Mitjans, Anna

Revistes CientÃ­fiques de la Universitat de Barcelona

ACTITUDS DAVANT LA MORT A VILAFRANCA DEL PENEDES (1 660-1 820) per Anna Mitjans Recentment han estat molts els historiadors i investigadors que s'han dedicat als comportaments i a les formes de vida dels diferents pobles i cultures. Tenint en compte la gran dificultat que planteja l'intent de reproduir qualsevol aspecte de la mentalitat d'una &poca a partir d'unes dades, uns fets, uns condicionants i circumstincies resulta difícil i fins i tot impossible captar amb plenitud absoluta la realitat del moment. La histbria de les idees, tot i que sovint es troben estretament lligades en la histbria dels sistemes culturals, de creences, de valors, etc. En aquest camp la mort ocupa, sens dubte, un paper decisiu i fonamental. Els testaments representen una font documental prou important que ha estat descoberta i explotada pels historiadors d'aquests Últims anys. Aquest interks pels testaments ve marcat per la recerca de documents que abastin el major nombre d'individus possible d'una comunitat donant sempre una imatge acurada de la vida. L'anilisi del document ens planteja d'entrada dues qüestions, la primera de les quals és veure el complex formulisme jurídic que utilitza el notari, i la darrera ens presenta el testament com un conjunt d'actituds i mentalitats que sovint es veuen influenciats per la prbpia societat. S'ha dit també que el testament com a document sol deixar un camp molt limitat en el seu conjunt de fórmules mentre que reflecteix el subconscient de la comunitat. Malgrat les inevitables deficikncies que presenta el testament com a Única font documental continua sent vilid per seguir realitzant la histbria de les mentalitats. Per al nostre estudi fer un buidatge de tots els testaments existents a Vilafranca des de mitjans del segle XVII fins a l'any1820 resulta una tasca que ultrapassa les nostres possibilitats, per la qual cosa hem limitat el volum de documentació a tres-cents testaments entre masculins i femenins distribui'ts entre acotacions cronolbgiques: 379 I 1660- 1720, 1767-1776, 1790-1 820. Per tal de no distorsionar la realitat social vilafranquina de l'kpoca hem treballat amb tot el ventall de professions i oficis que ofereix la societat i la documentació. Aquest ventall no difereix de l'estructura general de la societat de 1'Antic Rkgim. La part essencial del treball és la que fa referkncia al seguiment de tota l'estructura d'aquest document notarial que comen~ant per la invocació fins a la cessió i donació dels béns recull tota la informació necessirja per a processar, analitzar i treballar. La invocació és la part introductbria del document que utilitzant unes frases estereotipades serveix per quk el testador s'encomani a Déu i als sants de llur devoció. És per aixb que fer una anllisi profunda del contingut d'aquestes cllusules és una tasca gairebé impossible de realitzar ja que tal com hem dit són estandaritzades o estereotipades, perb cal acceptar que gairebé totes són reveladores i van a la recerca d'una intercessió. Seguidament després d'haver-se fet l'encomanació a les diferents autoritats celestials, el testador fa la seva presentació indicant el nom, primer cognom, ofici i la localitat on resideix. Amb tota aquesta informació sembla com si el testador volgués deixar ben clara la seva descendkncia per tal de no oferir cap mena d'error d'identificació. 6 s  important pel testador indicar o deixar constimcia del seu estat físic o mental en el moment de dictar el testament. És una manera de garantir i demostrar la seva lucidesa en el moment de redactar-10. La figura del marmessor és cabdal en el discurs testamentari, la seva preskncia és constant al llarg de tots els testaments, sigui quina sigui la condició social del testador. És una preocupació constant en el testador, l'interks pel destí del seu cos i lnima i la voluntat explícita del testador en tenir cura de l'elecció de sepultura, determinar la salvació no tan sols del cos sinó també de I'lnima, i per aixb són importants les disposicions que el testador fa quant al nombre de misses post-mortem que s'havien de celebrar en membria seva. En els testaments també hi figuren les obres de misericbrdia, el vincle amb el pro'isme que el testador estén en el moment d'abandonar aquest món, ja que els pobres representaven a partir dels segles XVII-XVIII els intercessors celestials per excel.lhncia. La part final d'aquesta estructura, és a dir, la cessió i donació de béns quant el testador s'assegura la continu'itat dels seus béns materials en els seus descendents i hereus. Els testaments vilafranquins ens han demostrat que la mort era acceptada com un fet natural, com l'última fase de la vida sense dramatismes i amb resignació catblica, en contrast amb l'actitud social de por envers ella. Aquesta col.lectivitat petita-mitjana vilafranquina ens ofereix una visió bastant conscienciada que prepara i medita sobre la fi de l'ésser humi i procura assegurar-se'n la salvació de 1'inima eternament, a l'hora que l'acompanya un seguit d'ostentacions i celebracions de cara a aconseguir el perdó de la comunitat per així arribar al perdó de Déu. A partir dels testaments a Vilafranca i al llarg dels tres segles, no hem pogut apreciar unes transformacions o evolucions en les fórmules invocatbries, tret d'algunes excepcions. Aquest fet creiem que responia a les preferhncies particulars del propi notari que normalment utilitzava les mateixes o amb petites variacions. Tampoc no hem notat una clara diferenciació entre les distintes classes socials pel que fa als gestos i a les practiques cerimonials, si bé les diferhncies que sens dubte hi ha no responen a criteris estrictament religiosos, sinó que responen a altres factors econbmics i socials, bisicament. Ser i  en funció de la disponibilitat econbmica que el testador prepararh i dissenyari amb cura el model d'enterrament, el nombre de misses, les fundacions i els llegats a institucions i hereus. És, doncs, en els grups socials més benestants on es registra la fastuositat i ostentació més elevada, tot i I'opinió contraria que predicava la jerarquia eclesiistica, de simplificar al mixim aquests elements d'ostentació, donat aixb queda ben clar que indirectament l'església incentivava una major profussió de misses i l'establiment de fundacions, tot i que en el nostre estudi hem comprovat una davallada en la quantitat de misses i obres pietoses encomanades pel testador i una major incidkncia en que l'enterrament, el nombre de misses i el lloc on celebrar-les corrin a chrec del conjunt de marmessors que a mida que ens apropem a finals del nostre període adquireixen major responsabilitat i decissió. Una idea que es pot desprendre de l'anilisi del testament és la d'una progressiva secularització dels mateixos tal com succeeix en I altres estudis realitzats a la península. I I Tan sols cal donar una ullada a les xifres per intuir una I indiferkncia creixent, encara que desigual per aquesta qüestió. ~ Recordem que mentre en el període 1660-1720 elegien sepultura un 96'8% en els testadors masculins, els femenins ho feien en la seva totalitat, un 100%' pricticament. En el segon període 1767-1776 la proporció cau fins a un 84'4% de la població masculina que elegeix sepultura, mentre que el cas femení inicia també un descens del 5% respecte el percentatge del primer periode. En tercer lloc i Últim període 1790-1820 es fa més palesa aquesta tendkncia de delegar la capacitat decissbria als marmessors o bé prescindint de les preferkncies concretes en els llocs de sepultura: "on esdevingui morir". Un 7 1% de la població testamentaria femenina i un 79'4% de la masculina fan elecció de sepultura. De manera que, sense arribar als nivells de desinterks que s'adverteixen a París o Proven~a, no sembla lbgic presentar Vilafranca com un paradigma del conservadurisme a ultran~a, com una ciutat insensible a les variacions 1 que el segle XVIII imposa arreu. A través de les anilisis dels testaments vilafranquins a 1'Antic Rkgim sembla clar arribar a compartir les crítiques formulades per I Philippe Ariks a la mitificació del testament com a font de la qual deduir l'index de religiositat. Sembla evident que la desaparició I d'invocacions i gestos religiosos dels documents testamentaris no vol dir altra cosa que el testament perd d'alguna manera aquell sentit religicis del qual estava impregnat per passar a ser purament un document notarial, la funció del qual seria albergar totes aquelles disposicions jurídiques o civils. 

Catalan

Actituds davant la mort a Vilafranca del Penedès (1660-1820)

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ACTITUDS DAVANT LA MORT A 
VILAFRANCA DEL PENEDES (1 660-1 820) 
per Anna Mitjans 
Recentment han estat molts els historiadors i investigadors que 
s'han dedicat als comportaments i a les formes de vida dels diferents 
pobles i cultures. Tenint en compte la gran dificultat que planteja 
l'intent de reproduir qualsevol aspecte de la mentalitat d'una &poca a 
partir d'unes dades, uns fets, uns condicionants i circumstincies 
resulta difícil i fins i tot impossible captar amb plenitud absoluta la 
realitat del moment. La histbria de les idees, tot i que sovint es troben 
estretament lligades en la histbria dels sistemes culturals, de creences, 
de valors, etc. En aquest camp la mort ocupa, sens dubte, un paper 
decisiu i fonamental. 
Els testaments representen una font documental prou important 
que ha estat descoberta i explotada pels historiadors d'aquests Últims 
anys. Aquest interks pels testaments ve marcat per la recerca de 
documents que abastin el major nombre d'individus possible d'una 
comunitat donant sempre una imatge acurada de la vida. 
L'anilisi del document ens planteja d'entrada dues qüestions, la 
primera de les quals és veure el complex formulisme jurídic que 
utilitza el notari, i la darrera ens presenta el testament com un conjunt 
d'actituds i mentalitats que sovint es veuen influenciats per la prbpia 
societat. S'ha dit també que el testament com a document sol deixar 
un camp molt limitat en el seu conjunt de fórmules mentre que 
reflecteix el subconscient de la comunitat. Malgrat les inevitables 
deficikncies que presenta el testament com a Única font documental 
continua sent vilid per seguir realitzant la histbria de les mentalitats. 
Per al nostre estudi fer un buidatge de tots els testaments existents 
a Vilafranca des de mitjans del segle XVII fins a l'any1820 resulta 
una tasca que ultrapassa les nostres possibilitats, per la qual cosa hem 
limitat el volum de documentació a tres-cents testaments entre 
masculins i femenins distribui'ts entre acotacions cronolbgiques: 
379 
I 
1660- 1720, 1767-1776, 1790-1 820. Per tal de no distorsionar la 
realitat social vilafranquina de l'kpoca hem treballat amb tot el ventall 
de professions i oficis que ofereix la societat i la documentació. 
Aquest ventall no difereix de l'estructura general de la societat de 
1'Antic Rkgim. 
La part essencial del treball és la que fa referkncia al seguiment de 
tota l'estructura d'aquest document notarial que comen~ant per la 
invocació fins a la cessió i donació dels béns recull tota la informació 
necessirja per a processar, analitzar i treballar. La invocació és la part 
introductbria del document que utilitzant unes frases estereotipades 
serveix per quk el testador s'encomani a Déu i als sants de llur 
devoció. 
És per aixb que fer una anllisi profunda del contingut d'aquestes 
cllusules és una tasca gairebé impossible de realitzar ja que tal com 
hem dit són estandaritzades o estereotipades, perb cal acceptar que 
gairebé totes són reveladores i van a la recerca d'una intercessió. 
Seguidament després d'haver-se fet l'encomanació a les diferents 
autoritats celestials, el testador fa la seva presentació indicant el nom, 
primer cognom, ofici i la localitat on resideix. Amb tota aquesta 
informació sembla com si el testador volgués deixar ben clara la seva 
descendkncia per tal de no oferir cap mena d'error d'identificació. 
6 s  important pel testador indicar o deixar constimcia del seu estat 
físic o mental en el moment de dictar el testament. És una manera de 
garantir i demostrar la seva lucidesa en el moment de redactar-10. 
La figura del marmessor és cabdal en el discurs testamentari, la 
seva preskncia és constant al llarg de tots els testaments, sigui quina 
sigui la condició social del testador. 
És una preocupació constant en el testador, l'interks pel destí del 
seu cos i lnima i la voluntat explícita del testador en tenir cura de 
l'elecció de sepultura, determinar la salvació no tan sols del cos sinó 
també de I'lnima, i per aixb són importants les disposicions que el 
testador fa quant al nombre de misses post-mortem que s'havien de 
celebrar en membria seva. En els testaments també hi figuren les 
obres de misericbrdia, el vincle amb el pro'isme que el testador estén 
en el moment d'abandonar aquest món, ja que els pobres 
representaven a partir dels segles XVII-XVIII els intercessors 
celestials per excel.lhncia. La part final d'aquesta estructura, és a dir, 
la cessió i donació de béns quant el testador s'assegura la continu'itat 
dels seus béns materials en els seus descendents i hereus. 
Els testaments vilafranquins ens han demostrat que la mort era 
acceptada com un fet natural, com l'última fase de la vida sense 
dramatismes i amb resignació catblica, en contrast amb l'actitud 
social de por envers ella. 
Aquesta col.lectivitat petita-mitjana vilafranquina ens ofereix una 
visió bastant conscienciada que prepara i medita sobre la fi de l'ésser 
humi i procura assegurar-se'n la salvació de 1'inima eternament, a 
l'hora que l'acompanya un seguit d'ostentacions i celebracions de 
cara a aconseguir el perdó de la comunitat per així arribar al perdó de 
Déu. 
A partir dels testaments a Vilafranca i al llarg dels tres segles, no 
hem pogut apreciar unes transformacions o evolucions en les 
fórmules invocatbries, tret d'algunes excepcions. Aquest fet creiem 
que responia a les preferhncies particulars del propi notari que 
normalment utilitzava les mateixes o amb petites variacions. 
Tampoc no hem notat una clara diferenciació entre les distintes 
classes socials pel que fa als gestos i a les practiques cerimonials, si 
bé les diferhncies que sens dubte hi ha no responen a criteris 
estrictament religiosos, sinó que responen a altres factors econbmics i 
socials, bisicament. 
Ser i  en funció de la disponibilitat econbmica que el testador 
prepararh i dissenyari amb cura el model d'enterrament, el nombre de 
misses, les fundacions i els llegats a institucions i hereus. És, doncs, 
en els grups socials més benestants on es registra la fastuositat i 
ostentació més elevada, tot i I'opinió contraria que predicava la 
jerarquia eclesiistica, de simplificar al mixim aquests elements 
d'ostentació, donat aixb queda ben clar que indirectament l'església 
incentivava una major profussió de misses i l'establiment de 
fundacions, tot i que en el nostre estudi hem comprovat una davallada 
en la quantitat de misses i obres pietoses encomanades pel testador i 
una major incidkncia en que l'enterrament, el nombre de misses i el 
lloc on celebrar-les corrin a chrec del conjunt de marmessors que a 
mida que ens apropem a finals del nostre període adquireixen major 
responsabilitat i decissió. 
Una idea que es pot desprendre de l'anilisi del testament és la 
d'una progressiva secularització dels mateixos tal com succeeix en 
I 
altres estudis realitzats a la península. 
I 
I Tan sols cal donar una ullada a les xifres per intuir una 
I indiferkncia creixent, encara que desigual per aquesta qüestió. 
~ Recordem que mentre en el període 1660-1720 elegien sepultura un 
96'8% en els testadors masculins, els femenins ho feien en la seva 
totalitat, un 100%' pricticament. En el segon període 1767-1776 la 
proporció cau fins a un 84'4% de la població masculina que elegeix 
sepultura, mentre que el cas femení inicia també un descens del 5% 
respecte el percentatge del primer periode. En tercer lloc i Últim 
període 1790-1820 es fa més palesa aquesta tendkncia de delegar la 
capacitat decissbria als marmessors o bé prescindint de les 
preferkncies concretes en els llocs de sepultura: "on esdevingui 
morir". Un 7 1% de la població testamentaria femenina i un 79'4% de 
la masculina fan elecció de sepultura. De manera que, sense arribar 
als nivells de desinterks que s'adverteixen a París o Proven~a, no 
sembla lbgic presentar Vilafranca com un paradigma del 
conservadurisme a ultran~a, com una ciutat insensible a les variacions 
1 que el segle XVIII imposa arreu. 
A través de les anilisis dels testaments vilafranquins a 1'Antic 
Rkgim sembla clar arribar a compartir les crítiques formulades per 
I Philippe Ariks a la mitificació del testament com a font de la qual 
deduir l'index de religiositat. Sembla evident que la desaparició I d'invocacions i gestos religiosos dels documents testamentaris no vol 
dir altra cosa que el testament perd d'alguna manera aquell sentit 
religicis del qual estava impregnat per passar a ser purament un 
document notarial, la funció del qual seria albergar totes aquelles 
disposicions jurídiques o civils. 


https://revistes.ub.edu/index.php/pedralbes/article/download/38513/36874

Actituds davant la mort a Vilafranca del Penedès (1660-1820)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes CientÃfiques de la Universitat de Barcelona

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Actituds davant la mort a Vilafranca del Penedès (1660-1820)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes CientÃ­fiques de la Universitat de Barcelona

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Revistes CientÃfiques de la Universitat de Barcelona