Gisbert i Salesas, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert


escOLa pÚBLica cataLana
Joan Gibert i Salesas 
Les aparences enganyen. Tot i que a primer cop d’ull podríem creure que ens 
trobem davant d’una reivindicació pagesa, d’una manifestació de grangers o d’una 
comparsa, es tracta d’una cosa ben diferent.
Aquesta fotografia en mida gegant va presidir les IV Jornades d’Escola Rural que 
l’any 1984 es van celebrar a Valls i van aplegar més de quatre-cents mestres d’arreu 
de Catalunya. Ens trobàvem en plena transició democràtica i les escoles del nostre 
país vivien un moment singular, barreja d’esperança i neguit, que va acabar generant 
un potent moviment col·lectiu de mestres. Aquesta efervescència es va manifestar 
d’una manera molt clara i activa a la comarca de l’Alt Camp, que va comptar amb 
el treball decidit i entusiasta d’un nodrit grup de mestres que, sense pretendre-ho, 
ha acabat fent història.
Per increïble que sembli, hem de tenir present que en aquella època, l’escola 
catalana ni tan sols existia; acabàvem de sortir de quaranta anys de dictadura en els 
quals la majoria havíem estat formats en escuelas del Régimen. La majoria d’homes i 
dones amb el títol de Magisterio Español a la butxaca no havíem estudiat ni català ni 
en català, i no teníem solvència en l’ús escrit d’un idioma que enteníem fonamental 
per construir una escola que es volia i volíem catalana. Si a això hi afegim el fet 
d’haver estat formats en tradicions pedagògiques anacròniques i conservadores, 
no trobareu estrany que el primer que se’ns acudís als mestres fos reunir-nos 
per posar els nostres dubtes en comú, per animar-nos a treballar colze a colze i per 
aprendre els uns dels altres.
En aquell moment, sabíem que l’escola catalana ningú no ens la faria: o la fèiem 
nosaltres o no es feia. Sé que es tracta d’una afirmació agosarada perquè, entre 
altres raons, ni nosaltres mateixos no sabíem allò que ara diem que sabíem. Ales-
hores els partits polítics eren incipients, embrionaris, i la feblesa que se’n derivava 
ens permet entendre al cap d’uns anys que el terreny de joc quedés lliure per als 
Quaderns 50.indd   55 16/6/09   11:04:38

mestres entusiastes que tenien a les seves mans l’oportunitat de jugar la partida de 
la seva vida i construir l’escola que havien somniat.
A les nostres contrades, no es va desaprofitar l’oportunitat i es va constituir 
el Grup Didàctic de l’Alt Camp, integrat per molts dels que són a la fotografia i per 
altres que hi falten. Des de la didàctica es proposava crear el material, inexistent 
en català, que facilités la tasca escolar del dia a dia: mapes, itineraris, estadístiques, 
dades i continguts que prenguessin com a referència l’entorn. Anar del més proper 
al més llunyà era la filosofia que orientava el fet pedagògic a les aules, del concret 
a l’abstracte era una altra forma d’enunciar el mateix principi.
La participació en les Escoles d’Estiu i la implicació en els Moviments de Reno-
vació Pedagògica contribuïa a crear escola en el sentit més ampli del terme. Algunes 
de les fites més rellevants van ser la publicació del llibre L’Alt Camp: marc físic, marc 
humà i la posada en funcionament dels Festivals de Teatre Escolar, els quals continuen 
vius i vigents, encara avui, a Catalunya.
En tot cas, el Grup Didàctic de l’Alt Camp no va quedar circumscrit a les fronte-
res estrictes del territori comarcal i ben aviat va obtenir el reconeixement d’altres 
grups de mestres de Catalunya, de l’Estat espanyol i de l’Administració catalana, 
que va concedir el CRP-01, el primer Centre de Recursos Pedagògics, a la capital 
de l’Alt Camp. Casualitat o causalitat?
Fotografia que presidí les IV Jornades d’Escola Rural, l’any 1984. (Foto cedida per l’autor)
Quaderns 50.indd   56 16/6/09   11:04:38


Escola pública catalana

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert