Marés Deulovol, Federico

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL MUSEU DE FIGUERES
Per FREDERIC MARES DEULOVOL
President de l'Institut dEstudis Empordanesos
i de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona
Heus aquí un tema palpitant, tema d'avui i d'ahir, que Figueres
arrossega, any darrera any, en el seu deure d'aspiracions ciutadanes.
Tema debatut una i mil vegades per nosaltres mateixos en oca-
sions propícies amb més bona intenció que fortuna; tema fet actual
aquest últims temps pel desig del nostre magnífic Alcalde.
Per endavant oferim el nostre reconeixement a l'ajuntament
d'una manera especial i justa al seu President, el Sr. Ramon
Guardiola, Alcalde de realitzacions sense precedents en la història
municipal figuerenca, i als seus col.laboradors, tot destacant el qui
fou en vida el seu Ponent de Cultura, gran promotor del Museu, el
nostre amic inoblidable, el doctor Sr. Alfons Puig, al cel sia.
Però, fem una mica d'història, que el tema prou se la mereix.
Per emplaçament del Museu es pensa primerament en l'edifici de
l'antic Hospital de Figueres. Aleshores es va creure que la seva
capacitat permetia d'instal.lar-hi folgadament, no solament el
Museu, sinó també la Casa de Cultura. Idea llargament acariciada
per nosaltres. No és el moment de dilucidar les causes que obstacu-
litzaren la realització d'aquest projecte i la possible recuperació,
juntament amb ell, d'un edifici sense parió en la història secular de
Figueres. Consta que es feu tot quant es pogué per a salvar-lo i
donar-li una noble destinació; oblidem, ni que sigui amb nostàlgia,
la desaparició d'un monument histórico—artístic tan entranyable-
ment unit al record ciutadà.
Davant les dificultats que impediren la viabilitat del projecte;
l'Ajuntament es va creure obligat a renunciar-hi i a buscar una
solució d'emergència. I aleshores sortí una altre oportunitat, la de
l'edifici de la Cambra Agrària, tant fortament vinculat a la vida
agrícola-econòmica de la comarca.
No descobriré cap secret si dic que la cubicació del nou solar
és molt inferior a la de l'antic hospital, cosa que va obligar, natural-
ment, a limitar el projecte. Amb tot, s'ha de reconèixer que l'avan-
tatge pel que fa a l'emplaçament, al cor de la ciutat, al costat mateix
de la Rambla, la seva "Via Sacra":
Ningú que no visiti el Museu no podrà al.legar les dificultats
de l'emplaçament i encara menys el desconeixement de la seva
69
existència. Anem ara a considerar les possibilitats que presenta eI
nou Museu.
Es d'esperar que, quan surtin a la llum aquestes línies, les obres
de construcció de l'edifici estaran acabades. Part essencial aquesta
primeríssima etapa del Museu, però no decisiva ni única. Després
de la solució del "continent" segueix l'estudi i l'instal.lació del
"continent" i "contingut" són parts integrants i inseparables del
Museu.
De poc li serviria el "continent", encara que constituis el més
gran orgull arquitectònic del Museu, si el seu contingut no responia,
al fi pel qual fou creat.
Desconec si realment existeix una determinació sobre l'orienta-
ció que s'ha de donar al contingut del Museu. Haig de suposar que
si, però, si no hi fos, s'hauria de buscar el més aviat possible, sense
tardança.
El dubte em fa mencionar• altra vegada, el malaguanyat figue-
renc, l'amic Puig, paladí municipal del Museu, per recordar la seva
preocupació constant per la solució dels seus problemes. Ignoro si
a la seva mort va llegar, algun proj ecte resolutiu.
Crec que és tan fonamental i tan decisiu el tema, que m'obliga
a exposar clarament el meu parer, amb esperançada d'apor-
tar tan sols una llarga experiència "museística".
Vegem:
E1 planteig presenta un, doble enfocament aquesta duplicitat
comporta en si, per raó natural, la interferència de dos criteris
en pugna, que ens obliguen a dilucidar quin d'ells dos pot convenir
més als interesos del futur Museu.
De seguida es comprendrà la transcendència que implica la seva
determinació: del seu encert dependrà que Figueres arribi a tenir
el "seu" Museu o que, senzillament, no el tingui.
S'ha, d'esbrinar el significat de cada un dels dos criteris que,
per raó de: llur representació, anomenarem majoritària i minori-
tària. El, criteri majoritari pressuposa que el Museu ha de ser una
repetició, corregida i augmentada, del primitiu que va tenir Figue-
res, installat en una nau de l'Institut; lo d'augmentada es refereix
a l'aportació de les obres del magnífic llegat Montcanut; tot ell
exposat, més o menys classificat per èpoques, i sense cap altre discri-
minació que la de caràcter artístic.
Estat de les obres de la façana.
71
En evocar el primer Museu no puc oblidar el qui fou el seu
gran promotor i ànima, l'Excm. Sr. Josep Francès el millor amic
de l'Empordà, el pintor Reig, Rodeja, i el qui era aleshores Alcalde
Joan Bonaterra.
El criteri minoritari, en contraposició; conté una actitud radical
i irreverssible; enfront de la vella concepció "museística", oposa
una nova orientació i un nou contingut.
En el primer cas, és innegable que Figueres arribaria a posseir
un Museu d'art, i també ho és la possibilitat d'arribar a assolir
categoria artística. Però en definitiva, més bo o més dolent, fóra
un Museu eclèctic, com un de tants, mancat de personalitat, desco-
nectat, sense un veritable arrelament en l'entranya viva del país.
En el segon, els termes s'inverteixen, Figueres es posaria en
condicions d'obtenir el "seu" Museu, això és: un Museu amb perso-
nalitat definida, pràpia, anclada en el més profund del seu esperit.
Però, encara més. Res no s'ha dit fins ara de la denominació
que haurà de correspondre al Museu: "Museu de Figueres "Museu
de l'Empordà". Dues denominacions perfectament vàlides, que
caldrà considerar segons l'extensió i abast que es pretengui donar.
en definitiva al Museu.
Si conferim a Figueres la capitalitat espiritual de l'Empordà,
no hi ha cap dubte que la dominació preferent ha de ser la de
"Museu de l'Empordà".
Per tant, el "Museu de l'Empordà" no pot ser un Museu de
concepció eclèctica, on s'exposin conjuntament obres d'artistes
empordanesos, andalusos, bascs, castellans, d'una concepció i sensi-
bilitat artística tan heterogènia, per no dir oposada.
En canvi, em sembla bé la presència d'obres d'artistes que sense
haver nascut en el país, hi visquessin i hi treballessin llargs anys.
Entre els quals vull recordar el gravador Núriez, que fou professor
de l'Institut de Figueres i mestre de pintors i dibuixants, alguns
dels quals han donat prestigi i glòria a la terra.
Per bé que el Museu hagi de mantenir-se en la seva concepció
ideològica dins d'una línea d'unitat inalterable, quant a la selecció
dels objectes, en canvi, pot i ha d'ésser eclèctic.
El Museu de l'Empordà, ha de ser exponent de la personalitat
del país. Un breviari de raça, obert a la comprensió dels visitants
i estudiosos que s'interessin pels seus orígens ancestrals, per la seva
història i el seu esperit.
Clar exponent de les civilitzacions que posaren els fonaments
rei desenvolupament de la seva economia, la seva cultura i el seu
art. Edat Antiga: Grècia, Roma —Empúries, Roses—. Edat Mitj ana:
art romànic i gòtic --Sant Pere de Roda, Castelló d'Empúries—
Edat Moderna: Monturiol, Pep Ventura, Llavaneras, Bonaterra,
Reig, per anomenar només alguns dels que ja han mort.
Hem dit que el seu contingut fóra eclèctic, comprenent tot el que
pugui reunir-se que tingui relació amb la nostra història, i el nostre
art. Arqueologia: ceràmica, vidres, ferros, bronzes. Art: pintura,
,escultura, dibuixos, música. Documentació: Llibres, gravats, autò-
grafs, art sumptuari, art popular.
Tot això agrupat, amb rigorós ordre cronològic, per èpoques i
estils. De manera intercalada o en sales a part hi haurien de figu-
rar a base de grans fotografies, els monuments més importants del
romànic i gòtic de l'Empordà amb mapes que assenyalessin llur
situació i llurs respectius itineraris.
Al.lusió breu, ràpida, sense cap altre interès que el d'apuntar un
exemple per a la millor comprensió d'allò que podria ésser el Museu
de Figueres.
La grandesa de la seva missió està- supeditada, no sols a una
funció rectora, econòmic-social, sinó també, i d'una manera especia-
líssima, a exigències d'una funció orientadora, cultural i artística.
Alt honor el que se li confereix i noble missió la que se li atorga.
Ofrena generosa, conscient i responsable que Figueres sabrà com-
plir amb aquella llealtat que la distingeix.
73


El Museu de Figueres

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert