Aquest article tracta dels usos polítics de la història en la cort virregnal de Pedro Antonio de Aragón (1666-1672) a Nàpols. S’hi presenten tres qüestions principlas: el projecte de reforçar el govern de Marianna d’Àustria des del regne i la reconstrucció de la història recent del virregnat; la recuperació de la memòria d’Alfons el Magnànim per mitjans polítics; i l’edificació d’una memòria de nissaga familiar. La decisió papal d’enviar un governador a Nàpols el 1666 i la invasió francesa del Brabant el 1667 van esperonar els virreis a reflexionar sobre l’escriptura de la història des de noves maneres.This article deals with the political uses of historical writing at the viceregal court of Pedro Antonio de Aragón (1666-1672) in Naples. There are three main issues: the project of reinforcing the government of Mariana de Austria from the reign of Naples and the reconstruction of the recent history of the viceroyalty; the recovery of the memory of king Alfonso of Aragón by political means; and thirdly, the building of a family memory. The Papal decision of sending a governor to rule Naples in 1666 or the French invasion of Brabant in 1667 were important incentives for the viceroys to start reflecting on History in a new way
