Martí Baiget, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert


GaireBÉ 25 anYs
De QuADERNS DE ViLANiu
Josep Martí Baiget
Són cinquanta números, cert. M’han dit que es tracta d’agafar una fotografia 
d’un fet de l’any 1981 i comentar-lo. Però com que el 1981 no té res a veure amb 
els cinquanta números de Quaderns de Vilaniu, m’ha semblat més oportú triar una 
fotografia de l’any següent, dels gairebé 25 anys de Quaderns de Vilaniu. Potser resul-
tarà que d’aquesta manera semblarà un aniversari abans d’hora. Quan se’n provoca 
un de setmesó, es pot acabar tenint l’estranya sensació de la presència d’un temor 
inconfessable que potser no s’arribarà a temps a celebrar el de debò. Després pot 
passar que el malalt, més imaginari que real, allargui encara molts anys, tot i assu-
mint la crònica simptomatologia com a tret definitori de la seva pròpia existència. 
Tanmateix, però, no sé si és el cas.
He agafat, per tant, una de les fotografies de la presentació del número 1 
de Quaderns de Vilaniu, en la qual podem veure a la taula, d’esquerra a dreta, qui 
signa aquestes línies, aleshores director de la publicació; Josep M. Sans Travé, cap 
del Servei d’Arxius de la Generalitat de Catalunya; Pau Nuet Fàbregas, alcalde de 
la ciutat; Francesc Terreu Serra, regidor de Cultura, i Antoni Gavaldà Torrents, 
president de l’IEV. A les parets de la sala d’actes, una exposició de la Setmana 
Esportiva Cultural.
Certament, si hagués de recordar amb abundor de detalls com i quan es va 
produir la gestació d’aquell nounat, no sabria allargar-me gaire, perquè els records 
que en tinc són més aviat escassos i difusos. Malgrat tot, tinc clara memòria —tot 
i la tendència de la memòria a deformar la realitat— que un sector de l’Institut 
d’Estudis Vallencs volia una mena de butlletí intern de l’entitat que permetés infor-
mar detalladament i puntualment de l’activitat que es portava a terme —aleshores, 
cal recordar-ho?, una activitat quantitativament extraordinària i d’una remarcable 
qualitat—, i l’altre sector s’inclinava per disposar d’una eina que havia de facilitar 
una sortida digna als estudis, als treballs de recerca, als articles que, per la seva 
Quaderns 50.indd   73 16/6/09   11:04:43

dimensió, no ho tenien gens fàcil per donar-se a conèixer d’una forma regular en 
altres publicacions, locals o no. La primera opció s’encarnava en Joaquim Torres, 
que quan es plantejà la publicació era el president de l’entitat, i la segona en Antoni 
Gavaldà, aleshores vicepresident. Com que en aquella època carn i ungla formaven 
part d’un mateix projecte cultural per a la ciutat, ningú no es va arribar a plantejar 
cap desavinença formal, i aviat es va arribar a donar el vistiplau unànime a una pu-
blicació que integrés les dues opcions. Només ens calia trobar el finançament del 
projecte i una persona que agafés el compromís de portar-lo a terme puntualment 
cada sis mesos.
Qui signa aquest breu relat va assumir la responsabilitat de definir la publicació, 
tant pel que fa als continguts, a l’organització, a la creació de les seccions, com al 
disseny formal i estètic de la publicació i a la proposta del títol: Quaderns de Vilaniu. 
Un títol, per cert, que en un primer moment no va entusiasmar pas gaire, i que per 
ser acceptat plenament va haver d’acumular l’afegitó “Miscel·lània de l’Alt Camp”. 
Hi havia qui considerava que Quaderns de Vilaniu no era un títol prou entenedor 
per al comú dels mortals. Com a responsable de la que aleshores s’anomenava 
Comissió d’Activitats Exteriors, em tocava, a més, assumir-ne la direcció. Una di-
Acte de la presentació del número 1 de Quaderns de Vilaniu. (Foto: AMV)
Quaderns 50.indd   74 16/6/09   11:04:43

recció que, per les exigències legals que comportava la inscripció de la publicació 
al registre d’empreses periodístiques, va haver de formalitzar-se amb la signatura 
d’un contracte. El meu primer contracte laboral, que en aquest cas es feia constar 
explícitament que no estava remunerat.
En paral·lel es va començar a planificar el contingut dels primers tres o quatre 
números de Quaderns de Vilaniu, i val a dir que alguns dels articles que aleshores es 
van relacionar com a possibles no hi han arribat a veure mai la llum, entre altres 
coses perquè gairebé sempre ens sobrava material per omplir les cent pàgines que 
els Quaderns tenien destinades, la qual cosa ens va venir a confirmar immediatament 
la necessitat de l’existència de la publicació projectada.
Ja només ens calia trobar el finançament que donés viabilitat al projecte, que es 
va aconseguir amb una relativa facilitat trucant a la porta del Servei d’Arxius de la 
Generalitat de Catalunya, i a la d’unes entitats bancàries i empreses locals que ens 
permetien plantejar-nos una edició semestral de cent pàgines per número i bastant 
ajustada al nombre de subscriptors de l’entitat.
No vull deixar passar l’oportunitat d’agrair a totes les persones que van col-
laborar en aquella primera etapa de Quaderns de Vilaniu (1982-1991) la seva bona 
disponibilitat per fer-ho. A l’Institut d’Estudis Vallencs que sempre em va deixar 
llibertat absoluta per fer i desfer tot el que girava a l’entorn de Quaderns de Vilaniu. 
I un agraïment molt especial a l’Antònia Tayadella i a la Núria Sales, perquè sense 
tenir cap vinculació amb l’entitat, sempre van estar disposades a col·laborar en tot 
allò que els demanava.
Quaderns 50.indd   75 16/6/09   11:04:44


Gairebé 25 anys de Quaderns de Vilaniu

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert