L'article analitza les relacions existents entre el treball d'Alfredo Fraile (1912-1994), el més significatiu director de fotografia en blanc i negre del cinema espanyol dels anys quaranta i cinquanta, i I'obra del pintor barroc d'origen valencia José de Ribera (1591-1652). Per aixo s'ha triat el que, en aquest sentit, és el període paradigmatic del treball d'Alfredo Fraile; és a dir, la decada que s'estén entre els seus films El clavo (1944) i Muerte de un ciclista (1955). Cinteres de Fraile per la pintura de Ribera va radicar en la possibilitat d'aprendre-hi uns certs aspectes del clar-obscur que són aplicables, mitjancant els recursos cinematografics, al procés d'il.luminació i textura tonal dels films en blanc i negre. En conseqüencia, allo que a Fraile li va atreure de Ribera va ser, básicament, el seu clarobscur tenebrista i dramatic, la seva forma d'aplicar les llums i de jugar amb les ombres, i la seva capacitat per crear una ambientació torbadora fonamentada en el constrast extrem.This article analyses the influence of the work of the Baroque painter José de Ribera (1591 - 1652) on the work of Alfredo Fraile (1912-1994), one of the leading directors of black andwhite photography in the Spanish cinema of the forties and fifties. Todo so, we have selected the most emblematic period of Fraile's work; the decade between his films El clavo (1944) and Muerte de un ciclista (1955). Fraile's interest for Ribera's painting lay in the latter's use of chiaroscuro and the realization that certain aspects of this might be applicable in cinema through the lighting process and the tonal texture of black and white film. What attracted Fraile to Ribera was primarily the latter's gloomy, dramatic use of chiaroscuro, the way he played with light and shadows and the way in which he was able to create a perturbing atmosphere through the use of extreme contrast
