Villangómez Llobet, M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Josep M. Llompart 
per M. Villangómez Llobet 
Ja sabíem que el seu cor havia donat un primer i 
inquietant avís de defallença. Amb tot, confiàvem 
en la llarga resistència d'un home encara jove. De-
sitjàvem el millor per a l'amic Llompart. Hi havia, 
unida al seu nom, una obra admirable i diversa, 
com^ tamibé la realitat d'una persona, la comunica-
ció amb un amic. Josep M. Llompart m'escrivia el 
14 d'abril de 1991: "La salut, ara com ara, va per-
fectament i, llevat del règim alimentici prou sever 
que em fan seguir, ja faig vida del tot normal. Això 
significa que vaig d'ací d'allà donant conferències, 
prenent part a taules rodones, escrivint pròlegs i 
presentant llibres, és a dir fent tot allò que havia 
dit que no faria més. Es veu que som incorregible! 
Sigui com sigui, m'he proposat de prendre les coses 
amb calma i de posar una mica de fre a tot aquest 
trull. Em pens que en tinc motius ben raonables!" 
La malaltia, doncs, no havia pogut refrenar una 
vida molt activa i darrerament somoguda pels 
homenatges. La tardoï de l'any 1990 m'havia enviat 
Jerusalem, on continuava la trajectòria de gran 
poeta després de la publicació d'una Obra poètica 
(1983) que encara no podia ser completa. I l'estiu de 
1992 jo rebia, cordialment dedicat, el recull titulat 
Spiritual, on es veia que no tot, després de la seua 
afecció, eren "pròlegs" i "presentacions". Llompart, 
a més de poeta amb pròpia i profunda veu, era un 
excel·lent traductor de poesia. Li vaig escriure una 
última carta, poc abans de la seua mort, agraintJi 
la tramesa d'un exemplar d'un aplec, aparegut en 
edició no venal, de versions del poeta gallec Luis Pi-
mientel. Ja sabem que Llompart, ultra haver tra-
duït alguns poetes francesos, s'havia distingit espe-
cialment en les versions, publicades en diversos 
llibres, de poesia galaico-portuguesa. 
Llompart no era sols un amic meu molt apreciat: 
era també un gran amic d'Eivissa, on vàrem fruir 
sovent de la seua paraula, en savis discursos i con-
ferències i en profitoses conversacions. I ens vàrem 
trobar una vegada a Formentera, on ell va parlar 
en un acte de l'Obra Cultural Balear. Havia estat 
president d'aquesta entitat (1978-1986), com ho 
era actualment de Llull, Federació d'Entitats 
Culturals dels Països Catalans. Feia anys que era 
membre de la secció filològica de l'Institut d'Estu-
dis Catalans i havia rebut la Creu de Sant Jordi i 
el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. 
En els homenatges, tan merescuts, de què ha-
via estat objecte no fa gaire temps, alguns amics 
eivissencs hi vàrem participar. Josep Marí i Jean 
Serra assistiren a l'acte del palmesà Teatre Prin-
cipal i hi llegiren els seus treballs d'adhesió. Jo no 
hi vaig poder anar, però vaig enviar unes parau-
les ben afectuoses, acompanyant un poema que ja 
li havia dedicat, un poema d'£/ cop a la terra, lli-
bre que ell havia prologat càlidament. I també fi-
gura la meua col·laboració entre els escrits d'ho-
menatge, al poeta encara viu aleshores, però 
apareguts després de la seua mort, del número de 
gener de Serra d'Or. No sospitava, quan escrivia 
Moments d'una amistat, que l'homenatjat ens ha-
via de deixar tan prest. Viure vuitanta anys pot 
suposar això: veure aparèixer la promesa d'un es-
criptor —com vaig comentar a la revista esmenta-
da - i sentir més endavant el dolor de la seua de-
saparició, quan era l'autor d'una obra literària 
molt important, que va dur a terme fins al darrer 
moment. Jo devia a Llompart moltes atencions: 
discursos, presentacions, articles i treballs diver-
sos, dos pròlegs per a sengles llibres meus. 
Per totes les activitats que li vàrem veure a les 
Pitiüses, ja podem imaginar quina va ser la inten-
sitat de la seua actuació, no sols a Mallorca, ans 
també a la resta de les terres catalanes. Llompart 
va ser un lluitador infatigable a favor de la nostra 
nació, el nostre poble, la nostra llengua. 
I tenim la seua obra literària, en primer lloc la 
poètica. Des dels Poemes de Montdragó (1961) als 
darrers llibres que ja he recordat som els hereus de 
La terra d'Argensa, Memòries d'un adolescent de 
casa bona, Urbanitat i cortesia, Mandràgola, La 
capella dels dolors i altres poemes. A un art alhora 
subtil i brillant s'ajunta un aprofundiment en te-
mes com l'evocació mig crítica mig enyorosa de la 
infantesa i la primera joventut, la preocupació so-
cial i patriòtica, l'amor, el transcurs del temps i 
l'aproximació a la vellesa, la desaparició indefecti-
ble. Alguns estudiosos han fet notar els títols d'al-
gunes parts dels seus llibres, com Raval de senec-
tut, tret de Jorge Manrique, i Morsamor, procedent 
del portuguès Anthero de Quental. Són indicacions 
de tendències, com alguns títols de llibres com-
plets. Però aquests pregons continguts no podrien 
manifestar-se si no es confonguessin amb la forma 
poètica, d'una incisió, una diversitat i una bellesa 
extraordinàries. Alguna vegada, com en Mandrà-
gola —un dels millors llibres de Llompart—, la prosa 
poètica alterna amb el vers, i el vers pot ser lliure i 
18(426) 
En l'homenatge que 
els poetes dedicaren 
a Llompart el 28 de 
novembre del 92, 
Josep Marí va llegir 
el seu poema 
"Corona". Una versió 
manuscrita i pintada 
d'aquest poema fou 
el seu obsequi a 
l'escriptor mallorquí. 
Dedicatòria a M. 
Villangómez de 
Spiritual, darrer 
llibre original de 
Josep Maria 
Llompart. 
r 
/ \ 
.1 
f ' ^ 
\ 
e>&- 'h IHW 
•Í^^O -í^, •3-í·-^--<^-^A·^^ 
,^^. \ 0 u 1 ^ ^ " 
(.•J^-A^l lO^ ^Pl·A.·A.Ay^ - O A ^ M < < ^ 
y 
O^J^ 
T - í ' V ' ' " ^ *íi-^ '-^ íi>^ií-à.^<r-K I. ' ; ^ 4 ^ ^ í ^ 
•"•*«*«::•-X^^t ^ V 
> i i y . v \ ^ ; i ' i ^ 
^'* J f\4 
A VïiíP KAíl\i:^Li_oKpAei-, AMl5-f^-
-r-vi X N 
experimental o formar estrofes molt exigents, com 
les del sonet. I no hem d'oblidar el domini que el 
poeta té de la nostra llengua, amb la seua riquesa, 
les seues expressivitats i sonoritats, la seua intimi-
tat i el seu color. 
Completa el treball de l'escriptor l'obra en pro-
sa que ens ha deixat. La literatura moderna a les 
Balears, extens volum basat en treballs anteriors, 
és del 1964. De llavò ençà, quants d'escrits, amb 
finalitats variades, tenim procedents de la ploma 
-de l'erudició, de l'estudi, de la reflexió- de Llom-
part! Remarquem l'atenció als nous escriptors i el 
treball realitzat de primer a Papeles de Son Arma-
dans, després a l'Editorial Moll. 
El decés tant sentit de Josep M. Llompart no ha 
esdevingut sense el llegat d'una obra poderosa, ge-
nerosament acomplerta, i d'unes orientacions que 
vells i joves hauríem de seguir. 
M. VILLANGÓMEZ LLOBET 
(427) 19 


Josep M. Llompart

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert