Mayans i Planells, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Tone BRINGA. Being Muslim The Bosnian Way 
ldentity And Community In A Central Bosnian 
Village, Princeton University Press, Princeton, 1995, 
282 PP. 
Joan Mayans i Planells 
Enmig del marasme informatiu sobre la guerra de I'Ex-lugoslavia 
que ha inondat els mitjans de comunicació occidentals i les seves 
Ilibreries, apareix, de forma excepcional, aquest treball de I'an- 
tropologa noruega Tone Bringa. Excepcional, dic, pel simple fet 
de ser una 'etnografia', i no un reportatge historico-periodístic, 
una cronica política o un recompte militar. I excepcional, també, 
per aplicar la disciplina etnografica a I'efímer escenari dels te- 
mes d'actualitat. 
El cas és que Tone Bringa es va posar a fer treball de camp 
a Bosnia el setembre de 1987 i esdevingué així la primera inves- 
tigadora estrangera en aconseguir un permís d'aquest tipus a la 
República Socialista Federal de lugoslavia. La seva recerca 
apuntava, en un principi, cap a I'lslam que els musulmans de 
Bosnia i Herzegovina professaven i es centrava en un cas concret. 
Havia de ser un treball de camp dedicat a coneixer i comprendre 
una forma particular d'islam que es manifestava en un marc 
complex, plurireligiós. Amb aquest objectiu, va triar Dolina, el 
pseudonim sota el qual s'amaga una petita ciutat compartida 
-aleshores- per musulmans i croats catolics, situada en una 
vall, dues hores al Nord del que resta de Sarajevo. Aquell seria 
I'indret on estudiar amb detall els canvis que s'estaven produint 
a les relacions de genere a I'ambit domestic, laboral i social. Allí 
Llibres 143 
podria aproximar-se a les formes locals de ser musulma, amb les 
seves peculiars vicissituds. Aquell, doncs, hauria de ser I'espai 
on fer pivotar els seus dos punts principals d'interes, religió mu- 
sulmana i relacions de genere, en un marc de canvi social 
accelerat i de amodernització>> de les formes de vida locals. 
No obstant aixo, la guerra que comencava a I'estiu de 1991, 
amb els tancs de I'Exercit del Poble de lugoslavia entrant a 
Eslovenia, hauria de modificar considerablement la fase 
d'elaboració etnografica del treball de camp, així com la seva 
potencial popularitat. A I'abril de 1992 Bosnia esdevenia el camp 
de batalla. Amb tot, no seriafins a un any després que el conflicte 
armat fagocitaria el poble de Dolina. Durant aquest any d'espera, 
els seus habitants descartaven cap mena d'acció bel.lica per 
part dels seus propis membres. Si la violencia havia d'arribar, 
deien, la portarien des de fora;  nosal al tres hem viscut sempre 
junts i continuarem fent-ho>>. 
Malgrat aquestes afirmacions, quan les forces croates 
entraren a la població, aquestes foren activament recolzades 
pels croats de Dolina. Al maig del '93, gairebé tots els habitatges 
dels musulmans havien estat destru'its i tots ells havien fugit, o 
havien estat detinguts o assassinats. 
Tots aquests esdeveniments, necessariament, havien 
d'afectar la redacció que, a la pacífica Cambridge, Tone Bringa 
estava fent de la seva etnografia. Poques vegades haura vist una 
antropologa que se li volatilitzi I'objecte d'una manera tan velo$ 
i absoluta. Davant daquesta situació, afegira a I'etnografia un 
primer capítol on situar la trajectoria ideologica de Bosnia- 
Herzegovina, els seus referents historics i alguns dels elements 
principals sobre els que es recolzen les reivindicacions bosnianes. 
La resta del Ilibre, només rebra retocs i puntualitzacions que ens 
recordin que aquelles practiques, creences i comportaments 
que descriu ja són historia. 
Mentrestant, aconseguira tornar a Bosnia unes quantes 
vegades, al capdavant d'un equip de rodatge de Granada TV. 
Prepara diversos reportatges entre els quals destaca el 'We are 
144 Llibres 
al1 neighbours', emes després pel programa Suplementos TVde 
TVE. En aquests treballs, posa en funcionament un model diferent 
de representació etnografica que li permet una major flexibilitat 
i expressivitat, y la fa possible un retrat forca ric del canvi de la 
dinamica interna de Dolina; de la convivencia a I'enfrontament 
aferrissat. 
Alhora, va enllestint el llibre que és objecte d'aquesta 
ressenya, que s'ocupara molt menys d'aquests canvis produits 
arran de la guerra i la neteja de musulmans de Dolina. En lloc 
d'aixo, el text etnografic ens presenta una estructura i un enfo- 
cament forca distant d'aquests afers i de les seves hipotetiques 
arrels. Bringa, malgrat I'anihilament fulminant del seu grup 
d'estudi, manté el cos del llibre centrat al voltant dels temes que 
ja hem citat més amunt: relacions de genere, vida religiosa 
quotidiana i canvis socials entre els musulmans de Bosnia. 
Estableix així els elements fonamentals sobre els quals escriure 
una etnografia més o menys classica. 
Aquesta dualitat de mitja, metode i tematica fa que ens 
plantegem, off the record, algunes qüestions: fins a quin punt el 
model de Ilibre-etnografia constrenyles possibilitats d'un treball 
de camp? tÉs necessari canviar de mitja (i passar, per exemple, 
a I'audiovisual) per a evitar I'encarcarament i la immobil Ilunya- 
nia que caracteritza molts dels treballs etnografics? Fins a quin 
punt la realitat social resulta deformada i deshumanitzada per 
I'adopció de I estructura i de I'argot etnografic? D'altra banda, 
fins a quin punt I'escassa cientificitat de la nostra disciplina de- 
pen, precisament, d'aquest argot? 
En el cas que ens ocupa, el llibre de Tone Bringa exhuma i 
embalsama el cadaver del seu grup d'estudi. Ens dóna un 
recompte irregular de les practiques i actituds de la població 
musulmana de Dolina als anys '80. ES un valuós document per a 
il.lustrar una part de la vida d'una vila bosniana, abans del seu 
particular cataclisme. Cal remarcar aquest 'abans'. Ella mateixa 
reconeix que el metode antropologic amb que havia estat prepa- 
rada era del tot i n c a p a ~  d'abastar uns canvis d'aquesta dimensió 
Llibres 145 
i celeritat. Com hem dit, el llibre exhuma i embalsama el cadaver, 
pero en cap moment pretén fer-ne una autopsia. 
Centrant-nos en el cos principal del Ilibre, tal i com ja hem dit, els 
focus d'interes de I'antropologa són la religió i les relacions de 
genere en una perspectiva de canvi social. 
El fet religiós és tractat en la seva particularitat bosniana. 
Historicament paral.lels a dues varietats de cristianisme, els 
elements sincretics són inevitablement abundants. A aixo 
s'afegeix la superposició administrativa d'un govern que es 
confessa oficialment ateu, encara que amb vele'itats pro- 
cristianes. El resultat és una religió molt quotidianitzada, popu- 
lar, pragmatica i d'un tradicionalisme ben diferent del fona- 
mentalisme islamic. L'autora descriu amb detall diverses formes 
i practiques religioses que es duen a terme a Dolina. L'acotament 
geografic i social del poble fa que la perspectiva que ens presen- 
ta aquesta religió sigui eminentment <<micra,, . 
Entre els aspectes que més precisa I'autora hi ha la descripció 
de les diferents practiques folk de la religió: d'una banda, el 
calendari seguit, els costums musulmans familiars, la xarxa reli- 
giosa del poble, les seves figures més importants (el hodza i la 
bula, diferents graus d'instructors en cultura islamica), festes 
mevludde gran dispendi que I'antropologa entén com a'inversions 
en prestigi', els cultes de sants sempre habituals i sempre diferents 
que caracteritzen I'islam i la seva capacitat sincretica de 
practiques religioses preexistents, etc. D'altra banda, múltiples 
versions de curadors tradicionals, consultoris, endivinadorsl-es, 
fabricants d'amulets etc., és a dir, totes aquelles persones a les 
quals s'acudeix quan ni la medicina oficial ni els seus mitjans 
paral.lels donen respostes o resultats. 
En conjunt, doncs, Bringaofereix una imatge de I'lslam bosnia 
caracteritzat, entre d'altres, per dues qüestions principals: 1) 
especialment en el cas bosnia, I'islam no és tant una ortodoxia 
146 Llibres 
com a una ortopraxi. Ser musulma a Dolina -o a Bosnia- no 
depen de la fe, sinó dels fets. Practiques i costums tradicionals, 
normes i ideals materialitzats són els components de la religió 
musulmana a Bosnia. 2) Totes aquestes practiques han de ser 
enteses no en referencia a una religió en ella mateixa i d'acord 
amb els seus principis originaris, sinó en relació als seus veins. 
Un deterrrinat costum o una tradició que es manté com a musul- 
mana en u11 indret pot ser tinguda per cristiana en un altre, sempre 
depenent del seu context; és I'oposició alsveins de torn -catolics 
croats o or':odoxes serbis-el que defineix la'musulmanitat' d'una 
practica o creenca, amb I'agreujant de segles de convivencia i 
de barreges. Per al cas de Dolina, Bringa ho posa així de clar: 
<<La qüestió important era, doncs, no que una practica (una 
tradició, uri costum) fos <<dlacord amb I1islam>> (poislamu), pres- 
crita (propi'sano)~ no, sinó més aviat que era el que els musulmans 
de Dolinafeien i els seus velns del costat, bosnians catolics, no>, 
(pag. 230). 
L'atenció sobre les relacions de genere i el món de la dona 
musulmana a Dolina es centra en el seu paper catalitzador de la 
identitat etnoreligiosa del seu grup. La dona és I'estendard de la 
casa (kuca); la casa, la fortalesa de la família, I'objecte de tots els 
seus esforcos i la seva més idolatrada font d'orgull. La dona 
regenta ac'uest temple i n'és la maxima responsable. No només 
del seu mmteniment físic -neteja, cuina, etc.- sinó també es- 
piritual. Ella és I'encarregada de vigilar I'observancia dels 
preceptes musulmans de tots els membres de la llar, de fomentar 
els valors islamics entre els seus fills, de mantenir a ratlla al seu 
marit; en clefinitiva, de la imatge socio-religiosa de casa seva, 
una de les preocupacions cabdals de la vida social bosnio- 
musulmana. 
Bringa s'interessa per la vida de la noia musulmana a Dolina 
i com aquesta ha anat canviant al llarg dels darrers decennis: la 
seva formació, repartida entre les escoles públiques atees i les 
escoles religioses del hodza local; la forma en que aquesta es 
socialitza, surt de nits, alterna amb els nois i en tria un per al 
Llibres 147 
matrimoni; la seva marxa a la localitat i la casa del marit, la perdua 
de la major part del seu passat i les seves relacions socials previes; 
la seva progressiva evolució dins el seu nou marc familiar, la 
maternitat y I'assoliment del paper ja descrit de .guardiana dels 
valors morals de la família),; la seva integració dins la nova 
comunitat local, a través d'una xarxa veinal especialment activa, 
protagonitzada gairebé exclussivament per dones; intercanvis 
de regals, de visites pera prendre cafe, d informació, comentaris, 
xafarderies, etc. 
En totes aquestes fases, Bringa subratlla el paper de la dona 
(mentre creix, quan ja és una dona casada i quan esdevé sogra 
dominant de la seva nora) com a peca fonamental per a la vida 
espiritual del grup musulma. Mentre I'espai exterior, públic, és 
tingut per ateu i socialista, I'espai interior, la llar, és el recés i el 
temple de la religió i d'una ideologia eminentment familista. Per 
aixo els homes fan política i les dones religió; els homes se'n van 
a treballar a l'exterior, a les fabriques de les rodalies o a Sarajevo, 
i les dones s'ocupen preferentment de tasques més rurals, dins 
el poble. La caracterització que fa Tone Bringa de I'espai resulta 
interessant: la ciutat és atea, individualista, mancada de moralitat 
i Iliure. El poble és comunitari o familiar, amb una forta presencia 
de les normes i tradicions associades a la moralitat musulmana. 
La ciutat és masculina i el poble femení. 
A banda d'aquests temes, que constitueixen, com ja hem dit, el 
cos del Ilibre, existeix un primer capítol on I'autora realitza una 
encertada contextualització historica i política de la identitat 
bosniana. ES, curiosament, en aquestes escasses vint-i-cinc 
pagines, on hem de trobar la major carrega teorica del text i on 
apareixen algunes interpretacions i afirmacions que vagin més 
enlla de I'observació i la,descripció eixuta que predomina a la 
resta del Ilibre. 
En aquesta secció es contempla la Iogica ~~expansionista~> 
148 Llibres 
de la historiografia serbia i croata, que nega cap mena d'identitat 
propiamerit bosniana. Uns i altres consideren als musulmans de 
Bosnia ccim a serbis o croats (respectivament) conversos a 
I'lslamisme com a producte de la conquesta otomana, més de 
400 anys enrera. No obstant-continua aquest discurs-, la seva 
'identitat' hauria de romandre identica, ja que la conversió fou 
forcada. A,ixí, els musulmans de Bosnia no serien més que els 
descende~its dels serbis i dels croats que s'acolliren a la religió 
conqueridora. 
Davant d'aquesta posició, Bringa fa esment de les inter- 
pretacions que tracen una Iínia de continultat des d'una església 
cristiana blosniana semi-heretica, a mig camí entre el catolicisme 
i I'ortodoxin, que s'acolliria a I'islam com a sortida més coherent 
per a man'tenir la seva especificitat. 
Des d'aquesta perspectiva s'addueix I'argument de la Bosnia 
sempre heretica i sempre heterodoxa. És a dir, la més <<profun- 
da>) identit4at bosniana estaria Iligada, des de bon comencament, 
amb la cornbinació -que no propiament barreja- d'elements 
diversos. L'autora s'apunta a aquesta posició: <<Bosnia sempre 
fou heretica,, (p. 17). 
ES rnés endavant, especialment amb motiu de la guerra, que 
es promou la idea de Bosnia com a nació primordialment musul- 
mana. És La que es destil.la de la situació d'enfrontament. 
No obstant (i aquí I'autora introdueix el treball que es presen- 
ta a continuació), aixo no vol dir que no hi hagi una identitat 
musulmana ben establertaa Bosnia. lndependentment de la seva 
manifestació político-militar, Bringa mostra (més que no pas 
demostra) I'existencia d'uns grups religiosos socialment 
excloents, cadascun amb la seva identitat clarament diferencia- 
da. A travc3s de la vida quotidiana que queda retratada a les 
pagines de la seva monografia, la comunitat musulmana defineix 
diafanament els seus tracos, les seves característiques i els seus 
Iímits. 
És, segurament, una Ilastima, que I'autora no aprofundeixi 
en aquests aspectes <<identitaris>> i en la forma en que esdevenen 
Llibres 149 
c<casus belli,, , ja que realment gaudia d'una oportunitat privile- 
giada per a estudiar-ho. Que I'antropologia es quedi al nivel1 de 
la descripcióetnograficad'un món ja inexistent no semblasuficient 
(especialment si tenim en compte la situació academica actual 
i les demandes que la societat pot adrecar al nostre gremi). 
Hauríem de preguntar-nos, potser, si aquesta és una maledicció 
congenita de la nostra disciplina o un simple tic a esquivar. 


Tone Bringa. Being Muslim in the Borsnian way. Identity and community in a central Bosnian village, Princeton University Press, Princeton, 1995

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert