Ballesta i Roig, Joan Manuel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Notes i ressenyes 
«Observa en I'exemple que es van fixar!»: notes sobre la universalitat del 
prinicipi de projecció i un tipus de qüestions indirectes en catala, 
per ]oran Manuel Ballesta i Roig 
Aquest escrit conté, basicament, l'ex- 
posició més o menys ordenada d'un 
seguit de reflexions a que m'ha mogut 
la lectura de l'article de P. Hirschbüh- 
ler i M.L. Rivero, Non-matching con- 
cealed questions in Catalan and the 
Projection Principie.' La reflexió que 
s'imposa com a principal, pero, no és 
tant de contingut com de metodologia 
en general. La tasca del lingüista en 
intentar teoritzar el llenguatge sovint 
és un esforc molt despert per evitar 
que resti algun punt de superficie sen- 
se pintar, pero quan les capes de pin- 
tura són excessives ens podem trobar 
amb un efecte poc desitjable: alguna 
cosa de semblant a la perplexitat d'a- 
que11 que descobreix que els gats te- 
nen quatre potes i no tres com pensa- 
va. No cal que cerquem complexitats 
alla on no n'hi ha, perquk altrament 
1. ~Estudis gramaticalsa, 1 (19&1), ps. 169-1%. 
correm el perill d'oblidar les reals. 
L'article en qüestió es fa resso del 
problema que representen algunes qües- 
tions indirectes i exclamatives equipa- 
rables del catala per a un punt concret 
de la Teoria del Regim i del Lligam. 
Amb aquest nom es coneix el model 
de formulació teorica a que s'ha arri- 
bat últimament en l'evolució de la gra- 
matica generativo-tran~formacional.~ Els 
pressuposits teorics de la teoria del 
regim i del lligam (d'ara endavant RL) 
són els mateixos que eren vigents 
quan Chomsky va donar a coneixer 
l'enfocament generativo-transformacio- 
nal de la lingüística, l'any 1957, amb 
la publicació de Syntactic Structures. 
2 .  Aquesta teoria ha estat marcada pnncipal- 
ment pels llibres de Noam CHOMSKY, Lectures on 
Govemment and Binding i Some Concepts and 
Consequences of the Tlieory of Government and 
Binding, dels anys 1981 i 1982, respectivament. Hi 
ha molta bibliografia posterior. 
És per aixb que no hi entraré. El que 
sí que faré, perb, és explicar breument 
alguns dels punts concrets d'aproxima- 
ció als fenbmens lingüístics de la teo- 
ria RL. 
D'entrada, el sistema de regles de la 
gramatica s'estructura en tres compo- 
nents: és a dir, tres «processos» pels 
quals ha de passar una frase d'enca 
que és generada (a la base, on hi ha el 
lexicó que recull totes les paraules 
que formen la llengua amb especifica- 
cions fonolbgiques, morfologiques i sin- 
tactiques) fins que surt amb una for- 
ma fonolbgica i amb una interpretació 
semantica («forma logican). El sistema 
es pot simbolitzar esquematicament en 
forma d'Y invertida, com s'indica a (1). 
(1) 
sintaxi 
component categorial 
lexicó 
regla d'inserció lkxica 
estructura profunda 
regla de trasllat d'a 
(on a pot ser qualsevol 
element ) 
estructura de frase 
forma 4 o r m a  fonolbgica 
fonolbgica 
Una de les subteories de la teoria 
RL és la teoria tematica, que tracta 
de I'assignació dels papers temitics. 
Podern dir que el concepte de paper 
ternatic recull una noció semantica 
dins la sintaxi. Els papers tematics 
poden ser diversos: agent, tema, loca- 
tiu, causa, instrumental, etc. Així, per 
exemple, dins la frase El sastre va 
tallar els pantalons, «el sastre» rep 
un paper temitic, mentre que «els pan- 
talonsn el rep de tema. Si hi afegim 
amb les estisores, el SP afegit hi tin- 
dria un paper tematic d'instrument. 
Segons l'esquema donat a (l) ,  troba- 
ríem que els papers tematics són una 
informació que ve donada ja pels ele- 
ments Iexics (al lexicó), i que seran 
interpretats quan s'arribi a la forma 
lbgica. Per evitar que aquesta informa- 
ci6 es «faci malbé» fins a arribar a la 
semantica, s'ha establert el principi 
de projecció. Aquest principi universal 
de la gramatica és enunciat per Noam 
Chomsky a Lectures on Governnzent 
and Binding en els termes següents: 
(2) A les estructures de la for- 
ma b...a...P...], [,J.../~...Q...] 
(i) si /3 Es un constituent irn- 
mcdiat dc 6 en L, i 6 = u, 
aleshorcs marca temhtica- 
mcnt B cn 6. 
(ii) Si a selecciona P com a 
propietat lkxica, aleshores 
a selecciona p en 8 en L,. 
(iii) Si a selecciona P en 6 
en L,, aleshores a selecciona 
p en 6 en L,. 
La niissió d'aquest principi és d'as- 
segurar que el paper tematic: que un 
clement (predicat) assigna a un SN 
(argument) no pugui canviar al llarg 
de la derivació de la frase, ja que Ila- 
vors aquesta fóra agramatical. Tra- 
dueixo de l'article de Hirschbühler i 
Rivero: «El terme selecciona en aquest 
contcxt es refereix al marcatge tema- 
tic directe per a les posicions subca- 
tegoritzades (i), i al marcatge temitic 
indirecte per a les posicions no subcate- 
goritzades tals com el subjecte (ii). 
Així doncs, un verb selecciona directa- 
inent els sintagmes que subcategoritza 
(per exemple, el complement directe 
si és un verb transitiu) i té la possibi- 
litat de seleccionar indirectament el 
subjecte. Segons (iii), el principi de 
projecció requereix que la seleccz'ó es 
compleixi a tots tres nivells sintactics». 
Les construccions que segons Hirsch- 
bühler i Rivero presenten problemes 
per al Principi de projecció són les 
del tipus exemplificat a (3). 
(3) Observa en les dificultats 
que ens vam posar. 
El raonament que fan els autors de 
l'article és el següent: cal pencar que 
aquesta mena de frases deriven d'unes 
altres com la de I'exemple (4). 
(4) Observa les dificultats en 
que ens vam posar. 
Segons aixb, les propietats de sub- 
categorització del verb observar -i 
d'altres verbs assimilables a la mateixa 
Notes i resset~ges 
estructura- es compleixen als nivells 
d'estructura profunda, ja que aquest 
verb subcategoritza un SN corn a com- 
plement, pero aquesta subcatcgoritza- 
ció és violada a l'estructura de frase 
en el cas de l'exeinple (3), ja que el 
trasllat de la preposició ((en» cap a 
la posició postverbal suposa que, en 
aquest nivell, el verb observar passa 
a subcategoriizar un SP. 
Aquest tipus de frases havia estat 
tractat d'antuvi I'any 1931 per Josep 
cal vera^.^ Ara bé, cal tenir en compte 
des del primer moment que aquest 
autor no fa cap discriminació entre 
els diversos exemples que introdueix 
dins les seves obres i que dóna tanta 
validesa a un exemple que seria accep- 
tat scnse reserves per qualsevoi par- 
lant catala corn a certes construccions 
titllables no sols de dlalectalismes, 
sinó fins i tot de purs localismes. El 
llibre on Calvcras tracta aquestes cons- 
truccions és principalment un aplec 
bigarrat de fraseologia clasificada que 
pot desvetllar sense esforc la sorpresa 
o els escarafalls del lector de la ma- 
niga més ampla. Quan Hirschbühler 
i Rivero prenen aquestes construccions 
-a les quals donen el nom, un xic 
histrionic, de non-matching co~zcealecl 
qt~estions- se situen en un cert nivell 
de marginalitat. 
La llengua és plena de formacions 
que no fan altra cosa que palesar la 
llibertat de l'individii davailt qualse- 
vol regla gramatical i que ens forceri 
a reccrdar per eriesima vegada la ce- 
lebre frase de Sapir: atotes les grama- 
tiques traspuen». Quina consideració 
ens haurien de inereixer frases corn 
les de (5)? 
(5) a. Jo em sembla que sí. 
b. Digues ta germana que 
vingui. 
c. Me ne'n vaig. 
d. Es aq~el la  dona que els 
seus fills no la poden 
veure. 
Tant globalment corn dialectalment, 
tots hem sentit sovint frases per l'es- 
3. Josep CALVERAS, La forma nquem del relutiu 
catuld (Barcelona 1931).  
ti1 d'aquestes, i tanmateix és segur 
que ben poca gent les consideraria 
totes ben formades o, si més no, tan 
ben formades corn les seves equiva- 
lents normatives. 
M'agradaria, pero, deixar de banda 
l'argument de la marginalitat i consi- 
derar que la construcció que m'ocupa 
té el mateix status que la construcció 
equivalent sense l'aparent trasllat de 
la preposició. Al capdavall, per mar- 
ginal~ que siguin, sóc un parlant com- 
petent en aquesta classe de frases. 
D'entrada, tenim les exclamatives ai- 
llades que podran aparkixer corn a in- 
crustades dins una altra frase, i que 
s'exemplifiquen a (6). La segona, ex- 
treta de Calveras. 
(6) a. En les dificultats que eils 
vain posar! 
b. Amb la boca que els es- 
peren! 
Segons el context, la frase incrus- 
tada pot ser una exclamativa o una in- 
tcrrogativa indirecta. En la successió 
següent n'hi ha un exemple que, no 
teriint preposició, no fóra problema- 
tic corn els que s'han vist abans: 
(7) a. Sembla mentida la gent 
que hi havia! 
b. No sé la gent que hi 
havia. 
c. La gent que hi Itavia! 
No cal entrar en l'estudi de les dife- 
rents analisis que hom pot donar a 
les construccions estudiades, perque el 
problema és més basic. D'entrada, 
Ilirschbühler i Rivero no sembla que 
s'adonin que hi ha una sinonímia per- 
fecta entre les non-matching concealed 
questions i un altre tipus d'interroga- 
cions o d'exclamacions indirectes. Ob- 
servem els exemples de (8). 
(8) a. Observa en les dificultats 
que ens vam posar. 
b. Observa en quines difi- 
cultats ens vam posar. 
c. No sé la gent que hi 
havia. 
d. No sé quanta gent hi 
havia. 
Els Marges, 36. 1987 
La frase b no viola el principi de 
projecció; en les frases b i d els sin- 
tagmes «en quines dificultats)) i «quan- 
ta gent» són elements QU: és a dir, 
aquests elements interrogatius o ex- 
clamatius, etc., que es veuen forqats 
a traslladar-se des de la posició on 
neixen dins la frase a una posició pro- 
minent, anomenada COMPLEMENTITZADOR, 
que en principi és buida si no es veu 
ja ocupada per altres elements corn 
una conjunció, etc. En el cas (8b), 
quan l'element QU es trasllada al com- 
plementitzador, s'endú la preposició (fe- 
nomen de pied piping en la folklorica 
terminologia usada per J.R. Ross).~ El 
moviment es produeix dins la frase in- 
crustada, la qual és subcategoritzada 
pel verb observar o pel verb saber. Hau- 
ríem de suposar, per tant, que segons 
Hirschbühler i Rivero es tracta d'un 
cas diferent del de les frases a i c, on 
el verb subcategoritza un SN que porta 
una frase de relatiu incrustada i on, si 
es d6na el cas que hi hagi una prepo- 
sició, corn a la frase a, és el trasllat 
d'aquesta el que origina els problemes. 
Jo em demano, perb, si, tot conti- 
nuant amb el mateix exemple, ara re- 
produit a (9), la frase (9a) és realment 
sinbnima de (9b), corn suposo que pre- 
tenen aquests dos autors, o de (9c), 
corn suggereixo jo. 
(9) a. Observa en les dificultats 
que ens varn posar. 
b. Observa les dificultats en 
que ens varn posar. 
C. Observa en quines dificul- 
tats ens varn posar. 
No crec pas que cap parlant -tot i 
que indubtablement es tracta d'una 
qüestió de matís- identifiqués abans 
corn a sinbnimes a i b que a i c. En 
efecte, mentre que la parafrasi de (9a) 
i de (9c) és (loa), la de (9b) és (10b). 
(10) a. Observa fins a quin grau 
arriben les dificultats en 
que ens varn posar. 
4. J. R. ROSS, Constraints on Variables in 
Syntax, tesi doctoral (1967). 
b. Observa les dificultats 
(com són, de quin tipus) 
en que ens varn posar. 
El tipus de construcció dada a (9a) 
havia estat tractada ja per Joan Sola," 
el qual remarca que és encara una 
qüestió per resoldre i que és molt pos- 
sible que es tracti d'un calc del caste- 
11a. El1 cita el fragment següent de 
Pompeu Fabra:' 
(11) «Hi ha encara un altre cas 
en que les combinacions el 
que i la que són inadmis- 
sibles: és quan les emprem 
en lloc dels interrogatius 
quin i quina, com, per exem- 
ple, quan diem: Quina vol- 
dran? No sé la que vol- 
dran. Cal dir: No sé quina 
voldran.» 
Aquesta és i'única referencia anterior 
a I'article de Sola que es pot trobar 
en la bibliografia gramatical catalana. 
Resulta, doncs, que la construcció pro- 
blematica del catala, potser ni tan sols 
pertany al catala? Que tal vegada el 
catala hauria pogut dur fins a i'extrem 
una construcció que havia pres del 
castella? ... Sigui corn sigui, sembla que 
I'únic efecte que realment es pot cop- 
sar en una frase corn «Observa en les 
dificultats que ens varn posar» és un 
desdoblament de les funcions que tin- 
dria l'element quines en la seva frase 
sinonima: d'una banda, la funció de 
determinant la recolliria l'article les 
i la funció d'element QU seria repre- 
sentada per que. Al capdavall trobem 
desdoblaments semblants en els rela- 
tius co~loquials» («És una fusta que 
se'n fan mobles», per posar-ne un exem- 
ple ja típic '), la relació dels quals amb 
aquestes qüestions indirectes esta enca- 
ra per determinar amb exactitud. De 
moment, tornant al tema que m'ocupa, 
no es pot considerar que la cadena 
5. Joan SOLA, Funció quantitativa de l'article, 
dins A I'entorn de la llengua (Barcelona 1977). 
6. Pompeu FALIRA, Converses filoldgiques, con- 
versa 94, vol. 11 (Barcelona 1954). 
7. Frase extreta de P. FALIRA, Gramdtica cata- 
lana (1956) (Barcelona 1977). 
Notes i ressenyes 
que ens vanz posar sigui una frase de complement. No hi hauria cap trasllat 
relatiu que qualifica el nom dificultats, de preposició: l'aplicació d'una regla 
encara que en tingui I'aspecte; si més estilística propia de la forma fonolb- 
no, no es pot considerar una frase de gica, ras i curt, per molt que ens 
relatiu de la mateixa manera que hi sembli llaminera la hipbtesi de Hirsch- 
considerem les altres: així, hom pot bühler i Rivero. 
continuar mantenint la subcategoritza- 
ció d'observar que du una frase de JOAN-MANUEL BALLESTA I ROIG 
Pasolini tenia raó, per Francesco Angelini 
Arran del neorealisme cinematogra- 
fic i literari que va fer palesos els 
mals &Italia, va arribar la crisi. Du- 
rant gairebé tot un decenni (1945-55) 
els interessos culturals dels intellec- 
tuals havien coincidit entre e1Is i arnb 
les vicissituds del país; i l'art (sobre- 
tot el cinema i la narrativa) s'havia 
fet portaveu d'una exigencia de renova- 
ció que tenia l'origen en l'analisi de la 
realitat. De fet, en els primers anys de 
la postguerra hi havia hagut l'expan- 
si6 i la difusió de tota una producció 
artística centrada en el realisme i pre- 
sentada pels escriptors arnb una in- 
tenció literaria pero també social que 
evidenciava les diferents cares d'Ithlia, 
submergida en les contradiccions més 
profundes. Les prerrogatives favorables 
per tal que s'afirmessin aquestes pro- 
duccions hi eren totes: i'estat de deso- 
lació del territori; el prestigi de la r e  
sistenza arnb la seva carrega ideolb- 
gica antifeixista; les grans masses cam- 
peroles i obreres que tot d'una s'havien 
transformat en protagonistes de la his- 
toria. De temes, no en mancaven, ja 
que les condicions de la població du- 
rant el feixisme i els estralls de la guer- 
ra, més ben dit de les dues guerres 
mundials, i els primers moments del 
restabliment de l'ordre i de la recons- 
trucció, fornien arguments gairebé in- 
exhauribles. Tampoc no mancava l'in- 
teres, ni dins &Italia ni fora, perque, 
arnb gran coratge i lucidesa, es pre- 
sentava una anklisi i una autocrítica 
sovint a través de materials q;e, en 
molts casos, eren autentics documents 
(pensem en algunes de les pellícules 
de Rossellini o en algunes de les novel- 
les de Pratolini, per exemple). El des- 
cobriment de Gramsci arnb la seva for- 
mulació d'una literatura nacional-popu- 
Els Marges, 36. 1987 
lar serví en certa manera com a punt 
de referencia tebrico-ideolbgic i influí 
en l'actitud de molts intellectuals i es- 
criptors, fins al punt de determinar un 
compromís que es traduí en un desig 
sincer de renovació. Analitzar la rea- 
litat significava entrar en contacte arnb 
la Italia pobra, afamada, arnb les mas- 
ses urbanes, arnb el subproletariat, i 
l'intent de denúncia implícit en aques- 
ta operació es manifestava mitjancant 
un estil immediat, directe, que des- 
embocava en la parla. Aquest estil, d'al- 
guna manera antiliterari, va fer emer- 
gir justament la veu dels personatges 
humils i marginats, i aquesta veu ita- 
liana era precisament antiliteraria per- 
quk no existia, de fet, una llengua ita- 
liana oral. A la pantalla, arnb l'ajut 
del sonor, la diversificació lingüística 
era palesa: ressaltaven no només les 
diversitats morfosintactiques i lexicals, 
sinó també, i sobretot, les fonktiques. 
Sobre el paper, aquesta diversificació 
es podia reproduir fidelment a través 
de les parles regionals, dialectals i ar- 
gbtiques. En aquest decenni es comen- 
@i a tenir consciencia que a Italia es 
podia escriure en italia pero més difí- 
cilment parlar-hi. Aixb, els intelrlectuals 
ja ho sabien; per a ells no va ser un 
descobriment. La aqüestió de la Ilen- 
gua» durava (i comprovarem que en- 
cara dura) des de feia segles. Ja n'hi 
havia hagut una al segle XVI; una altra 
al XIX; una més al segle xx (tanmateix, 
sota el feixisme no es pot parlar d'una 
autentica qüestió de la llengua consi- 
derant que naixia de posicions impo- 
sitives i purístiques i que ningú no hi 
va participar). Pero la relació de I'intel- 
lectual-escriptor arnb la llengua, que 
gairebé sempre havia estat només de 
caire literari, és a dir, arnb la llengua 


"Observa en l'exemple que es van fixar!": notes sobre la universalitat del principi de projecció i un tipus de qüestions indirectes en català

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert