Notes sobre resistència pagesa i paisatges agraris en els dominis de Lloseta-Aiamans i l’alqueria s’Estorell, 1428-1532

Abstract

El propòsit d’aquest article és indagar en els factors que propiciaren el desigual procés d’apropiació de la terra que tingué lloc a Mallorca durant el segle xv. La formació de la gran propietat fou més intensa en unes comarques que en d’altres, i particularment tingué una baixa intensitat en les parròquies del Raiguer. L’estudi busca en la documentació de l’escrivania i les actes de les cúries reial i senyorials de la parròquia de Lloseta alguns elements que puguin explicar les diferents trajectòries que seguiren els processos d’apropiació de la terra, i que donaren lloc a estructures de la propietat i de l’explotació de la terra clarament diferenciades en un mateix districte. L’estudi suggereix que hi va haver factors de caràcter social i altres de caràcter agroecològic, els paisatges culturals, que poden contribuir a comprendre per què la resistència dels pagesos a desprendre’s de la terra fou més efectiva en unes contrades, o parròquies, que en d’altres.The process of appropriation of land by the aristocracy which took place in Mallorca in the fifteenth century was very uneven geographically and socially. The purpose of th paper is to investigate the factors that may explain this unequal intensity in the alienation of peasant land. The study is based on the court rolls of the crown and of manors in the Lloseta district. The authors show that in this district the formation of estates was more intense in the mountains than on the plains. Most of the lands were sold by the families of wealthy peasants. Finally, they identify some of the factors that could explain the nature of those different path-ways: everyday forms of peasant resistance to relinquishing land, agrarian landscapes and the territorial interests of the aristocracy