Revistes Catalanes amb Accés Obert

FEl treball
al port de Barcelona
Àlbum de fotos
125
El port de Barcelona, com tots els grans ports del món, ha generat un gran
nombre d’ocupacions diferents en el decurs dels segles. Des de l’inici del segle
XV fins a l’actualitat hi ha hagut un important creixement i profundes trans-
formacions. 
El segle XIX serà decisiu per a la configuració del port modern. Els canvis
en la morfologia de la ciutat, en la navegació i en els intercanvis comercials
són determinants. L’enderroc de la muralla de Mar i els nous traçats viaris
incideixen directament en el port. Com també l’obertura de la Via Laietana,
per exemple, una via que permetrà un accés directe al port; molts consigna-
taris, navilieres i altres empreses del sector marítim s’instal·laran en
aquesta nova via. 
El segle XX estarà marcat per les obres de creixement del port cap al sud, i
aquesta evolució en la fisonomia provocarà i encara avui continua provocant
transformacions en els treballs que s’hi desenvolupen. Al començament del
segle XX és quan es crea un col·lectiu d’obrers especialitzat en la construcció
i ampliació de molls i de dics. Treballadors que de les pedreres de Garraf ex-
treien l’escullera per a la construcció del dic de l’Est. 
La llista de treballs portuaris seria molt llarga atesa la gran quantitat de ser-
veis que, durant segles, han ofert els ports: reparació de vaixells, construcció
naval, activitat pesquera, tràfic i intercanvis comercials, desballestament de
vaixells, subministraments per a aquests mateixos vaixells, etc. Una llista
que es va innovant amb la potenciació d’activitats ja existents, com les de
creuers i esports nàutics. 
La reconversió d’algunes àrees portuàries —com l’àrea del Port Vell de Barce-
lona— en espais de residència, cultura i oci està donant lloc a nous i diferents
treballs en aquesta zona portuària.
El conjunt de fotografies en blanc i negre d’aquest àlbum vol ser un testimoni
i a la vegada un homenatge a algunes de les tasques més representatives del
port de Barcelona.
Àlbum de fotos
El treball al port de Barcelona
126
6603F 
127
29480N
Àlbum de fotos
El treball al port de Barcelona
128
APB s/r
129
Doc. 10
Àlbum de fotos
El treball al port de Barcelona
130
Doc. 1144
131
31274D 
Àlbum de fotos
El treball al port de Barcelona
132
Doc. 874
133
Doc. 2104
Àlbum de fotos
El treball al port de Barcelona
134
6603F 
Aquesta fotografia de 1915 ha
captat la típica imatge que es vi-
via al moll de Pescadors al co-
mençament de segle. Després
de la jornada de pesca, les bar-
ques arribaven a port i atraca-
ven al moll, on es descarregava
el peix, que es col·locava a les
paneres i es posava a la venda.
L’olor de peix fresc barrejada
amb la del quitrà de les barques
envaïa fins a l’últim racó del
moll. Abans de l’existència de la
llotja, eren els mateixos patrons
de les barques o persones espe-
cialment contractades per a
aquesta tasca els qui s’ocupaven
de la venda. D’antuvi, la zona
destinada a la pesca es troba
concentrada al moll de Balears,
al moll de Pescadors i a la dàrse-
na de la Indústria. Entre la llotja
i l’escar hi havia una platja on
s’avaraven les barques, s’este-
nien i adobaven les xarxes i es
guardaven els estris a les case-
tes. 
29480N
Generalment, els ports ofereixen
un espai per al manteniment i
reparació de les embarcacions
que, en un moment donat, tenen
alguna avaria. Astilleros Cardo-
na fou un dels destacats tallers
de Barcelona que es va instal·lar
en aquesta vila durant la segona
meitat del s. XIX. En els anys ini-
cials del funcionament d’aquesta
empresa, es va dedicar a la re-
paració de vaixells de la Cia.
Transatlàntica i de la Cia. Pini-
llos. A partir dels anys 20 del se-
gle passat es va especialitzar en
la construcció de petites embar-
cacions dedicades als serveis
auxiliars del port, a l’esbarjo i a
la pesca, com també a la cons-
trucció de motors semidièsel. En
aquesta imatge es poden apre-
ciar els treballs de construcció
d’una barca de pesca a les dras-
sanes Cardona, pels volts del
1940. La imatge mostra una fase
avançada en la construcció de
l’embarcació, en la qual s’estan
col·locant les últimes taules del
folre.
APB s/r 
Als ports és habitual requerir els
serveis dels bussos, perquè hi ha
feines molt específiques que no-
més les poden fer ells: suport a
les obres de construcció de
molls, recuperació d’objectes
caiguts a l’aigua, inspecció del
buc de les embarcacions, salva-
ment de vaixells enfonsats o,
simplement, tallar caps enredats
en les hèlixs. Sempre es tracta
de feines que precisen d’unes
habilitats i tècniques específi-
ques. Sens dubte es tracta d’una
activitat dura i perillosa. Bé sap
el bussejador que, en el moment
en què es submergeixi, les cal-
mes aigües exteriors es torna-
ran fosques i fangoses, amb una
visibilitat quasi nul·la. Aquesta
imatge data del 1952 i ens docu-
menta els treballs de la cons-
trucció del Moll Adossat i la pro-
longació del dic de l’Est. El
bussejador està entrant a l’aigua
baixant per les escales de la bar-
ca fondejada a la dàrsena, men-
tre el seu ajudant li subjecta el
tub de subministrament d’aire a
l’escafandre.
Doc. 10 
Quan el vaixell atraca al moll,
tots els serveis dedicats a l’esti-
ba es posen en marxa. Com l’es-
tada del vaixell al port té un cost
elevat, els armadors donen pres-
sa perquè totes les operacions
es facin sense demora. Actual-
ment, tota la infraestructura de-
dicada a l’estiba està dotada d’u-
na tecnologia punta però, al
començament del s. XX, la reali-
tat era ben diferent. Un cop el
vaixell havia atracat, les grues
treien la mercaderia de les bo-
degues i les dipositaven al moll.
Els estibadors carregaven els
sacs sobre les espatlles i els por-
taven al magatzem. En la època
en què es va fer aquesta foto-
grafia, l’any 1924, l’ofici d’estiba-
dor estava poc mecanitzat i, en
les ocasions en què les distàn-
cies eren més grans, tenien el
suport de carros o vagons de
ferrocarril que ajudaven a trans-
portar els feixucs sacs. 
135
Doc. 1144
Entre les activitats més impor-
tants presents en un port tro-
bem les relacionades amb el
manteniment de les naus. Per
regla general, al port de Barcelo-
na aquestes activitats es realit-
zaven a les instal·lacions de la
dàrsena del Dic Flotant o a l’es-
car públic. També existia un
escar especial al moll de Llevant
per carenar les embarcacions
tombant la quilla. A la imatge,
datada del 1917, observem una
goleta escorada per la seva ban-
da d’estribord per tal de fer-ne
el manteniment. Aquest sistema
tan peculiar de neteja consistia
a escorar la nau un 50% col·lo-
cant aparells de quadernals des
de la creueta dels seus pals fins
al cabrestant situat al moll. D’a-
questa manera, en anar girant
aquest, s’enroscaven els caps
fent que la nau arribés a l’escora
lentament. Quan la inclinació de
la nau era l’adequada, els cala-
fats i mestres d’aixa s’acostaven
per realitzar la neteja i manteni-
ment del buc. Una vegada aca-
bat el treball se li retornava al
vaixell la posició original i es re-
petia la mateixa operació per
l’altre costat.
31274D 
(Col·lecció Raimon Piña)
Imatge que mostra la descàrre-
ga de mercaderia d’un vaixell al
port al començament del segle
XX. El treball de força física dels
obrers es complementa amb les
grues hidràuliques que han des-
carregat la mercaderia del vai-
xell fins al moll i els carros de
tracció animal que han de tras-
lladar-les fins a la seva destina-
ció final. El port de Barcelona,
els primers anys del segle XX,
gaudia d’un caràcter eminent-
ment importador. Les dades ens
revelen que hi havia un acusat
predomini de les mercaderies
desembarcades respecte de les
embarcades, i el carbó va arri-
bar a representar en alguns ca-
sos el 50% del total de merca-
deries mogudes. Fins a la
dècada dels anys trenta, seria el
tràfic d’altura el que predomina-
ria en les entrades de mercade-
ria però, a partir d’aquí, serà el
de cabotatge el més important.
La transformació comercial es
va anar consolidant al llarg dels
anys, i el carbó, que tanta im-
portància va tenir al principi del
passat segle, en els últims qua-
ranta anys va quedar reduït a un
2%, fet que reflecteix el diferent
signe de les fonts energètiques
bàsiques per al desenvolupa-
ment industrial.
Doc. 874
En el tràfic interior d’un port ens
trobem amb un cert tipus d’em-
barcacions polivalents denomi-
nades remolcadors, que a més
de remolcar altres vaixells són
capaços d’intervenir en opera-
cions de salvament i extinció
d’incendis. Per regla general,
aquestes embarcacions eren
propietat de les juntes d’obres
dels ports, però també realitza-
ven les mateixes labors d’altres
que eren propietat d’empreses
privades i que treballaven per
contracte. Alguns d’aquests re-
molcadors es van construir amb
equips especials que tenien
dipòsits d’aigua i un conjunt de
mànegues per apagar els incen-
dis que s’ocasionessin; tal és el
cas dels vapors remolcadors
Besòs i Llobregat, denominats
vaixells bomba perquè combina-
ven les tasques de transport
amb les d’extinció d’incendis i
salvament d’embarcacions. La
imatge es va realitzar l’any 1926
a la bocana del port de Barcelo-
na i pot observar-se, en primer
terme, el remolcador Besòs tras-
lladant una barcassa buida i, al
fons, el remolcador Llobregat
que remolca una altra barcassa
amb dos blocs de formigó.
Doc. 2104
La fotografia és de l’any 1906 i
s’observa l’abocament de formi-
gó als motllos de fusta situats al
taller de blocs que hi havia al
Moll Occidental del port. Al llarg
de la seva història, el port de
Barcelona ha disposat de diver-
sos espais dedicats a tallers per
poder realitzar els treballs que li
van permetre construir els seus
molls. La més important d’a-
questes zones va ser el taller de
blocs de 80 tones instal·lat a
l’andana de Ponent de la dàrse-
na del Dic Flotant, conegut com
a Moll Occidental. Allí es van
efectuar els treballs de fabrica-
ció dels blocs de formigó que
van servir de basament per a la
construcció de la prolongació
del dic de l’Est i d’altres infraes-
tructures. Per a la realització
d’aquests treballs es va equipar
la zona amb una formigonera i
un tren de vagonetes, que reco-
llien el formigó per traslladar-lo
fins als motllos de fusta, on era
abocat el seu contingut. Des les
esplanades destinades a asseca-
dor, els blocs eren embarcats
mitjançant un pont grua en unes
barcasses que els dipositaven al
seu lloc de destinació.

Revista editada per: Consorci format per:
drassana
Revista del Museu Marítim de Barcelona
Edició: 
Consorci de les Drassanes 
de Barcelona
Direcció:
Elvira Mata
Consell de redacció: 
Pere Comas, Alba Espargaró, Fernando
Gómez, Olga López, Mireia Mayolas,
Roger Marcet i Pep Savall
Coordinació: Enric Garcia
Realització i producció: 
Angle Editorial 
Projecte gràfic: 
Estudi Mestres
Fotografies: 
Associació A Tot Drap, arxiu del Centre 
Mediterrani d’Investigacions Marines
Ambientals (CMIMA), arxiu Marcel Pujol,
Escola del Mar (Ajuntament de 
Badalona), Museu Marítim de Barcelona,
Museu del Mar de Lloret, Galata Museo
del Mare
ISSN: 0214-2279
Dipòsit legal: B-50389-2006
«Actes del II Congrés d’Història 
Marítimas de Catalunya» en suport CD.
Dipòsit legal: B-49597-2006
Administració i subscripcions: 
Centre de Documentació Marítima
Av. de les Drassanes, s/n
Telèfon: 93 342 99 20 ext. 122
Fax: 93 301 95 80
Correu-e: cd.mmaritim@diba.es
Drassana no es responsabilitza necessàriament
de l’opinió que expressin els articles signats.
Prohibida la reproducció total o parcial 
de la revista per qualsevol mitjà mecànic,
electrònic o fotogràfic (inclosa la fotocòpia)
sense l’autorització prèvia del Consorci de les
Drassanes de Barcelona.
Amb el patrocini de:
El port de Barcelona, com
tots els grans ports del món,
ha generat un bon nombre
d’ocupacions en el decurs
dels segles. Des dels inicis
del segle XV fins a
l’actualitat hi ha hagut un
important creixement i
profundes transformacions.
14
d
Revista  
del Museu Marítim 
de Barcelona
Novembre de 2006
drassana
d
El Museu Marítim de Barcelona 
i la cooperació internacional
Dossier: La recerca 
oceanogràfica a Catalunya
Construcció i primer viatge 
d’una nau
Galata, Museo del Mare
El treball al port de BarcelonaConté CD 
de les actes del 
II Congrés d’Història
Marítima de
Catalunya


El Treball al port de Barcelona

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert