Capellà i Solà, Ignasi

Pallí i Buxó, Lluís

Roqué i Pau, Carles

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Aportacions al coneixement del vulcanisme
neogen de l'Alt Empordà: tres afloraments
volcànics inèdits al terme municipal de Roses
Per LLUÍS PALLÍ I BUXÓ
CARLES ROQUÉ I PAU
IGNASI CAPELLÀ I SOLÀ
CIÈNCIES	 AIEE, Figueres, 31(1998), p. 11-19
RESUM
En aquest treball es descriuen les característiques litològiques princi-pals de tres afloraments volcànics inèdits que han estat localitzats alterme municipal de Roses. Es tracta de materials basàltics, similarsals que s'associen a altres manifestacions efusives neògenes de la
comarca de l'Alt Empordà.
1. INTRODUCCIÓ
Durant el neogen, les comarques gironines van viure una fase de tectòni-
ca distensiva molt important, relacionada amb l'orogènia alpina, que va pro-
duir una fracturació intensa de les roques preexistents. En aquesta fase es van
generar falles profundes, la majoria orientades segons les direccions nord-est
a sud-oest, est-nord-est a oest-sud-oest i nord-oest a sud-est. El moviment
relatiu dels grans blocs limitats per aquests accidents va determinar que algu-
nes zones s'esfondressin respecte d'altres, de manera que es va crear un con-
junt de fosses tectòniques i de massissos enlairats. Va ser en aquest moment,
doncs, que es van configurar les grans unitats de relleu del nord-est de
Catalunya. D'altra banda, les falles engendrades van permetre l'ascens de
materials magmàtics fins a la superfície terrestre, on van produir tot un con-
junt de manifestacions volcàniques.
Dins el context territorial gironí, activitat volcànica associada a les frac-
tures de la distensió alpina es va iniciar al miocè superior i va afectar els mar-
ges de la fossa tectònica de l'Empordà. A la depressió de la Selva, l'activitat
efusiva va començar també al miocè superior, però va adquirir la intensitat
més gran durant el pliocè i es va perllongar puntualment fins al quaternari. A
la fossa d'Olot i a la vall de Llémena, les manifestacions volcàniques s'han
anat succeint al llarg del quaternari, i per això els edificis i els materials expul-
sats es conserven molt bé. Les darreres erupcions conegudes es van produir a
la fossa olotina fa uns 11.000 anys.
Com ja ha estat dit, l'activitat volcànica es va desenvolupar a la comarca
altempordanesa durant el miocè superior (DONVILLE, 1973), de manera que
Lluís Pallí, Carles Roqué i Ignasi Capellà
	 13
puig del
Pa Blanc
•
mas
Serra.
FigueresO	 puig d'en
Guilla
Baseia
Arenys
d'Empordà,
Vilacolum 
Llampaies
• mas Riera 
0	 6 km
bona part dels materials eruptius es troben avui dia recoberts pels sediments
marins i continentals més moderns que terraplenen la plana. Amés dels mate-
rials volcànics que han estat identificats en diferents sondejos, hi ha nou aflo-
raments superficials, molts dels quals són coneguts de fa temps. Els més
extensos es localitzen a l'entorn d'Arenys d'Empordà, on es troben basalts i
traquites; de Baseia, on hi ha basalts; i de Vilacolum, on afloren traquites. A
més, apareixen petites masses de basalt al mas Riera (Camallera), a
Llampaies, al puig del Pa Blanc (Llers), al mas Serra (Pedret i Marzà), al puig
d'en Guilla (Castelló d'Empúries) i al puig Ferral (Cadaqués) (PALLÍ et al.,
1988; PALLÍ i MAESTRO, 1992; PALLÍ i ROQUÉ, 1996a i b) (fig. 1).
2. ELS AFLORAMENTS VOLCÀNICS DE ROSES
Les tasques de confecció del mapa geològic del terme municipal de
Roses han permès identificar tres afloraments de roques volcàniques que fins
ara no havien estat mai descrits. Dos (mas Isern i turó de Terres Negres) se
Fig. 1. Localització dels afloraments volcànics de la comarca de 	 Empordà.
14	 Aportacions al coneixement del vulcanisme neogen de l'Alt Empordà
situen al peu de la serra de Rodes, a la zona de contacte entre la serralada piri-
nenca i la plana de l'Empordà, i el tercer (cap Norfeu) es troba enclavat al
massís de cap de Creus (fig. 2).
Fig. 2. Esquema de situació dels nous afloraments volcànics del terme municipal de Roses.
2.1. Mas Isern
Es localitza a l'extrem més septentrional de la urbanització Mas Boscà, a
60 m sobre el nivell del mar. Dista 450 m en línia recta del mas Isern, 650 m
del mas Fumats i 2.300 m de la Ciutadella de Roses. És un aflorament allar-
gat, que assoleix un màxim de 125 m en la direcció est-oest i de 60 m en la
nord-sud. Els materials volcànics són visibles en superfície entre l'antic camí
que mena a Palau-saverdera i les primeres cases de la urbanització Mas
Boscà, com també als olivars adjacents.
Al nord, les roques volcàniques es recolzen damunt uns esquists quarsítics
del paleozoic, i al sud, a l'est i a l'oest queden recobertes per un dipòsit detrític
en què dominen les graves i blocs, el qual pertany al sistema de ventalls al•luvials
quaternaris que davallen des de la serra de Rodes cap a la plana empordanesa.
Lluís Pallí, Carles Roqué i Ignasi Capellà 	 15
A nivell d'aflorament no és possible determinar si es tracta d'una xeme-
neia volcànica erosionada o d'una colada de lava.
Les mostres estudiades corresponen a roques compactes i dures, amb
disjunció esferoïdal. A ull nu són de gra fi i de color gris clar rogenc amb
una pàtina d'alteració superficial ocre. S'hi observen uns pocs forats
reblerts d' olivina.
Al microscopi es fa palesa la mida molt fina dels cristalls, els quals no
superen un mil•límetre de diàmetre. La textura és traquítica, i és definida per
cristalls tabulars de Puntualment aquesta textura traquítica
passa de manera gradual a intergranular. Hi ha entre un 25% i un 15% de
minerals opacs, probablement magnetita o ilmenita. S'hi poden observar
alguns fenocristalls subidiomòrfics molt petits d' olivina. A més, hi ha entre
un 7% i un 15% d'iddingsita de color marronós vermellós, la qual, junt amb
petits agregats submicroscòpics de goethita, hematites, clorita i argiles,
reemplacen antics cristalls d' olivina. A la matriu apareix també epidot
secundari en forma de cristalls granulars i columnars, que probablement
deriva d'augita. No s'hi observa leucita, però és possible que hi hagi un xic
de feldspat intersticial de tipus analcima. En general es fa palès que aques-
tes roques han tingut un grau d' alteració postmagmàtica important d' alta
temperatura.
Encara que poden contenir analcima intersticial, la presència d' olivina en
forma de fenocristalls i a la matriu, com també el fet que els feldspatoides s'hi
trobin en una proporció inferior al 10%, permeten classificar les mostres com
a basalts olivínics alcalins.
2.2. Turó de Terres Negres
Es troba a la llera de la riera de la Trencada i a la rodalia del turó ano-
menat Terres Negres (22 m), topònim que fa referència al color fosc de les
roques volcàniques que el constitueixen. Dista 600 m en línia recta de la
Ciutadella de Roses, 1.500 m del mas Fumats i uns 1.700 m de l'aflorament
de basalts del mas Isern.
Aquest aflorament no ha estat mai descrit ni cartografiat, però hi ha
una cita confusa de VIDAL (1886) que podria fer-hi referència. Aquest
autor, en tractar els afloraments "arcaics" de la província de Girona,
esmenta uns basalts propers al mas Fumats: "En el llano, pasado el torren-
te de Costa de Vthavella, à un quilómetro de Casa Fumats, las pizarras son
cuarzosas y micceas, y una erupción bascíltica asoma à través de ellas
por el camino" (pàg. 217). En el capítol específic que dedica a les forma-
cions volcàniques gironines, assenyala: "En el Bajo Ampurdcín aparece el
basalto al pie de la sierra de San Pedro de Roda, junto cí la población de
Palau Sabardera, en contacto con las pizarras miccíceas cuarcíferas del
terreno arcaico" (pàg. 277). Lògicament, es refereix a la comarca de Alt
Empordà i no pas a la del Baix Empordà. Probablement aquest aflorament
és el mateix que esmenta a la pàgina 217, si bé el situa a Palau en lloc de
16	 Aportacions al coneixement del vulcanisme neogen de l'Alt Empordà
Roses. Potser Vidal es referia a les roques volcàniques de Terres Negres,
atès que la riera de la Trencada rep les aigües dels vessants on hi ha la font
de Vinyavella.
Els materials volcànics afloren de manera quasi contínua al llarg de 500
m en el llit de la riera de la Trencada, i s'estenen fins a un màxim de 125 m
cap al seu marge dret, on se situa esmentat turó de Terres Negres. Al marge
esquerre, les roques volcàniques queden recobertes de seguida per sediments
del quaternari. No obstant això, han estat tallades a una profunditat d'entre 35
i 68 m en pous situats a 150 m a l'est de l'eix de la riera.
Es tracta d'una colada de lava que actualment s'inclina lleugerament
cap al sud-est, i que té un gruix observable de 10 m. Segons les dades apor-
tades pels sondejos que l'han tallat totalment, el seu gruix màxim és de 30
m. Al sector de ponent se situa damunt uns esquists del paleozoic, mentre
que a llevant recobreix uns sediments detrítics continentals. Aquests darrers
estan compostos per dues unitats. A la base hi ha un nivell d'argiles i llims
marronosos amb crostes i nòduls de carbonat de calci, amb un gruix obser-
vat de 0,5 m. Sobre seu apareix un paquet d'aproximadament 1 m d'argiles
i llims vermellosos amb canals de graves anguloses, que cap a la part alta,
just sota les roques volcàniques, pren coloracions rogenques molt intenses.
L'edat d'aquests sediments és incerta, però segurament daten del miocè.
L'espessor màxima, determinada a partir dels sondejos propers que els afec-
ten, és de 20 m.
La colada de lava queda recoberta a l'est i a l'oest per dipòsits detrítics
quaternaris que es relacionen amb el sistema de ventalls al•luvials adossats a
la serra de Rodes i amb les aportacions de la riera de la Trencada.
Les roques que la constitueixen són compactes i dures, amb una marca-
da disjunció esferoïdal. A ull nu són de gra fi i de color gris, amb una pàtina
d'alteració superficial ocre i blanquinosa. S'hi observen moltíssimes estruc-
tures amigdaloides blanquinoses de fins a 40 mm, que prenen coloracions
rogenques i groguenques per alteració.
Al microscopi s'observa que es tracta de roques amb textura traquítica,
de mida de gra fina, constituïda per micròlits allargats de plagiòclasi.
Localment s'observen petits micròlits de plagiòclasi inclosos dins de vidre,
que defineixen una textura hialopilítica. Els minerals més abundants són les
plagiòclasis, que superen el 50%, seguides d'opacs (magnetita o ilmenita), en
un 10% a 15%. L' olivina hi és també present, sovint transformada en idding-
sita. A més, hi ha un xic de calcita secundària, d'augita i de biotita. Hi són
molt abundants les amígdales de grans dimensions reblertes de cristalls
idiomòrfics de calcita disposats en concrecions radials. Algunes amígdales
són buides, n'hi ha d'altres plenes de clorita, i també de tapissades d'epidot,
fet que assenyala que el seu rebliment va començar en condicions hidroter-
mals d'alta temperatura. Probablement es tracta de vesícules de desgasifica-
ció que posteriorment van ser reblertes de calcita secundària, potser per cir-
culació d'aigües meteòriques.
D'acord amb aquestes característiques, les mostres poden classificar-se
com a basalts olivínics alcalins.
Lluís Pallí, Carles Roqué i Ignasi Capellà 	 17
2.3. Cap Norfeu
Aquest aflorament volcànic es localitza a la costa septentrional de la
península del cap Norfeu, a uns 250 m de la seva punta més oriental. En con-
cret, es troba al costat del clot del Boc, una cala petita i molt tancada, de forma
subcircular, amb una platja de blocs a l'interior.
Les roques volcàniques són visibles al sector sud-oest de la cala, encai-
xades entre marbres i dolomies del paleozoic, disposades en una faixa de 15
m d'amplada màxima que s'estén per espai d'uns 50 m, i que queda colgada
sota uns dipòsits col•uvials quaternaris.
És una xemeneia allargada en la direcció nord-nord-est a sud-sud-oest,
que originalment devia ocupar bona part de la cala. Les ones han erosionat
amb molta facilitat els materials volcànics molt alterats que la constitueixen,
i han deixat quasi intactes les seves parets, enclavades en roques carbonatades
molt resistents. A l'interior de la massa volcànica són molt freqüents els
enclavaments de mida i litologia variada. Els de dolomia i d'esquist són els
més abundants, i arriben a superar el metre de llargada màxima. Hi ha també
masses arrodonides de roques riques en olivina, de fins a 5 cm de diàmetre.
Les mostres estudiades provenen dels materials menys alterats. Es tracta
de roques de gra fi, compactes i dures, de color gris fosc amb una pàtina
d'alteració marronosa vermellosa. A simple vista s'hi observen xenòlits petits
de color verd clar.
A1 microscopi es constata la mida fina del gra i la textura microporfírica.
S'hi observa una quantitat petita de vidre i fins a un 15% de magnetita. Els micrò-
lits i els microfenocristalls dispersos en la matriu són d' olivina, augita i plagiò-
clasi. Els cristalls d'olivina presenten una gradació de mida fins a confondre's
amb la matriu. A més, estan alterats en part a talc i a serpentina. L' augita es pre-
senta en cristalls subidiomòrfics zonats de fins a 0,5 mm. Els micròlits de pla-
giòclasi es disposen orientats i defineixen una textura traquítica. La matriu és un
agregat criptocristal•lí de color fosc, que segurament està constituït per vidre, cal-
cita secundària i altres minerals alterats. Hi són abundants les amígdales rebler-
tes de calcita, a vegades amb un nucli de zeolites. N'hi ha d'altres que contenen
calcita i epidot, amb una cavitat central ocupada per clorita. Totes corresponen,
probablement, a vesícules de desgasificació reblertes per minerals secundaris.
Cal assenyalar la presència de nombroses inclusions de roques encaixants. Hi són
molt abundants els fragments de quarsites en menys proporció, de lidites. N'hi
ha també de composició peridotítica. Sovint els enclavaments presenten arestes
de reacció amb la roca volcànica, formades per agregats d'epidot de gra molt fi.
Ateses les característiques microscòpiques de les roques estudiades,
poden classificar-se com a basalts olivínics.
A banda d'aquesta xemeneia volcànica, cal assenyalar que a la llera del
rec de la Galera, a uns 300 m al sud-sud-oest del clot del Boc, l'erosió ha fet
aflorar in situ, de manera discontínua, uns basalts molt alterats similars als
descrits i unes bretxes constituïdes per fragments d'esquists i de basalts.
Aquests materials estan recoberts per dipòsits co•uvials del quaternari, fet
que en dificulta la interpretació correcta, si be és molt probable que es tracti
18	 Aportacions al coneixement del vulcanisme neogen de l'Alt Empordà
d'una altra xemeneia volcànica. En qualsevol cas, ambdós afloraments es
localitzen damunt una falla orientada de nord-nord-est a sud-sud-oest, amb un
reflex notable a la morfologia, la qual creua la península de cap Norfeu des
del clot de Boc fins a la barra del Traire.
3. DISCUSSIÓ
Els afloraments basàltics de Roses són molt semblants als altres que es
coneixen de la comarca de l'Alt Empordà. Aquest fet permet atribuir-los amb
certa seguretat al miocè superior. Per les relacions estratigràfiques queda palès que
els de mas Isern i del turó de Terres Negres són netament anteriors als ventalls
al•luvials quaternaris que els recobreixen; i que el segon és posterior a un dipòsit
sedimentari continental que, a manca de datacions precises, s'atribueix al miocè.
L'aflorament volcànic del mas Isern es localitza damunt d'una falla orien-
tada de nord-oest a sud-est que s'estén des de la rodalia de Garriguella fins a
cala Montjoi. Aquest accident, que limita la plana empordanesa amb la serra de
Rodes, va ser actiu durant el neogen i segurament va facilitar l'ascens del
magma responsable d'aquesta manifestació volcànica. D'altra banda, aquesta
falla ha estat activa durant el quaternari, ja que ha condicionat la disposició dels
amplis ventalls al•luvials quaternaris que s'estenen al peu de la serra de Rodes
a més, localment deforma els materials que els constitueixen, com succeeix
sota el mas Coll de Roses. Si bé no hi ha una connexió actual, almenys en super-
fície, entre la colada del turó de Terres Negres i aflorament de mas Isern, no
es pot descartar que ambdós estiguin relacionats amb un únic edifici volcànic.
Cal tenir present que les xemeneies de cap Norfeu i del puig Ferral de
Cadaqués són les úniques manifestacions eruptives relacionades amb la fase
tectònica distensiva del neogen que es conserven al massís de cap de Creus.
Per la seva singularitat i interès, constitueixen un patrimoni geològic que cal,
sens dubte, preservar dins aquest espai natural.
BIBLIOGRAFIA
DONVILLE, B., "Ages potassium-argon des vulcanites du Haut-Ampurdan
(Nord-Est de l'Espagne). Implications stratigraphiques". C. R. Acad. Sc. Paris, 276,
D, (1973), pàgs. 2497-2500.
PALLÍ, L. i MAESTRO, E., "Característiques lito-estructurals". Dins: L. Pallí i
D. Brusi (ed): El medi natural a les terres gironines, (1992), pàgs. 21-34.
PALLÍ, L. i ROQUÉ, C., "Els afloraments volcànics a les comarques gironines".
Revista de Girona, 174, (1996a), pàgs. 65-68.
PALLÍ, L. i ROQUÉ, C., El vulcanisme de les comarques gironines, Alt i Baix
Empordà. Mapa escala 1:50.000. Ed. Diputació de Girona i Àrea de Geodinàmica de
la Universitat de Girona, (1996b).
PALLÍ, L.; MAS, J. i BRUSI, D., "Dos nous afloraments volcànics a l'Alt
Empordà". Scientia Gerundensis, 14, (1988), pàgs. 151-160.
VIDAL, L.M. "Reserva geológica y minera de la provincia de Gerona". Boletín
de la Comisión del Mapa Geológico de Espafía, 13, (1886), pàgs. 209-284.
Lluís Pallí, Carles Roqué i Ignasi Capellà 	 19


Aportacions al coneixement del vulcanisme neogen de l'Alt Empordà: tres afloraments volcànics inèdits al terme municipal de Roses

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert