Carboneras, Carles

Revistes Catalanes amb Accés Obert

A.O.B. vol. 13.1998: 13-19
NOTES SOBRE LA FENOLOGIA I SELECCIÓ DE L'HÀBITAT DE
LA BALDRITJA DE LES BALEARS Puffinus mauretanicus
Carles CARBONERAS1
RESUM.- La baldritja de les Balears Puffinus mauretanicus és present en nombres
importants a la costa catalana. Aquesta presència coincideix amb l'època de màxi-
ma productivitat biològica del mar Balear. Es distribueix principalment per les
aigües de la plataforma continental, on pesca de manera activa a poca distància de
la costa. Sovint forma grans estols sobre moles de peix, principalment a la tardor
i a l'hivern. A mesura que avança la temporada, l'aliment esdevé més localitzat i
les baldritges es concentren en les poques zones més riques. A finals de juny, pràc-
ticament tot el contingent abandona la Mediterrània i es desplaça fins a la costa
atlàntica francesa. L'hàbitat i la fenologia d'aquesta espècie coincideixen més amb
la d'altres ocells marins, d'origen atlàntic, que amb els de la baldriga cendrosa o
virot Calonectris diomedea. Les zones d'alimentació a la costa catalana poden
tenir rellevància per a la conservació de l'espècie.
Paraules clau: Baldritja de les Balears, Puffinus mauretanicus, fenologia, hàbi-
tat, Balears.
SUMMARY.- Notes on Balearic Shearwater Puffinus mauretanicus phenology
and habitat selection. Balearic Shearwater Puffinus mauretanicus is found in
important numbers in the coast of Catalonia coinciding with Balearic Sea hig-
hest biological productivity period. Balearic Shearwater is mainly distributed on
continent shelf waters, where it forages off the coast. It often forms flocks over
shoals of fish mainly in autumm and winter. As the season advances, food gets
scarce and the Shearwaters concentrate on the few richer areas. By the end of
June, all the Balearic Shearwaters leave the Mediterranean and move to the
French Atlantic coast. This species habitat and phenology are closer to the rest
of Atlantic seabirds than to Cory's Shearwater Calonectris diomedea. Foraging
areas on the Catalonian coast might be outstanding for Balearic Shearwater
conservation.
Key word: Balearic Shearwater, Puffinus mauretanicus, phenology, habitat,
Balears.
I Dechant-Heimbach-Str. 33. D-53177 Bonn, Alemanya
e-mail: skua@home.ivm.de
INTRODUCCIÓ
L'acceptació majoritària, en anys
recents, de la validesa de la baldritja de
les Balears Pu.ffinus mauretanicus com a
espècie completa, separada tant de la
baldritja pufí Puffinus pu.ffinus com de
la baldritja mediterrània Puffinus yel-
kouan, ha despertat un gran interès en
tots els aspectes de la seva biologia.
Això és així perquè no només es tracta
d'una espècie endèmica sinó que, a més,
la seva població i les tendències que
experimenta probablement n' aconselle-
rien la inclusió dintre d'alguna de les
categories d'amenaça, fins i tot a nivell
13
ANUARI ORNITOLÒGIC
DE LES BALEARS 1998
internacional. Un dels aspectes menys
coneguts de Puffinus mauretanicus és la
seva vida al mar, la seva distribució i la
seva alimentació. Les baldritges que
crien a les Balears utilitzen de manera
regular la plataforma continental de la
costa catalana, i, molt probablement,
també la del País Valencià, per cercar-hi
aliment. Aquest article pretén ser una
primera aproximació als aspectes més
marins de la vida de la baldritja de les
Balears. Les notes que segueixen són el
producte d'observacions que s'estenen
al llarg de més de 20 anys, dutes a terme
des d'embarcacions (més de 2.000
hores) i també des de la costa (c.1.800
hores), principalment en la zona del
Maresme (costa central de Catalunya).
Característiques del mar Balear
La Mediterrània occidental posse-
eix unes característiques hidrogràfiques
i biològiques molt peculiars. MARGALEF
(1985) l' ha definit com un model a esca-
la reduïda d'un veritable oceà, dintre del
qual es diferencien clarament diverses
zones. Una d'aquestes és l'anomenat
mar Balear, que s'estén fins al nord de
Catalunya (on limita amb la zona del
golf de Lleó) i al sud fins a Múrcia
(limitant amb el mar d'Alboran). A l'est,
limita amb l'anomenada zona central, o
mar de Sardenya (ESTRADA et aL, 1985).
El mar balear es caracteritza per
tenir dues estacions clarament marcades
i molt contrastades pel que fa a la seva
ecologia i al cicle productiu (MARGALEF,
1984): una mar d'estiu (de maig-juny a
octubre), amb aigües molt estables i una
producció reduïda, i una mar d'hivern
(d'octubre-novembre fins a l'abril), en
què les aigües es barregen molt, són
riques en nutrients i la productivitat és
molt alta. En aquesta època, diverses
espècies d'ocells marins d'origen atlàn-
14
tic són presents a la mar balear, in'ocu-
pen les aigües de la plataforma conti-
nental. De la figura l fins a la IVes
resumeixen les nostres observacions
sobre les diferents espècies d'ocells
marins que s'observen habitualment en
aquesta zona.
La baldritja de les Balears -
fenologia i hàbitat
La baldritja de les Balears és pre-
sent a les nostres aigües i coincideix
bàsicament amb la mar d'hivern. Es
troba principalment sobre la plataforma
continental, on s'alimenta, a vegades
fins a només 200 m de la línia de la
costa. Sembla tenir una certa preferència
per les zones properes a les desemboca-
dures dels grans rius a les costes catala-
na i valenciana. En aquestes zones, a la
tardor i a l'hivern, són freqüents les
moles de peix en aigües somes, d'apari-
ció irregular i distribució variable.
Sovint, les baldritges s'apleguen en gran
nombre sobre aquestes moles, i arriben a
grups de centenars o fins i tot milers
d'individus (GUTIÉRREZ i FIGUEROLA,
1995), que han estat erròniament atri-
buïdes a ocells hivernants, quan en rea-
litat els ocells en qüestió havien de tro-
bar-se ja en període prereproductor.
A mesura que l'estació avança,
l'aliment esdevé més previsible però es
va concentrant en unes poques zones.
Una d'aquestes és a prop del cap de
Creus (geogràficament molt més proper
a les illes de Marsella que a les Balears),
on a finals de maig es pot veure concen-
trat fins a un miler de baldritges (xifra
màxima, prop de 1.000 individus el 27
de maig de 1986, pescant juntament
amb c.70 mascarells Morus bassanus).
Progressivament, la Mediterrània es va
empobrint i les baldritges depenen gai-
" l "MI OM.iln LOGI
O, "H.AM 1
L~
L fusaJS
180
160
40
100
80
60
40
20
O O 1 2 3 4 5 6 7 B 9 10 11 12 DIS1ancia a la cosIa (m,lles nàutiques)
Flg, I. Distribució zonal de quatre espècies d'ocells costaners sobre la zona d'estudi (fins a
les 13 milles nàutiques, uns 24 km de la costa). El gralic reflecteix el percentatge acumulat
d'observacions en cada zona lles espècies en quesltó són el fumarell negre Chlídonis niger,
el xatrac o lIambntja de becllarg Stema sandvicens/s. la gavina nallera o gavina d'hivern
Larus ridlbundus I el gavià fosc o gaVina losca Larus /uscus.
Zonal distnbution ol lour coastal bifÚ sp9CJes on a study area (13 naurlCal mlles {=24 Km.}
lrom the coasr). TrIe ('!Jures sho !he acvmutaled percent olobservatlOfls n each area and
the d,fferent species' Black Tem Chbdonis n'ger, sano Tem Sterna sandvicenSls, Bla •
headed Gu" L.arus richbundus and Lesser Black-backed Gufl L.arus luscus
60 Atarda
C. skua
en 50e
o S. bassansÜ
~ 40 P maureran/cus
Ol
~
~ 30
20
10
O
Distancia a la costa (m nàUliquesI
Fig. 11 Dlstnbució zonal de es qualre espectes d'ocells maons més proples de la plataforma
contmental a la zona d'estudi (1lns a les 13 milles nàutiques. uns 24 m de la costa). B gràfIC
rellectel el percentatge acumulat d'observacions en cada zona i les espècIes en qüestió son
el gavot o pingdai Alca tarda), el paràsil gros Catharacta skua. el mascarell o soteJer (Morus
bassanus) í la baldritja de les Balears (Pufflnus mauretanicus). Observau que. en lots els
casos, es tracta d'espècies pròpies del que anomenam mar d'hivern, presents a la
Mediterrània occidental entre ¡'octubre i el maig-juny.
Zonal distribution of the four mosllypical seablrd species tram the continent shelf on the
study area (13 naulical mites {=24 Km.} trom Ihe cossI). The figures show the acumula/ed
percent o( obseNations In each area and the differenl specles: Razorbill AIea 10fÚa, Great
Skua Catharacta skua. Nor1hem Gannet Morus bsssanus and Bs/earic ShearwaterPuffmus
mauretanacus. These specles are typical inler sea· species present In the Western
Medllerranean lrom Octobar to MaylJune.
15
"~U".l Ol~lrot.OOlC
utll'I"I~"UI'"
rebé exclusi, ament d'aquestes zoncs per
alimentar-se.
A final!'> dc juny. just acabada la
cria. les baldritges de les Balears lra'cs-
sen restret de Gibraltar i abandonen la
Medilemnia. No es tr.:I.cta d'un gOlcig
més o mcnys continuat d·ocells. sinó
d'un mo,iment en massa: FISLAHOS
(1992)enregisual.079ocellsen només
2 hores el 2~ de juny de 1983. i I.~
ocells en 2.3 hores dos dies despré~.
Tenint en compte el "olum del total de la
població (inferior als 15.000 individus,
segons tOb els autors). podem dir que
totcs Ics baldritges de les Balear.. sunen
de la Mediterrània en pocs dies. Efecti-
vament, a primers de juliol pr¡'¡cticamenl
no queden baldrilges de les Balcar~ a la
Meditemmia. tOL i que esporàdicamenl
Ics observacions s'allarguen fins a finals
d'aquest mes. La població aleshores es
concentra a la cosia francesa del golf de
Biscaia. on l'alimcm és abundant (LE
MAO i YÉSou. 1993). El retorn a la
Mcdilerrània té lIOC:1 panirde l'octubre
(FlSul"sos. 1992).
Alimentació
La baldritja de Ics Balears s'ali-
menta. de manera gairebé exclusiva,
sobre les aigües de la platafonna conti-
nental. Tots els individus que s'obser-
ven més enllà estan en desplaçament, de
viatge cap a les zones d'alimentació o de
retorn cap a Ics colònics. No és exccp-
I 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12
......,,----------:;'" OF._
• H. pe/af1lCUS
.c_"lO9090
J~
, 30
20
10
O O
Dislanclll a la eosta (mIIes nèuliquesj
FIg. UI. Oislnbució zonal de les qualre espècies d'ocells marins més pròpies de les 8lgOes
pelàgiques a la zona d'estlKli (fins a les 13 milles nàutiques, uns 24 km de la costa). El gràfic
rellectehc el percentatge acumulat d'obServacions en cada zona ¡ les espècies en qOeslíó són
el frarel o cadafel Fratercula arcrica, l'ocell de tempesta o noneta Hydrobales pelagicus i la
baldriga cendrosa o virot Calonectris d;omedea. Es dóna la circumstància que el fraret és
més freqOient a Catalunya durant els mesos d'esliu (sens dubte. individus no reproductors) i,
per lanl, podem dir que les tres espòcles són més aviat pròpies de la mar d'estiu.
Zonal d;stribul/on of fhe four most typical seabird species tram fhe pelagic zone (13 nauflcal
miles (=24 Km.J from the ooasr), The IIgures show the acumu/ated parcent ot observat/ons In
each area and the species: Puffin Fratercula artjca, Storm Petral Hydrobales pelagk:us and
Co,ys Shear waterCalonectris diomeóea The Puffln is more common In Catalonia in
summemme (nonbreeders, no OOubt). S() we can conflrm that rhe three species are typical ot
"summer ses'.
1.
cional que aquesta espècie s'aplegui
juntament amb altres ocells darrere els
vaixell de pesca per aprolïtar ci rebuig
qu aque l. llenc n. o ob tant.
almeny a la Mediterrània. embla que
aque t comportament é mé aviat o a-
ional (al contrari que la baldriga cen-
clro a virot Ca[oneu,.;s d;omedea. que
hi pot formar gran concentracion).
La baldritja de les Balear 'ali-
menta prin ipalmem d p i quc aptu-
ra de manera a tiva: cabu. ant-sc des de
l'aigua mateix o II n ant-.e en un p tit
picat. Utilitz la vi ta p r I alitzar l'a-
liment i, p r ta.nt, mbla lògic qu 'a1i-
m nti d manera x Iu i a o principal
durant el dia. o e dóna en aquesta
e pècic r hàbit que í és propi de Calo-
llec!,.; diollledea de trobar-se aturat en
petit. grupet, a trenc d'alba, sobre el
mar. Ai ò deu pr bablement al fet
que C. diollledea ·'alimenta '0 int de
cefalòp de i d'altr invertebrat., m n-
ll'e que P mauretanicus té preferència
p ls peixo ci mida mitjana o petita.
~~ ~RI OR~rTOLOOI{
DE LES RAI CARS 1998
o el SIONS
El cicle anual de P mau,.efanicus
demo tra una alta sp i lilla ió n les
peculiar condicion del mar Balear. La
fenologia de la reprodu ció coincideix
perfectament amb el període de màxi-
ma producti itat. i evita el període
d'e ca e a. ' un cicle completament
diferent del de P. ye/kouon i també del
ci C. diomedea ( egeu fig. V . P dríem
r . Ul1lil' dient que P mal/retonieus é un
sp ciali ta que viu. obre I s aigü fl'-
d i rique . p rò n'ha d pagar I pr LI
d'hav r d'aband nar la M diterrània
quan aque ta . mpobrei . P yelkOllf.lll
eria meny exigent i podria sobreviure
mé fàcilment un e tiu a la MeditelTànja.
No e di posa de dades concrete
.obre quin contingent d'indi ¡du de
baldritge' de le Balear (reprodu tors
n r pr du t r ) fomla la pobla ió que
.aLim nla a la eo ra catalana. o obs-
tant. la fenologia de le ob ervacion j el
comportament general del ocell fan
A B e
Fig. IV. Perfil esquemàtic de la costa a la zona d'estudi, al Maresme (costa central de
Catalunya). Les tres zones. A, B i C. corresponen respectivament als ambients identificats
com a zona costanera (fig. I), plataforma continental (fig. 11) i zona pelàgica (fig. III).
Outline diagram o( the study area coast, the Maresme (Catalonia central coast). The three
areas A, B and C. corresponding to the three different environments : coast (Fig. I), continent
shelf (Fig. 11) and pelagic zone (Fig. 11/).
17
ANUART ÏJ}tN.frtnOüIC·
IU II S U_\U.,\M,.S PIIUIj
pen ar que almeny una bona part han
de er rcpr du lor que .hi de plac n
de de le lònie de cria. Per una
banda. cal de ta ar que 1 ob 'n a ion'
oincidei en mb força e a 'lilud amb
rè d preo èn ia de P. lIIllllretO/l;c/I
a I 7 n de reprodu ió. P r Ilra
banda. lc baldntge ob en de . quan
no e d pI a\en. pa!> 3\ n la maj r
part el lemp alimentanl- ed' man m
imena. pani ularmem a me ura ue
avan ava r tució.
. pI amem regulan, d di\"cr-
o ni nar d kilòmetr. fin a I ¡.,
7 nes d'alimentació no ón e cpcio-
nal entre k: baldrilges. En una c. pccic
similar. I. baldritja de r Atlàntic Puffi-
11I1.1' [J1I!Jil1t1.1'. els adult reproJucl rs fun
C. diomedea
P. mauritanicus
regularment mo\ ¡menl de lin a 700
kilòmetre . entre le l' ni al ud de
le ille Britànique i algun lOnc d' a-
limentació. com el golf de Bi aia
CH\RRI1966) família del-
pr el·làrid po eei n adapta ion
e pe ífique que p Jbilíl n aque 1
llarg de plaçamem. otr I qual
e eJ.1eixen una bona ap Il 1 \olado-
r..l, que el permel nr 'qu le,;. di tàn-
cie en aJgune h re . i una peculiar bio-
logia de la reproducci . en què cI. indi-
vidu de la parella a1lern n e. tade de
¡ver os die al niu amb pcdicions de
pe ca també de di\cr ~ dies de durada
(HARRIS 1966. CARB Nit 1992). Le.
distàncies entre te e I nies de 'fia de
baldritges de le Balears i I O.la cata-
Mesos
Fig. V. Abundància comparativa. al llarg de l'any. de les observacions de baldritja de les
Balears Puff/nus mauretan/cus i de baldriga cendrosa o virol Ca/onee/ris diomedea a la cosIa
de Catalunya. Les dades són en ocells observats I hora d'observació I són, per tant,
directament comparables. Observau que les dues espècies segueixen una corba
d'abundància força paralolela, sl bé la de la P. maure/an/cus és anterior en dos mesos a la de
C. dlomedea.
Comparative abundanee o( Ba/earic 5hearwater Puffinus mauretanicus and Cory's
5hearwaler Calonec1rís diomedea on Ihe Cslslonian coasl throughoul Ihe year. Data IS glven
in recorded birds llime o( reCXJrd so it can be compared. No/ice Ihal bolh spec/es have a quite
similar abundance curve, however P. mauretanicus is two months previous lO C diomedea.
1 2 3 4
7
6
5
4
3
2
z
o
3
U"
al
S-
a.
<"
a::
c:
~
o
m
18
lana són de pocs centenars de kilòmetres
i, per tant, la mateixa estratègia també
podria ser vàlida. Aquest és un aspecte
que caldrà investigar de cara al futur, per
tal d'esbrinar si els individus que es des-
placen fins a la costa catalana per ali-
mentar-se són majoritàriament repro-
ductors. En cas afirmatiu, la preserva-
ció de les zones de pesca en bones con-
dicions per a l'alimentació de les bal-
dritges adquiriria força rellevància per
al futur de l'espècie.
P. mauretanicus és una espècie
molt localitzada, per bé que abundant,
que sembla altament adaptada a unes
condicions ambientals determinades.
Per això, la seva conservació depèn molt
probablement del manteniment d'aques-
tes condicions. Fenòmens globals i no
gaire controlables, com el canvi climà-
tic, podrien arribar a alterar l'equilibri
necessari, que pot ser força fràgil. Altres
factors que cal tenir en compte són la
incidència de les captures accidentals en
palangres i altres arts de pesca (espe-
cialment durant la seva estada a l'oceà
Atlàntic) i els riscos derivats d'una gran
catàstrofe ambiental (petroli o altres
substàncies tòxiques). A una espècie
amb una distribució tan reduïda, i que a
més té l' hàbit d'aplegar-se en grans
estols, li podria resultar molt difícil
recuperar-se d'una gran mortandat.
AGRAÏMENTS
A en Joan Mayol i a en Juan Salvador
Aguilar, per les llargues i fructuoses conver-
(Rebut: 18.06.98; Acceptat: 25.02.99)
ANUARI ORNITOLÒGIC
DE LES BALEARS 1998
ses sobre aquesta espècie i, en particular, pels
seus comentaris sobre una primera versió
d'aquest escrit.
BIBLIOGRAFIA
CARBONERAS, C. 1992. Family Procellariidae
(Petrels and Shearwaters). Pp. 216 - 257
in: DEL Hoyo, 1., ELLIOTI, A. i SARGATAL,
1. eds. 1992. Handbook of the Birds of
the World. Vol. 1. Ostrich to Ducks. Lynx
Edicions, Barcelona.
ESTRADA, M., VIVES, F. i ALCARAZ, M. 1985
Life and productivity of the open sea. In:
MARGALEF, R. (ed.) Key Environments:
Western Mediterranean, Pergamon Press,
Oxford.
FINLAYSON, C. 1992. Birds of the Strait of
Gibraltar. T. & A.D. Poyser, London.
GUTIÉRREZ, R. i FIGUEROLA, J. 1995. Winte-
ring distribution of the Balearic Shear-
water (Puffinus yelkouan mauretanicus,
Lowe 1921) offthe northeastern coast of
Spain. Ardeola, 42(2), 161-166.
HARRIS, M.P. 1966. Breeding Biology of the
Manx Shearwater. Ibis 108: 17 - 33.
LE MAO, P. i YÉsou, P. 1993. The annual
cyde of Balearic Shearwaters and wes-
tern Mediterranean Yellow-legged Gulls:
some ecological considerations. In:
AGUILAR, J.S., MONBAILLIU, X. i PATER-
SON, A.M. Estatus y Conservación de
Aves Marinas. Actas del II Simposio de
Aves Marinas, SEO, Madrid.
MARGALEF, R. 1984. Le plancton de la Médi-
terranée. La Recherche, 15 (158): 1082-
1094.
MARGALEF, R. 1985. lntroduction to the
Mediterranean. In: MARGALEF, R. (ed.)
Key Environments: Western Mediterra-
nean, Pergamon Press, Oxford.
19


Notes on Balearic Shearwater Puffinus mauretanicus phenology and habitat selection

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert