Deulofeu Torres, Alexandre

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL MONESTIR DE SANT QUIRZE DE COLERA
PER ALEXANDRE DEULOFEU TORRES
LEMA: Cap a la part del
EL MONESTIR DE SANT QUIRZE DE COLERA
Sant Quirze de Colera és un monument d'una importància trans-
cendental dintre el gran procés creador de l'art romànic. Es tracta en
realitat del primer monument que, despullat de la influència dels estils
clàssic, aràbic i bizantí, presenta pures les línies del nou estil.
Per a demostrar aquest fet, cal tenir en compte el procés evolutiu
que porta dels primers monuments de planta visigótica al pur estil
romànic. Aquesta evolució consisteix, en primer lloc, en la sustituci6
de la coberta plana per la coberta de volta, és a dir, tenim una planta
basilical, coberta de volta, arcs de ferradura molt pronunciats i àbsis
poligonals. Aquest primer pas ve seguit pel pas de la volta de ferra-
dura a la volta de canó, pels arcs de ferradura menys accentuats, amb,
àbsis que tendeixen a ésser més regulars i amb voltes cada vegada més
grans, per a arribar finalment a un conjunt amb volta de canó, arcs
de mig punt i àbsis circulars, és a dir, les característiques própies de
l'anomenat art romànic.
Com a exemples d'aquesta evolució anem a citar en primer lloc
a Sant Julià de Boada i a Sant Martí del Fenollar; són les esglésies
amb volta més petites que coneixem (vegis fotos i i 2); la volta a Sant
Martí del Fenollar es de 3,5o m., mentre que a Sant Julià de Boada
es de 4,5o m.; 'l'arc de ferradura és més accentuat en la primera que
en la segona, així mateix l'absis trapecial en la primera passa a àbsis
quadrat en la segona.
Una nova evolució la tenim en l'església de Sant Esteve a Palau
de Santa Eulàlia; en primer lloc l'església és molt més gran que les
anteriors, en realitat el doble; els arcs de ferradura són molt menys •
accentuats tendint a l'arc de mig ,punt i l'àbsis quadrat; l'opus spica-
turn que es ,manifesta tímidament i imperfecte en les dues primeres,
en aquesta es troben magníficament esçulpits en les impostes de l'arc
triomfal i de l'arc toral, cas únic entre els exemplars fins avui cone-
guts. Un tipus semblant, del qual donem les fotos 3 i 4, és Palau Sa-
valdória. Un nou pas evolutiú és d pas de l'àbsis quadrat a l'àbsis
circular, ; tenim els primers exemplars en el Forn del Vidre prop de
135
136
Palau Savaldória. — Es perfectament visible la disposició
de les pedres en •opus spicatum. 	 (Foto
137
La Junquera i en la capella de Vilarrobau. En aquests dos casos encara
hi han arcs de ferradura, segueix Santa Maria de Panissars, pera ,arri-
bar a un exemplar perfecte en Sant Pere del Pla de l'Arca, arí trobem
el cas més complert d'àbsis circular junt a un magnífic i total «opu4
spicatum» (vegis fotos 5, 6 i 7); els arcs, tan el triomfal corn l'arc toral
són pràcticament de mig punt. Finalment senyalem com a últim exem-
plar de transició el grandiós monestir de Sant Pere de ' Roda, on ex-
cepció feta de l'arc triomfal que és lleugeríssimament de ferradura, així
com l'arc del braç nord del creuer els demés tots són de mig punt.
En el romànic autèntic hi entrem precisament amb el monestir de
Sant Quirze de Colera.
HISTÒRIA. — Sant Quirze fou fundat per Carlemany. Quan l'exèrcit
franc passà els Pirineus per les Alberes, arribaren fins a les envistes
de Castro-Tolon, avui Peralada, i Carlemany confià a dos lloctinents
seus la conquesta de la ciutat, donant-los-hi en paga les terres que
conquerissin amb la condició de fundar un monestir dedicat a Sant
Quirze. Per la importància que té aquest fet creiem convenient copiar
íntegrament el relat del gran cronista Jeroni Pujades en la seva Crò-
nica Universal del Principat de Catalunya. En el volum V i en les
pàgines 21a i següents diu: «De la capia autèntica de la sentència de
l'emperador Carles el Calb (nét del Magne), en favor de l'abad i con-
vent de Sant Quirze de Colera, contra el comte Marico, es ,dedueix,
i sens dubte fou així, el següent : Que acabat d'ajuntar l'exèrcit de
Carlemany, partí un terç cap a la mà esquerra, cap a Orient, per les
faldes del mont Albera i demés serres i valls dites Leocàrcaro, a la
vila que ara anomenem Peralada, que en aquell temps es deia Castro
Tolon.. Estaven allí dos moros, pare i fill, de nom Galafre i Buytiza,
quedant en defensa de la terra i guardant aquells camps conveïns...
Carles trobà a Galafre i al seu fill Buytiza tancats en el Castro Tolon,
que és avui Peralada, i com per una part fos convenient no deixar
aquests poderosos enemics a les espatlles i per altre part l'empelís el
desig d'arribar a Girona, on era la plaça d'armes dels moros, i era
el blanc de les seves victòries, prengué per expedient la bona ocasió
que se li oferia. Perquè dos cavallers (i germans) dels que anaven al
camps, dits Libenci i Arnari, li demanaren de favor els hi otorgués el
càrrec de treure els moros d'aquella fortalesa i d'investir-los-hi el do-
minit i senyoriu del dit Castro Tolon i els seus tèrminis amb tot eI
que poguessin pendre als moros en aquells monts i planes i valls del
138
A Palau Savalddria és a penes visible l'arc de terradura
	 (Foto 4)
Leocarcaro. 1 encara que demanaven molt, puix que -elS tetnies del
castell Tolonenc molts anys després arribaren a la vila que avui nome-
nem Castelló d'Empúries i per Orient pujaven lins Sant Pere de
Roda i per el nord s'estenien lins a les arrels de l'Albera; amb tot
aixó conc l'intent de Carlemany tirava més 'a vèncer als moros que a
la ganancia i profit del seu reial patrimoni i fisc, es contenta de fer
el que li demanaven els dos germans; peró amb la condició i càrrec
que, guanyada aquella terra, hi fundessin i instituissin un monestir
a títol i advocació del Sant Nen Quirze i de Sant Andreu Apósioh.
«Partí el camp de Carles: quedant labenci i Arnari antb les St'VCS beli
coses gents i poderosos regiments, amb els quals es donaren tall bona
manya que venceren a Galafre i al seu fill littytiza, els hi prengueren
la fortalesa i els hi tragueren les miserables vides. Realitzats aquests
fets i quedant amos del Castell, els dos germans con encaren a fer junta
d'algunes cases per habitar i edificaren un temple a títol i invocatiO tic
Sant Martí que fins avui dura ( ► 607) i permaneix església parroquial
d'aquella vila, a la qual donaren el nom de Peralada, treient el que
abans tenia de Castro Tolon; i aquest es l'origen del sett nom i po-
139
blació d'aquella vila, que des de llavors va admetre el nom de comtat...
doncs hem referit el que aquells entrenus cavallers feren d'obres pies
voluntàries, serà bé no oblidar el que feren en compliment del que
Carles els hi va encarregar al moment de concedir-los-hi aquelles ter-
res. Conta doncs la sentencia, que Libenci i Arnari, en les valls de
Leocàrcaro edificaren el monestir que Carlemany havia manat fundar;
posaren en ell professors de la vida monàstica i foren i han estat sem-
pre de l'Ordre del pare i patriarca Sant Benet; que així el vaig trobar
jo en l'any 1584 als quinze anys de la meva edat, on vaig anar acom-
panyant al meu oncle Joan Pujades (de la vila de Figueres)»... «En
efecte, els dos bons germans, per a conquerir tant en lo espiritual com
tenien guanyat en lo temporal i present segle, de fundadors es feren
companys dels religiosos que acolliren prenent l'habit de la sagrada
religió.. i l'invencible Libenci, que havia estat cabdill i capità en la
milícia terrestre, lo fou també en lo espiritual, passant a ésser Pare
Abat i Prelat d'aquell sant convent... Fou fet l'edifici del temple d'a-
quest monasteri a tres naus, en el principi de 1a del mig hi ha el cor
i al remat la capella major, amb Sant Julià i el' seu fill Quirse-en eI
retaule.»
Dels fets relatats es dedueix que el monestir fou bastit poc clesprés
de la conquesta de la ciutat de Castro Tolon o Peralada per Libenci
i Arnari. Aquest fet devia tenir lloc probablement el mateix any de
l'arribada de Carlemany (788), o poc després. El fet de que Libenci
passés a ésser. Abat del nou monestir dóna a compendre que el mones-
tir es va aixecar ràpidament. Pujades no dóna la data en que el mo-
nestir fou acabat. Villanueva per la seva part en el seu «Viaje literario
a las iglesias de Esparia» no dóna la llista completa dels seus abats.
Francesc Monsalvatje, peró, en . el seu volum de «Los Monasterios de
la Diòcesis Gerundense», rectifica i completa els abaciólegs del P. Vi-
llanueva i ens dóna la llista dels abats de San Quirze, assignant a Li-
benci l'abaciat abans de l'any 844. Tinguent en compte que, segons
Pujades, exercí el càrrec d'abat durant 4o anys, hauria entrat com abat
l'any 804 i tenint en compte que no hi entrà seguidament, es pot con-
jeturar els voltants de l'any 800 com a data en que el monestir estava
construit. Aquesta data ens explica la presència de l'«opus spicatum»
en la nau de l'església, en el creuer i en altres parts en runes que estu-
diarem seguidament.
140
Sant Pere
del Pla de Arca.
Façana amb
entrada tapiada
(Foto 5)
Absis amb un
magnífic
•opus spicaturn•
(Foto 6)
Restes de la volta
que és lleugerament
d'arc de ferradura
(Foto 7)
141
(Foto 8)
Les reconsIruceions de Nant Quirze. 
	  Per l'acta de consagració de
l'any 93r, (Espafia Sagrada, t. XLV, ap. XXIX) es dedueix que en
aquesta data es portava a cap o s'acabà una reconstrucció, puix en
ella es parla de la reedificació de l'església antiga, de les coses inútils
destrtfides, dels ornaments reparats... La consagració de l'any 1022 pre-
suposa encara una nova reconstrucció de l'església. En aquesta segona
reconstrucció és quan es degueren construir l'àbsis i una de les absi-
dioles actuals, puix que ja hi trobem les arqueacions lombardes, i pos-
siblement al reconstruir-se la façana aquesta es retirà com indicarem
seguidament: fa creure que tingué lloc en aquesta segona reconstruc-
ció, puix que la façana actual és sense «opus spicatum». Cal suposar
que	 que destruí Sant Pere de Roda i que dona lloc en aquest
a la reconstrucció de fou el mateix que destruí per segona ve-
gada Sant Quirze i que obligà a la reconstrucció que com, veiem es
consagrà el mateix any que a Sant Pere de Roda.
L'estat actual de	
	 En la foto 8 es pot veure una vista ge-
neral de A l'esquerra del monestir s'hi veu una capella que-
possiblement fou aixecada quan fou destrhit el monestir. El conjunt
de la constrifi ie) compren l'església que es veu al fons; es distingeixen
142
l'absis i les dues absidioles, el costat del migdia del creuer, i s'endevina
entre aquest i la paret de l'església el claustre. Al migdia segueix el
clos monacal i les construccions més meridionals qtle són ja d'època
posterior a les dues construccions del monestir.
En la foto 9 tenim la façana de l'església. És important l'estudi de
la mateixa per quan s'hi descobreixen perfectament l'obra de la pri-
mera construcció (de l'any 788 al 800) i de la primera reconstrucció
que es portà a cap o s'acabà l'any 935. Les dues parts es delintit•n per-
fectament per quan la primera és en «opus spicatum», mentre que la
segona .ta és en pedres i carretts horitzontals. Fitxant-nos en la façana
observem el fet particular de que aquesta no és en «opus spivatunot
i per tant l'hent de considerar moderna, mentre que els mors laterals
de l'església són en «opus». AixO pot fer creure qtle aquesta façana és
posterior al murs laterals en efecte, n'hi ha prou amb estudiar amb
detenció aquesta part de l'obra per a donar•se compte de que la pri
mera façana ha desaparescut substittficla per la actual que es troba
reculada 3,4o nt. respecte a la primera. La proa d'aquesta constatació
(Foto 9)
143
(Foto 10)
la tenim en el fet de què el mur del ntigdia es perllonga endavant de
l'actual paret de l'església en 3 „l o nt. i el que constitueix una prova de-
linitiva és que en la part superior del mateix es conserva encara una
petita part de la volta que evidentment continuava fins a l'extrem del
ntur. Aquest és en «opus spicatum», així com el poc que resta de paret
de la primera façana que es veu perfectament en la foto a l'extrem
del atur. Queda encara sortint a flor de terra les restes de la primitiva
facana, més visibles encara a la part nord per mor del desnivell del
terrenv, el que permet també descobrir l'opus spicatum.
El niar de la cara del migdia de l'església lins a l'arranc de la -olla
144
i en la seva part anterior s'ha mantingut practicament intacte i eu cII
trobem també l'opus spicatum en tota la seva extensió. Aixit es pot
observar per la part interior de l'església i també a l'exterior en la
foto to, en tot el que permet veure el clos monacal; en el claustre
també s'hi observa 1kt presencia del (opus spicatunt».
Si passem a la cara nord, en ella es pot veure clarament que ;k1
ésser destruïda la primera façana també s'enderrocà part del mut lats
ral nord. N'hi ha prou amb mirar-lo per a veure la part reconsttattda,
sense opus, i la part antiga kunb opus. la foto g s'arriva a veure
aquesta divissió que baixa en diagonal. Tornant a la foto to, es pot
observar perfectament en ella la paret sobre els arcs del claustre en
«opus spicatum», així com en les dues cares del creuer. Passant a la
part posterior en la foto k 1, es veuen l'àbsis i les absidioles ja antb car-
reus regulars i horitzontals, el que pressuposa són posteriors a l'any 85o
i poden perteneixer a la printera o a la segona reconstrucció. Respecte
a l'absis i a la absidiola del costat nord, no pot quedar cap dubte que
corresponen kt 1;t darrera reconstrucció, que va ésser consagrada l'any
(Foto 11)
145
(Foto 12)	 (Foto 13)
1022, 1/111X que ja posseeixen les arqueacions lontbardes. En canvi, la
absidiola del migdia segurament va ésser construïda a la primera re-
construcció, és a dir, la consagrada l'any 935, puix que com es pot
veure clarament en la foto no posseeix arqueacions lombardes.
L'interior de l'església és d'una nau central de volta de canó per-
fecte, sense la més petita senyal de reminiscències visigòtiques, i dues
naus laterals de quart de canó, disposició exactament igual que a l'es-
glésia de Sant Pere de Roda. Les dimensions actuals d'aquesta església
sc'm les següents:
Nau central: llargada, 23,8o m.; amplada, 4,8 4 nt.: alçada, 1 2 ,7o nt.
Naus laterals, de columna a columna, 1,94 m.
Amplada total interior de l'església, 12,20 M.
Radi de l'àbsis, 3,27 m.
Llargada del creuer, 14,68 in.; amplada, 5, 3o m.
La primera església pel que portem dit tenia en més 3,4o m. de
Ilarc. Com es pot deduir es tracta d'una església de grans dimensions
que s'acosta molt a les de l'església de Sant Pere de Roda.
146
El claustre.—Del claustre (vegis foto t2) queda solantent l'ala ados-
sada a la pared del migdia de l'església. Es conserven quatre arcades
una columna. L'antiguitat del claustre correspon segurament
	 la
primera església per quan sobre mateix de les arcades pot veure
l'«opus spicatum» (foto to). La conliguració del claustre comprenia
aquesta ala del migdia, de l'església o ala nord del claustre, una al tr a
adossada a la paret del clos monacal, l'altre que seguia la paret del
creuer i la quarta que tancava el rectangle. Aquestes tres tíbitnes ales
dissortadament han desaparescut totalment. La disposició d'aquest claus
tre i l'església és exactament igual al de l'església i el claustre de Sain
Pere de Roda.
(Foto 14)	 (Foto 15)
147
Les dues làpides del claustre.—En l'ala del claustre, en part con-
servada, hi ha dues làpides, una d'elles la més moderna es veu perfec-
tament en la foto 13 en el lloc on es troba collocada, la més antiga
queda tapada per les arcades. En les fotos 14 i 15 es poden veure les
dues làpides en detall. La més antiga correspon a la etapa escultòrica
del primer romànic, en tant que la segona correspon indiscutiblement
al període gòtic. La importància de la primera radica en el fet de què
constitueix un nou esglaó en el procés ascendént de l'escultura romà-
nica, en que partint del primer grup escultòric romànic conegut, és a
dir, el dintell 'de Sant Genís les Fonts, segueix el de Sant Andreu de
Sureda, les escultures de Sant Pere de Roda, el timpà de Cabestany,
el medalló de Santa Maria del Tech, les escultures del claustre de
Elna. Doncs bé, entre aquestes dues creiem que hi correspon precisa-
ment el grup escultòric de la primera làpida cle Sant Quirze de Colera.
Una església de transició al romànic adossada al co)stat del migdia
del creuer. —Creiem convenient donar a conèixer, puix que no creiem
que fins avui ningú l'hagi esmentada, l'existència de les restes d'una
més antiga església del període de transició al romànic que es troba
adossada al creuer de Sant Quirze. D'ella, com es pot veure a l'esquerra
de la foto 16, no queda més que l'absidiola adossada al creuer de Sant
Quirze, que s'aprecia perfectament en la foto i que és de ferradura;
segueix l'arrancament de l'arc de l'àbsis, que si bé en la foto no és
sible mirat del costat de ponent és també perfectament de ferradura
.(foto io). Es pot apreciar en la foto la paret plana de l'absis amb l'opus
spicatum. L'absidiola del migdía ha desaparescut totalment a causa
de què a l'obrir-se una sortida per anar del pati de la casa actual a
l'exterior es va destruir totalment. Mirada del costat de ponent (vegis
foto io) hom pot imaginar perfectament la constitució que devia tenir
aquesta antiquíssima església.
Tornant a Sant Quirze de Colera direm, per acabar, que per la seva
grandiositat, per la data de la seva construcció, que és la que segueix
a Sant Pere de Roda, per no existir manifestacions visibles d'infinèn-
,cies clàssiques ni visigòtiques, constitueix el primer monument de l'art
romànic.
148


El monestir de Sant Quirze de Colera

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert