La història medieval de Figueres comença amb la feudalització. Una cellera crescuda al voltant del temple de Sant Pere i del castell, i una nebulosa de masos al seu entorn en constitueixen el nucli bàsic als segles XI i XII. Al seu si hi prosperen uns magnats –el monestir de Vilabertran o el llinatge cavalleresc dels Figueres– i unes classes populars que varen patir els rigors del canvi feudal. El seu destí, però, hauria d'estar marcat per l'estratègica situació que ocupava –en la ruta cap als Pirineus i, sobretot, al límit del comtat d'Empúries. La incorporació el 1111 al comtat de Barcelona la va convertir en un baluard del poder barceloní a l'Empordà. La inestabilitat que implicava ser sovint un front de batalla es va anar compensant amb la promoció que va rebre de la casa d'Aragó –les franqueses del segle XIII, per exemple– que, a la llarga, varen afavorir-ne el creixement urbà –la “pobla” o “vila reial”–, demogràfic i econòmic. La creació del consolat ja al segle XIV va acabar de definir un context que marcaria la història de la població fins al segle XVIII.Figueres'medieval history starts with feudalisation. A sanctuary (cellera) grew around the temple of Saint Peter and the castle, and a cluster of farms in its surroundings formed the basic centre in the eleventh and twelfth centuries. Here some magnates prospered, such as the Vilabertran monastery or the genteel lineage of the Figueres, while the popular classes suffered the rigours of feudal changes. The destiny of Figueres, however, would bemarked by its strategic situation: on route to the Pyrenees and, especially, on the border of the Empúries county. With the incorporation into the county of Barcelona in 1111, Figueres became a bastion of the Barcelona power in the Empordà. The instability implied in regularly being a battle front was compensated with promotions received from the house of Aragon, for example the thirteenth century privileges of “town charter” or “royal town”, which favoured urban demographic and economic growth in the long run. The creation of a consulate already in the fourteenth century finally defined a context which would mark the town's history until the eighteenth century
