Gasol Señorón, Àngel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Tot seguit exposarem alguns apunts sobre la taula rodona dels responsables de 
santuaris marians de l’arquebisbat de Tarragona: Remei d’Alcover (Josep Maria Ga-
valdà), Misericòrdia de Reus (Antoni Roquer), Serra de Montblanc (Albert Palacín), 
Claustre de Tarragona (Jaume Roig) a partir de tres qüestions: Què es fa d’especial 
en el lloc durant l’any i en la seva festa? Quina és la implicació de la població? Quina 
interpretació se’n pot fer?
Albert Palacín comenta que quan hi ha algun esdeveniment a Montblanc la gent 
va a la Serra, des de noces d’argent fins a visites dels nens que han fet la Primera 
Comunió. És un santuari que viu la festa de molt a prop, ja que hi pugen els elements 
del seguici popular amb tot el poble, també el jovent. El 2006 es van celebrar les 
festes del centenari de la coronació: llavors el poble, dividit en 15 barris, va pujar 
amb el seu respectiu penó; la processó a més, per primera vegada, va sortir fora les 
muralles per petició veïnal.
Jaume Roig comenta que la Mare de Déu del Claustre està lligada a les festivitats 
del patrocini de la Mare de Déu dels segles XVII i XVIII, i que se celebra el segon 
diumenge del mes de novembre.
El cas és que la Mare de Déu del Claustre és de la catedral, a diferència dels 
altres santuaris. En aquest cas, és feta i concebuda dins de la catedral, a l’espai del 
claustre, d’on és la senyora. 
TAuLA RodoNA: SANTuARIS mARIANS 
dE L’ARquEbISbAT dE TARRAGoNA
Àngel Gasol Señorón
Quaderns de Vilaniu, 57: 99–103 (2010)
03-152. Quaderns de Vilaniu 57.indd   99 31/8/10   10:25:49
100
La festa es desenvolupa a la tarda. Posteriorment hi ha una processó per l’inte-
rior de la catedral i el claustre, un acte que omple el temple. També hi ha novenes 
de preparació, d’acció de gràcies i d’altres. Actes que, en general, han anat perdent 
públic, fet que porta a creure que s’haurien de repensar i reconfigurar.
Josep Maria Gavaldà parla que per a Alcover el Remei és un centre neuràlgic 
molt vinculat a la vida quotidiana de la ciutat i la seva població. Així, el poble i 
l’Ajuntament hi col·laboren molt.
El segon diumenge de maig té lloc la commemoració de la coronació de la Mare 
de Déu: una missa a l’esplanada del santuari i un dinar de germanor, i a la tarda el 
rosari, la benedicció dels infants i la de les roses. A més d’aquests actes és un espai 
per a casaments, batejos i celebracions.
La festa més important és cada 10 anys: durant 15 dies la imatge es trasllada del 
seu santuari a la parròquia de l’Assumpció d’Alcover, on cada dia se li celebra una 
eucaristia amb la presència de tot el poble i entitats. És moment, també, en què 
se celebren diverses processons (una pel centre històric, i l’altra pels nous barris). 
Josep Maria Gavaldà es refereix al fet que segurament el moment més bonic de 
tota aquesta gran festa és quan la Mare de Déu entra al poble en processó amb el 
guiatge dels 4 alcaldes dels municipis de la contrada (Alcover, la Masó, el Milà i el 
Rourell), moment en què la gent en un ambient de festivitat aplaudeix l’arribada 
de la imatge.
Baixada de la Mare de Déu de la Serra 
del santuari a l’església de Santa Maria en 
motiu del centenari de la seva Coronació.
03-152. Quaderns de Vilaniu 57.indd   100 31/8/10   10:25:49
101
Antoni Roquer explica que la Misericòrdia acull, com les anteriors, diversos 
actes de celebració i commemoracions, així com la visita de grups i entitats. 
D’entre tots aquests actes en destaca un: aquell en el qual són presentats a la Mare 
de Déu tots els infants acabats de batejar, una vella tradició recuperada i en voga. 
Sigui com sigui, Reus s’identifica amb el santuari de Misericòrdia.
El santuari és obert cada dia de 9 del matí a les 9 del vespre, horari conegut 
pels reusencs i que fa que al llarg de tot el dia sigui complicat d’entrar al santuari i 
no trobar-hi ningú. És un degoteig constant de gent, i això per al santuari és un fet 
molt important. 
Com ha destacat Antoni Roquer, el dia 25 de cada mes, a les 7 del matí s’hi 
celebra la missa de l’Aparició de la Mare de Déu.
La festa grossa se celebra el 25 de setembre des de fa quasi 50 anys. A la vigília 
hi ha una processó de torxes que va des de la plaça Pastoreta fins al santuari, un 
acte en el qual es bolca la ciutat. A tall de dades, per exemple, l’any passat (2009) 
es van vendre vora 3.000 fanalets, números als quals hi hem d’afegir la gent que hi 
assisteix sense fanal, o bé utilitzant fanals de familiars.
Aquest mateix dia es diu missa a les 7, a les 8, a les 9, a a les 10, a les 11 del 
matí i a les 6 de la tarda. La missa de les 11 se celebra al carrer perquè és l’ofici al 
qual assisteix més gent, i el temple llavors queda petit. Seguint amb les dades, l’any 
Façana del santuari de la Mare de 
Déu del Remei d’Alcover.
03-152. Quaderns de Vilaniu 57.indd   101 31/8/10   10:25:50
102
Santuari de la Mare 
de Déu de Misericòrdia 
a Reus.
passat (2009) s’hi prepararen 2.000 cadires, i no n’hi va haver prou per al públic 
assistent.
Podríem dir que per a Reus, aquesta és la seva segona festa major, per això, a la 
tarda, la fe deixa pas a la festa, a les cercaviles i als gegants.
Albert Palacín es refereix al sentit històric de la Mare de Déu de la Serra, tot 
recordant la portada a Montblanc de la imatge per part de la princesa Eudòxia 
Làscaris.
Comenta que ell se sent en obligació de continuar i mantenir viva aquesta de-
voció, molt arrelada al poble, a tot el poble.
Jaume Roig parla que la gent que ara té de vora 60 anys en endavant va viure 
uns moments de molta activitat a la part alta de Tarragona, una activitat que ara s’ha 
diluït d’aquells espais i ha emigrat als nous barris. Una realitat que fa la impressió 
que minva la participació de les generacions joves. Tot i això, a Tarragona, hi ha una 
estimació de fons per la Mare de Déu del Claustre, i que la gent se la sent seva, tot 
i no ser patrona ni tenir festivitat.
Josep Maria Gavaldà parla que la participació al Remei és general a tots els actes 
que es fan. La Mare de Déu conserva la fe, hi ha alguna cosa que dóna familiaritat 
i que fa que tothom se la senti com a seva. Comenta que no era aquell el moment 
de parlar de les diverses motivacions que mouen la gent, però que en un altre 
aspecte podem parlar de fe.
Antoni Roquer apunta que Misericòrdia és de propietat municipal, un fet que, 
diu, fa que la gent no senti “al·lèrgia al santuari”: a Reus parlar de Misericòrdia és 
parlar de Reus. Ell no jutja, comenta, la fe de les persones que visiten el santuari, ja 
que tots són igualment respectables.
03-152. Quaderns de Vilaniu 57.indd   102 31/8/10   10:25:50
103
Mare de Déu del Claustre 
a la catedral de Tarragona.
De fet, a Reus és evident la relació que s’hi té amb el santuari i amb la Mare de 
Déu. Ho demostren la quantitat de Misericòrdies, de Coris o de Coies que són 
batejades: actualment són unes 650 dones les que en porten el nom.
Com a conclusió, Josep Bofarull recorda als assistents de la taula rodona que a 
Valls el patronatge de la Mare de Déu és compartit per les imatges del Lledó i de 
la Candela.
Per últim apunta que la idea del seminari no era donar informació, sinó profun-
ditzar en la devoció a la Mare de Déu, en la fe i en la preparació que fem tots plegats 
d’aquest Any Jubilar per gaudir d’unes Decennals més profundes, més sentides i 
més viscudes per tots.
03-152. Quaderns de Vilaniu 57.indd   103 31/8/10   10:25:50


Taula rodona: santuaris marians de l'arquebisbat de Tarragona

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert