Es presenta una recerca sobre la competència d’autoregulació de l’aprenentatge d’estudiants universitaris. Des d’una perspectiva socio-constructivista i d’acord amb les fases d’adquisició de l’autoregulació proposades per Zimmerman (2000), s’analitzen les seves dimensions i, específicament, la planificació de l’aprenentatge individual i de grup. Es van analitzar quatre propostes d’innovació docent sobre l’ensenyament de l’autoregulació. Van participar 9 professors i 386 alumnes de la Universitat de Barcelona, pertanyents a tres estudis (Biologia, Formació del Professorat i Psicologia) i que cursaven quatre assignatures diferents durant el curs acadèmic 2007-2008. Els resultats, en el seu conjunt, mostren que els estudiants: entenen la planificació com una activitat formal ubicada exclusivament a l’ inici del procés d’aprenentatge; redueixen la seva funció a l’organització del treball, i no relacionen el seu ús amb la gestió, individual i de grup, dels esforços dirigits a construir coneixement.This is a research about the competence of self-regulated learning in university students. It is based in a socio-constructivist theory and according to the phases of the acquisition of the self-regulated learning proposed by Zimmerman (2000). We analyze the dimensions that are specifically related with planning individual and group learning. We studied four proposals for educational innovation on teaching self-regulation learning. There were 386 students and 9 teachers of the University of Barcelona involved, belonging to three different studies (Biology, Education and Psychology) and four different subjects, during the academic year 2007-2008. The results show, overall, that students understand the planning as a formal activity, exclusively located at the beginning of the learning process; they are limiting its role to the organization of work, and they don’t relate their use to management to build knowledge.Se presenta una investigación sobre la competencia de autorregulación del aprendizaje en estudiantes universitarios. Desde una perspectiva socio-constructivista y de acuerdo con las fases de adquisición de la autorregulación propuestas por Zimmerman (2000), se analizan las dimensiones que la constituyen y se estudia específicamente la planificación del aprendizaje individual y de grupo. Se estudiaron cuatro propuestas de innovación docente sobre la enseñanza de la autorregulación. Participaron 9 profesores y 386 alumnos de la Universidad de Barcelona, pertenecientes a tres estudios (Biología, Formación del Profesorado y Psicología) y a cuatro asignaturas diferentes durante el curso académico 2007-2008. Los resultados muestran, en conjunto, que los estudiantes: entienden la planificación como una actividad formal ubicada exclusivamente al inicio del proceso de aprendizaje; limitan su función a la organización del trabajo, y no relacionan su uso con la gestión, individual y de grupo, de los esfuerzos dirigidos a construir conocimiento
