Cátedra, María

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Alberto CARD~N, Dialbctica y canibalismo, prbleg de Ramón Valdes del Toro, 
Barcelona, Anagrama, 1994, 194 pp. 
MAR~A CÁTEDRA 
Obra pbstuma dlAlberto Cardín -una de les ments més brillants i demoli- 
dores d'aquest país-,.que dissol el concepte de canibalisme mitjancant la dialec- 
tica sofística a partir de la selecció d'uns quants casos crucials. Aquest agitador 
d'esperits demostra la invenció del caníbal tot seguint el camí de W. Arens: els 
canibals som nosaltres, no els altres. 
Fins al darrer moment subversiu I'autor avanca, en comencar aquest Ilibre: 
"explicacions no conclusives, cauteles esceptiques i critiques desfonamentado- 
res (. . .) no gake ben acceptades en una cultura que té ja massas inseguretats" 
(p. 40).  Es tracta de la seva tesi doctoral dirigida per Ramón Valdés, arnb el qual 
Cardín mantingué una calida relació plena de mutu respecte -en el millor sentit 
del terme- durant més de vint anys. primer a Astúries i posteriorment a Barcelona. 
Aquest únic.director possible ha compartit arnb Cardín el mateix amor per la 
independencia, la llibertat i la subversió. Valdés escriu el prbleg d'aquest llibre 
corn un apassionat, carinyós i trist adéu a I'amic. en que el mestre es do1 de la 
injustícia d'haver d'acomiadar el deixeble més jove ("esta morint el millor d'unes 
generacions"), perb arnb el qual encara discuteix i polemitza, el qual renya 
davant d'opinions enfrontades (segona part del prbleg) potser corn una forma de 
continuar el dialeg truncat, de mantenir-lo entre els vius. Valdés proclama la 
bellesa ja no corn a consol sin6 corn a desolació enfront de la mort. 
D'aquest treball, vull destacar-ne la maduresa. Normalment les tesis prime- 
renques es realitzen arnb un elevat grau d'inconsistencia, arnb aquesta gosadia 
juvenil característica arnb que s'acompleix alegrement el passatge. En canvi, els 
plantejaments d'aquest treball s6n tan demolidorament conscients i quasi diria 
que tan pudorosos, que SOIS es produeixen, corn en aquest cas, sota una amena- 
ea drhstica i traumatica (com la d'haver-se d'inventar una altra manera de 
guanyar-se la vida). 
En conjunt aquesta fou una tesi d'urgencia, a mig camí, motivada per pres- 
sions administratives i requisits burocrhtics. Perb, corn 6s obvi pel currículum de 
I'autor, Ilavors ja havia escrit diverses tesis. Una d'elles podia haver estat 
Guerreros, chamanes y travestis (Tusquets, 1991). un treball que precedeix el del 
canibalisme i arnb que comparteix certes similituds -per exemple, la sovintejada 
associació de sodomia i canibalisme en les acusacions occidentals. 
El llibre és una lúcida i sofisticada analisi que ens obliga a pensar. breu i 
ensomiat, i alhora és una tasca en certa manera inacabada. Més que una tesi 
és, com el mateix autor indica, una "hipotiposi" en el sentit pirronia del terme. 
N'és important, segons el meu punt de vista, la "fresca distancia" que hi ha entre 
I'investigador i els investigats -de vegades cronolbgica, perb més freqüentment 
cultural. 
Cardín ha explorat societats exbtiques enfront d'un tipus d'antropologia 
casolana -a cops mesquina- d'aquells que estudien "el seu poble" o que, arnb 
facil demagogia, es dediquen a aquells mes pobres arnb analisis ahistbriques, 
barroeres i camalluentes. Cardín ens demostra que no SOIS cal continuar llegint 
The Nuer, posem per cas, sin6 també Bernal Díaz del Castillo i els teblegs cris- 
tians. Com assenyala Valdés, "la comunicacib arnb les altres cultures (...) arnb 
els primitius, els exdtics del passat i del pressent i arnb les nostres prdpies 
possibilitats primitives Bs (. . .) un albirament d'una altra possibilitat humana". 
Per a Cardín 6s un "error que I'antropologia s'allunyi del primitiu sense, a 
través d'ell, pendre consciencia d'alld que hem perdut de la nostra hum8nitatn 
(p. 28). En aquest Ilibre, darrere d'aquesta "fresca distancia" respecte de I'ob- 
jecte d'estudi, hi podem trobar una "calida aproximación a la nostra problemhtica 
actual i. si més nio, a les nostres formes de percebre i de pensar. Aquest 6s. 
segons el meu parer. el principal merit d'aquest Ilibre. malgrat que també s'hi 
endevina una acurada teorització, la utilització del metode dialectic ben fona- 
mentat en la filolsofia de la ciencia i un molt exhaustiu coneixement de la 
bibliografia sobre (el tema. Cardín posseia una saber ampli i generós de que tants 
cops ens beneficiiirem els amics. 
La comparanca arnb les altres societats es realitza no SOIS a través de I'es- 
pai, sin6 també del temps i fins i tot de les diferents especies. Aquesta darrera 
comparació entre allb animal i allb huma intenta mostrar la distinció senyal/ 
símbol en relació arnb el canibalisme o, d'una manera més precisa, la literalitat/ 
metafora de I'actie caníbal; en el primer cas unívoc des de I'observador i fruit 
d'equívocs estruc'turals, i al contrari en el cas huma. 
La metafora caníbal ("me'l menjo"). tan freqüent en el m6n modern en el 
sexe i I'agressió -i i'afecte i la política- 6s també una forma de classificació 
d'allb huma enfront d'allb no-huma. sigui diví o bestial (el cas de Colom i els 
caribes) tot i que en moltes ocasions els occidentals (incloent-hl els antropb- 
legs) han estat e~ccessivament creduls i literals, una forma, en definitiva. d'et- 
nocentrisme groller i alhora justificador del domini colonial. 
Llibres 153 
Perb encara més. Cardín demostra que els caníbals no s6n els altres sin6 
que som nosaltres i no només en un ,sentit figurat. I si no. vet aquí els caribes 
espanyols -des dels numatins al sacamantecas o als casos d'antropofagia en 
situacions Iímit de la conquesta americana (Lpotser perque I'indi no era del tot 
huma?). En alguns d'aquests casos (segons la meva opinió no excessivament 
provats) Cardín no utilitza el mateix entusiasme desmitificador. ni el mateix rigor 
crític amb que fa trontollar els testimonis de successos similars entre els 
primitius. Aquesta presa de posició es part de I'estrategia de I'autor en la seva 
tasca de difusió pública i de provocador de debat per demostrar I'eficacia 
explicativa de la comparació antropolbgica. 
Tots podem ser caníbals. L'atribució de canibalisme serveix per al mateix 
propbsit, i especialment en el capítol VI: "La carne de Cristo": els primitius cris- 
tians foren acusats de practiques caníbals en diferents moments de la seva 
histbria, una acusació que més tard ells mateixos aplicaran a altres grups 
marginals i rebels com a forma de colocar-los en els Iímits de la societat i la 
humanitat. Es construeix el caníbal com a exorcisme atesa I'amenaca social i 
com a valvula d'escapament de les tensions socials de cada moment. Darrere 
d'aquestes acusacions apareix un potencial de I'imaginari occidental, una icono- 
grafia del perill social. 
Per descomptat que, en el context de la pietat eucarística i la comunicació 
(i la carn i la sang de Crist!), hom compren I'acusació i li suggereix (parafrasejant 
Leach) aquella ironia de "si ells són caníbals són uns salvatges. si nosaltres som 
caníbals, som devots". 
El canibalisme s'ha utilitzat per molts diversos col.lectius i. entre aquests, 
el dels antropblegs mateixos. Potser el cas més conegut 6s el de la teofagia 
asteca. origen de la celebre polemica entre materialistes i simbolistes 
(especialment Haner i Harris davant de Sahlins). En ambdós enfocaments es 
tracta d'explicar d'un mode racional aquesta conducta amb diferents criteris 
(necessitats proteiniques degudes a constriccions ecolbgiques o universos 
simbblics relacionats amb el sacrifici i la divinitat) perb en tots dos casos es 
prova la realitat del fet caníbal. Cardín dirigeix el seu escrutini al context en que 
t é  lloc aquesta acusació de canibalisme (les sospitoses referencies de Bernal 
Díaz. Gómara i Cortés. Sahagún) i els abundants equívocs semantics que 
Implica. 
Abans d'aplicar les elegants teories per a la solució del problema caníbal 
154 Llibres 
cal avaluar la recollida de dades i I'estatut epistemol6gic del material en que es 
basa I'analisi. PeriS encara resulta expressiu mostrar els significats que atribueix 
Occident al canibailisme, com un índex del bestialisme dels pobles primitius. Al 
darrere, el poder tfe la representació i la representaci6 del poder. La perdua de 
Cardín ens ha deixat cense un "replicant" (com el1 mateix es defineix al 
comencament de I'obra) davant d'aquest. 
(trad. Manuel Delgado) 


Alberto Cardín, Dialéctica y canibalismo, pròleg de Ramón Valdés del Toro, Barcelona, Anagrama, 1994, 194 pp.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert