Virgili, Antoni

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL SENYORIU DE CELMA. (ESQUEMA ORGANITZATIU). 
Lluís M. Figueres i Fontanals. lEV/Estudis Comarcals, 7 i 8. 
Valls, 1992 
per Antoni Virgili 
L'any 1985 VautorpubUchElsenyoriu 
de Celma. Una aproximació històrica 
(núm. 3 d'aquesta mateixa col·lecció). El 
treball d'ara no és pas una continuació sinó 
l'ampliació il'aprofundiment dels aspectes 
que en un primer moment tan sols havia 
esbossat. Però, malgrat la seva considerable 
extensió, és encara una obra incompleta ja 
que, a l'esquema organitzatiu de la 
Comanda, li seguirà l'esquema funcional, 
ara en procés de revisió. Hom passarà de 
l'estudi institucional de la Comanda a 
l'estudi social, sens dubte el més atractiu i 
tots plegats, constituiran una visió integral 
de la història del senyoriu des de la seva 
constitució fins a la seva extinció. 
Els dos volums que l'autor esmerça a 
l'estudi de la classe feudal consten de tres 
grans capítols. El primer és dedicat a la 
Comanda i contempla la formació de la 
Comanda del Temple i la seva conversió 
en districte de l'Hospital després del procés 
que culminà amb la dissolució del Temple, 
al començament del segle XIV. Conté 
també una descripció detallada del senyoriu 
territorial, amb les parts de què constava 
(el domini propi i els territoris dependents, 
com Vallmoll, la quadra del Codony, 
després el Morell, etc) i del jurisdiccional. 
En darrer terme ofereix els elements del 
govern i de l'administració de la Comanda 
i també els mecanismes d'articulació amb 
l'administració provincial de l'orde, per 
acabar amb uns apartats sobre el comanador 
i els procuradors. 
El segon capítol tracta de la parròquia 
de Celma: la seva fundació i posterior 
integració a la Comanda; l'estructura 
orgànica, amb la rectoria i la vicaria, 
l'establiment del priorat i la fundació de les 
capelles. La darrera part es destina a l'obra, 
els elements i les fases de construcció, per 
acabar amb el rectorologi. 
En el darrer capítol, el protagonista és 
el castell de Celma, ja com a districte 
(castell termenat o CASTRUM), ja com a 
fortificació. S'especifiquen els límits 
territorials i es descriu el procés constructiu 
amb tota la seva complexitat (inici, millores, 
restauracions i ruïna). Un dels apartats més 
interessants el constitueix el de la defensa 
del castell, que inclou l'estudi de lacastlania 
i dels castlans, i dels feus que en depenien. 
El llibre culmina amb la presentació 
dels sempre útils índexs onomàstics i 
toponímics. 
La primera consideració que s'extreu 
del treball de Lluís M. Figueres és la gran 
quantitat de dades documentals que aporta. 
En trenta anys de dedicació més o menys 
intensa, l'autor ha investigat en diversos 
arxius i ha hagut de llegir centenars de 
86 
documents. D'altra banda, la referència 
documental i la procedència arxivística hi 
són sempre especificades, i aquesta és, 
creiem, la gran aportació de l'obra que 
ressenyem: els documents no tan sols hi 
són estudiats; també es posa a l'abast de 
tothom la seva localització. D'entrada, el 
llibre és d'una gran utilitat. 
L'ordenació i la classificació de les 
dades fornides per la documentació no 
eren tasques senzilles. L'autor ha optat per 
l'adopció d'un mètode tradicional molt 
proper a la història jurídica, d'acord amb la 
seva activitat professional. El resultat ha 
estat un estudi de caire institucional, clàssic 
i ben estructurat. El criteri i la pròpia 
formació de cada lector s'encarregaran de 
jutjar l'orientació de l'obra i l'aparell 
conceptual emprat, que té la virtut de ser 
coherent i de seguir una línia, tot i la 
complexitat i l'abast de la investigació, 
d'una gran amplitud temàtica i cronològica. 
Cal dir d'aquest treball, finalment, que 
és una important contribució al 
coneixement, i especialment a les eines del 
coneixement, de la història d'aquesta 
Catalunya que molts historiadors 
s'entossudeixen a anomenar «Nova» per 
distingir-la de la Catalunya al nord del 
Llobregat, o «Vella». Cada cop té menys 
suport la concepció d'una Catalunya Nova 
poc feudalitzada i molt més liberal en 
contraposició ala Catalunya Vella. El lector 
no pot passar per alt la curta —massa 
curta— referència a la pervivència dels 
mals usos en els àmbits de la Comanda de 
Celma (vol. II, p. 178). En relació amb la 
presència d'aquests mals usos que es 
consideren el corol.lari de la feudalització 
i dels abusos sobre la pagesia, Celma no és 
pas un cas aïllat a les nostres contrades. 
Araja podem saber com s'articulava la 
classe feudal, la minoria, a la senyoria de 
Celma. Des d'aquí volem estimular la 
publicació de la darrera part de les 
investigacions del Sr. Figueres. El 
coneixement de la majoria també reclama 
la nostra atenció, i ja és ben sabut que jutjar 
no pot ser possible sense tenir la declaració 
de totes les parts implicades. 


El Senyoriu de Celma (Esquema organitzatiu)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert