Ribot Ballabriga, Júlia

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Jeanette EDWARDS et al., Technologies o f  Procreation. Kinship in the Age o f  
Assisted Conception, Manchester, Manchester University, 1993, 185 pp. 
Aquest llibre 6s el fruit del treball de recerca iniciat el 1990 sota el títol The 
-Representation of Kinship in  the Context of  the New Reproductive Technologies 
per I'equip d'antroptilegs dirigit per Marilyn Strathern. 
En la introducció. M. Strathern hi exposa els objectius dels diferents in- 
vestigador~ que han participat en I'estudi i la metodologia emprada, alhora que 
ens mostra breument les raons culturals que porten a establir una connexió entre 
el parentiu i les noves tecnologies de reproducció. En efecte, per a la cultura 
moderna euroamericana, Strathern sosté que el parentiu proporciona un context 
en el qual les persones poden parlar de les relacions basades en la biologia; a 
partir de la necessitat humana de la procreació es produeixen les relacions de 
parentiu, i és aquesta procreació la que es veu assistida per les noves 
tecnologies. 
El primer capítol compren I'estudi de Frances Price sobre el punt de vista 
dels professionals clínics i sobre les seves preocupacions entorn de les conse- 
qü&ncies de I'ús de les noves tecnologies de reproducció. A partir de I'estudi de 
diversos casos, F. Price evidencia que els professionals de la medicina s'han 
d'enfrontar no ja amb unes noves tecniques sin6 amb les expectatives que 
aquestes creen en les persones que les sol.liciten. Sovint els metges o tecnics 
han de prendre decisions que són fora del seu ambit. Més encara, ja no es dóna 
la relació metge-pacient tal Com era entesa tradicionalment, sin6 que ara és la 
parella la que constitueix el pacient com a tal i, a més a més, el metge es 
converteix en un company o confident al qual la parella demana consell. Price 
exposa, també, totes les possibilitats que el sistema medic de la Gran Bretanya 
ofereix. i comenta les dificultats que de vegades sorgeixen en I'aplicació de 
determinades practiques, ja que els Iímits legals o Atics no sempre estan ben 
definits. 
Al capítol següent se'ns presenta un estudi prou diferent. Es tracta d'un 
estudi realitzat per Jeanette Edwards en una petita ciutat dlAnglaterra: Alltown. 
En aquest cas, ni els entrevistats sbn especialistes, ni tampoc no són 
sol.licitants de cap tecnica de reproducció assistida. Edwards. en la seva 
investigació, va més enlla de les primeres preguntes generals sobre fertilitat i 
concepció, i convida els seus informants a discutir i a analitzar quina 6s la 
percepció que tenen sobre les implicacions de les diverses tecniques. D'aixo en 
resulta una gran variabilitat de perspectives. quasi tantes corn persones 
entrevistades; tanmateix. I'autora destaca I'exist8ncia d'una preocupació 
comuna per determinats perills que, segons ella, es Roden classificar en tres 
categories: psicolbgics, biolbgics i en una tercera que faria referencia a la 
manera corn aqiiestes tecniques poden afectar les relacions socials. En 
definitiva, la gent d'Alltown interpreta les implicacions de les noves tecnologies 
de reproducció no corn a experts en medicina o biologia sin6 a partir de les seves 
prbpies experiencies sobre el parentiu. 
Eric Hirch en!; presenta, al tercer capítol. un estudi fet arnb vint famílies del 
centre de Londres; i de la ciutat de Berkshire, arnb les quals ja havia mantingut 
contactes anteriorment. Les converses que sosté arnb aquestes famílies mos- 
tren una serie de tensions que es produeixen entre les parelles quan es parla de 
noves tecnologies de reproducció. En general, troba que tant I'home corn la dona 
estan ben preparets per acceptar que la tecnica pot utilitzar-se per millorar la 
natura, i les parelles podrien concebre aquestes millores arnb la condició 
que els canvis de la natura s'esdevinguessin d'acord arnb els seus principis: "In 
other words, one could give nature a helping hand, as in the case of people 
having difficulty cnnceiving children, but this help should go to heterosexual 
couples: the natural context for conceiving children" (p. 68). Hirsh destaca així 
mateix que durant les entrevistes arnb les parelles apareixien d'una manera 
reCUrrent tres terries que eren associats a les noves tecnologies: el consumisme 
-quelcom que es presenta en el mercat per comprar-; la visió futurista de Un 
mbn f e l i ~  o la del passat del hitlerisme; i la relació entre I'elecció o el desig 
individual i la societat. 
En el quart capítol s6n els debats parlamentaris allb que s'analitza. Sarah 
Franklin estudia corn els membres del Parlament -House of Commons i House of 
Lords- contextualiikzen les noves tecnologies de reproduccib a partir de la Human 
Fertilisation and Eimbryology Act de 1990. El debat, corn 6s natural, versa entorn 
de les implicacionis socials dels avencos tecnolbgics en el camp de la reproduc- 
ci6. S. Franklin sc~sté que les reflexions fetes pels parlamentaris avancaven en 
dues direccions: d'una banda, s'hi abordava la.redefinici6 de les relacions entre 
els fets de la natu~ra i els socials; de I'altra, s'analitzava I'embrió corn una entitat 
especifica. que S. Franklin anomena "nova forma d'entitat del parentiu". L'antro- 
pbloga conclou dient que: "By so concluding, one is both removed from and 
simultaneously rel'urned to earlier precepts: by reading the embryo as not only 
constituted by, but constitutive of, the social field surrounding it, a significance 
to kinship study more characteristic of earlier anthropological eras is revived. So, 
toa, are other anthropological traditions refigured, such as the definition of 
kinship itself" (p. 130). 
A continuació, al cinque capítol, M. Sthratern fa un comentari general dels 
estudis descrits, destacant-hi el problema de la contextualització de les 
implicacions socials de les noves tecnologies de reproducció dins del camp del 
parentiu. Strathern afirma que el parentiu ofereix un context apropiat per 
entendre els avencos de la medicina reproductiva, pero també sosté que no 
totes les discussions sobre aquestes implicacions socials poden abordar-se des 
del parentiu. 
Finalment, a la darrera secció del Ilibre, M. Strathern torna a incidir sobre 
les qüestions més destacades que suggereixen els estudis presentats als 
capítols anteriors: d'una banda, establir la manera de valorar la incidencia de 
les noves tecnologies de reproducció sobre les relacions de parentiu; i. de 
I'altra, fixar quins serien els contexts i quines les informacions rellevants per a 
la realització d'un estudi d'aquestes característiques. 
Technologies of Procreation 6s un llibre recomanable per moltes raons, pe- 
ro basicament ho 6s perque es tracta d'una eina de treball per a tots aquells 
antropolegs que tinguin com a objecte d'estudi I'impacte dels avencos medics 
en 1'8mbit del parentiu. 


Jeanette Edwards et al., Technologies of Procreation. Kinship in the age of assisted conception, Manchester, Manchester University, 1993, 185 pp.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert