Gasol Señorón, Àngel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Els actes previs a les Decennals suposen en si mateixos una festa, una preparació 
que caldeja l’ambient de cara al gran esdeveniment que d’aquí a pocs mesos tots 
podrem viure a la ciutat. Uns actes la majoria dels quals són pensats, gestionats i 
executats per la pròpia ciutadania, i que suposen un primer pols, un tastet de les 
ganes i el compromís de la ciutat en la creació i desenvolupament de les festes.
La mostra dedicada a la figura de la Mare de Déu de la Candela, exposada 
públicament a la capella dels Dolors de desembre del 2009 a febrer del 2010, va 
suposar justament un d’aquests tastets que ens parla de la implicació, del treball i 
del sentiment que per aquestes dates comença a caminar lliurement per la ciutat.
Aquest interessant recull d’imatgeria, amb vora un centenar d’obres, va comptar 
amb la particular mà d’en Jordi París, capdavanter en aquest projecte de recopila-
ció de peces, el qual, rodejat d’un equip d’infatigables col·laboradors, va dissenyar 
una mostra on hi van tenir cabuda diverses representacions de la mateixa imatge 
mariana. 
Justament això era el que feia aquesta mostra singular i destacada: poder veure 
com la mateixa imatge ha anat servint de model al llarg dels segles per a la nova 
creació de peces que, amb variades adaptacions, la van voler representar amb el seu 
toc personal. Unes obres fetes pel poble i per al poble, que ens parlen de devoció, 
de fe, de comunitat, de tradició, d’art, d’història…
Totes les imatges surten de les cases dels veïns, de famílies amb arrels profun-
dament vinculades a la ciutat, i que van permetre, moltes amb un gran sentiment 
ImATGES dE L’ExPoSICIÓ 
“FLoR dE FEbRER”
Àngel Gasol Señorón
Quaderns de Vilaniu, 57: 107–120 (2010)
03-152. Quaderns de Vilaniu 57.indd   107 31/8/10   10:25:52
108
contradictori, de cedir-les per a la mostra. I parlo de sentiment contradictori per-
què van ser diversos els casos que ens trobàrem en què el propietari entrava en 
aquella dualitat de voler deixar la peça i alhora de no voler allunyar-se’n. De fet va 
ser molt interessant el contacte amb totes i cadascuna de les persones i famílies, 
perquè tenien una estreta relació amb la peça, i totes tenien i explicaven la seva 
particular història, amb els seus records i sentiments personals vers ella. Un clar 
exemple, doncs, que a l’entorn de la imatge de la Candelera hi ha alguna cosa més 
que la simple devoció popular.
És justament aquesta implicació de la ciutat el que segurament va fer més especial 
la mostra: la participació de la mateixa ciutadania en una activitat conjunta que feia 
molt escaient el títol de la mostra: “De la ciutat estel…”. La ciutat era justament 
allò present a l’exposició, la ciutat i els seus veïns, que de forma voluntària es varen 
apuntar de seguida a la idea inicial d’aquest projecte.
El recull fotogràfic que ara segueix vol ser un inventari de les mostres més 
destacades i interessants de les que es van poder veure a l’exposició: escultures, 
pintures, dibuixos, segells, llibres, ceràmica… obres realitzades majoritàriament per 
artesans i artistes de Valls en dates posteriors a la Guerra Civil espanyola, moment 
en què van ser destruïdes un bon nombre d’imatges de culte religiós. 
Totes les persones interessades en saber més sobre la mostra poden recórrer 
al CD editat per l’arquebisbat de Tarragona amb motiu del present Any Jubilar, en el 
qual trobaran, a més dels actes d’inici d’aquest any de celebració que estem vivint, 
un petit reportatge sobre la citada exposició. 
03-152. Quaderns de Vilaniu 57.indd   108 31/8/10   10:25:52
109
En la novena de la Mare de Déu de la Candela 
de 1786 hi ha la representació més antiga que 
conservem de la imatge. (Col·lecció Jordi París)
Entre el segle XVIII i el XIX trobem les 
primeres representacions en estampa de la 
Mare de Déu. (Col·lecció Aguillo Musolas)
Aquesta és una de les poques imatges que 
van sobreviure a la destrucció de l’any 1936. 
(Col·lecció Paquita Blasi)
Reproducció d’un dibuix del llibre manuscrit 
d’aritmètica de Josep Miracle de l’any 1804.
(Arxiu Comarcal de l’Alt Camp)
03-152. Quaderns de Vilaniu 57.indd   109 31/8/10   10:25:56
110
El pintor Anton Català Gomis és un dels artistes que més va representar la Mare de Déu de la 
Candela. Aquí en veiem tres mostres sobre rajoles, dels anys seixanta,una d’elles destinada al vestíbul 
de l’escola Mare de Déu de la Candela. (Col·lecció Escola Mare de Déu de la Candela, família 
Fontanilles Piñas i família Olivé Ollé)
03-152. Quaderns de Vilaniu 57.indd   110 31/8/10   10:26:00
111
Després de la guerra va caldre fer noves imatges de la Mare de Déu de la Candela, ja que la majoria
es van destruir. Jordi Mercadé va ser qui més en va fer. Les primeres es feren a meitats dels anys
quaranta i les últimes per les festes de l’any 2001. (Col·lecció família Amill Rocamora, Candela 
Dalmau, Jordi Mercadé, Montserrat Mercadé, família Plana Roig)
En acabar la Guerra Civil, la manca d’imatges va ocasionar que 
s’aprofitessin altres models iconogràfics de la Mare de Déu per 
adaptar-los a la imatge de la Candelera. (Col·lecció Salvador Casañas)
Imatge tallada en fusta 
per Joan Serafini seguint 
el model de Jordi Mercadé 
(detall). (Col·lecció 
Montserrat Mercadé)
03-152. Quaderns de Vilaniu 57.indd   111 31/8/10   10:26:02
112
Imatge encarregada l’any 1949 per Francesc 
Blasi Vallespinosa a l’artista Francesc Ballester. 
D’aquesta imatge se’n va fer una versió de talla 
que va adquirir el nebot de Francesc Blasi, i el guix 
original va ser adquirit per Enric Ribé. (Col·lecció 
Josep M. Ribé)
A l’esquerra, imatge d’autor anònim adquirida en 
un antiquari cap als anys cinquanta per Josep 
M. Porta i policromada per Francesc Ballester. 
(Col·lecció Parròquia de Sant Joan). A la dreta, 
imatge de l’escultor Joan Borrull encarregada l’any 
1950 per l’oficina principal de Valls de “la Caixa”, 
actualment al Pati (detall). (Col·lecció “la Caixa”)
03-152. Quaderns de Vilaniu 57.indd   112 31/8/10   10:26:04
113
Imatge en guix patinat encarregada per Josep Clols a 
l’escultor Josep Busquets. (Col·lecció José Pedro Clols)
L’any 1981, davant la manca d’imatges de la
Mare de Déu de la Candela, es realitzaren dos
nous models. Un d’ells el va fer la Fundició Vilà,
que va encarregar a l’escultor Alomà, de la ciutat
de Reus, el seu modelatge (detall). L’altre fou realitzat 
per Artesania Boltà. Una imatge sobre la qual
l’empresa ha anat fent diversos models fins a 
l’actualitat. (Parròquia de Sant Joan)
03-152. Quaderns de Vilaniu 57.indd   113 31/8/10   10:26:07
114
Imatge pintada al tremp, 
amb pintura acrílica i pa 
d’or, realitzada per Rosa Ollé, 
l’any 2007 (detall). (Col·lecció 
Olivé Ollé)
Representació realitzada per 
l’artista Josep M. Tost on es 
mostra la Mare de Déu com 
a protectora de la ciutat de 
Valls. (Col·lecció Germanes 
Carmelites Missioneres 
Teresianes)
Natura morta, amb imatge de 
la Candela, pintada a l’oli per 
Francesc Llagostera, l’any 1960. 
(Col·lecció Família Llagostera 
Serra)
Pere Queralt Fargas és 
l’artista que més vegades ha 
representat la imatge de la 
Mare de Déu de Candela.  
(Col·lecció Teresa Queralt)
Dibuix realitzat per l’artista 
Pere Toda, l’any 1981, per a 
l’aparador de la botiga Mobles 
Grau. (Col·lecció 
Rodon Grau)
El pintor Anton Català Gomis
és l’artista no vallenc que més 
ha representat la Mare de 
Déu de la Candela. Aquí en 
podem veure una mostra sobre 
fusta, de l’any 1945 (detall). 
(Col·lecció família Fajardo 
Farré)
03-152. Quaderns de Vilaniu 57.indd   114 31/8/10   10:26:12
115
La joieria Sañip va encarregar a principis dels 
anys seixanta esmalts amb la imatge de la Mare 
de Déu de la Candela a l’artista barcelonina 
Consol Mascareñas. Aquí en podem veure una 
mostra. (Col·lecció família Piñas Olivella)
Medalla i placa realitzada amb esmalts de la imatge de la Mare de Déu realitzats per la vallenca 
Maria Candela Esteve. (Col·lecció Pepita Bofarull i família Esteve)
03-152. Quaderns de Vilaniu 57.indd   115 31/8/10   10:26:15
116
La devoció que Valls ha tingut sempre a la imatge ha fet que diversos establiments de la ciutat (Pau 
Mercadé, joieries Tomàs i Sañip) subministrin, al llarg dels anys, diferents objectes sobre la Candelera, 
com les medalles. (Col·lecció Rosa Domingo, Montserrat Mercadé, família Piñas Olivella, i Mariona 
Reig)
03-152. Quaderns de Vilaniu 57.indd   116 31/8/10   10:26:22
117
Rajoles de les monges del monestir de Sant Benet de 
Montserrat, fetes per encàrrec en base a unes fotografies 
de la Mare de Déu. (Col·lecció Helena Llagostera)
El ceramista Joan Oller, vallenc resident a Figueres, va fer 
una producció important de rajoles de la Mare de Déu. 
En l’exposició hi havia cinc mostres diferents. (Col·lecció 
Candela Dalmau, família Casañas Serra, família Olivé Ollé, 
família Ollé Solé, parròquia de Sant Joan)
03-152. Quaderns de Vilaniu 57.indd   117 31/8/10   10:26:26
118
Amb motiu de les Festes Decennals i gràcies a la comissió de Filatèlia i Numismàtica de l’AAEET, 
s’editaven uns sobres i uns mata-segells commemoratius de l’efemèride. (Col·lecció Enric Nogués)
Recull d’alguns dels goigs i virolais editats en els últims quaranta anys,  il·lustrats per diversos artistes. 
(Parròquia de Sant Joan)
03-152. Quaderns de Vilaniu 57.indd   118 31/8/10   10:26:29
119
Banderes de la Congregació Mariana i dels 
vallencs de Barcelona, amb imatge de la Mare 
de Déu de la Candela (detall). (Parròquia de 
Sant Joan)
El vallenc Josep M. Ferré va realitzar a principis 
dels anys vuitanta la imatge de la Candelera en 
marqueteria. (Col·lecció Josep M. Ferré)
03-152. Quaderns de Vilaniu 57.indd   119 31/8/10   10:26:33
120
A dalt, trobem l’àguila de plata, del segle XVIII, que 
sosté el ciri que per tradició ha de cremar davant 
de la imatge de la Mare de Déu de la Candela i la 
llàntia obrada per Jaume Mercadé l’any 1961.  Al 
lateral, la gramalla i la vara d’alcaldessa de la ciutat 
a perpetuïtat i regidora de l’Ajuntament l’any 1961. 
(Parròquia de Sant Joan)
A sota, mantell de la Mare de Déu de la 
Candela, brodat amb fil d’or i plata, durant la 
segona meitat del segle XIX. (Parròquia de 
Sant Joan)
03-152. Quaderns de Vilaniu 57.indd   120 31/8/10   10:26:36


Imatges de l'exposició "Flor de febrer"

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert