Vila i Medinyà, Pep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Mentre prenia unes notes per tal d’il·luminar, en la mesura quefos possible aquest fragment de vida passional viscut almarge de la llei, de la història oficial escrita en majúscules,ocorregut el 1636 a la vila de Castelló d’Empúries, un
passatge carregat de pors i amenaces, en un moment que hi havia una certa
tolerància contra la violència sexual, pensava en dos llibres, entre molts
altres, que m’han estat útils per resseguir i entendre millor el tema de la
delinqüència i de les transgressions penals a la Catalunya i Espanya del
Sis-cents, des de la perspectiva de la història social, el que en diríem certs
aspectes de la vida quotidiana dins el panorama històric. El tema de la
delinqüència i la criminalitat, els delictes contra la moral sexual, el paper
que hi jugà la inquisició i els tribunals eclesiàstics, el capteniment del
clergat, han atret l’atenció d’historiadors i erudits des de diversos angles.
Massa sovint diversos condicionants ideològics, culturals o religiosos han
deixat a la cuneta l’estudi d’aquests temes, interessants per a la
coneixença de la història privada i personal.
Durant el Barroc, amb una crisi econòmica molt estesa, influí molt el
clima de violència general present a tot el país. Em refereixo, sobretot, al
treball de Teresa Ibars, La delinqüència a la Lleida del Barroc,(1) amb una
excel·lent bibliografia, i a l’assaig de Francisco Tomás i Valiente Sexo
barroco y otras trangresiones premodernas(2) en els quals la picaresca
moral al segle XVII hi és molt ben representada. En aquestes dues
aportacions els delictes, les penes i els pecats hi tenen un paper molt
remarcable. Al llarg de les seves pàgines hi trobem diversos patrons de
comportament que generen fets tant delictius com repressius. Expressió
d’aquesta crisi són els centenars de delinqüents que aquests estudiosos
569Pep Vila Medinyà
Morals ultratjades, paisatges interiors
de Castelló d’Empúries. El cas del prevere
i de l’alcavota (1686)
Per PEP VILA MEDINYÀ
1. Lleida, Pagès editors, 1994.
2. Madrid, Alianza Editorial, 1990. Ja en el marc del Primer Congrés d’Història Moderna de
Catalunya (Barcelona, 1984) figuren a les actes diverses comunicacions molt interessants sobre
prostitució, violència i bandolerisme.
570 Morals ultratjades, paisatges interiors de Castelló d’Empúries.
El cas del prevere i de l’alcavota (1686)
extreuen de les fonts documentals, que valoren amb encert. En aquestes
històries proscrites, allunyades de la història oficial, hi podem llegir
infinitat d’infraccions: robatoris, crims, bandidatges, amistançaments,
prostitució, sodomitzacions, violacions, raptes, etc. Cal dir que bona part
de les víctimes són dones que pateixen tota mena d’ultratges i de
vexacions, quan no són acusades, amb motiu o sense, per adulteri,
alcavoteria, concubinatge, comerç carnal amb el seu cos, etc. La violència
no només la practicaven els més desposseïts, els fills provinents dels medis
rurals, de les classes més desfavorides de viles i ciutats, sinó que també era
patrimoni dels estaments més alts, d’extracció benestant, alguns membres
dels quals ocupaven càrrecs públics i de responsabilitat, que actuaven així
en veure perillar el seu estatus professional i econòmic, la idea moral i
social que aspiraven representar.
El cas que avui ens ocupa, fruit d’una recerca notarial,(3) tracta d’un cas
de delinqüència molt individualitzada, fruit del testimoniatge que uns veïns
de Castelló, i altres companys dels declarants, representants d’aquella
societat, fan davant d’un notari, a instància del jove cirurgià Joan Colomer,
possiblement l’acusador particular, un vilatà que, per raons que ara se’ns
escapen, volia comprometre el capellà amb la projecció social dels pecats
que va cometre. Potser no ho sabrem mai. Els testimonis acusen de
conducta immoral el prevere Gaspar Bataller per haver tingut tractes carnals
amb una dona de la mala vida, casada anteriorment, la qual va quedar
embarassada per segona vegada. Amb la seva pecaminosa actuació, en
cometre alcavoteries, en barrejar-se amb gent de mala vida, aquest home
desprestigiava el clergat i la institució de l’església a la qual servia. Dins
l’escala valorativa de l’època, la de la Contrareforma, en què el pes i la
influència d’aquesta institució era considerable, aquesta història és vista
com un sacrilegi greu. Aquest excés sortia del marc de la moral sexual
establerta, de l’ètica que ha de regir el comportament d’un capellà, amb
l’ideal de la rectitud moral. Les Constitutiones Synodales Dioecesis
Gerunden, reunides pel bisbe Miquel Pontic (1686-1699), editades a Girona
per Hierònim Palol, 1691, lligades al dret i a la història eclesiàstica, amb
una finalitat jurídica i canònica, castiguen severament el comportament dels
capellans concubinaris.(4)
3. AHG, Notaria de Castelló d’Empúries. Miquel Pastell, núm. 1477, 13-10-1686. Agraïm a Èrika
Serna la coneixença d’aquesta referència notarial.
4. Entre 1452-1457, a Mallorca, el governador Arnau de Vilademany i Blanes va publicar, de part de la
Reina, aquestes ordinacions: “Item mana la dita senyora a totes e sengles dones que públicament o amagada sien
amigues de capellans o altres persones ecclesiàstiques que del tot desisten de lur viltat o desonestat. En axí que
d’ací avant no sia vist ne sabut elles o digne d’elles haver alguna comunicació deshonesta ab les dites persones
ecclesiàsiques sots pena de còrrer la vila sens speransa de vènia”. (Ramon Rosselló Vaquer, Jaume Bover Pujol,
El Sexe a Mallorca. Notes històriques, III, Mallorca, Miquel Font Editor, 1996, pàg. 73).
SOBRE LA COHABITACIÓ DELS CLERGUES I LES DONES.
CLERGUES CONCUBINARIS INCORREN EN LA SUSPENSIÓ
“Desitjant repel·lir tota la brutícia de la libidinesa, tant del poble cristià
com amb més raó de l’estat clerical, volem i estatuïm, que el clergue o
persona eclesiàstica romanent en notori concubinat sigui suspès d’ofici i
benefici i inhàbil per obtenir el benefici eclesiàstic i per pujar a un grau
o honor superior. I no se’l retorni a la primitiva dignitat a no ser que
rebutjada i separat de la concubina hagués perseverat al menys dos
mesos en la castedat i hagués fet penitència en el seu cos segons arbitri
del superior. I si després requèia amb la mateixa o amb una altra, de nou
fos suspès i inhàbil, i llavors no pugui ser restituït a no ser que rebutjada
la concubina hagués viscut castament al menys per quatre mesos, i feta
una pesada penitencia segons l’arbitri del jutge. Si finalment per tercera
vegada era trobat vivint en estat de concubinat, llavors se’l privi de tots
els beneficis i li sigui imposada pena de presó, de manera que la seva
animadversió o càstig reprimeixi i contenyi a d’altres. Volem que la
present constitució comprengui tots els de qualsevol dignitat i
571Pep Vila Medinyà
Miniatura medieval del
segle XV. En aquesta escena
hi ha un personatge de més,
però quin, el marit o l’amant?
preeminència tant religiosos com exempts, donant-li la força de
l’autoritat apostòlica. Aquells laics romanent en concubinat públic
manem que els posem el mateix manament i siguin ferits per l’espasa de
l’excomunió. A més manem als oficials sota la mostra del judici diví
estrictíssim que vigilin sol·lícitament en l’extirpació del vici de
l’incontinència, i al mateix temps exhortem als nostres clergues que no
tinguin amb ells dones d’edat inferior a cinquanta anys o de les quals no
hi pugui haver cap sospita [....]”. (Llibre III, títol II, capítol únic).
En aquest retall de vida castellonenca ens trobem davant una mena de
mirall difícil de passejar al llarg de tot el camí, trencat en mil bocins, perquè
de la història entre el capellà amistançat, que va armat amb pistoles, i
l’alcavota Mariàngela Quera, amb la qual el religiós convivia, només ens
n’han arribat fragments, trossos, que impossibiliten resseguir aquesta contalla
en la seva totalitat. En un d’aquests bocins s’hi reflecteix, ara, l’oprobi d’un
capellà de moral relaxada que amb la seva actuació compromet la seva imatge
i la de tot un col·lectiu, que amenaça de paraula i d’obra a qui s’atreveixi a
testimoniar en contra seva. Maria Quera era una alcavota de pública fama, que
havia estat desterrada dues vegades del poble per comportament immoral, que
ja tenia un fill d’un primer marit, que, deixat de la mà de Déu, ara té uns deu
anys, i viu al poble com si fos un bord.
Hem buscat sense èxit, per tal d’arrodonir millor aquesta història, entre
els processos moderns dels tribunals eclesiàstics conservats a l’Arxiu Diocesà
de Girona per tal de trobar altres proves, i/o declaracions. No sabem si a
Gaspar Bataller la jerarquia li va incoar cap expedient per anar contra la moral
pública. També hi ha la possibilitat que el seu procés s’hagués perdut. 
No tenim cap dubte sobre la personalitat d’aquest clergue que el tenim prou
documentat. A l’Arxiu Diocesà de Girona es conserven, a les sèries D i G,
regestades per Josep Maria Marquès, que es poden consultar en edició
electrònica (www.arxiuadg.org), hi ha una vintena llarga de documents de caire
menor que ens permeten reconstruir la seva vida eclesiàstica. En 1672 era
prevere de Ridaura. L’any 1676 el bisbe confereix la rectoria de Castelló dita de
Sant Joan de Closes, vacant per òbit de Joan Dalmau, a Gaspar Bataller, nascut
a Santa Coloma de Farners, prevere d’aquesta vila. L’any 1690, després de ser
denunciat, el bisbe nomena visitador a aquest domer de Castelló, etc.
Les declaracions fetes pels testimonis davant de notari ens acosten a la
llengua que parlava el poble. Assenyalo algunes saboroses locucions que
figuren en aquestes declaracions: “no·m digau mentidas que us badaré lo cap
fins a las dents”, “no havia gozat dir que la ànima fos mia”, “sen saber fer
quatre doblas”,(5) “me hauria badat lo cap ab las pistolas”, “me faria desfer la
cara”, “pública ramera”, “és la pura y macissa veritat”, “dona que fa mal de
son cos en la present vila”, “ab molt que dir de la gent”, “la he vista prenys”. 
572 Morals ultratjades, paisatges interiors de Castelló d’Empúries.
El cas del prevere i de l’alcavota (1686)
5. El DCVB recull l’expressió: “Tenir curta la dobla o curtejar de la dobla”, ésser curt d’enteniment.
Aquí al text pren el sentit de tenir pocs coneixements, no saber de números, gairebé analfabeta.
TESTIMONIALE
[Testimoni de Maria Catalana](6)
“A tots i cadascun dels presents que inspecionaran, veuran, llegiran i
d’igual manera escoltaran aquestes lletres certificatòries, jo Maria Catalana
també dita la Barratera, esposa de Joan Pere Català, barreter de la vila de
Castelló d’Empúries, d’edat de vint-i-tres anys poc mes o menys, salut i
honor. Ja que es just i conforme a la raó, manifestar el testimoni de la
veritat, així a vosaltres en conjunt i a cadascú de vosaltres amb el tenor de
les presents s’insinua, notifica i dóna fe i, per mitjà de jurament fet al
senyor Déu i els seus quatre Evangelis tocats per mi corporalment amb la
mà, i prestat en poder de Pere Heres escrivà substitut de Miquel Pastell,
notari públic infrascrit, i davant els testimonis infrascrits, atesto les
següents coses: 
573Pep Vila Medinyà
Còdex suec del segle XV.
Crim passional: una dona
s’enfonsa un punyal al mig
del cor. La violència forma
part del ritus amorós.
6. Fem notar que el cognom del marit “Català”, aquí es feminitza.
Y com en un dia dels últims del mes de setembre pròxim passat que
certament no·m recordo del die a la que devían ser dotze horas de migdie,
/ estan-me jo en la casa que habito en la present vila de Castelló de
Empúrias vingué a trobar-me lo present Gaspar Bataller prevere, vuy
domer de la parroquial de la present vila de Castelló, lo qual coneguí molt
bé per conexer-lo y haver-lo tractat temps ha, en differents ocasions y ab
estas formals paraulas me digué “vos aveu dit que la mia Mariàngela ere
prenys” volent-ho dir de Mariàngela Quera, que és una dona està en casa
sua. Y jo li responguí que jo avia dit que dita Mariàngela avia parit en casa
de ell dit senyor domer Bataller y no que fos prenys. Y ell dit senyor domer
alahoras me digué ab estas matexas formals paraulas, no·m digau
mentidas que us badaré lo cap fins a las dents. Y jo li responguí qu·ell se’n
guardaria molt bé y de lo que jo avia dit no me’n desdeya que axís ere la
veu y fama pública en la present vila de Castelló y que jo ho conexia molt
bé per aver vist a la dita Mariàngela quant ella era prenys y després ohí
dir en dita y present vila de Castelló que dita Mariàngela Quera avia dit
que jo a la ocasió me vingué a trobar dit senyor domer Bataller, com tinch
dit, no havia gozat dir que la ànima fos mia. I que si allí en dita ma casa
no y agués agut gent me hauria badat lo cap ab las pistolas que deya dita
Mariàngela que aportava dit senyor domer bataller Y axí mateix ohí dir
que dit domer Bataller se informava per saber io si volia anar a Gerona a
donar part del predit. Y que deya dit domer Bataller que se me atrevia a tal
cosa encara que sen saber fer quatre doblas, me faria desfer la cara, lo que
dich per aver-ho ohit a dit com tinch dit. Y tot lo que tinch dit es la pura y
macissa(7) veritat per lo jurament que tinch prestat.
Y per tal que no convingui dubtar sobre cap d’aquestes coses, vaig manar
fer aquestes lletres testimonials o certificatòries a instància i petició o per
part de Joan Colomer, jove cirurgià de la vila de Castelló d’Empúries, i de
les promeses vaig fer fer a ell i altres fer i entregar a qui interessés un còpia
pel dit infrascrit notaria i ho vaig fer. Donat i fet en la dita vila de Castelló
d’Empúries, el dia trenta del mes d’octubre de l’any M DC LXXXVI.
Essent presents com a testimonis Joan Baptista Garriga, pagès, propietari,
del lloc de Vilanant, bisbat de Girona i Pau Gorgot i Moner, pagès
propietari, del lloc de Vilasacra, del dit bisbat, per a això cridats.
[Testimoni d’Isidre Vardier]
A tots i cadascun dels presents que inspeccionaran, veuran, llegiran i
d’igual manera escoltaran aquestes lletres certificatòries, jo Isidre Vardier,
treballador de la vila de Castelló d’Empúries, de quaranta-vuit anys d’edat
poc mes o menys, salut i honor, salut i honor, ja que es just i conforme a la
raó, manifestar el testimoni de la veritat, així a vosaltres en conjunt i a
cadascú de vosaltres amb el tenor de les presents s’insinua notifica i dóna
fe i per mitjà de jurament fet al senyor Déu i els seus quatre evangelis,
tocats per mi corporalment amb la mà i prestat en poder de Pere Heres,
574 Morals ultratjades, paisatges interiors de Castelló d’Empúries.
El cas del prevere i de l’alcavota (1686)
7. Amb solidesa, sense buits.
escrivà substitut de Miquel Pastell, notari públic infrascrit, i davant els
testimonis infrascrits, atesto les següents coses: 
Y de com conech molt bé a Mariàngela Quera de la present vila de Castelló,
des de que son marit la dexà, que haurà cosa de alguns anys, veig i ohig dir
públicament que ha viscut y viu encara vuy en die molt desonestament en la
present vila de Castelló y com ha pública ramera com en dita vila es axí ser
pública veu y fama molt públich notori y sabut. I per publica ramera és
públicament tinguda y reputada y la tinch y reputo per tal. Y axí mateix he vist
y veig d’algun any ensà poch mes o menos que ha estat y vuy està ab escàndol
públich en casa del senyor Gaspar Bataller, domer de la present vila y axí bé
se diu públicament de poch a menos que ha parit en dita casa de dit Gaspart
domer Bataller y que an feta aportar la criatura a Rosselló.(8) Axí mateix he
ohit a dir que tres differents vegadas més que son marit no està ab ella, ha
parit. Tot lo que dic per haver-ho vist véurer-ho y haver-ho ohit dir
públicament com tinch dit en dita y present vila de Castelló. Y és la macissa
veritat y ho affirmo en virtut del jurament que tinch prestat. Y per tal que no
convingui dubtar sobre cap d’aquestes coses vaig manar fer aquestes lletres
testimonials o certificatòries a instància i petició o per part de Joan Colomer,
jove cirurgià de la vila de Castelló d’Empúries, i de les promeses vaig fer fer
a ell i altres fer i entregar a qui interessés una còpia pel dit infrascrit notari i ho
vaig fer. Donat i fet en la dita vila de Castelló d’Empúries, el dia trenta del mes
d’octubre de l’any M DC LXXXVI. Essent presents com a testimonis Eudald
Sorell, fuster, Josep Davall, ferrer de la dita vila de Castelló d’Empúries per a
això cridats.
[Testimoni d’Abdon Pentiner]
A tots i cadascun dels presents que inspeccionaran, veuran, llegiran i
d’igual manera escoltaran aquestes lletres certificatòries, jo Abdon
Pentiner, treballador de la vila de Castelló d’Empúries, de quaranta anys
d’edat poc més o menys, salut i honor. Ja que és just i conforme a la raó,
manifestar el testimoni de la veritat, així a vosaltres en conjunt i a cadascú
de vosaltres amb el tenor de les presents s’insinua, notifica i dóna fe i per
mitjà de jurament fet al senyor Déu i els seus quatre evangelis, tocats per
mi corporalment amb la mà i prestat en poder de Pere Heres, escrivà
substitut de Miquel Pastell, notari públic infrascrit i davant els testimonis
infrascrits, atesto les següents coses: 
Y de com Mariàngela Quera de la present vila que la conech molt bé per
haver-la tractada en differents ocasions es una publica ramera y dona que
fa mal de son cos en la present vila de Castelló de Empúries; lo que dic per
aver cosa de deu anys de poch a menos que parí en ma casa, en la present
vila, un minyó en temps que son marit la havia dexada lo qual minyó se
tingué y vuy és tingut per víurer encara per fill bort de dita Mariàngela.
Adamés(9) que per tal ramera pública és públicament tinguda en la present
575Pep Vila Medinyà
8. El primer marit?
9. A més, a part d’això.
vila y la tinch y reputo jo per tal. Y també perquè per esta fama de ramera
és estada desterrada dos vegadas de la present vila de Castelló, com es axí
també molt públich y notori; la qual Mariàngela aurà més de un any que
veig que està en casa de la pròpia habitació del reverent Gaspart Bataller,
prevere y domer de la present vila, ab molt que dir de la gent; y dilluns
passat que comptàvam vint- y- vuyt dels corrents la y viu dins de dita casa
y si acàs no ha parit no tardarà molt, perquè la he vista prenys y de temps
que conexia molt bé ho era. Y axís se diu públicament en la present vila y
en ella es la veu y fama pública lo que dich per haber-ho vist y ohit a dir
com tinch dit y ésser assò la veritat per lo jurament que tinch prestat.Y per
tal que no convingui dubtar sobre cap d’aquestes coses, vaig manar fer
aquestes lletres testimonials o certificatòries a instància i petició o per part
de Joan Colomer, jove cirurgià de la vila de Castelló d’Empúries, i de les
promeses vaig fer fer a ell i altres fer i entregar a qui interessés una còpia
pel dit infrascrit notari i ho vaig fer. Donat i fet en la dita vila de Castelló
d’Empúries el dia trenta del mes d’octubre de l’any M DC LXXXVI.
Essent presents com a testimonis Joan Baptista Garriga, pagès, propietari,
del lloc de Vilanant, bisbat de Girona i Pau Gorgot i Moner, pagès
propietari, del lloc de Vila-sacra, del dit bisbat, per a això cridats”.
576 Morals ultratjades, paisatges interiors de Castelló d’Empúries.
El cas del prevere i de l’alcavota (1686)


Morals ultratjades, paisatges interiors de Castelló d'Empúries. El cas del prevere i de l'alcavota (1686)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert