Soler i Fonrodona, Rafael

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ESTUDIS 
Al primer terç del segle \x dos mataronins^ Ramon de Gaztanondo i Fonrodona i 
Jaume Fonrodona i Massuet, tingueren una part molt activa en Tinici de l'aviació civil catalana 
i l'oren protagonistes de la situació del camp d^aviació del Prat, ara aeroport internacional de 
Barcelona. 
DOS MATARONINS ENTRE ELS PIONERS 
DE L'AVIACIÓ CIVIL CATALANA 
Barcelona fou la primera ciutat d'Espanya on 
s'iniciaren les activitats aeronàutiques. Ja Pany 
1908, per iniciativa de Josep Comas i Solà, fou 
creada la primera societat aeronàutica coneguda. 
El primer vol d'un avió tingué lloc a la pista 
de l'hipòdrom de Can Tunis, 1' 11 de febrer de 1910. 
Entre els entusiastes que treballaren per al 
desenvolupament de l'aviació trobem el pilot Josep 
Canudas, nascut a Barcelona l'any 1898. Durant 
la guerra de 1936-39, Canudas fou pilot d'enllaç al 
front d'Aragó. L'any 1939 s'exilià primerament a 
França, després a America i finalment a Suïssa, 
on morí l'any 1975. Va escriure una documentada 
Història de l'aviació catalana (1908-1936), que 
els seus hereus editaren a Barcelona l'any 1983. 
D'aquesta obra i de l'arxiu familiar traiem les 
dades sobre els dos mataronins que foren Ramon 
de Gaztanondo i Fonrodona, nascut el 13 de febrer 
de 1890, i Jaume Fonrodona i Massuet, nascut el 
dia 24 d'abril de l'any 1893, ambdós néts de Jaume 
Fonrodona i Vila, del qual publicàrem unes notes 
biogràfiques als Fulls/70, d'abril de 2001 i als Fulls/ 
78, de gener de 2004. 
El gran interès que despertaren entre els 
catalans els primers vols a Europa està plenament 
demostrat amb la creació de grups i associacions 
aeronàutiques a Barcelona. 
A més de l'associació esmentada, es fundaren 
l'Associació Catalana d'Estudiants i la Joventut 
Aviadora, que es converti més tard en la Societat 
Aeronàutica Espanyola. 
Entre les persones que sempre varen tenir 
contacte amb les associacions esmentades trobem 
Ramon de Gaztanondo, que fou considerat l'ànima 
de la Societat Aeronàutica Espanyola i que ocupà 
el càrrec de secretari. 
El general La Llave del cos d'enginyers, 
encarregat del servei de transmissions, tenia un 
local a la rambla de Santa Mònica, gairebé al davant 
de l'estàtua de Pitarra, on tenia els coloms 
missatgers, únic mitjà de transmetre en aquella 
època. Els cedí una habitació amb una taula i 
cadires, que fou l'estatge de l'associació fms que 
es traslladà al passatge de Madoz. 
En la primera exposició sobre l'aviació, que 
fou inaugurada a Barcelona cl 15 de març de l'any 
1910, es presentà un gran nombre d'aparells reduïts 
entre els quals hi havia el de Ramon de Gaztafíondo. 
Aquesta fou la primera exposició sobre cl tema 
feta a Espanya i una de les primeres d'Europa. 
Les activitats que es portaren a terme a 
l'hipòdrom de Can Tunis demostraren que el 
terreny era insuficient i es decidí buscar un terreny 
més adient. 
FULLS DEL MUSLU ARXIU DE SANTA MARL\ 13 
ESTUDIS 
El Prat de Llobregat oferia les condicions que 
buscaven, i la zona escollida fou la finca anomenada 
«La Volateria», per la gran c|uanlitat d'aus que 
s'hi podien trobar. El seu nom era un presagi dels 
vols que s'efectuaren en aquest lloc. 
En aquest camp s'instal·là l'Escola d'Aviació 
Catalana, de la qual era propietari i director 
l'aviador Canudas. Aquesta escola fou adquirida 
l'any 1931 per la família Gazlaíïondo. L'any 1936 
l 'escola i els seus aparells foren confiscats i 
militaritzats. 
En moltes de les seves activitats, a Ramon 
de Gaztanondo l'acompanyava el seu germà Antoni. 
que tenia aleshores dot/e anys i s'interessava molt 
pel món de l'aviació. Essent encara menor d'edal. 
volà com a passatger en un avió que feia servei 
postal entre Toulousc i Barcelona. Va declarar un 
nom fals, però en arribar a la capital de Llenguadoc 
fou descobert, detingut i retornat als seus pares. 
El noi quedà molt satisfet perquè el pilot IÍ lliurà un 
certificat per haver efectuat aquest primer vol. 
Mes endavant, l'any 1931. en la visita que 
féu a Barcelona l'aviador De la Cierva amb el seu 
autogir. Antoni el va rebre i li féu els honors de 
l 'Escola Catalana d 'Aviació. De la Cierva se 
l'emportà en el seu aparell per fer-li sobrevolar la 
ciutat. 
L'altre mataronf. Jaume Fonrodona i Massuet. 
des de molt jove tingué un gran interès per 
l'aeronàutica i col·laborà en les activitats del seu 
cosí Ramon. 
Jaume Fonrdiluna i Massuel. 
RaniiHi de (ia/ lanondo i Fniirotlona. 
Construí una avioneta amb la qual aconseguí 
aixecar el vol uns pocs metres. Sortosament, en 
caure l'aparell, va patir únicament unes contusions 
lleus. Aquesta aventura juvenil no li va treure la 
seva afecció pel món de l'aeronàutica. 
L'any 1913 efectuà el primer vol: per millorar 
els seus coneixements. Pany 1919 es traslladà a 
França a Fcscola de Cuadron de Le Crotoy, on 
obtingué el títol de pilot. 
L 'any 1921 fou membre d 'un jurat per 
seleccionar els aviadors que havien d'anar a l'Escola 
Militar de Getafe, a Madrid. 
L 'any 1922 fou membre de la comissió 
encarregada de preparar Faeròdrom al camp de 
«La Volateria». 
La companyia francesa Latécoère. antecessora 
d'Air France. adoptà aquest camp com a escala 
per als seus vols regulars. Aquesta companyia volia 
tenir un camp propi i Jaume Fonrodona. enginyer 
i pilot, fou designat per acompanyar el seu 
representant a buscar uns nous terrenys. 
Varen recórrer diverses finques i arribaren a 
un acord amb August Casanoves per arrendar-li 
uns terrenys de la seva propietat, que s'hagueren 
de .sanejar, i s'arranjà el camí d'accés al poble del 
Prat de Llobregat. La llei prohibia que les empreses 
estrangeres adquirissin terres en propietat. 
L'aeròdrom l'ou inaugurat els primers dies de 
març de l'any 1920. A poc a poc, les instal·lacions 
14 FULl.S DHL MUSF.U ARXIl; Dli SAN IA MARIA 
ESTUDIS 
Juan de la Cierva, inventor de Tautogir, sentia una gran estima per Antoni Gaztanondo. Aquí els veiem süinrients, abans d"envolar-se. 
anaren millorant, i l'any 1924 s'instal·là il·luminació 
elèctrica i es construí un hangar. L'any 1933 foren 
construïdes les pistes de formigó i l'cdifici com a 
terminal de passatgers. Aquest camp fou l'embrió 
de l'actual aeroport internacional de Barcelona. 
Com a enginyer industrial, Jaume col·laborà 
en la construcció de la fàbrica de ciments a Sant 
Just, amb la xemeneia de ciment armat, la primera 
d'Espanya. El famós arquitecte Bofill respectà 
aquesta xemeneia quan la fàbrica fou enderrocada 
per situar-hi una urbanització. 
A fmals de l'any 1935 es traslladà a Màlaga 
per dirigir les obres d'una nova fàbrica de ciment. 
No tingué cap actuació política, però pel sol fet de 
ser el director fou brutalment assassinat el dia 27 
de juliol de 1936 en aquella ciutat. 
l·lcm hagut de veure com els desgraciats fets 
de la guerra de 1936-39 ocasionaren la mort de 
Jaume Fonrodona, quan tot feia preveure que li 
quedaven molts anys per continuar el seu brillant 
currículum. 
També fou la fi de l'Escola Catalana d'Aviació 
Civil, acabant amb els treballs i les il·lusions dels 
germans Gaztanondo. 
Antoni conegué les presons des dels dos 
bàndols i fou condemnat a mort. Tot i que va ser 
indultat d'aquesta pena, passà cinc anys a la presó 
on, per servir els seus companys de captiveri, es 
dedicà a l'ensenyament. Quan sortí de la presó, a 
causa dels seus antecedents penals, no pogué tomar 
a volar ni a obtenir el passaport per sortir a 
l'estranger. 
Tenia la carrera d'advocat i reprengué les 
seves activitats en Dret, fins que una greu malaltia 
l'obligà a retirar-se i morí l'any 1967. 
Els qui ens va tocar viure aquells anys d'odis 
i venjances, no oblidarem mai cl que ens quedà 
gravat a la memòria, però preferim mirar endavant 
amb cl desig que mai més unes confrontacions 
polítiques ens puguin portar a una guerra. 
Rafel Soler i Fonrodona 
FULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA 15 


Dos mataronins entre els pioners de l'aviació civil catalana

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert