Urteaga, Luis

Revistes Catalanes amb Accés Obert

L’electrificació de Barcelona. 
Una presentació
Luis Urteaga
La història de l’electrificació de Catalunya ha suscitat un bon nombre de recer-
ques en els últims anys, que han posat l’accent, especialment, en la difusió de
la innovació tecnològica i en la trajectòria empresarial i financera de les empre-
ses productores i distribuïdores d’energia elèctrica. Atès que la ciutat de
Barcelona ha estat escenari privilegiat, i alhora motor del procés, la trajectòria
de l’electrificació barcelonina s’ha presentat inevitablement associada a la del
conjunt del territori català. No obstant això, l’estudi específic de l’aplicació de
l’energia elèctrica en el medi urbà barceloní, comprenent els processos i serveis
d’enllumenat, força motriu, calefacció, electròlisi i altres usos industrials, ha
merescut una atenció sensiblement menor i segueix presentant algunes llacu-
nes i bastants interrogants.
Per tractar de respondre a aquests interrogants, el Seminari d’Història de
Barcelona de l’Arxiu Històric de la Ciutat, coordinat per Ramon Grau, va orga-
nitzar entre el 23 de febrer i el 25 de maig de 2011 un curs dedicat a l’electrifi-
cació de Barcelona des de l’any 1881 al 1935. La celebració del curs es va fer coin-
cidir amb el centenari de la creació de les empreses Barcelona Traction Light
and Power i Energía Eléctrica de Cataluña, dues companyies essencials en el pro-
cés d’electrificació català i responsables de la construcció d’una part de les
infraestructures elèctriques que encara seguim emprant en l’actualitat.
L’objectiu proposat era examinar el camí específic que va prendre el procés d’e-
lectrificació a Barcelona, i de manera més àmplia reflexionar sobre l’impacte de
les aplicacions de l’energia elèctrica en el desenvolupament urbà. 
A les sessions del curs van prendre part una dotzena d’estudiosos procedents
de diferents universitats i centres de recerca i de camps intel·lectuals diversos:
l’enginyeria, l’urbanisme, la geografia i la història política i econòmica. Tots ells
tenen en el seu haver recerques originals sobre el tema i van aportar una pers-
pectiva personal i renovadora. Amb excepció d’una de les contribucions, que no
ha arribat a temps per ser inclosa en aquest volum, el número 19 de la sèrie
Barcelona Quaderns d’Història ofereix els resultats d’aquest curs. 
***
L’adopció de la tecnologia elèctrica va exercir un paper molt destacat en la
modernització econòmica i en la transformació espacial de les ciutats. A partir
de 1880 els principals centres urbans van canviar gradualment els seus sistemes
9
d’enllumenat, passant del gas a l’electricitat, i van electrificar els mitjans de
transport. En concentrar la demanda d’electricitat per a enllumenat i tracció,
les ciutats van tenir un paper protagonista en la primera etapa de la revolució
elèctrica. Al mateix temps, a causa de les aplicacions de l’electricitat com a força
motriu industrial, l’energia elèctrica va constituir el pilar d’una nova onada
industrialitzadora que es prolonga fins avui. 
En el termini d’unes poques dècades totes les ciutats van acabar per benefi-
ciar-se de les oportunitats que oferia la tecnologia elèctrica. No obstant això, la
seva adopció i difusió no va ser un procés lineal i uniforme ni va ser una mera
funció de la dimensió poblacional dels centres urbans. Per a aquelles ciutats que
comptaven amb una potent tradició fabril, però patien un difícil accés als recur-
sos fòssils, l’electrificació tindria un caràcter especialment alliberador: aquest
és precisament el cas de Barcelona. Emblema simultani de la segona revolució
tecnològica i de la modernitat, l’electricitat fou un element clau en el rellança-
ment de Barcelona com a ciutat industrial.1
La indústria barcelonina havia viscut el cicle expansiu del Vuitcents tenalla-
da per la carestia de carbó. Els fabricants van haver de restar especialitzats en
sectors industrials de baix consum energètic, como el tèxtil. La limitació ener-
gètica llastava el desenvolupament industrial. La difusió de l’electricitat va
tenir, en aquest context, conseqüències molt profundes. L’energia elèctrica va
flexibilitzar les opcions de localització productiva i va obrir pas a una creixent
diversificació de l’activitat industrial. El creixement, precoç i molt vigorós, dels
consums industrials constitueix precisament un dels trets peculiars del procés
d’electrificació a Barcelona. 
La capital catalana va conèixer amb molta rapidesa les oportunitats de la tec-
nologia elèctrica i, des de 1881, fou l’escenari d’alguns dels assaigs pioners d’e-
lectrificació a escala mundial. Tanmateix, aquell impuls inicial es va veure tem-
poralment aturat per una suma de factors; entre els quals, la incertesa tecnolò-
gica, la manca de capitals autòctons i la feblesa del mercat domèstic per a l’en-
llumenat. Fet i fet, la consolidació de la nova tecnologia va dependre crítica-
ment de l’evolució positiva de la demanda industrial i de la transferència de
capital i tecnologia estrangers. El 1935, a les portes de la Guerra Civil, el procés
d’electrificació era lluny d’haver quedat completat, en particular a les llars,
però la revolució elèctrica havia transformat ja del tot el transport urbà, la
indústria i els sistemes d’il·luminació de la via pública. Paral·lelament, el dina-
misme del mercat elèctric barceloní havia impulsat la creació d’un sistema de
producció i transmissió de fluid elèctric que abastava tot Catalunya. 
***
Un procés de tanta transcendència difícilment hagués pogut passar desaperce-
but als estudiosos. Algunes de les referències més primerenques a l’electrifica-
ció barcelonina apareixen en la que podria se considerada com la primera
Luis Urteaga10
1. Joan ROCA I ALBERT, «Estratègies d’inserció i interconnexió de Barcelona com a metròpoli moderna», dins
Ramon GRAU (coord.), Presència i lligams territorials de Barcelona. Vint segles de vida urbana, Barcelona, Arxiu
Històric de la Ciutat (Barcelona Quaderns d’Història, 18), 2012, pàg. 277-322. 
monografia solvent sobre la indústria elèctrica espanyola, publicada per
Francesc Sintes i Francesc Vidal el 1933.2 Concebuda com una obra sistemàtica
amb predomini dels aspectes tècnics i jurídics, els autors hi inclouen un capítol
amb vocació retrospectiva, que recorre el que en aquells dies era ja mig segle
d’experiència electrificadora. En el seu relat la indústria elèctrica barcelonina
adquireix un protagonisme innegable. Barcelona hi apareix com a avantguarda
de la iniciativa empresarial en el camp elèctric i com el bressol de l’impuls que
gradualment va acabar afectant tot Espanya i que des de la segona dècada del
segle XX va ser liderat per grans empreses estrangeres.
Espanya va participar a la seva manera del procés de “domesticació”3 de la
indústria elèctrica que va afectar tot Europa a partir de la dècada de 1930.
Després del triomf franquista en la Guerra Civil, la Barcelona Traction, en
aquells dies la major empresa elèctrica del país, va ser intervinguda judicial-
ment i finalment declarada en fallida el 1948. L’enrevessat plet judicial subse-
güent va donar lloc a l’aparició d’un seguit de publicacions sobre la trajectòria
empresarial i financera d’aquesta important companyia, que destaquen, més
que per la seva objectivitat, per l’indubtable pes i rellevància intel·lectual dels
seus autors.4 Certament no estem davant un model d’ortodòxia historiogràfica,
sinó davant un paradigma de literatura d’advocacia en la seva expressió més
plena. No obstant això, aquesta bibliografia conté una important quantitat d’in-
formació, almenys per a aquells que sàpiguen deconstruir les subtileses de l’ar-
gumentació jurídica. 
Els ressons del nacionalisme elèctric van perdurar bastant de temps. A
començament de la dècada de 1960 dos joves historiadors, en aquells dies a l’i-
nici de la seva carrera, van oferir el que podria considerar-se com la primera
monografia dedicada específicament a l’electrificació barcelonina.5 Amb una
cronologia una mica arbitrària, que finalitza el 1923 sense cap justificació, la
seva interpretació segueix depenent molt de les idees posades en circulació en
el decenni anterior. 
La importància del problema energètic per al debat historiogràfic reapareix
amb claredat en la gran Exposició sobre la industrialització catalana celebrada
a mitjan dècada de 1980 i que va ser organitzada pels historiadors de l’econo-
mia Jordi Nadal i Jordi Maluquer de Motes.6 La mostra proposava una reflexió
L’electrificació de Barcelona. Una presentació 11
2. Francisco Faustino SINTES OLIVES i Francisco VIDAL BURDILS, La industria eléctrica en España. Estudio económico legal de
la producción y consumo de electricidad y de material eléctrico, Barcelona, Montaner y Simón, 1933.
3. L’expressió ha estat utilitzada per William J. HAUSMAN, Peter HERTNER i Mira WILKINS, Global Electrification.
Multinational Enterprise and International Finance in the History of Light and Power, 1878-2007, Cambridge, Cambridge
University Press, 2008, per denotar el cicle de confiscacions i nacionalitzacions que va posar fi a l’etapa d’in-
ternacionalització de la indústria elèctrica a partir de 1929. 
4. Entre l’abundant bibliografia dedicada a la fallida de la Barcelona Traction mereixen ser destacades les obres
següents, que se citen per ordre d’aparició: Antonio POLO i Manuel BALLBÈ, La quiebra de “Barcelona Traction”,
Barcelona, Mariano Galve, 1951; Alfonso GARCÍA VALDECASAS, Dictamen sobre la quiebra de la Barcelona Traction, Light
and Power Co., Limited, Madrid, 1953; Rodrigo URÍA, La quiebra de “Barcelona Traction”, Barcelona, Quintanilla y
Cardona, 1953; Ángel ANDANY, La quiebra de la Barcelona Traction, Light and Power Company, Limited. A propósito de
un dictamen, Barcelona, Imprenta Elzeviriana, 1957; Manuel ESCOBEDO DUATO, La quiebra de “Barcelona Traction”,
Barcelona, Mariano Galve, 1957, 2a ed.; José María GIL ROBLES, La quiebra de “Barcelona Traction”, Barcelona,
Mariano Galve, 1957; José Luis SUREDA, El caso de “Barcelona Traction”, Barcelona, Grafesa, 1959.
5. José Luis MARTÍN RODRÍGUEZ i José María OLLÉ ROMEU, Orígenes de la industria eléctrica barcelonesa, Barcelona,
Ayuntamiento de Barcelona, 1961. 
6. Jordi NADAL i Jordi MALUQUER DE MOTES, Catalunya, la fàbrica d’Espanya. Un segle d’industrialització catalana (1833-
1936), Barcelona, Ajuntament de Barcelona, 1985. 
sobre les limitacions energètiques i la seva capacitat per condicionar la base
industrial de Catalunya i identificava l’energia elèctrica com una veritable fada
madrina de la indústria. Amb posterioritat a l’Exposició, tots dos autors van
realitzar contribucions destacades a la història de l’electricitat. Cal assenyalar,
en aquest sentit, l’estudi del professor Nadal sobre l’empresa Planas,7 una com-
panyia pionera en la fabricació de turbines i material elèctric, i el treball de
Jordi Maluquer de Motes sobre la Sociedad Española de Electricidad, una empre-
sa protagonista en la primera fase de l’electrificació a Barcelona.8
A la fi de la dècada de 1980, Carles Sudrià, un deixeble de Jordi Nadal espe-
cialitzat en història energètica, va portar a terme una equilibrada interpretació
general del procés d’electrificació a Catalunya.9 En el seu treball de síntesi,
Sudrià aporta una estimació pionera de la producció d’energia elèctrica i expli-
ca convincentment la seqüència de transformacions que van afectar el sector.
L’electrificació de l’àrea barcelonina ha tingut un fort impacte territorial.
Primer, per les complexes infraestructures termoelèctriques i hidroelèctriques
que es van haver de construir per atendre la demanda. En segon lloc, per les xarxes
de transport i distribució d’energia necessàries per portar el fluid fins als consumi-
dors. No és estrany, doncs, que el procés hagi atret l’interès dels geògrafs. Entre les
contribucions d’aquest gremi destaca la recerca dirigida pel professor Horacio
Capel Sáez, en la qual va participar un equip d’investigadors vinculats al
Departament de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona,10 que van
tenir accés a l’arxiu documental de FECSA. Aquesta societat anònima és hereva del
llegat documental d’una sèrie d’empreses que al llarg de cent anys van ser prota-
gonistes del desenvolupament elèctric a Catalunya: la Sociedad Española de
Electricidad, la Compañía Barcelonesa de Electricidad, Riegos i Fuerza del Ebro i
Energía Eléctrica de Cataluña. El resultat del treball dirigit per Horacio Capel és
una obra en tres volums, publicada el 1994, en versions catalana i castellana, amb
el títol de Les Tres Xemeneies.11 El títol al·ludeix a les tres xemeneies de la primera
central tèrmica que va existir a Barcelona: un autèntic símbol del paisatge indus-
trial barceloní de finals del segle XIX i la primera meitat del XX. L’obra ofereix, pri-
mer de tot, una història d’aquesta central termoelèctrica, que es va mantenir acti-
va de manera ininterrompuda fins als anys vuitanta del segle XX. Al costat d’això,
la recerca dirigida pel professor Capel presenta tres contribucions noves. D’una
banda, l’estudi d’un episodi rellevant en la transformació de Barcelona en una
metròpolis postindustrial: la conversió de l’illa industrial compresa entre l’avin-
guda del Paral·lel i els carrers Mata, Cabanes, Vila i Vilà i Palaudàries, situada en el
12
7. Jordi NADAL, «Los Planas, constructores de turbinas y material eléctrico (1858-1949)», Revista de Historia
Industrial, 1 (1992), pàg. 63-69. 
8. Jordi MALUQUER DE MOTES, «Los pioneros de la segunda revolución industrial en España: la Sociedad Española
de Electricidad (1881-1894)», Revista de Historia Industrial, 2 (1992), pàg. 121-142.
9. Carles SUDRIÀ, «L’energia: de l’alliberament hidroelèctric a la dependència petroliera», dins Jordi NADAL (dir.),
Història econòmica de la Catalunya contemporània, S. XX: Població, agricultura i energia, Barcelona, Enciclopèdia
Catalana, 1989, pàg. 209-293.
10. Van formar part de l’equip dirigit pel professor Horacio Capel Sáez els següents investigadors: Mercedes
Arroyo Huguet, Vicenç Casals Costa, José Ignacio Muro Morales, Francesc Nadal Piqué, Gerardo Nahm, Mercè
Tatjer Mir i José Luis Urteaga González. 
11. Horacio CAPEL (dir.), Las tres chimeneas. Implantación industrial, cambio tecnológico y transformación de un espacio urba-
no barcelonés, Barcelona, FECSA, 1994, 3 vol.
Luis Urteaga


L’electrificació de Barcelona. Una presentació

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert