Simó, Ramon

Revistes Catalanes amb Accés Obert

PERCEPCIÓ IL.LUSORIA DEL 
METALLENGUATGE TEATROLOGIC 
RAMON SIMO 
«Heus ací que hi havia una vegada un senyor que explicava un conte 
a uns infants. Aquests, encisats, I'escoltaven delerosos, tot esperant 
un final que no arribava mai i que ja era contingut en el mateix prin- 
cipi. El narrador explicava als nens la bella historia d'un contista que, 
un bon dia, va veure com s'esgotaven les idees en les quals basava 
les seves faules i, sense poder desfer-se del compromís adquirit, va 
optar per dir als infants el conte d'un bon home que contava a uns 
xiquets, fil per randa, un conte que no era res més que la seva propia 
situació de narrar una faula a altri. L'orador, habil, improvisava sobre 
el que veia: el conte pretenia ser alhora faula i «realitat». El final 
contingut en el principi només arriba quan el narrador va caure en el 
silenci i els nens varen anar-se'n cadascú a casa seva, avorrits.)) 
La magia de la paraula és un tema digne d'estudi. Plató va co- 
mentar aquesta tasca, pero podem pensar que el1 mateix va caure 
a I'encanteri. Es difícil contradir un sofista sense anar a raure a la'seva 
xarxa. No ens posem, malgrat tot, en la perspectiva platonica: ser 
sofista pot considerar-se una qualitat desitjable, fins i tot una ineludible 
necessitat. La retorica comporta la capacitat d'encisar: quan aquesta 
capacitat es perd per manca d'argumentació o de qualsevol altre dels 
requisits primaris d'articulació del discurs, la retorica pot tornar-se 
contra un mateix, tintant el llenguatge d'una mena de component 
narcísic, que pot resultar difícil de descobrir sobretot quan el discurs 
1. El titol que encapcala aquest article no defineix necessariament el seu con- 
tingut essencial. El fet que els exemples utilitzats siguin extrets dels articles publicats 
en aquesta revista, <(El ilusionismo escénico>> i <(El negamiento escénico: arte, percep- 
ción y geometria.3 (Revista -D'Art>> del Departament d'Histbria de I'Art de la Univer- 
sitat de Barcelona. n.OS 6-7, 1981, pp. 254-255; i n.uS 8-9, pp. 157-163, articles de J. A. 
GóMEZ), ve determinat pel fet que el teatre és el nostre camp de treball habitual. 
pretén la utilització d'un llenguatge especialitzat: hí pot haver un 
efecte d'emmirallament, I'aparició d'un miratge, provocada, molts cops, 
per la propia confusió. 
Confusions i problemes d'aquest tipus solen produir-se en molts 
casos, com, per exemple, els següents: 
a) Proposició de neologismes estrafolaris.' 
b) Manca de claredat mínima en el significat de les paraules em- 
prades.) 
c) Acceptació corn a valides, sense explicació, cle relacions dis- 
cutibles -sense necessitat d'arribar al Iímit discutidor de I'esceptic-.' 
d) Atribució d'importancia essencial a allo que es perd en les 
possibilitats' menys expressives del llenguatge -que també les té-. 
Aquest últim punt toca de ple I'essencia de la retorica que, lata 
com és, permet la formulació de I'ambigüitat voluntaria com a mitja 
per aconsegi~ir quelcom que roman fora del discurs, i que sol identificar- 
se amb I'astorament dels no-iniciats. 
Com a conseqüencia del que hem dit afegirem que, el fet de no 
2. En el segon' article ([(El negamiento ...) se'ns proposa una regulació que su- 
posa I'assimilació d'uns certs sufixos, creant els neologismes ESCENOR, ESCENURA, 
ESCENADA. Observem el quadre següent: 
Literaturizar literatura literato literaturizada 
esculpir escultura escultor esculpida 
pintar pintura pintor pintada 
escenificar escenificación escenificador escenificada 
Els nous termes utilitzats semblen reproduir arbitrariament una de les múltiples 
construccions morfologiques que permet la llengua castellana. No veiem la necessitat 
de substituir el mot «escenificar*, pel que Iogicament pot derivar-se de la formulació 
proposada: ESCENAR -val a dir que el terme .escenificar)> es utilitzat en el primer 
article. 
3. La barreja de pensament-percepció és un tema Ilargamerit debatut a la his- 
toria: dir -norma perceptiva. a una serie de conceptes i de diferents derivacions 
morfologiques pot semblar una hipotesi agosarada. Podem estar d'acord que la per- 
cepció és selectiva, encara que sembla més factible pensar que la selecció es refe- 
reix i opera en altres medis, fins i tot a la <<percepción cognoscitiva~~ que no el con- 
ceptual -o al menys no únicament en aquest. 
Davant la ~normalització perceptivab, proposada, comparant el funcionament de 
les diferents arts, podem dir: la literatura copsa la t<realitat* o quelcom que definim 
com el seu objecte, en un text, que després sera llegit per un possible lector que 
intentara transformar la materialitat de la paraula en recreació d'una .realitat)> que 
no ha de coincidir necessariament amb aquella que I'autor pretenia expressar. Si es- 
tirant molt la corda, pensem que quelcom de semblant pot passar en contemplar un 
quadre de Velázquez, és, segurament. a un nivell diferent. L'associació es complica 
en una pintura no-figurativa i en el teatre. 
El teatre englobaria el nivell representatiu de la literatura en el text -o la pro- 
posta determinada, suposant que hom treballi sense text definit. El director posa en 
escena una materialitat -el text- que ja és una primera representació del <<real=/ 
objecte, produint una doble articulació. 
D'altra banda, cal tenir present la característica de repetibilitat i, conseqüent- 
ment, de diversitat, de la representació o <.escenuran. 
Finalment, recordar que entre I'actor i I'(cescenado>>, se situa un nivell diferen- 
ciador: el personatge. 
seguir una articulació més o menys rigorosa, fa que el discurs agafi 
la forma del que podríem anomenar «retorica invertida)), en la qual 
I'orador tracta de convencer-se a sí mateix sense aconseguir-ho, pro- 
vocant en aquel1 que el llegeix o I'escolta, com en el cas dels infants 
del conte, la desagradable sensaci6 d'estar perdent el temps. 
Ramon Simó 
lnstitut d'Experimentació Teatral 
del Departament d'Historia de I'Art (U. B.) 
3 13 


Percepció il·lusoria del metallenguatje teatrològic

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert