrat les 
durícies dels genolls femenins: la 
Meri perquè estalviava pas.tar la 
baieta agenollades i cl Concili 
vaticà perquè amb b nova litúr-
gia no calia agenollar-se durant 
les diverses parts de la missa. 
CENTRE D'ESTUDIS ARGENTONINS JAUME CLAVELL m 
B C I S i E ^ abril 2007 •• núm. 30 Collectiu Sauló 
nassos que ells estaven més avan-
çats en aquestes millores. Per tant , 
és lògic que els estiuejants necessi-
tessin l'ajuda del servei domèstic o 
sia les minyones. Per poc que ho 
permetés l 'economia dels estiue-
jants, en tenien dues: la cambrera 
i la cuinera. La seva presència ja 
era esperada pels trenca cors vila-
tans. Moltes vegades es cont inua-
va una relació que s'havia iniciat 
Per poc que h o permetés r e c o n o m i a dels 
est iuejants , de minyones en ten ien dues : 
la cambrc ra i la cu inera . La seva presència ja 
era esperada pels t renca cors vi la tans. Mol t e s 
vegades es con t inuava u n a relació q u e s 'havia 
iniciat ia t e m p o r a d a an te r io r 
la t emporada anterior. Feia de 
bon escoltar quan oïes els dife-
rents deixos que usaven quan les 
trobaves sia en una botiga, sia a la 
Font Picant quan una mainadera 
portava a beure l'aigua quasi era 
miraculosa i et senties transportat 
a la vorera del Guadalquivir ; et 
recreaves amb e\ fahlar ò.c les que 
havien nascut a la ribeim del 
Minyo o admiraves la fermesa de 
les que a la pica baptismal les 
havien mullat a m b les aigües de 
l 'Ebro famós. Aquelles Angiistias, 
Maruxinas, Filares, Begonas, e t c , 
si els donaves peu pe tquè expli-
quessin el perquè estaven treba-
llant entre nosaltres, trobaven un 
motiu comú. Havien deixat el seu 
àmbit esperonades per la fam. Ti n-
guem present que feia molt poc 
temps que s'havia acabat ía guerra. 
Moltes encara no se'ls havia tancat 
la ferida que se'ls havia obert a 
causa que la seva família no era de 
la corda de les que havien guanyat 
la guerra. N 'h i havia de solteres, 
de vídues, de casades. Si a aques-
tes els preguntaves on estaven els 
seus marits, contestaven que "està 
por ahí" i aquest "ahí" podria ésser 
una presó, un camp de concentra-
ció francès o potser una fosa cava-
da ran de les tàpies d 'un cementiri 
Era molt freqüent, i no només 
a la nostra vila, que en els matri-
monis s'exercia una certa endogà-
mia. El fet era molt remarcable a 
Eivissa, que entre mitja dotzena 
de cognoms formaven el nomen-
clàtor dels seus hab i tan ts . Un 
coneixedor de la vida de l'illa 
comentava que aquesta endogà-
mia havia ocasionat una i n n o m -
brable quanti tat de bords i esguer-
rats que les famílies tenien reclo-
sos a les seves llars. 
El dissabte a la nit era quasi 
obligat que els estiuejants anessin 
al Cas ino . Les cases quedaven 
sense amos. Les criades eren les 
mestresses de la llar. Era el 
m o m e n t que els festejadors ron-
dessin pels xalets. Ocorregué un 
fet que tenia l'aíre de vodevil. Una 
minyona va citar el seu galant en 
una hora que els amos eren al 
Casino. La casa tenia dues portes 
una que donava a un carrer i una 
altra a la part de darrera. Aquesta 
era la que la noia havia deixat 
ober ta i donava a la cuina . El 
galant entrà decidit i al ser a d in-
tre, on regnava una mitja claror, 
va veu re una silueta que feinejava 
ran de l'aigüera. El noi sense per-
dre temps s'hi abraonà. Aquesta 
va fer un crit de bèstia ferida, 
s 'encengué el llum i, oh! espant, 
la persona atacada no era la mi-
nyona sinó ia mestressa que havia 
retornat per prendre una aspiri-
na. Els savis de la vjía no saben 
com acabar la facècia: si la noia 
va haver de fer la maleta, sí a la 
senyora aquella escomesa 1Í va fer 
recordar quan el seu marit t ambé 
s'hi abraonava al t o rna r de la 
feina... Però d'això ja feia molts 
anys. EI galant t ambé devia que-
dar sorprès q u a n al posar les 
mans als flancs en lloc de trobar 
un cos jove trobà una faixa con-
sis tent , a rmada d 'unes sòlides 
balenes 
De les relacions entre minyo-
nes i festejadors moltes arribave n 
a bon port . El mossèn va unir el 
destí de més d 'una parella. Una 
sang nova es va injectar al torrent 
circulatori de la vila. Al cap d 'uns 
anys, tot caminant per poble tro-
bàveu una noieta amb uns ulls 
blaus i endevinaves la seva proce-
dència, perquè els de la Maruxifia 
que va venir de les verdes terres 
gallegues tenien els mateixos 
tons. 
AUTO-ESCOLA - ASSEGURANCES 
Qii9iAC 
R A M O N REIXACH i MONER 
Mataró, 1 - Tel. 93 797 00 50 - ARGENTONA 
J O I E R I A - R E L L O T G E R I A 
LLIMONA 
Filts, corretges 
i petites reparacidtLS al niomoiit 
Pressupostos sense compromís 
Regals aniversari 
Carrer Gran. .SI - Tel. 93 797 16 23 - ARGENTONA 
• J I CENTRE D'ESTUDIS ABGENTONINS JAUME CLAVELL 


Miscel·lània argentonina. Les onades

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert