Prats Bonet, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Joan marí 
'•••: Cardona 
-^•' ELS CAMINS i 
: I LES IMATGES 
%'r DEUARXIDUC ; 
5 AHIR I AVUI : 
IX'.-
li 
^ J I B NH i^ iP 
;,''•"' inslitat d's^tiidií i·ii><Ki'i'"i-ii 
„ .. !. 
Paraules de presentació del llibre 
de Joan Marí Cardona 
Els camins i les imatges de l'arxiduc 
ahir i avui 
per Joan Prats i Bonet 
El present article és el parlament que pronuncià Joan Prats i Bonet a la presentació, el passat mes de 
gener, del llibre Els camins i les imatges de l'arxiduc ahir i avui de Joan Marí Cardona. Per aquest motiu, 
el lector comprendrà que és una presentació i no un article, però tant el llibre com les paraules de presen-
tació mereixien tenir el nostre ressò. 
Fa uns mesos, en aquesta ma-
teixa sala i amb motiu del Curs 
Eivissenc de Cul tura organit-
zat per l'Institut d'Estudis Eivis-
sencs, recordàvem que es com-
plien 125 anys de la venguda a 
Eivissa, per primera vegada, d'un 
jove estranger, de vint anys, que 
parlava l'italià per fer-se enten-
dre. Com que viatjava d'incògnit, 
cap eivissenc no arribà a saber 
fins a molt després que es tracta-
va de l'arxiduc Lluís Salvador, un 
príncep de la branca toscana de 
la família Habsburg. 
Durant tres setmanes, de l ' I l 
d'agost a l'I de setembre de 1867, 
aquell jove recorregué no només 
els carrers de Vila sinó també els 
CAMINS de la nostra pagesia. 
En llaüt voltà Eivissa i Formen-
tera, illa que també conegué a 
peu. S ' interessava per tot allò 
que veia i demanava informa-
cions de les coses més diverses. 
S 'entrevistà amb notables del 
país, hòmens que sabien de lle-
tra, per obtenir dades del medi 
físic illenc i de la població i les 
seues activitats. Prenia notes es-
crites per no oblidar el que se li 
deia, i en els seus desplaçaments 
per les illes s'aturava ara i en 
tant a dibuixar, molt bé per cert, 
paisatges naturals i urbans a fi 
de retenir millor les IMATGES 
de la nostra terra i de la seua 
gent. 
CAMINS i IMATGES. Dues 
paraules ben suggeridores, ri-
ques en significats i matisos. Els 
camins eivissencs d'aquell mes 
d'agost de 1867 degueren ser ca-
lorosos i polsosos. Les imatges 
devien ser encisadores, com ens 
ho confirmen les làmines que 
l'arxiduc dibuixà i que ara en 
contemplar-les ens emocionen. 
Els camins i les imatges de 
l'Arxiduc Lluís Salvador són in-
comptables. Des dels dotze anys 
fins a la seua mort, quan ja en te-
nia seixanta-vuit, la seua vida va 
ser un constant pelegrinatge 
d'una banda a l'altra. Per Europa, 
per Àsia Menor, pel nord d'Àfrica, 
per Amèrica i fins i tot per 
Aust rà l ia . Poques persones del 
seu temps podien afirmar, com 
ell, que havien donat la volta al 
món, encara que fos, casualment, 
perquè estant a Sidney, llest per 
tomar cap a Europa, havia d'es-
perar quinze dies la sortida del 
vaixell que feia la ruta de l'Índic, 
vers ponent, i en canvi salpava 
l'endemà el que cobria la ruta 
d'Amèrica, vers llevant. Al llarg 
de la seua vida no es perdé una 
exposició universal: Viena, París, 
Filadèlfia, Barcelona, Melbourne. 
Era un home de món entès en 
fronteres perquè n'havia creuat 
moltes, però que, amb tota segu-
retat, interiorment les odiava. 
40 (448) 
^ V. ^ \ • ^ 
s t i ; ; , 
• f # >*" % 
t < í- iï , - í* g. 
> A t * ít . ; , 
B M * ÍÍ > • 
^m-% * s -• 
* « « 3 ! í j i • ., 
^ **:';•*"' 
^^- ''"' 
^Hn^ .^•' 
. - « ^ t V i M 
^^ ^^ ·^ ^  ""^^ B^Ç^ '^ ^ 
« B '! #1 
'í ^1 
• '-*< 
*.* íí ^ 
^ài:i^: 
•••• « ' t *r 3^^* 
^Si^s ,:,. 
•4'9! .. •• 
Joan Marí Cardona, octubre de 1992. ( Foto: Germàn G. Lama.) 
La seua passió, però, fou la 
Mediterrània, especialment les 
illes. Quants de llibres va escriu-
re sobre les illes! Les coneixia 
quasi totes, fins i tot les més pe-
tites. Amb el seu iot, la Nixe, 
l'arxiduc errant viatjava d'una a 
l'altra vegades i més vegades. 
Un dels llocs de descans entre 
viatge i viatge varen ser les pos-
sessions que comprà a la Serra 
de Tramuntana de Mallorca, illa 
que també conegué aquell ma-
teix 1867, després d'haver estat 
a Eivissa. 
Amb Tarreplega de docu-
mentació i les seues particu-
lars anotacions de la vintena 
de dies que va estar a les Pi-
t iüses, l 'arxiduc Lluís Salva-
dor va enllestir un llibre que 
t i tu là Les Antigues Pitiüses. 
Va ser publicat el 1869 quan 
només feia dos anys que havia 
es ta t a Eivissa. Ell sols tenia 
vint-i-dos anys. Sortí edi tat 
en alemany i se'n va fer un ti-
ra tge de cent exemplars . Com 
sempre seria norma en ell, 
l 'obra no es venia a les llibre-
ries ni a cap al tre indret , sinó 
que ell mateix amb una nota 
personal les enviava a fami-
liars seus, a algun amic o a 
les persones que l 'havien aju-
dat facilitant-li informació. 
Per aquesta última raó, un 
d'aquells c en t volums fou 
tramès al vicari general d'Eivis-
sa, Rafel Oliver i Ribas. Aquest, 
clar, no entenia l'alemany, i és 
de suposar que pocs eren els ei-
vissenca que llavors l'entenien; 
així que el llibre fou desat a la 
biblioteca del Seminar i . Record 
haver trobat en algun periòdic 
del segle passat una nota breu 
donant compte que l'enrevessat 
llibre existia, que parlava de la 
nostra illa i que segurament era 
d'interès, però que com que nin-
gú no el podia llegir, es demana-
va que s'encarregàs la traducció 
al castellà, cosa que mai no 
s'arribà a fer. 
Bé. Sí que s'arribà a traduir, 
però d'això no fa gaire. Es l'edició 
que finançà la Caixa d'Estalvis 
de Balears, "Sa Nostra", i que 
sortí impresa l'any 1982. El tom 
vermellós de gran luxe conegut 
de tothom. 
Sorprèn que en tres setmanes 
l'arxiduc Lluís Salvador pogués 
reunir tota la informació que el 
llibre conté. 
Cal precisar, però, que els anys 
1886 i 1890 foren publicats a 
Palma dos llibres que eren una 
segona versió de Les Antigues Pi-
tiüses, aquesta vegada escrita en 
castellà. Era una traducció auto-
ritzada per l'arxiduc amb més 
dades recollides sobretot pel seu 
col·laborador i home de confiança 
a Mallorca, Francesc Manuel de 
los Herreros. Ja tots dos, l'arxi-
duc i Herreros, havien estat uns 
dies a Eivissa durant la segona 
quinzena del mes d'agost de 1875 
i és ben segur que alguna infor-
mació més en degueren obtenir. I 
n'hi degueren afegir quan torna-
ren a venir la segona quinzena 
del mes de setembre de 1886. 
Crec que era la tercera volta que 
Lluís Salvador visitava Eivissa i 
encara hi tornaria almenys dues 
voltes més, el juliol de 1897 i el 
març de 1898. 
El 1886 l'arxiduc va ser a Ei-
vissa una setmana, acompanyat 
d'Herreros. El periòdic local se'n 
feia ressò dient que es dedicava a 
prendre vistes fotogràfiques (sic) 
per al seu llibre que s'estava tra-
duint al castellà. Una notícia 
breu i arraconada a últim terme, 
perquè la primera plana era de-
dicada a l'estrena del Nini, un 
vapor dels Wallis que començà a 
cobrir el trajecte directe entre els 
ports d'Eivissa i de Barcelona. 
Una connexió molt esperada pels 
eivissencs. Aquell mateix any, 
1886, sortia publicat el primer 
volum, ja en castellà com s'ha 
dit. La informació sobre Eivissa, 
(449) 41 
ordenada seguint el guió de l'edi-
ció a lemanya, era molt més 
abundant; s'hi incloïen matèries 
noves no tractades abans i es co-
rregien algunes errades. 
Basant-se en el contingut de les 
dues versions del llibre de l'arxi-
duc, Joan Marí Cardona, profund 
coneixedor de la nostra història, 
havent recorregut —també ell— 
l'illa de dalt a baix, coneixent-la 
com la coneix, ha pogut anar co-
mentant amb observacions encer-
tades totes i cadascuna de les ano-
tacions de l'arxiduc Lluís Salvador 
Els CAMINS que trepitjà i les 
IMATGES que ens deixà. Ahir i 
avui, és a dir, destacant els canvis 
no sempre reeixits que s'hi han fet. 
Els qui poguessin sospitar que 
el tema del llibre de don Joan no 
encaixa en els que habitualment 
sol tocar s'adonaran de seguida 
que, lluny d'això, l'obra que co-
menta, en el seu temps i per 
miolts d'anys, va ser un compen-
di, el millor, de la història de 
l'illa. De les dues Pitiüses. 
Don Joan reflexiona sobre el 
que exposa l'arxiduc viatger i ho 
comenta per escrit com si ho fes 
en veu alta. Hi afegeix explica-
cions complementàries i esclari-
dores que només un entès com 
ell en la nostra història pot afe-
gir. Ens ajuda a comprendre mi-
llor com era l'Eivissa d'aquell 
temps 0 per què, en evolució ple-
na de lògica, l'Eivissa actual és 
com és. 
Pot matisar l'afirmació de l'ar-
xiduc quan diu que ningú d'Ei-
vissa no es casaria per res del 
món amb una persona jueva, re-
buig més escaient per a la gent 
de Mallorca. Pot precisar que el 
rellotge de la torre de la Cate-
dral que veu l 'arxiduc s'havia 
instal·lat tres anys abans, el 
1864. 
Pot corregir que quan parla de 
la conquista de 1234 vol dir de 
1235. Que quan es refereix a les 
obres de la Catedral de principis 
de segle XIX ha de dir del segle 
XVIII. Que sobre la Casa de Sa-
nitat del final del carrer de la 
Mare de Déu la data és 1805 i no 
1605. Que l 'església de Sant Jo-
sep es va construir de 1726 a 
1731 i no de 1731 a 1754 com ha-
vien informat l'arxiduc. 
Don Joan fa comentaris amargs. 
L'andduc digué que els eivissencs 
sols conservaven les oliveres ve-
lles però no es preocupaven de 
sembrar-ne de joves. Avui -diu 
don Joan- es podria dir el ma-
teix dels altres arbres. Lamenta 
la destrucció dels horts als vol-
tants de Vila. S'entristeix per la 
desparició de les savines o dels 
pallers. 
Però també es manifesta 
d'acord amb el jove arxiduc quan 
confessa, descrivint es Cubells, 
que no és possible de trobar en-
lloc del món un altre marc tan 
apropiat com aquest per a la con-
templació de la grandesa de Déu. 
Don Joan, amb el seu saber, 
pot enriquir el text arxiducal 
amb aportacions personals que 
intercala en el moment més 
oportú. Quan inclou el segar i el 
batre, i ens ho explica. Quan con-
ta com es feia el vi o l'oli o com 
funcionaven les sènies. Quan di-
ferencia, avui que de terminolo-
gia pagesa n'estam mancats, que 
la trava era per impedir que el 
bestiar corregués massa i que el 
cabrest servia perquè no pogués 
estanyar les branques baixes. 
Quan distingeix els molins de 
vent, d'aigua i de sang. 
Llegint el llibre de don Joan, 
aprendrem o tornarem a recor-
dar que el nom de Cavallet que 
porta la platja de les Salines ve 
del cavall petit de fusta que 
s'emprava per carregar sal a les 
embarcacions. Que el nom de Ca-
nal de les Salines ve de la canal 
per on la sal queia dins les bar-
casses. Que el nom del "Camí del 
Fil" procedeix del fil del telègraf 
que s'instal·là el segle passat en-
tre Vila i la Cala de Sant Vicent. 
Els que han tengut la sort 
d'acompanyar don Joan en les 
excursions de cap de setmana 
d'aquestos darrers mesos, se-
guint els camins camperols de 
l'arxiduc guiats per les seues sà-
vies explicacions i comentaris, en 
el llibre que presentam hi troba-
ran moltes de les notes que quan 
l'escoltàvem ens hauria agradat 
prendre. 
Diré també, i ja vaig acabant, 
que don Joan té encara molta fei-
na per fer. Assortadament l'obra 
que presentam no serà l'última. 
Actualment està enllestint El 
llarg camí del pa a Formentera. 
Tos ens hem il·lustrat i enriquit 
en la nostra història llegint els 
seus llibres de la sèrie "Illes Pi-
tiüses". Encara li queden, dins 
de la mateixa col·lecció, els que 
faran referència als quartons de 
Santa Eulària, del Pla de Vila i 
de Sant Jordi. Els té ben enda-
vantits i aviat serà hora de do-
nar-los forma i posar-los a l'abast 
de tothom. 
És necessari que don Joan no 
s'hagi de preocupar ni perdre 
temps en problemes de detalls ac-
cessoris que qualsevol pot resol-
dre, sinó que es pugui dedicar ple-
nament a la tasca principal que si 
no la fa ell ningú més no podrà 
fer-la. Cal que no sols pugui 
comptar amb la nostra admiració 
i el nostre reconeixement sinó 
també amb fajut de tot ordre, es-
pecialment de les institucions. No 
voldria confondre el desig amb la 
realitat de l'esdevenidor. Corren 
actualment aires esperançadors i 
confii que n'obtendrem una bona 
collita. 
Serà don Joan el d'agrair les 
col·laboracions que ha tengut, 
però no puc deixar de ressaltar 
la valuosa contribució de la Cai-
xa d'Estalvis de Balears, "Sa 
Nostra", en l'aconseguiment del 
projecte. No fou casualitat que 
en aqueixa mateixa sala, l'any 
1982, es presentàs el llibre abans 
esmentat, sinó una prova antiga 
ara renovada de la seua actitud 
permanent de recolzament de la 
nostra cultura que els illencs 
hem de tenir sempre present. 
Igualment m'agradaria assaben-
tar-vos del goig que em consta 
que avui anima els membres de 
l'Institut d'Estudis Eivissencs, 
sobretot els de la Comissió Exe-
cutiva, perquè aquest llibre de 
don Joan Marí Cardona ha estat 
i és emblemàtic per a l'Institut, 
un projecte extraordinari que té 
un bon final. L'èxit ja està asse-
gurat. 
I encara que la recomanació 
sobri, vull convidar-vos i animar-
vos a llegir Els Cam^ins i les 
Imatges de l'Arxiduc. Ahir i avui. 
Serà una de les millors maneres 
d'agrair el treball i l'esforç de 
dies i mesos del seu autor No us 
perdeu la lectura del pròleg 
d'Enric Fajarnés Cardona, per-
què és la presentació més bri-
llant que del llibre es pot fer. 
JOAN PRATS I BONET 
42 (450) 


Paraules de presentació del llibre de Joan Marí Cardona Els camins i les imatges de l'arxiduc ahir i avui

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert