Grau Bové, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

71
Quan recordo el Narcís Oller em vénen al cap quatre coses: hi vaig escriure 
poemes romàntics, hi vaig conèixer la meva parella i hi vaig aconseguir una llista de 
llibres que vaig prometre llegir abans de fer 25 anys (acabats de fer). Això són tres 
coses, i encara me’n falta una, la més difícil d’explicar. És la imperfecció. Les coses 
que no surten bé, i allò que els errors tenen de bo. 
M’explico: porto molts anys en centres d’ensenyament. Des del col·legi de la 
Masó fins a la meva ocupació actual he conegut dues escoles, un institut i cinc uni-
versitats, he vist centenars de pissarres, milers de diapositives de Power-Point i he 
fet dibuixets a més pupitres dels que caben a casa meva. 
A l’escola, al principi dels temps, el mecanisme d’aprenentatge era ben senzill: 
callar i prendre nota. Després, però, aquesta verticalitat va començar a dissoldre’s i 
a requerir més energia de la meva banda. Amb els anys, vaig deixar de ser un cistell 
on es podia anar guardant la informació, i vaig haver d’aprendre a respondre i a fer 
alguna cosa més que seure mirant endavant. Quan vaig tenir 16 anys, els deures van 
esdevenir projectes, havia de prendre decisions. En lloc d’un cistell, se’m va demanar 
que fos un túrmix, si em seguiu el símil. 
I aquesta etapa de transformació va ser la que va tenir lloc al Narcís Oller (per 
cert, sabíeu que no vaig saber exactament qui era Narcís Oller fins que vaig sortir 
de l’Institut? Ni tan sols a literatura vaig entendre la dimensió del personatge). Va 
ser en aquest institut on vaig començar a entreveure el mètode d’aprenentatge que 
s’acabaria convertint en el meu pa de cada dia durant molts anys. És l’aprenentatge 
a través del que no es pot controlar. 
Heu de pensar que jo, vaja, com la gran majoria en aquesta edat, estava entestat 
en descobrir els límits de totes les coses que podia fer i desfer. Jo escollia sobre 
què escrivia les redaccions, i també escollia sobre què pensava amb les eines que 
obtenia a filosofia, i què dibuixava amb l’Autocad sortint de classe. L’exploració 
COSES QUE NO ES PODEN CONTROLAR
Josep Grau-Bové
01-144.indd   71 3/6/13   09:42:17
72
obsessiva del meu ventall d’opcions va portar-me a fer coses estúpides, però també 
a fer coses brillants, i amb el romanticisme dels 18 anys, vaig aprendre a mirar-me 
les coses que feia amb la més gran seriositat. 
Vaig aprendre a mirar coses senzilles —poemes, dibuixos, idees, teories, pis-
tes— com si fossin obres d’art. I heus aquí que, jugant amb llibertat amb les peces 
d’allò que els professors no podien (ni havien) de controlar, vaig desenvolupar una 
mirada sobre la meva feina que m’ha acompanyat tota la vida. Encara ara, quan 
escric, penso dues coses simultàniament: que m’ha sortit bé i que és només l’obra 
d’un estudiant. 
[Una altra pausa: ara recordo que no he sabut qui era Jaume Huguet —vull dir, 
no he entès la colossal dimensió del personatge— fins fa un any o dos, així que, en 
certa mesura, podem celebrar que Narcís Oller està més ben divulgat.] 
Sóc científic, encara que mai m’he allunyat ni una sola passa de l’escriptura que 
vaig descobrir mentre passejava pel Narcís Oller. Estic treballant d’investigador pre-
doctoral i em dedico a fer models matemàtics. Ara, el meu procés de transformació 
com a alumne ja està a la seva última etapa. Ja gairebé mai em limito a escoltar i 
aprendre. De fet, ja no puc escoltar un professor sense interrompre’l. Sóc incapaç, 
i a més ningú espera el contrari. 
En la meva pràctica diària necessito corregir problemes que em sobrevenen, 
espitjar col·laboracions, contribuir a projectes compartits amb altres. Tot això em 
costa molt de fer, encara n’estic aprenent. I n’aprenc no gràcies al que em diu el meu 
supervisor, sinó gràcies a estudiar els meus errors i analitzar les meves possibilitats. 
I això és el que vaig aprendre a fer, per primera vegada, mentre estava a l’Institut. 
01-144.indd   72 3/6/13   09:42:18


Coses que no es poden controlar

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert