Rial i Carbonell, Ramon

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA UNIVERSITAT LITERARIA DE VIC 
I LA SEVA RELACIO AMB LA DE BARCELONA 
(1 599-1 71 6) 
Ramon Rial i Carbonell 
La intenció d'aquesta tesi de llicenciatura esta centrada a presentar la Univer- 
sitat Literaria de Vic i, alhora, comentar un seguit de relacions entre aquesta ins- 
titució i la Universitat de Barcelona. Creiem que el coneixement individualitzat 
d e  cada una de les universitats catalanes de 19.epoca moderna pot contribuir a es- 
clarir el coneixement de la situació universitaria del pais i és, també, important 
de saber quelcom de les relacions entre les universitats. 
La Universitat Literaria de Vic, reconeguda com a tal mitjan~ant el privilegi 
concedit el 1599 per Felip 111, estigué en funcionament fins el 1716, quan en De- 
cret de Nova Planta es decidí l'abolició de totes les Universitats del país. 
La historia de la universitat vigatana no és pas particular, ans al contrari, res- 
pon a un model universitari dels segles x v ~  i XVII que també trobem en d'altres 
universitats com sotsona, Tortosa, Girona o Tarragona. 
Fem, abans que res, un breu repas del que fou la Universitat o ctStudi Gene- 
ral)) de Vic. Es tracta d'una institució de la qual trobem els orígens en l'alta edat 
medieval, a través de 1'Escola Catedralícia del Bisbat a Vic. Despre, d'una crisi 
important durant la baixa edat medieval, I'ctStudi General)) es redre~a  a partir 
de mitjan segle x v ~  donant lloc a la institució que avui comentem. Es pogueren 
lliurar els títols d'estudiants graduats a partir del 1599, tal com hem esmentat. 
El governament de la Universitat estigué a mans de dues institucions: el Consell 
Municipal i el Bisbat. La primera tingué cura de les qüestions més de caire 
economico-administratives, mentre que 1'Església s'ocupa de dirigir la vessant de 
l'ensenyament. Per part eclesiastica, existiren dos estaments dominants. D'una 
banda el Bisbe com a tal, donat que fou sempre el Canceller de l'Estudi, i de l'al- 
tra el Capítol de Canonges que regí directament la Universitat a través del carrec 
de Rector. A més d'aquests estaments, cal esmentar l'interes dels Ordes religiosos 
per formar part del professorat de la Universitat. 
La Universitat Literaria establi la seva seu, el 1573, a l'actual Carrer de L'Es- 
cola, en ple centre antic de la Ciutat. La documentació que ens ha permes de co- 
neixer la vida universitaria ha estat concentrada basicament a 1'Arxiu Municipal 
de Vic, donat que el Consell de la Ciutat guarda allí els seus ((Llibres dlAcords)). 
La Universitat cobria l'aspecte de l'ensenyament des de les edats més joves 
fins als majors d'edat. Seguint l'enumeració que presenten les ctordinations)) o 
Estatuts de la Universitat podem trobar la següent tipologia d'estudis i alumnes: 
a) Els ctMinyons)), amb mestres que ensenyaven a ctlegir, scriure y comptar)). 
b) Els estudiants de gramatica, classificats en dos nivells els ((principiants)) i 
els ((promestresn. 
c) Els alumnes pertanyents a facultats, que eren basicament tres: ((Arts y phi- 
losophia)), ((teologia)) i ((Lleis i canons)). 
'Tot observant el model d'organització de la Universitat de Vic ens arriba una 
primera comparanqa i punt de relació amb la Universitat de Barcelona. Es tracta 
de la qüestió de les ((Ordinations)) o Estatuts de la Universitat. Buscant la relació 
entre els realitzats a Barcelona, fets públics el 1596, i els elaborats a Vic el 1603, 
hi ha una bona colla de similituds. Llegint l'articulat que els conforma no trobem 
agosarat pensar que es tracta d'un únic original, del qual es feren diverses redac- 
cions. Les diferencies entre els estatuts d'ambdues universitats són simplement 
motivades pel volum i l'enrenou derivat de cada universitat. Pero el fet que si- 
guin, en alguns moments, literalment copiats no vol pas dir que tinguin una des- 
connexió amb la realitat, tal com hem pogut comprovar. Eixamplant un xic mes 
la tematica, sembla clara la hipotesi que a Catalunya va existir un mateix model 
universitari, almenys pel que fa a les redaccions dels Estatuts, cosa que hem po- 
gut comprovar en els estatuts publicats el 1685, referents a llEstudi General de 
Girona, i en els de la Universitat de Solsona. Pel que hem pogut esbrinar sembla 
que cal remetre'ns als estatuts de Barcelona per trobar els cronologicament mes 
antics, juntament amb els de 17Estudi General de Lleida, comentats ja pel viatger 
Jaime Villanueva. 
El fet que la majoria d'historiadors que han treballat les universitats catalanes 
(R. Garcia Carcel, M.?Jose Lorente, Artemi Folch, F. Soldevila ...) hagin demos- 
trat la preponderancia de les Universitats de Lleida i Barcelona per sobre de la 
resta d'universitats com la de Vic, ens ha portat a buscar les raons de I'estanca- 
ment d'aquestes últimes. Aquestes raons estan relacionades, en alguns casos, amb 
la Universitat de Barcelona. Posem-ne alguns casos: 
Es constata que a Vic hi ha una mancanca de població universitaria. Aixo, 
lligat al fet que la majoria de les Universitats es troben en semblant situació, com- 
portara una certa lluita per I'alumnat, donat que cada universitat voldra mante- 
nir els seus nivells de població. En aquest sentit les relacions universitaries entre 
Vic i Barcelona seran tibants, tal com es despren dels prefacis als diversos estatuts 
de la Universitat de Vic, com es el cas dels de 1704: ((... que de enviar 10s pares 
a sos fills en terras estranyq per aprendrer scientias, ademes dels excessius, y in- 
dispensables gastos, molt amenut experimentaven irreparables desgracias ... n. Com 
podem veure la proximitat geografica de Barcelona es vol compensar amb raona- 
ments morals per tal que els futurs estudiants es quedin a la Ciutat. De fet, és 
ben possible pensar ep una ((competencia)) entre Barcelona i Vic, que sovint devia 
anar a favor de la primera pel fet que aquesta disposés de més facultats i d'una 
vida cultural més atapei'da. Aquest fet produí una certa fugida d'estudiants oso- 
nencs a la capital. 
Pero a més de la manca de població, un segon element que explica el poc vi- 
gor universitari del segle xvrr a Vic, el trobem en la migradesa de recursos eco- 
nomics que tenien petites universitats com Vic, Solsona o Tarragona davant uni- 
versitats com Barcelona o Lleida. Aquest fet degué influir de manera important 
en la qualitat de l'ensenyament i en els sous del professorat, per la qual cosa po- 
dem esmentar ben pocs professors d'una certa qualitat a Vic en comparació amb 
Barcelona. De tota manera, no volem pas dir que la qualitat de Barcelona fos 
molt elevada, tal com ha mostrat R. Garcia Carcel en la comparanCa entre Barce- 
lona i les Universitats de Castella del segle X V I I .  
Pero malgrat aquesta superioritat cultural i economica de la Universitat de 
Barcelona respecte a la de Vic, la Universitat de Barcelona intenta sovint que Vic 
no ampliés la seva oferta de facultats per por a la davallada de matricules, tal 
com es constata en els Llibres d'Acords Municipals de Vic dels anys 1602, 1646 
i 1682. Un fragment de la resposta de llAudiencia de Barcelona a la Universitat 
de Vic, el 1699, així ho expressa: 
<(...no menos regoneixia gran inconveniencia per la Universitat Lite- 
raria de la Ciutat de Barcelona, que a més de que seria contingent que 
aquesta no introduis causa, no fluiria las cientias ab 10 aurnent que avui 
en dia de molts anys a eixa part se experimenta perque minoraria 10 co- 
mens y ensenya I'experiencia que com mes crescuda es I'universitat mes 
resplendeixen les lletres.. . )). 
No cal, pero, concloure que la poca f o r ~ a  de la Universitat Vigatana neix ulii- 
cament de l'obstacle barceloni. Al llarg de tot el segle XVII es denota un immobi- 
lisme universitari a Vic que queda reflectit en un estudi dels estatuts: s'observen 
poquissims canvis en l'organització dels carrecs, en les materies tractades, en els 
autors treballats ... Es aquest conjunt de circumstancies que hem ressenyat breu- 
ment el que provoca que la majoria de documentació parli molt sovint de siste- 
mes d'oposicions, repartiment de catedres ..., es a dir, d'unes preocupacions més 
de caire administratiu i burocratic que no pas propiament pedagogic. 
D'altra banda, la Universitat de Vic tindra un aire marcadament religiós com 
a conseqüencia de les mateixes facultats de que disposa i de la influencia que exercí 
en ella 1'Església. Rapidament veurem, doncs, que s'oferis un ensenyament pro- 
fundament religiós i amb una línia escolastica i tomista. La Universitat respon- 
dra, per tant, al model de Trento, dintre d'un marc de repartiment de poders que 
la mantindran i sustentaran: el Municipi i 1'Església. 
Com a conclusió, diríem que hem volgut donar a coneixer la vida d'una mo- 
desta universitat de 1'Antic Regim a Catalunya, amb les dificultats qoe tingué per 
a sobreviure i que acaba, com totes, amb la Nova Planta decretada per Felip Ve 
Voldria acabar dient que la Universitat de Vic va cobrir el conjunt de l'ensenyament 
dels segles XVI i XVII i que la seva abolició va representar un buit important en 
l'educació a la comarca d'Osona, que a la fi del segle XVIII es va resoldre, en part, 
a través de la instauració del Seminari i més tard amb l'assistencia de diverses 
generacions a la Universitat de Barcelona. El procés de descentralització universi- 
taria que s'esta duent a terme en l'actualitat pot tornar a restablir un equilibri 
universitari en la geografia catalana actual. 


La Universitat literària de Vic i la seva relació amb la de Barcelona (1599-1716)

Revistes CientÃ­fiques de la Universitat de Barcelona

LA UNIVERSITAT LITERARIA DE VIC I LA SEVA RELACIO AMB LA DE BARCELONA (1 599-1 71 6) Ramon Rial i Carbonell La intenció d'aquesta tesi de llicenciatura esta centrada a presentar la Univer- sitat Literaria de Vic i, alhora, comentar un seguit de relacions entre aquesta ins- titució i la Universitat de Barcelona. Creiem que el coneixement individualitzat d e  cada una de les universitats catalanes de 19.epoca moderna pot contribuir a es- clarir el coneixement de la situació universitaria del pais i és, també, important de saber quelcom de les relacions entre les universitats. La Universitat Literaria de Vic, reconeguda com a tal mitjan~ant el privilegi concedit el 1599 per Felip 111, estigué en funcionament fins el 1716, quan en De- cret de Nova Planta es decidí l'abolició de totes les Universitats del país. La historia de la universitat vigatana no és pas particular, ans al contrari, res- pon a un model universitari dels segles x v ~  i XVII que també trobem en d'altres universitats com sotsona, Tortosa, Girona o Tarragona. Fem, abans que res, un breu repas del que fou la Universitat o ctStudi Gene- ral)) de Vic. Es tracta d'una institució de la qual trobem els orígens en l'alta edat medieval, a través de 1'Escola Catedralícia del Bisbat a Vic. Despre, d'una crisi important durant la baixa edat medieval, I'ctStudi General)) es redre~a  a partir de mitjan segle x v ~  donant lloc a la institució que avui comentem. Es pogueren lliurar els títols d'estudiants graduats a partir del 1599, tal com hem esmentat. El governament de la Universitat estigué a mans de dues institucions: el Consell Municipal i el Bisbat. La primera tingué cura de les qüestions més de caire economico-administratives, mentre que 1'Església s'ocupa de dirigir la vessant de l'ensenyament. Per part eclesiastica, existiren dos estaments dominants. D'una banda el Bisbe com a tal, donat que fou sempre el Canceller de l'Estudi, i de l'al- tra el Capítol de Canonges que regí directament la Universitat a través del carrec de Rector. A més d'aquests estaments, cal esmentar l'interes dels Ordes religiosos per formar part del professorat de la Universitat. La Universitat Literaria establi la seva seu, el 1573, a l'actual Carrer de L'Es- cola, en ple centre antic de la Ciutat. La documentació que ens ha permes de co- neixer la vida universitaria ha estat concentrada basicament a 1'Arxiu Municipal de Vic, donat que el Consell de la Ciutat guarda allí els seus ((Llibres dlAcords)). La Universitat cobria l'aspecte de l'ensenyament des de les edats més joves fins als majors d'edat. Seguint l'enumeració que presenten les ctordinations)) o Estatuts de la Universitat podem trobar la següent tipologia d'estudis i alumnes: a) Els ctMinyons)), amb mestres que ensenyaven a ctlegir, scriure y comptar)). b) Els estudiants de gramatica, classificats en dos nivells els ((principiants)) i els ((promestresn. c) Els alumnes pertanyents a facultats, que eren basicament tres: ((Arts y phi- losophia)), ((teologia)) i ((Lleis i canons)). 'Tot observant el model d'organització de la Universitat de Vic ens arriba una primera comparanqa i punt de relació amb la Universitat de Barcelona. Es tracta de la qüestió de les ((Ordinations)) o Estatuts de la Universitat. Buscant la relació entre els realitzats a Barcelona, fets públics el 1596, i els elaborats a Vic el 1603, hi ha una bona colla de similituds. Llegint l'articulat que els conforma no trobem agosarat pensar que es tracta d'un únic original, del qual es feren diverses redac- cions. Les diferencies entre els estatuts d'ambdues universitats són simplement motivades pel volum i l'enrenou derivat de cada universitat. Pero el fet que si- guin, en alguns moments, literalment copiats no vol pas dir que tinguin una des- connexió amb la realitat, tal com hem pogut comprovar. Eixamplant un xic mes la tematica, sembla clara la hipotesi que a Catalunya va existir un mateix model universitari, almenys pel que fa a les redaccions dels Estatuts, cosa que hem po- gut comprovar en els estatuts publicats el 1685, referents a llEstudi General de Girona, i en els de la Universitat de Solsona. Pel que hem pogut esbrinar sembla que cal remetre'ns als estatuts de Barcelona per trobar els cronologicament mes antics, juntament amb els de 17Estudi General de Lleida, comentats ja pel viatger Jaime Villanueva. El fet que la majoria d'historiadors que han treballat les universitats catalanes (R. Garcia Carcel, M.?Jose Lorente, Artemi Folch, F. Soldevila ...) hagin demos- trat la preponderancia de les Universitats de Lleida i Barcelona per sobre de la resta d'universitats com la de Vic, ens ha portat a buscar les raons de I'estanca- ment d'aquestes últimes. Aquestes raons estan relacionades, en alguns casos, amb la Universitat de Barcelona. Posem-ne alguns casos: Es constata que a Vic hi ha una mancanca de població universitaria. Aixo, lligat al fet que la majoria de les Universitats es troben en semblant situació, com- portara una certa lluita per I'alumnat, donat que cada universitat voldra mante- nir els seus nivells de població. En aquest sentit les relacions universitaries entre Vic i Barcelona seran tibants, tal com es despren dels prefacis als diversos estatuts de la Universitat de Vic, com es el cas dels de 1704: ((... que de enviar 10s pares a sos fills en terras estranyq per aprendrer scientias, ademes dels excessius, y in- dispensables gastos, molt amenut experimentaven irreparables desgracias ... n. Com podem veure la proximitat geografica de Barcelona es vol compensar amb raona- ments morals per tal que els futurs estudiants es quedin a la Ciutat. De fet, és ben possible pensar ep una ((competencia)) entre Barcelona i Vic, que sovint devia anar a favor de la primera pel fet que aquesta disposés de més facultats i d'una vida cultural més atapei'da. Aquest fet produí una certa fugida d'estudiants oso- nencs a la capital. Pero a més de la manca de població, un segon element que explica el poc vi- gor universitari del segle xvrr a Vic, el trobem en la migradesa de recursos eco- nomics que tenien petites universitats com Vic, Solsona o Tarragona davant uni- versitats com Barcelona o Lleida. Aquest fet degué influir de manera important en la qualitat de l'ensenyament i en els sous del professorat, per la qual cosa po- dem esmentar ben pocs professors d'una certa qualitat a Vic en comparació amb Barcelona. De tota manera, no volem pas dir que la qualitat de Barcelona fos molt elevada, tal com ha mostrat R. Garcia Carcel en la comparanCa entre Barce- lona i les Universitats de Castella del segle X V I I .  Pero malgrat aquesta superioritat cultural i economica de la Universitat de Barcelona respecte a la de Vic, la Universitat de Barcelona intenta sovint que Vic no ampliés la seva oferta de facultats per por a la davallada de matricules, tal com es constata en els Llibres d'Acords Municipals de Vic dels anys 1602, 1646 i 1682. Un fragment de la resposta de llAudiencia de Barcelona a la Universitat de Vic, el 1699, així ho expressa: <(...no menos regoneixia gran inconveniencia per la Universitat Lite- raria de la Ciutat de Barcelona, que a més de que seria contingent que aquesta no introduis causa, no fluiria las cientias ab 10 aurnent que avui en dia de molts anys a eixa part se experimenta perque minoraria 10 co- mens y ensenya I'experiencia que com mes crescuda es I'universitat mes resplendeixen les lletres.. . )). No cal, pero, concloure que la poca f o r ~ a  de la Universitat Vigatana neix ulii- cament de l'obstacle barceloni. Al llarg de tot el segle XVII es denota un immobi- lisme universitari a Vic que queda reflectit en un estudi dels estatuts: s'observen poquissims canvis en l'organització dels carrecs, en les materies tractades, en els autors treballats ... Es aquest conjunt de circumstancies que hem ressenyat breu- ment el que provoca que la majoria de documentació parli molt sovint de siste- mes d'oposicions, repartiment de catedres ..., es a dir, d'unes preocupacions més de caire administratiu i burocratic que no pas propiament pedagogic. D'altra banda, la Universitat de Vic tindra un aire marcadament religiós com a conseqüencia de les mateixes facultats de que disposa i de la influencia que exercí en ella 1'Església. Rapidament veurem, doncs, que s'oferis un ensenyament pro- fundament religiós i amb una línia escolastica i tomista. La Universitat respon- dra, per tant, al model de Trento, dintre d'un marc de repartiment de poders que la mantindran i sustentaran: el Municipi i 1'Església. Com a conclusió, diríem que hem volgut donar a coneixer la vida d'una mo- desta universitat de 1'Antic Regim a Catalunya, amb les dificultats qoe tingué per a sobreviure i que acaba, com totes, amb la Nova Planta decretada per Felip Ve Voldria acabar dient que la Universitat de Vic va cobrir el conjunt de l'ensenyament dels segles XVI i XVII i que la seva abolició va representar un buit important en l'educació a la comarca d'Osona, que a la fi del segle XVIII es va resoldre, en part, a través de la instauració del Seminari i més tard amb l'assistencia de diverses generacions a la Universitat de Barcelona. El procés de descentralització universi- taria que s'esta duent a terme en l'actualitat pot tornar a restablir un equilibri universitari en la geografia catalana actual. 

Catalan

https://revistes.ub.edu/index.php/pedralbes/article/download/38863/37148

La Universitat literària de Vic i la seva relació amb la de Barcelona (1599-1716)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Revistes CientÃfiques de la Universitat de Barcelona

La Universitat literària de Vic i la seva relació amb la de Barcelona (1599-1716)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Revistes CientÃ­fiques de la Universitat de Barcelona

Revistes CientÃfiques de la Universitat de Barcelona