Cartanyà i Benet, Anton

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Notes i Ressenyes 
L'HOSPITAL DE VALLS. ASSAIG SOBRE 
L'ESTRUCTURA I LES TRANSFORMACIONS DE LES 
INSTITUCIONS D'ASSISTÈNCIA. Josep Comelles, 
Angelina Daura, Marina Arnau i Eduardo Martin. 
lEV/Biblioteca d'Estudis Vallencs, XXXII. Valls, 1991 
per Anton Cartanyà i Benet 
Un dels esdeveniments més sanitosos, 
en el més pur i estricte sentit sanitari, que 
ha viscut la població de Valls, i de retruc 
els comarcans de l'Alt Camp i de la Conca, 
ha estat sens dubte la remodelació de I' antic 
Hospital i la consecució de la jerarquització 
funcional de l'hospital d'aguts, una 
assignatura pendent des de l'any 1967 que 
significà, amb l'obertura de la Residència 
Sanitària Joan XXIII de Tarragona, l'inici 
d'un dels períodes més difícils 
institucionalment per a l'Hospital de Valls. 
Les juntes corresponents i el personal 
sanitari responsable de la institució 
respongueren adequadament a aquest toc 
de morts bastint durant la primera dècada, 
un nou model d'atenció geriàtrica i, a la 
segona, responent al model d'atenció 
d'aguts jerarquitzat. 
De fet, les coses han anat com havien 
í/'í/narperquè no podien serd'altra manera. 
Recordo, ara, animats debats entorn de 
models funcionals hospitalaris, durant els 
anys 70, al CAPS (Gabinet d'Assessoria i 
Promoció de la Salut), a la Facultat i a les 
sobretaules de casa (el meu pare era 
aleshores director mèdic de l'Hospital, amb 
una voluntat aferrissada de tirar endavant 
com fos). Els models jerarquitzats dins de 
serveis de Salut integrats amb sistemes de 
finançament públic s'imposaven al "model 
clàssic" amb finançaments i de Sant Pau i 
el moment en què es va definir quin seria el 
model funcional per a l'Hospital de Valls. 
Aquest debat sanitari al nostre país ha 
durat vint anys, des del «tardofranquisme» 
fins a la transició democràtica, però han 
estat els condicionaments socials els que 
han imposat que sigui aquest model la 
forma d'organització hospitalària 
inqüestionable per a totes les formes 
polítiques, capaces o incapaces de governar 
en l'Europa de les nacions. Ha esdevingut 
una qüestió civil. 
Entremig de tot això, bibliografia tanta 
com vulgueu; GAPS, publicacions, 
experiències fallides i una munió de 
companys d'ofici implicats en processos 
semblants. Una qüestió generacional? 
Possiblement, però ha estat la nostra 
generació. 
Diuen que quan hom es fa gran, ha de 
fer allò del fill, de l'arbre i d'escriure un 
llibre... Doncs bé, la Junta del Patronat del 
Pio Hospital (ara crec que s'anomena d'una 
altra manera) va encomanar, per 
convocatòria d'una borsa d'estudis del «5r. 
Blasi», una d'aquestes coses: la història de 
80 
l'Hospital de Valls. 
I l'encàrrec recau en un grup 
d'antropòlegs socials, i per definició 
historiadors, encapçalats per Josep M. 
Comelles, reconegut metge antropòleg que 
«milità» en el GSM (Grup de Sociologia 
de la Medicina) sota el paraigua de Jesús 
M. de Miguel, el qual en l'excel.lent llibre 
La Salud Pública delfuturo (Ariel, 1985), 
concretament al prefaci, ja relaciona amb 
els qui en el seu moment participarerri 
activament en el GAPS. 
Qui millor que Comelles per posar a la 
pràctica la frase de J. de Miguel: «La Salud 
Pública es un nuevo centauro, con el torso 
sociològica y las patas médicas». 
El resultat, en forma de llibre: 
L'Hospital de Valls. Assaig sobre 
l'estructura i les transformacions de les 
Institucions d'assistència, n'és un magnífic 
exemple. He de reconèixer que l'exercici 
històric descriptiu se'm fa feixuc, i que en 
rebre el llibre, tot i les recomanacions de 
l'amic Comelles, em va costar encetar una 
lectura de cap a peus. Confesso que vaig 
començar pel final, l'última part del darrer 
capítol: El procés de comarcalització, i en 
acabar Futurs imperfectes vaig comprendre 
que la cosa no anava de descriptiva. 
Aleshores, me'l vaig llegir com cal, 
ordenadament. 
Apartirdelprimercapítol, s'hi endevina 
que la història n'és l'excusa i que el llibre 
esdevé un magnífic assaig sobre les 
transformacions de les institucions 
assistencials a Catalunya, a l'Europa 
mediterrània i a Valls. En aquest punt, 
l'anàlisi antropològica i social és 
extraordinàriament lúcida. No cal dir que 
s'hi endevina el mestratge de Comelles en 
el camp de l'autoatenció, autocura i 
desmedicalització de la gestió de la Salut, 
en un discurs que si ja ens va plaure de 
sentir i de llegir en altre temps, més ens ha 
agradat en el context d'aquest assaig sobre 
les transformacions hospitalàries. 
Un cop assentades les bases de 1' anal isi, 
els autors, A. Daura, M. Armau, E. 
Martín i J.M. Comelles, s'endinsen en la 
descripció històrica des de les primeres 
fundacions hospitalàries a Valls fins a 
l'hospital censalista, però sempre amb el 
contrapunt sòcio-històric del procés que 
condiciona aquesta evolució. 
Al capítol V, el procés de medicalització 
iniciat a les acaballes del segle XIX, s'hi 
troben a faltar dades històriques sobre les 
publicacions del Dr. Roset al 1905, sobre 
una epidèmia de poliomielitis viscuda des 
de l'Hospital de Valls, i del Dr. Pàmies, 
sobre la proposta d'una nova teràpia 
antituberculosa. Ambdós metges 
treballaren i dirigiren l'Hospital durant 
aquest període juntament amb els doctors 
Pareta, Cartaíïà Llorach i Domènech. 
Aquesta informació probablement va 
desaparèixer durant l'incendi dels arxius, 
en plena guerra ei vil, però, en canvi, encara 
és present en la memòriad'alguns.vallencs. 
No cal dir que la part del llibre que pot 
ser més atractiva per a aquells que han 
viscut com a protagonistes la transició 
democràtica és la segona del capítol V. 
Aquí els autors demostren, seguint l'anàlisi 
antropològica, com he dit al començament, 
que les coses han anat com havien d'anar, 
perquè els condicionaments socials ens 
menaven a canvis estructurals i a la 
transformació capa un sistemajerarquitzat 
d'assistència hospitalària, ni més ni menys 
que el que actualment funciona. 
En altre temps, aquest era un discurs 
reservat a les esquerres, o si més no als 
«progrés»; ara l'evidència és prou clara: la 
subvenció per a la recuperació del desitjat 
model l'ha fet el govern de Convergència 
i Unió de la Generalitat de Catalunya... I 
encara hi ha qui creu que els canvis 
socials vénen determinats pels polítics... 
Els autors tenen més fe en els projectes 
col·lectius, fruits de les societats civils, de 
ciutats com la nostra. De ciutats prodigi 
capaces de transformar un projecte pensat 
l'abril del 36, d'adaptar-lo a l'evolució 
dels temps i de concretar-lo 50 anys més 
tard, en forma d'un complex hospitalari 
assistencial més o menys com els que 
trobem avui als països més desenvolupats. 
Fins aquí la història. Els autors, però, 
no es poden aturar i van més enllà llançant 
un repte de futur: impertinent?, clarivident? 
El temps ens ho està dient. 
El repte, però, està escrit amb el títol: 
Futurs imperfectes: L'Hospital comarcal 
actual és un instrument, aquest instrument 
pot ser o pot no ser res. Pot ser quelcom que 
ens faci afirmar d'ací uns anys un «ho han 
aconseguit» o pot diluir-se en la rutina, el 
conformisme, els interessos més tristament 
corporatius si s'utilitzen tan dissortadament 
com hem vist utilitzar instruments 
semblants: si d'ací un parell d'anys el 
servei d'urgències de l'Hospital està 
desbordat per una demanda mal atesa en 
atenció primària; si l'única perspectiva a 
contemplar amb un cert grau de rigor és el 
model de medicina que hom practica en els 
hospitals i en la qual es pacient no és sinó 
un número al qual el despulla i es converteix 
en un objecte manipulat ferotgement sense 
cap dret; si les responsabilitats dels 
ensenyants no van més enllà de reproduir 
un model de medicina, que sabem que no 
serveix per a l'assistència primària; si 
l'esperit que motivà el desenvolupament 
de l'educació sanitària, de la formació 
continuada i de la promoció de la salut 
s'abandonen davant les promeses 
professionals dels serveis hospitalaris; si 
els interessos individuals passen davant 
dels grans projectes col.lectius; si l'esperit 
que ha permès des del nores una xarxa 
assistencial complexa i modèlica es perd; 
si no s'aconsegueix que la població participi 
democràticament en la gestió de la seva 
salut, i si no es manté la consciència 
ciutadana que ha permès als ciutadans de 
Valls i de la seva comarca d'aconseguir la 
seva reivindicació. 
Han passat quasi tres anys de 
funcionament del nou projecte i és possible 
que comencem a diluir-nos en la rutina, el 
conformisme i a deixar-nos portar per 
interessos més tristament corporatius. No 
oblidem, però, que l'Hospital serà com els 
ciutadans vulguem, i que no hem de deixar-
nos portar per interessos individuals que 
passen davant dels grans projectes 
col.lectius. 
Tornem al llibre: a manera de resum, 
estem davant un assaig per gaudir i aprendre 
molt llegint-lo; no és una peça de 
prestatgeria, és un llibre per tenir-lo 
subratllat i perquè el rellegeixin sovint tots 
aquells que estan interessats mínimament 
per la sanitat, l'antropologia social i la 
història com a forma de comprendre els 
canvis socials. Un excel·lent llibre que 
prestigia amb escreix una col.lecció ja 
excel·lent. 
Si et fiode*tt àentAói e«f / 
AUTOEDICIÓ 
DISSENY GRÀFIC 
CATÀLEGS 
FULLETONS 
CAIXES CARTRONET 
TROQUELATGES 
GRÀFIQUES DARC, S.L 
Polígon Industrial, 0 / G (Curtidors), s /núm. 
Tel. 60 56 61 - Fax. 61 34 40 
43800 VALLS (Tarragona) 


L'hospital de Valls. Assaig sobre l'esructura i les transformacins de les institucions d'assistència

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert