Romana Uccella, Francesca

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Amb aquest breu escrit voldria explicar l’estat de la meva recercasobre la relació entre M. Àngels Anglada i els seus llocsd’inspiració, concentrats majoritàriament en el territori de l’AltEmpordà en què l’escriptora situa l’acció dels seus personatges. 
He volgut estudiar aquesta relació no solament des d’un punt de vista
biogràfic o literari, sinó també des d’aquell de l’antropologia literària,
estudiant com aquesta relació s’hi origina i com es va sedimentant o
transformant amb el pas del temps. 
Aquest punt de vista particular deriva de la meva formació antropològica
que, unida a un interès per la literatura, m’ha permès desenvolupar
anteriorment dos treballs: un sobre Carlo Levi, escriptor italià, i un altre sobre
Mercè Rodoreda. D’aquesta manera m’he apropat a l’estudi dels textos
literaris entesos com a eines per investigar sobre diferents temes, entre els
quals m’interessen en particular aquells de la memòria col·lectiva i de la
identitat. 
De fet, dedicant-me a l’estudi de la relació entre literatura i territori,
considero la producció literària com una forma d’expressió particular que
contribueix a preservar la memòria i a construir i reforçar la identitat d’una
determinada comunitat o grup social.(1)
El meu interès, en aquest cas, es concreta en l’anàlisi de la influència que
gran part de l’obra de M. Àngels Anglada exerceix sobre la formació d’una
memòria comuna per als habitants de l’Alt Empordà, memòria que
constitueix un element fonamental del procés de creació i consolidació d’una
identitat compartida per la gent que viu en aquest territori. 
La investigació per tant se centra en l’estudi de com tots els
esdeveniments narrats per l’escriptora, i fortament relacionats amb l’espai
geogràfic considerat, contribueixen a la constitució d’aquesta identitat. 
661Francesca Romana Uccella
Les estratègies de la memòria:
M. Àngels Anglada i Vilamacolum
Per FRANCESCA ROMANA UCCELLA
1. CANDAU, J., Antropología de la memoria, Ediciones Nueva Visión, Buenos Aires, 2002, pàg. 111.
662 Les estratègies de la memòria: M. Àngels Anglada i Vilamacolum
Una identitat comuna que es forma amb el pas del temps, a través de
mecanismes en contínua elaboració i gràcies a la manipulació d’elements de
caràcter simbòlic, com poden ser alguns llocs específics, sobre els quals es
recolzen les narracions de l’escriptora i els relats dels informants, espais
definibles com llocs de la memòria. 
M. Àngels Anglada es relaciona, a través de les seves novel·les, amb llocs
identificables i reals –Vilamacolum, el Parc dels Aiguamolls, Figueres, entre
altres– on sobreviu el seu record i existeixen persones o entitats que s’ocupen
de la conservació del patrimoni que ella va deixar.
Els indrets sobre els quals concentro principalment la meva recerca són
el poble de Vilamacolum, on s’ambienta una de les novel·les més conegudes
de M. Àngels Anglada, Les closes (Premi Josep Pla 1978) i l’àrea on sorgeix
el Parc dels Aiguamolls de l’Empordà, zona de llacunes la conservació de les
quals ha estat possible gràcies també al suport incondicional de l’autora. 
Penso que aquests llocs es poden considerar com a llocs de memòria i
que és interessant entendre com avui en dia es viuen aquests espais en relació
amb  els esdeveniments històrics, socials i polítics que hi ha tingut lloc. 
Considerant el caràcter principalment agrícola de Vilamacolum i la
complicada història que ha portat a la constitució del Parc Natural dels
Aiguamolls de l’Empordà, es poden llegir respectivament el poble i la reserva
usant diferents codis útils per desxifrar la complexitat que es pot originar
gràcies a una superposició de literatura, espai i vida quotidiana.
La recerca es desenvolupa seguint dues línies. La primera se centra en la
memòria relativa a l’escriptora i a les narracions que posen de manifest la
relació d’aquesta amb l’ambient i la població de l’Alt Empordà; la segona se
centra en verificar si l’obra de M. Àngels Anglada –fent referència sobretot a
Les closes i a la producció poètica– es considera com a representativa d’una
època important del territori estudiat i de la seva història.
Encara que la recerca es desenvolupi als dos llocs –el poble i el parc– en
aquesta fase centraré la meva atenció sobre la situació de Vilamacolum en
relació amb Les closes, fent algunes consideracions relacionades amb un
primer apropament al treball del camp.
Pel que fa a la memòria històrica, la meva intenció és poder identificar quins
són els esdeveniments que, a través de la novel·la Les closes, han quedat com a
fets memorables per a la història de la zona i com aquests s’han mantingut en els
espais identificats des dels informants com a representatius amb aquesta finalitat. 
La meva hipòtesi és que alguns dels llocs citats en el text funcionen com
a activadors de memòria per als qui coneixen els fets que es relaten a Les
closes, que n’han sentit parlar i que en els mateixos indrets es percebi també
el record relatiu a l’autora. 
Vull comprendre com els habitants d’aquesta zona de l’Alt Empordà
relacionen les distintes formes de recordar història –macro i microhistòria– a
través de la producció literària de M. Àngels Anglada i com identifiquen els
llocs de la memòria.
Per major claredat m’agradaria explicar els motius que han contribuït a
la creació de la relació entre M. Àngels Anglada i Vilamacolum. 
El poble de Vilamacolum és el centre agrícola on es desenvolupa l’acció
de Les closes, lloc en el qual la presència de l’autora es veu reforçada en la
seva significació per l’existència de la casa pairal de la família del seu marit
–en la qual es conserva encara una part important de la memòria local– i per
la presència de la tomba d’Anglada en el petit cementiri del poble. 
La relació que existeix entre M. Àngels Anglada i Vilamacolum s’ha
pogut desenvolupar perquè el seu marit formava part d’una família de
terratinents. Jordi Geli era el besnét de Dolors Batlle –en el llibre Dolors
Canals– protagonista de la novel·la Les closes i de la qual es reconstrueixen
les tristes vicissituds jurídiques, successives a l’assassinat del seu marit. 
Com és evident gràcies a les informacions conservades a l’arxiu
parroquial de Vilamacolum, la presència de la família Geli en el poble és molt
antiga. En aquests documents parroquials, citats en un escrit del mateix Jordi
Geli, Inventari i notes dels llibres existents a l’arxiu parroquial de
Vilamacolum (editat a Figueres el 1991), els Geli apareixen l’any 1737 i el
1754 apareix també una tal Chatarina Geli i Moragas, cognom molt semblant
a aquell escollit per M. Àngels Anglada per Tomàs Moragues, marit de Dolors
Canals, protagonista de Les closes. 
Segurament Jordi Geli va contribuir amb un cert pes a alimentar l’amor
que M. Àngels Anglada va desenvolupar pel territori de Vilamacolum, per la
seva història, per les vivències de la família, per les closes que circumden el
poblet, amb el seus colors i les seves olors.
El mateix Jordi va interessar-se per la història del poble, interès
testimoniat per altres escrits que acompanyen aquell que he citat abans, Notes
històriques sobre Vilamacolum i Els orígens de Vilamacolum, en els quals
ordena les poques informacions disponibles sobre la història del poble. 
M. Àngels i Jordi experimentaven la mateixa passió pels antics lligalls
conservats en la gran casa de Vilamacolum on passaven llargues temporades,
sobretot a l’estiu. Aquesta passió va motivar Anglada a cercar entre vells
papers fins a trobar el material amb el qual va reconstruir els fets familiars,
com ella mateixa conta: 
Molts estius passo uns quants dies endreçant vells papers i ordenant l’arxiu
de Les Closes, és a dir, de can Geli de Vilamacolum, a l’Empordà. Sembla que
un imant m’atregui cap als antics lligalls, les escriptures amb paper segellat més
“modernes”, els plecs de cartes dels besavis, les llibretes on cada hereu anotava
any rere any “los grans collits en l’anyada” i els llibres més antics de capbreus
de Sant Quirze de Colera, començant pels de bella escriptura gòtica...
Per això, entre els contes on he deixat lliure el vol de la imaginació, s’ha
escapolit de l’arxiu i s’hi ha ficat, com el peixet de plata entre els papers, un
relat ben històric, arrelat a la vida quotidiana d’un vell casal empordanès ...(2)
La família Geli era propietària d’una gran part del poble i dels seus
afores. Per aquest motiu els habitants de Vilamacolum la van considerar, al
llarg de molts anys, com un referent pel que fa a les relacions econòmiques,
personals i polítiques. 
663Francesca Romana Uccella
2. ANGLADA, M.A., “Els maldecaps de Pere Geli”, dins L’àngel, Editorial Empúries, Barcelona, 2000.
A Vilamacolum, més que investigar sobre la relació entre l’escriptora i
els llocs, m’agradaria entendre quin és el lligam que els habitants estableixen
amb els indrets en els quals M. Àngels Anglada fixa les seves narracions (per
exemple la casa, les closes, l’església) i on va viure les seves llargues estades
al poble. 
A través d’aquesta doble relació –autora/llocs d’inspiració i llocs
d’inspiració/habitants de Vilamacolum– m’agradaria entendre si, i sobretot de
quina manera, Les closes i els seus llocs es consideren representatius d’una
època dominada per importants canvis polítics, econòmics i socials. La
narració de Les closes comprèn un període que va més o menys des de 1866
fins a 1927, any en què es desenvolupen les vivències de la protagonista.
També serà interessant veure com l’actual administració del poble
treballa amb la memòria de l’escriptora per avantatge de la comunitat i per
contribuir –encara que de manera no sempre conscient– a la creació d’una
memòria compartida. 
Per la recerca estic utilitzant les eines pròpies de l’antropologia, és a dir,
fonamentalment, l’observació participant i les entrevistes. 
Però la fase que ha precedit aquella del treball de camp ha estat –i és,
permanentment– aquella de documentació i de lectura, fase indispensable per
poder conèixer l’autora i el seu context, per identificar els llocs que s’han
utilitzat com a font d’inspiració i conèixer-los en profunditat, fins arribar al
punt de reconstruir la seva personal geografia literària. 
El bagatge adquirit d’aquesta manera es va enriquint gradualment gràcies
a les entrevistes fetes a Vilamacolum, o relativament a Vilamacolum, que fins
ara són unes quinze. 
Totes tenen una sèrie de preguntes que apunten als meus principals
objectius, però he fet també algunes demandes que consideren la relació que
cadascun dels entrevistats té o tenia amb l’escriptora i el seu territori. 
Per a aquests col·loquis he pensat concentrar la meva atenció sobre uns
testimonis concrets: els que han pogut contar-me les experiències personals
relatives als arguments estudiats; els que conserven records inherents als
períodes més significatius relacionats amb l’espai i la seva història; els que
han escoltat narracions o que es dediquen a recuperar la memòria –històrica
o no– i el patrimoni local, com a personatge clau de les associacions o
institucions i els veïns del poble. 
Les entrevistes fetes fins ara les he pogut fer gràcies a la disponibilitat
d’alguns veïns de Vilamacolum, d’antics amics de l’escriptora i del seu marit,
dels propietaris de les botigues del poble i han estat acompanyades per
col·loquis amb els administradors, amb les mestres de la petita escola i per les
precioses conversacions amb Rosa i Mariona, filles de M. Àngels Anglada i
amb les seves famílies. 
Però igualment, considerat el número limitat de les entrevistes fetes,
encara no tinc un quadre satisfactori respecte als temes investigats, però
igualment les dades recollides em poden suggerir algunes línies guia.
Respecte a la figura de M. Àngels Anglada, les persones entrevistades
concorden en descriure-la com una persona benèvola, amable, sempre
664 Les estratègies de la memòria: M. Àngels Anglada i Vilamacolum
disponible i atenta a les exigències dels altres. El seu record és molt viu en la
memòria d’aquells que la coneixien, abans que com escriptora, com la senyora
Anglada, dona de Jordi Geli, la família del qual posseïa la majoria de les terres
al voltant de Vilamacolum, terres de les quals vivia la quasi totalitat dels seus
habitants. 
Deixant de banda els records més personals i emotius, és interessant
reflexionar sobre alguns punts. He pogut constatar que després de la
publicació de Les closes alguns entrevistats han manifestat un renovat interès
en conèixer la història relativa als anys en els quals es desenvoluparen les
vivències de la protagonista, Dolors Canals/Batlle.
De les respostes a les meves preguntes relatives als fets que els habitants de
Vilamacolum consideren importants per a la col·lectivitat, han sorgit indicacions
relatives a la importància de la presència de M. Àngels Anglada i del seu marit
en el poble i de la seva ajuda pràctica en moments políticament difícils.
Un altre aspecte evidenciat en els col·loquis amb els informants és aquell
relacionat amb la importància de la família Geli-Anglada en l’economia de
Vilamacolum. 
Totes aquestes dades relacionades a la presència de la família Geli-
Anglada porten a crear una imatge de l’escriptora molt positiva, també per a
aquells que, per circumstàncies o per edat, no han pogut conèixer-la. 
És per aquest motiu que l’únic acte organitzat en record de l’escriptora
(un any després de la seva mort), durant el qual Josep Tero va cantar alguns
dels seus poemes musicats, va suscitar tanta commoció i va comptar amb la
participació de tot el poble. 
Els llocs més relacionats amb la presència d’Anglada en el poble són sens
dubte la casa, les closes i els camps. En canvi quasi no es parla del cementiri,
on descansa el seu cos, per voluntat del destí i de la família, al costat de la
protagonista de Les closes. 
A través de les narracions que s’assenten en aquestos llocs, l’autora
sembla completament assimilada a la gent del poble, considerada filla de
Vilamacolum, tot i que no va néixer allí. 
Així doncs els elements més destacats fins ara són: estimular una nova
lectura literària del poble –i, en alguns casos, la relectura de l’obra–, fomentar
l’interès per la profundització del coneixement històric de Vilamacolum (gràcies
també a una renovada comunicació entre generacions), la importància de la
presència de l’escriptora en el poble pel que fa a la política i l’economia local; tots
ells elements que finalment concorren a la creació de la imatge de l’autora. 
Continuaré el meu treball de camp amb entrevistes a altres habitants de
Vilamacolum, a persones que no viuen en el poble, però que tenen i tenien una
relació amb l’escriptora i coneixien les característiques del seu lligam amb el
territori i els administradors. 
Per arribar a individualitzar elements que puguin ajudar a entendre quin
és el paper que juga aquest lligam entre literatura i llocs d’inspiració a l’hora
de contribuir a la construcció d’una memòria comuna, base per a una identitat
compartida, falta encara temps i treball de camp. Precisament els punts
senyalitzats fins aquest moment tracen un dels possibles camins. 
665Francesca Romana Uccella


Les estratègies de la memòria: M. Àngels Anglada i Vilamacolum

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert