Triadó, Joan-Ramon

Revistes Catalanes amb Accés Obert

DUES NOVES ((NATURES MORTES)) DE 
PEDRO DE MEDINA 
De Pedro de Medina Valbuena, citat per Ceán ' 
i Quillet,' tenirn ben poques noticies biografi- 
ques i. alhora, d'obra segura. Nascut a Sevilla 
pels volts de 1620, sera cofundador de I'Acad6- 
rnia de Dibuix i Pintura de la capital hispalenca 
I'any 1660, arribant a ser president d'aquella ins- 
titució els anvs 1667 i 1671. Fins ara, la seva 
única obra coneguda i segura de la seva rna era 
el Fruiter signat i datat Pedro Medina f. 1682 / 
Hispali, donat a conhixer per Julio Cavestany i 
avui en col.lecci6 privada rnadrilenya. Alhora, 
Soria li va atribuir el bodegó provinent de la 
col.lecci6 Gil. avui al Museu d'Art de Catalunya 
(núm. 24.2591, tarnb6 relacionat arnb Camprobín 
Figura 1. ~Natura rnorta arnb peixosn, signada 
Medina Faciebat. 
Figura 2. «Natura rnorta arnb peixosn, signada i 
datada, Pedro de Medina / Faciebat A.O 1685. 
1. J.A. CEAN BERMÚDEZ: Diccionario Histórico de los más ilustres profesores de las Bellas Artes en 
España. Real Academia de San Fernando, Madrid, 1800, T. III, pp. 103-104. 
2. F. QUILLET: Dictionnaire des peintres espagnols. París, 1816, p. 203. 
3. J. CAVESTANY: Floreros y bodegones en la pintura española. Madrid, 1936-1940, p. 84, fig. 14. 
4. M.S. SORIA: «Notas sobre algunos bodegones españoles del siglo XVIII,A.E.A., T. XXXll (1959), 
p. 279. 
i actualment amb Juan de Zurbarhn.' Nosaltres, 
a I'exposici6 L'Bpoca del Barroc vhrem ampliar 
el seu cathleg amb una serie d'obres de la 
col4ecci6 Bertendona, avui al Museu d'Arts De- 
coratives de Barcelona i al Museu de Belles Arts 
de Bilbao, per afinitats compositives amb el qua- 
dre donat a conbixer per Cavestany, el qual, com 
bé assenyala Angulo,' té un carhcter retardatari 
poc comú en el darrer quart del Sis-cents i, al- 
hora, 6s proper a les estructures de Van der 
Hamen. Finalment Torres Martín li atribuí un 
bodegó, amb la indicaci6 de ser firmat i datat 
pero sense explicitar la firma n i  I'any, de la 
col~lecció Adolfo Arenaza, obra que recull PBrez 
Shnchez amb reserves i de la qual diu que 6s 
((de caricter muy distinto y muy maltratado, con 
un centollo, un plato de pinzas de cangrejos y 
quisquillas, unas naranjas, un gran pan y una 
vasija de vidrio, que se ordena de modo muy 
diverso, y que, si fuese realmente suyo, muestra 
una fase distinta y más avanzada -no de fecha, 
sino de e s t i l e  en relaci6n con los pintores ma- 
drileíios de esos anos que veremos en su lugar)). 
Els dos quadres que donem a conbixer lo es 
relacionen arnb el que acabem de citar i vénen 
a omplir el buit d'obres del cathleg de Medina, 
alhora que presenten unes singularitats ben pro- 
pies. El tema de peixos situats en un exterior 
semblava, fins ara, característica unívoca de les 
obres de Giuseppe R e ~ c o . ~ ~  Caldria, un cop co- 
negudes aquestes dues petites teles, revisar el 
cataleg d'obres atribuides a I'artista napolith, al- 
gunes de les quals. ben segur. podrien ampliar 
el curt cathleg de Pedro de Medina. Aquesta te- 
mhtica, conreada a Sevilla, tarnbé es podria re- 
lacionar amb I'encara desconeguda obra bode- 
gonista d'Herrera el Mozo, anomenat a Italia 11 
spagnuolo degli pesci i que pogu6 influir en el 
nostre pintor. Obres de gran qualitat, que han 
de ser motiu de reflexi6 en el dificil camp de les 
natures mortes, on la tasca per fer, no per feixu- 
ga, 6s rnenys engrescadora. 
Figura 3: Detall de la figura 2, amb la signatura Joan-Ramon Triadó 
i la data. Professor del Departament d'Histdria de I'Art (U.B.) 
5. L'atribució de W.B. Jordan es basa en la comparació amb el quadre Natura morta amb panera de 
fruita i card, del Gosta Serlachius Fine Arts Foundation, Finlandia. Vegeu W.B. Jordan: Spanish Still Life 
in  the Golden Age. 1600-1650. Catáleg de la mostra. Kimbell Art Museum, Fort Worth, 1985, núms. 43 i 
44. També del mateix autor: L'Bpoca del genis, Cataleg de la mostra. Museu d'Histbria de la Ciutat, 
Girona, 1987, núm. 33. 
6. J.R. T R I A D ~ :  LOpoca del Barroc. Cathleg de la mostra. Palau Reial de Pedralbes, Barcelona, 1983, 
núms. 5 i 6. 
7. D. ANGULO: Pintura del siglo XVII, col. «Ars Hispaniae~i, Ed. Plus-Ultra, Madrid, 1971, p. 385. 
8. R. TORRES MARTIN: La naturaleza muerta en la pintura española, Barcelona, 1971, pp. 153 i 140, 
Ihms. 40 i 14. També del mateix autor: Blas de Ledesma y e l  bodegón español, Madrid, 1978, p. 48, fig. 
15. 
9. A.E. P ~ R E Z  SANCHEZ: Pintura espariola de bodegones y floreros de 1600 a Goya. Cathleg de la 
mostra. Museo del Prado, Madrid, 1983-1984, p. 78. També del mateix autor, La nature morte espagnole 
du Xlle sidcle B Goya, Office du livre, Fribourg, 1981, p. 106. 
10. Natura morta amb peixos (45 x 65 crns.), signada Medina faciebat (vid. fig. 1) i Natura morta amb 
peixos (45 x 65 cms.) signada i datada Pedro de Medina / faciebat Ao 1685 (vid. fig. 2 i 3). Colecció 
particular. 
11. Cf Natura morta amb peixos i tortuga, de Giuseppe Recco. Madrid, Museo del Prado (núm. 319). 


Dues noves "natures mortes" de Pedro de Medina

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert