Benítez Riera, Josep Ma

Revistes Catalanes amb Accés Obert

HISTORIADORS I HUMANISTES EN 
L'EPlSTOLARl INEDIT (1773-1789) 
DE JOAN ANTONI MAYANS I JOSEP VEGA 
(El llegat del criticisme histciric del Renaixement a 
la Il-lustració) 
per Josep M. Benítez i Riera 
Contingut i significat de la memoria 
El titol de la memoria expressa clarament el seu contingut i els seus 
limits. És un titol descriptiu. El subjecte són els historiadors i els huma- 
nistes dels quals Joan Antoni Mayans i Siscar (1718-1801) i Josep de 
Vega i de Sentmenat (1754-1831) tracten profusament en la seva corres- 
pondkncia creuada amb intensitat i constancia de 1782 a 1789. 
El primer, ja vell, respon a les preguntes del segon, jove de 29 anys, 
sobre temes de cultura típics del set-cents. Joan Antoni Mayans aboca 
en les seves lletres els coneixements que havia rebut a l'escola del seu 
germa Gregori Mayans i Siscar (1699-1781) i els que eren fruit dels seus 
propis estudis d'Historia d'Espanya, de la qual n'era un especialista. 
Josep Vega -tot i que també addueix les seves opinions- interroga 
el valencia sobre el valor de molts d'autors i d'obres d'historia i de lite- 
ratura, i demana al vell mestre de la Universitat de Valencia el seu crite- 
ri i notícies sobre els grans temes de la cultura espanyola i europea. 
Els límits d'espai expressats en el titol són: Valencia, amb Mayans; 
Barcelona, amb Vega. Joan Antoni Mayans és com un representant del 
grup intel-lectual valencia, el que havia girat durant més de 60 anys en- 
torn de l'erudit central Gregori Mayans, afincat en la seva Oliva natal. 
Josep Vega és representatiu de les inquietuts intel-lectuals d'una Barce- 
lona privada dYUniversitat, pero estimulada per 1'Acadtmia de Bones 
Lletres (fundada el 1752) de la qual n'era el president. També hi ha en 
Josep Vega la influencia cultural provinent de la Universitat de Cerve- 
ra, on un mestre poc comú, Josep Finestres i de Monsalvo (1688-1777), 
havia estat el nucli de tot un altre grup d'intel.lectuals, professors o no 
de Cervera. 
El límit cronologic del títol és el que imposen les dates de lYEpistola- 
ri en dos cicles: 1773-1 789 pel conjunt de lletres de Joan Antoni Mayans 
que estudiem, i 1782-1789 per la correspondencia única i intensa d'ell 
amb Josep Vega. Aquest darrer cicle, set anys, és un lapse temporal prou 
ampli per a poder seguir les vicissituds d'un magisteri i d'un intercanvi 
de notícies bibliografiques i tematiques dels problemes culturals que in- 
teressaven ambdós estudiosos. M'agrada de veure aquest període epis- 
tolar com un espai mental de les darreries del segle XVIII amb un cu- 
riós final de coincidencies, 1789, amb el pas de Carles I11 a Carles IV, 
a la península, i amb la gran data revolucionaria a Europa. 
El subtítol de la memoria dóna el significat de la investigació. És 
alhora interpretatiu i afirmatiu: podem parlar amb fonament d'un lle- 
gat del criticisme historic que va del Renaixement a la I1~lustració. En 
efecte, l'anotació sistematica de lYEpistolari destaca aviat el gruix espe- 
cífic d'uns temes de cultura historica i literaria insistentment tractats 
pels dos corresponents. Aquests temes, un cop ordenats, donaven per 
ells mateixos la pauta d'una possible estructuració i redacció de la me- 
moria. Només calia seguir la logica que portava la mateixa documenta- 
ció estudiada. Hi havia evidentment un doble camp molt destacat d'in- 
teressos: d'una banda el del coneixement del criticisme historic en el món 
de la historiografia espanyola prevalentment; d'una altra banda l'estu- 
di de la historia literaria i de la seva evolució tan lligada al desenvolu- 
pament de l'humanisme iberic. Avui diríem que Joan Antoni Mayans 
i Josep Vega van teixint una ((historia de la historiografia)) i una cthisto- 
de la literatura)) del seu temps. 
Estructuració de la memoria 
La redacció definitiva del treball queda estructurada en sis capítols 
i unes conclusions particulars i generals. Precedeix als capítols la inevi- 
table Introducció, on situo la problematica i l'abast de la memoria; 
i els tres apartats instrumentals i historiografics de Fonts inedites, Fonts 
impreses, i Bibliogi.afia, que ocupen les planes 3 a 30. 
El primer capítol és una presentació, alhora que una descripció i una 
precisió de I'Epistolari. Parlo dels antecedents historiografics (els punts 
de partida remots i proxims a l'estudi de les lletres provinents del cercle 
dels Mayans i de Cervera). Descric el material: tot ell relacionat amb 
Joan Antoni Mayans, perque ell o n'és I'autor o el destinatari. El po- 
dem classificar en quatre apartats: a) de 1773 a 1777, nou lletres de Jo- 
sep La Torre, Gaspar d'Alós i Ferrer, Pedro Vicente Martínez, Xavier 
Dorca; b) de 1777 a 1779, cinc lletres a Ignasi de Dou i de Bassols; 
c) de 1780 i 1781, una lletra de Pedro Vicente Martinez, dues a Josep 
Rialp i Sola, quatre d'aquest, i una a Ignasi de Dou i de Bassols; d) de 
1782 a 1789, quaranta lletres a Josep de Vega i de Sentmenat, i setze 
d'aquest a Joan Antoni Mayans. Finalment caracteritzo 1'Epistolari amb 
unes precisions pertinents al cas. L'estudio com a genere literari, prenent- 
10 amb cautela com a font historica limitada, amb les restriccions de 
la seva connotació redaccional per part de Joan Antoni Mayans, que 
les escrivia amb certa petulancia nostalgica envers un ((jove erudit)), que 
obliga a ((saber-les llegir)) i no prendre els judicis que dóna i les noticies 
tal com ell les dóna. 
En el capítol segon presento els dos personatges centrals de 1'Epis- 
tolari: biografies essencials, amb un perfil intel-lectual de Joan Antoni 
Mayans, i la bibliografia coneguda d'ambdós. 
El capítol tercer recull els historiadors tractats en 1'Epistolari com 
a autors del passat, és a dir els que no eren coetanis dels corresponents. 
Comen~o amb els dos grans autors del segle XVI: Zurita i Morales, tan 
admirats pels Mayans. Tracto després d'altres autors del XVI com són: 
Florian de Ocampo, Esteban Garibay y Zamalloa, Hernando del Casti- 
110, Prudencio de Sandoval, Juan Gómez Bravo, Gonzalo Argote de Mo- 
lina, Juan Bautista Pérez, Girón Garcia de Loaisa. Un apartat especial 
el dedico a Antonio Agustin i un altre a Juan de Mariana, com a histo- 
riador singular ja a cavall del segle XVII. De certs aspectes d'historia- 
dors eclesiastics en dono una panoramica, des de Francisco de Padilla 
a Andrés Marcos Burriel, els plans investigadors del qual sempre im- 
pressionaren Gregori Mayans. Tracto a part el cas dels falsaris, on des- 
filen Gerónimo Roman de la Higuera, Antonio Lupian de Zapata, Joan 
Gaspar Roig, Juan Tamayo Salazar, Francisco Xavier Manuel de la 
Huerta y Vega, el primerenc José Pellicer de Ossau, Esteve Barrellas ... 
Una consideració individuada la mereix el segon José Pellicer, de falsa- 
ri cr historiador crític. Nicolás Antonio, benemerit exponent de I'erudi- 
cio sis-centista, ocupa un lloc preferent en la memoria. El seu paper d'in- 
vestigador enllaca amb el de Gaspar Ibáñez de Segovia Peralta y Men- 
doza, marqués de Mondéjar, polifacktic autor editat en part per Grego- 
ri Mayans. 
El capítol quart el dedico als historiadors coetanis: Enrique Flórez 
(del qual els Mayans en modificaren l'apreci i donaren proves de repro- 
var els seus metodes), Juan Bautista Muñoz, l'historiador d'fndies, Fran- 
cisco Cerda Rico, sempre estimulat i lloat per Gregori Mayans. 
Un cas a part, intitulo el capítol cinqué sobre Manuel Marti, dega 
dYAlacant (1663-1737). El personatge s'ho mereix. En primer Iloc, per- 
quk influí molt en Gregori Mayans i a través d'aquest en Joan Antoni 
i per tant en Josep Vega; en segon Iloc, perque és al-ludit amb freqüen- 
cia en 1'Epistolari que estudio; en tercer lloc, perque la seva influencia 
en el moviment il-lustrat espanyol hi és present en una doble vessant: 
la del criticisme literari i historic (que té els seus fonaments en el domini 
del món cultural de l'humanisme reinaxentista italia i iberic), i la de la 
objectivació del fenomen de la decadencia hispanica, que passa ja a po- 
der ésser considerada com un tema d'estudi; en darrer Iloc, perque la 
presencia de Manuel Marti és palesa en la seva col~laboració amb una 
personalitat tan cabdal com la del cardenal Saenz de Aguirre, tant pel 
que fa a l'edició de la Collectio maxima Conciliorum Hispaniae, com 
en la revisió i edició de la Bibliotheca Hispana Vetus, de Nicolas Anto- 
nio, propiciada pel cardenal Aguirre, i perque Manuel Marti fou una 
peqa clau en la transmissió a la posteritat d'alguns autors neo-llatins 
ja oblidats en el segle XVII, com queda clar en el cas particular del poe- 
ta Fernan Ruiz de Villegas, Villegate (1 510-1 567?), redescobert i editat 
pel dega amb la col~laboració de Jano Basilio de Castellvi. 
Del dega Manuel Marti, doncs, en dono les dades biografiques in- 
dispensables, amb una referencia obligada a la seva personalitat forqa 
original i depressiva; parlo de les arrels renaixentistes martinianes i dels 
seus fruits en el segle XVIII; m'interesso per la visió que d'ell en tenien 
els Mayans; i aprofundeixo en l'autoconsci~ncia pessimista del dega, con- 
vencut com estava que un fat planava damunt la seva vida, aspecte clau 
de la seva psicologia que em duu a una aproximació a la problematica 
de la DecadGncia cultural d'Espanya, tractada com a tema, l'estudi de 
la qual per part d'alguns intel-lectuals espanyols ve de les darreries del 
segle XVII. 
El capítol sise el dedico unitariament als humanistes. Comen~o amb 
Antonio de Nebrija (cpadre de las letras y de 10s literatos de Espafia)), 
judici de Gregori Mayans que s'ha anat repetint des del segle XVIII fins 
ara. Cal tenir en compte que en el camp de l'estetica literaria (disciplina 
no independitzada en el segle XV) la novetat del tractat de Nebrija Ar- 
tis Rhetorica compendiosa coaptatio ex Aristotele, Cicerone et Quinti- 
cliano establi el model estructural i els models a tots els autors de pre- 
ceptiva literaria de l'humanisme espanyol. Garcia Matamoros, Francisco 
Sanchez (el Brocense), Lorenzo Palmireno, el seguiren consolidant la 
preceptiva com a disciplina autonoma; fins que Cipriano Suarez, amb 
l'empenta expansiva de la Contrareforma o Reforma Catolica estén per 
tot Europa l'herkncia de Nebrija. Una altra figura destacada en el ma- 
gisteri epistolar de Joan Antoni Mayans és l'humanistafilosof Joan Lluís 
Vives, les obres del qual edita Gregori Mayans, essent-ne el supervisor 
Joan Antoni. En 1'Epistolari hi ha també tota una petita historia d'Ale- 
xio de Venegas del Busto, al voltant del seu bell llibret espiritual Ago- 
nia del transito de la muerte.. . , que aconsola Josep Vega de la perdua 
de la seva muller. Atenció mayansiana és Juan Lorenzo, Palmireno, el 
curiós pedagog de més anomenada del seu temps. Tracto així mateix 
d'Honorato Juan, el mestre del príncep Carles, el fill de Felip 11; i de 
Pedro Juan Nuñez, el valencia deixeble aprofitat d'Antonio Agustin, 
eximi en el coneixement de les llengües grega i llatina, del qual els Ma- 
yans en tenien la Retbrica, coneguda com el tractat Progymnasmata. 
Ja Manuel Martí estava afeccionat a un dels gramatics més sistematics 
Francisco Sánchez de las Brozas (el Brocense), i Joan Antoni el segueix 
en l'afeccionament: la seva Minerva, reeditada moltes vegades, la te- 
nien els Mayans ben anotada. 
Conclusions 
A) particulars: 1 .- L'estudi de lYEpistolari de Joan Antoni Mayans i 
de Josep Vega demostra que durant el segle XVIII hi havia a la penin- 
sula iberica nuclis culturals autoctons: el cercle valencia (representat per 
I'enllaq Manuel Martí, Gregori Mayans, Juan Bautista Muñoz, Fran- 
cisco Cerda Rico, Francisco Pérez Bayer, etc.) i altres cercles, un dels 
quals és el barceloní (que gira entorn de 1'Acadkmia de Bones Lletres) 
representat aquí per Josep Vega, inspirat també per l'altre cercle, el 
cerverí. 
2.- Aquests cercles són independents de la cultura oficial i no ne- 
cessaraiment vinculats a cap Universitat. 
3.- Les preocupacions culturals 'són la llengua (tant les llengües clas- 
siques com les vernacles), la historia literaria, la historia civil i la ecle- 
siastica, el dret. Sempre hi aflora una inquietud crnacionalista)) de re- 
cerca de les arrels, que defuig els mites i preten recolzar-se en el m h i m  
d'informació i certesa historiques. 
4.- El testimoni de lYEpistolari palesa la pervivencia de l'interes per 
l'humanisme: del Renaixement a la 11.lustraciÓ superant el Barroc; de 
les ficcions a la certesa historica; de les croniques al criticisme historic. 
5.- La base de l'ofici d'historiador encara descansa en l'erudició; 
pero queda clar que aquesta no és valorada tant per la quantitat acríti- 
ca de les cites, com pel valor qualitatiu dels testimonis (documents, da- 
des comprovades per testimonis coetanis veraqos) i dels arguments (ra- 
cionalitat sobre tradició o autoritat). 
6.- Joan Antoni Mayans i Josep Vega i de Sentmenat són en aixó 
pre-il.lustrats (en la terminologia internacional relativa al XVIII euro- 
peu) i representants del criticisme historic ilelustrat (per a dir-ho amb 
termes usats en la historiografia hispana). 
B) generals: 1 .- Potser el segle XVIII espanyol no fou tant buit d'his- 
toriadors i de renovació dels estudis historics com es habitual de dir. 
2.- Hi ha una evolució del tractament de la Historia des del segle 
XV fins a mitjans del XVIII en quk hom veu que va consolidant-se el 
sentit crític. 
3.- En una visió de conjunt de la historia de les idees del segle XVIII 
hispanic caldria tenir en compte la presencia dels cercles autoctons, sense 
sobrevalorar-ne, pero, el seu influx. 
4.- Seria desitjable seguir esbrinant les relacions culturals d'altres 
personalitats de segona fila, com son Josep Rialp, Xavier Dorca, Mi- 
quel Gonser, els Dou, Ignasi i Ramon Llatzer, Benet Rafols, etc. Facili- 
tarien un coneixement més circumstanciat i matisat de la historia cultu- 
ral del segle XVIII peninsular. 
Apkndix documental 
Les 208 pagines de l'apkndix documental de la memoria ofereixen 
la. transcripció exacta de totes les lletres de 1'Epistolari. A nota remeto 
totes les correccions gramaticals i d'estil en les minutes de Joan Antoni 
Mayans. Algunes de les lletres de Joan Antoni havien estat publicades 
amb correccions ortografiques i omissions per J. E. Serrano Morales, 
I'any 1900, a ((Revista Critica de Historia y Literatura)). La resta és inB 
dita i prové de dos fons, que indico: Arxiu de la Casa Dou i Arxiu Mu- 
nicipal de Valencia. 


Historiadors i humanistes en l'Epistolari inèdit (1773-1789) de Joan Antoni Mayans i Josep Vega

Benítez Riera, Josep María

DIALNET

Historiadors i humanistes en l'Epistolari inèdit (1773-189) de Joan Antoni Mayans i Josep Vega

Benítez i Riera, Josep Ma.

Revistes CientÃ­fiques de la Universitat de Barcelona

HISTORIADORS I HUMANISTES EN L'EPlSTOLARl INEDIT (1773-1789) DE JOAN ANTONI MAYANS I JOSEP VEGA (El llegat del criticisme histciric del Renaixement a la Il-lustració) per Josep M. Benítez i Riera Contingut i significat de la memoria El titol de la memoria expressa clarament el seu contingut i els seus limits. És un titol descriptiu. El subjecte són els historiadors i els huma- nistes dels quals Joan Antoni Mayans i Siscar (1718-1801) i Josep de Vega i de Sentmenat (1754-1831) tracten profusament en la seva corres- pondkncia creuada amb intensitat i constancia de 1782 a 1789. El primer, ja vell, respon a les preguntes del segon, jove de 29 anys, sobre temes de cultura típics del set-cents. Joan Antoni Mayans aboca en les seves lletres els coneixements que havia rebut a l'escola del seu germa Gregori Mayans i Siscar (1699-1781) i els que eren fruit dels seus propis estudis d'Historia d'Espanya, de la qual n'era un especialista. Josep Vega -tot i que també addueix les seves opinions- interroga el valencia sobre el valor de molts d'autors i d'obres d'historia i de lite- ratura, i demana al vell mestre de la Universitat de Valencia el seu crite- ri i notícies sobre els grans temes de la cultura espanyola i europea. Els límits d'espai expressats en el titol són: Valencia, amb Mayans; Barcelona, amb Vega. Joan Antoni Mayans és com un representant del grup intel-lectual valencia, el que havia girat durant més de 60 anys en- torn de l'erudit central Gregori Mayans, afincat en la seva Oliva natal. Josep Vega és representatiu de les inquietuts intel-lectuals d'una Barce- lona privada dYUniversitat, pero estimulada per 1'Acadtmia de Bones Lletres (fundada el 1752) de la qual n'era el president. També hi ha en Josep Vega la influencia cultural provinent de la Universitat de Cerve- ra, on un mestre poc comú, Josep Finestres i de Monsalvo (1688-1777), havia estat el nucli de tot un altre grup d'intel.lectuals, professors o no de Cervera. El límit cronologic del títol és el que imposen les dates de lYEpistola- ri en dos cicles: 1773-1 789 pel conjunt de lletres de Joan Antoni Mayans que estudiem, i 1782-1789 per la correspondencia única i intensa d'ell amb Josep Vega. Aquest darrer cicle, set anys, és un lapse temporal prou ampli per a poder seguir les vicissituds d'un magisteri i d'un intercanvi de notícies bibliografiques i tematiques dels problemes culturals que in- teressaven ambdós estudiosos. M'agrada de veure aquest període epis- tolar com un espai mental de les darreries del segle XVIII amb un cu- riós final de coincidencies, 1789, amb el pas de Carles I11 a Carles IV, a la península, i amb la gran data revolucionaria a Europa. El subtítol de la memoria dóna el significat de la investigació. És alhora interpretatiu i afirmatiu: podem parlar amb fonament d'un lle- gat del criticisme historic que va del Renaixement a la I1~lustració. En efecte, l'anotació sistematica de lYEpistolari destaca aviat el gruix espe- cífic d'uns temes de cultura historica i literaria insistentment tractats pels dos corresponents. Aquests temes, un cop ordenats, donaven per ells mateixos la pauta d'una possible estructuració i redacció de la me- moria. Només calia seguir la logica que portava la mateixa documenta- ció estudiada. Hi havia evidentment un doble camp molt destacat d'in- teressos: d'una banda el del coneixement del criticisme historic en el món de la historiografia espanyola prevalentment; d'una altra banda l'estu- di de la historia literaria i de la seva evolució tan lligada al desenvolu- pament de l'humanisme iberic. Avui diríem que Joan Antoni Mayans i Josep Vega van teixint una ((historia de la historiografia)) i una cthisto- de la literatura)) del seu temps. Estructuració de la memoria La redacció definitiva del treball queda estructurada en sis capítols i unes conclusions particulars i generals. Precedeix als capítols la inevi- table Introducció, on situo la problematica i l'abast de la memoria; i els tres apartats instrumentals i historiografics de Fonts inedites, Fonts impreses, i Bibliogi.afia, que ocupen les planes 3 a 30. El primer capítol és una presentació, alhora que una descripció i una precisió de I'Epistolari. Parlo dels antecedents historiografics (els punts de partida remots i proxims a l'estudi de les lletres provinents del cercle dels Mayans i de Cervera). Descric el material: tot ell relacionat amb Joan Antoni Mayans, perque ell o n'és I'autor o el destinatari. El po- dem classificar en quatre apartats: a) de 1773 a 1777, nou lletres de Jo- sep La Torre, Gaspar d'Alós i Ferrer, Pedro Vicente Martínez, Xavier Dorca; b) de 1777 a 1779, cinc lletres a Ignasi de Dou i de Bassols; c) de 1780 i 1781, una lletra de Pedro Vicente Martinez, dues a Josep Rialp i Sola, quatre d'aquest, i una a Ignasi de Dou i de Bassols; d) de 1782 a 1789, quaranta lletres a Josep de Vega i de Sentmenat, i setze d'aquest a Joan Antoni Mayans. Finalment caracteritzo 1'Epistolari amb unes precisions pertinents al cas. L'estudio com a genere literari, prenent- 10 amb cautela com a font historica limitada, amb les restriccions de la seva connotació redaccional per part de Joan Antoni Mayans, que les escrivia amb certa petulancia nostalgica envers un ((jove erudit)), que obliga a ((saber-les llegir)) i no prendre els judicis que dóna i les noticies tal com ell les dóna. En el capítol segon presento els dos personatges centrals de 1'Epis- tolari: biografies essencials, amb un perfil intel-lectual de Joan Antoni Mayans, i la bibliografia coneguda d'ambdós. El capítol tercer recull els historiadors tractats en 1'Epistolari com a autors del passat, és a dir els que no eren coetanis dels corresponents. Comen~o amb els dos grans autors del segle XVI: Zurita i Morales, tan admirats pels Mayans. Tracto després d'altres autors del XVI com són: Florian de Ocampo, Esteban Garibay y Zamalloa, Hernando del Casti- 110, Prudencio de Sandoval, Juan Gómez Bravo, Gonzalo Argote de Mo- lina, Juan Bautista Pérez, Girón Garcia de Loaisa. Un apartat especial el dedico a Antonio Agustin i un altre a Juan de Mariana, com a histo- riador singular ja a cavall del segle XVII. De certs aspectes d'historia- dors eclesiastics en dono una panoramica, des de Francisco de Padilla a Andrés Marcos Burriel, els plans investigadors del qual sempre im- pressionaren Gregori Mayans. Tracto a part el cas dels falsaris, on des- filen Gerónimo Roman de la Higuera, Antonio Lupian de Zapata, Joan Gaspar Roig, Juan Tamayo Salazar, Francisco Xavier Manuel de la Huerta y Vega, el primerenc José Pellicer de Ossau, Esteve Barrellas ... Una consideració individuada la mereix el segon José Pellicer, de falsa- ri cr historiador crític. Nicolás Antonio, benemerit exponent de I'erudi- cio sis-centista, ocupa un lloc preferent en la memoria. El seu paper d'in- vestigador enllaca amb el de Gaspar Ibáñez de Segovia Peralta y Men- doza, marqués de Mondéjar, polifacktic autor editat en part per Grego- ri Mayans. El capítol quart el dedico als historiadors coetanis: Enrique Flórez (del qual els Mayans en modificaren l'apreci i donaren proves de repro- var els seus metodes), Juan Bautista Muñoz, l'historiador d'fndies, Fran- cisco Cerda Rico, sempre estimulat i lloat per Gregori Mayans. Un cas a part, intitulo el capítol cinqué sobre Manuel Marti, dega dYAlacant (1663-1737). El personatge s'ho mereix. En primer Iloc, per- quk influí molt en Gregori Mayans i a través d'aquest en Joan Antoni i per tant en Josep Vega; en segon Iloc, perque és al-ludit amb freqüen- cia en 1'Epistolari que estudio; en tercer lloc, perque la seva influencia en el moviment il-lustrat espanyol hi és present en una doble vessant: la del criticisme literari i historic (que té els seus fonaments en el domini del món cultural de l'humanisme reinaxentista italia i iberic), i la de la objectivació del fenomen de la decadencia hispanica, que passa ja a po- der ésser considerada com un tema d'estudi; en darrer Iloc, perque la presencia de Manuel Marti és palesa en la seva col~laboració amb una personalitat tan cabdal com la del cardenal Saenz de Aguirre, tant pel que fa a l'edició de la Collectio maxima Conciliorum Hispaniae, com en la revisió i edició de la Bibliotheca Hispana Vetus, de Nicolas Anto- nio, propiciada pel cardenal Aguirre, i perque Manuel Marti fou una peqa clau en la transmissió a la posteritat d'alguns autors neo-llatins ja oblidats en el segle XVII, com queda clar en el cas particular del poe- ta Fernan Ruiz de Villegas, Villegate (1 510-1 567?), redescobert i editat pel dega amb la col~laboració de Jano Basilio de Castellvi. Del dega Manuel Marti, doncs, en dono les dades biografiques in- dispensables, amb una referencia obligada a la seva personalitat forqa original i depressiva; parlo de les arrels renaixentistes martinianes i dels seus fruits en el segle XVIII; m'interesso per la visió que d'ell en tenien els Mayans; i aprofundeixo en l'autoconsci~ncia pessimista del dega, con- vencut com estava que un fat planava damunt la seva vida, aspecte clau de la seva psicologia que em duu a una aproximació a la problematica de la DecadGncia cultural d'Espanya, tractada com a tema, l'estudi de la qual per part d'alguns intel-lectuals espanyols ve de les darreries del segle XVII. El capítol sise el dedico unitariament als humanistes. Comen~o amb Antonio de Nebrija (cpadre de las letras y de 10s literatos de Espafia)), judici de Gregori Mayans que s'ha anat repetint des del segle XVIII fins ara. Cal tenir en compte que en el camp de l'estetica literaria (disciplina no independitzada en el segle XV) la novetat del tractat de Nebrija Ar- tis Rhetorica compendiosa coaptatio ex Aristotele, Cicerone et Quinti- cliano establi el model estructural i els models a tots els autors de pre- ceptiva literaria de l'humanisme espanyol. Garcia Matamoros, Francisco Sanchez (el Brocense), Lorenzo Palmireno, el seguiren consolidant la preceptiva com a disciplina autonoma; fins que Cipriano Suarez, amb l'empenta expansiva de la Contrareforma o Reforma Catolica estén per tot Europa l'herkncia de Nebrija. Una altra figura destacada en el ma- gisteri epistolar de Joan Antoni Mayans és l'humanistafilosof Joan Lluís Vives, les obres del qual edita Gregori Mayans, essent-ne el supervisor Joan Antoni. En 1'Epistolari hi ha també tota una petita historia d'Ale- xio de Venegas del Busto, al voltant del seu bell llibret espiritual Ago- nia del transito de la muerte.. . , que aconsola Josep Vega de la perdua de la seva muller. Atenció mayansiana és Juan Lorenzo, Palmireno, el curiós pedagog de més anomenada del seu temps. Tracto així mateix d'Honorato Juan, el mestre del príncep Carles, el fill de Felip 11; i de Pedro Juan Nuñez, el valencia deixeble aprofitat d'Antonio Agustin, eximi en el coneixement de les llengües grega i llatina, del qual els Ma- yans en tenien la Retbrica, coneguda com el tractat Progymnasmata. Ja Manuel Martí estava afeccionat a un dels gramatics més sistematics Francisco Sánchez de las Brozas (el Brocense), i Joan Antoni el segueix en l'afeccionament: la seva Minerva, reeditada moltes vegades, la te- nien els Mayans ben anotada. Conclusions A) particulars: 1 .- L'estudi de lYEpistolari de Joan Antoni Mayans i de Josep Vega demostra que durant el segle XVIII hi havia a la penin- sula iberica nuclis culturals autoctons: el cercle valencia (representat per I'enllaq Manuel Martí, Gregori Mayans, Juan Bautista Muñoz, Fran- cisco Cerda Rico, Francisco Pérez Bayer, etc.) i altres cercles, un dels quals és el barceloní (que gira entorn de 1'Acadkmia de Bones Lletres) representat aquí per Josep Vega, inspirat també per l'altre cercle, el cerverí. 2.- Aquests cercles són independents de la cultura oficial i no ne- cessaraiment vinculats a cap Universitat. 3.- Les preocupacions culturals 'són la llengua (tant les llengües clas- siques com les vernacles), la historia literaria, la historia civil i la ecle- siastica, el dret. Sempre hi aflora una inquietud crnacionalista)) de re- cerca de les arrels, que defuig els mites i preten recolzar-se en el m h i m  d'informació i certesa historiques. 4.- El testimoni de lYEpistolari palesa la pervivencia de l'interes per l'humanisme: del Renaixement a la 11.lustraciÓ superant el Barroc; de les ficcions a la certesa historica; de les croniques al criticisme historic. 5.- La base de l'ofici d'historiador encara descansa en l'erudició; pero queda clar que aquesta no és valorada tant per la quantitat acríti- ca de les cites, com pel valor qualitatiu dels testimonis (documents, da- des comprovades per testimonis coetanis veraqos) i dels arguments (ra- cionalitat sobre tradició o autoritat). 6.- Joan Antoni Mayans i Josep Vega i de Sentmenat són en aixó pre-il.lustrats (en la terminologia internacional relativa al XVIII euro- peu) i representants del criticisme historic ilelustrat (per a dir-ho amb termes usats en la historiografia hispana). B) generals: 1 .- Potser el segle XVIII espanyol no fou tant buit d'his- toriadors i de renovació dels estudis historics com es habitual de dir. 2.- Hi ha una evolució del tractament de la Historia des del segle XV fins a mitjans del XVIII en quk hom veu que va consolidant-se el sentit crític. 3.- En una visió de conjunt de la historia de les idees del segle XVIII hispanic caldria tenir en compte la presencia dels cercles autoctons, sense sobrevalorar-ne, pero, el seu influx. 4.- Seria desitjable seguir esbrinant les relacions culturals d'altres personalitats de segona fila, com son Josep Rialp, Xavier Dorca, Mi- quel Gonser, els Dou, Ignasi i Ramon Llatzer, Benet Rafols, etc. Facili- tarien un coneixement més circumstanciat i matisat de la historia cultu- ral del segle XVIII peninsular. Apkndix documental Les 208 pagines de l'apkndix documental de la memoria ofereixen la. transcripció exacta de totes les lletres de 1'Epistolari. A nota remeto totes les correccions gramaticals i d'estil en les minutes de Joan Antoni Mayans. Algunes de les lletres de Joan Antoni havien estat publicades amb correccions ortografiques i omissions per J. E. Serrano Morales, I'any 1900, a ((Revista Critica de Historia y Literatura)). La resta és inB dita i prové de dos fons, que indico: Arxiu de la Casa Dou i Arxiu Mu- nicipal de Valencia. 

Catalan

https://revistes.ub.edu/index.php/pedralbes/article/download/39050/37271

Historiadors i humanistes en l'Epistolari inèdit (1773-1789) de Joan Antoni Mayans i Josep Vega

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

DIALNET

Revistes CientÃfiques de la Universitat de Barcelona

Historiadors i humanistes en l'Epistolari inèdit (1773-1789) de Joan Antoni Mayans i Josep Vega

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

DIALNET

Revistes CientÃ­fiques de la Universitat de Barcelona

Revistes CientÃfiques de la Universitat de Barcelona