L’article pretén esbossar la modernització de les infraestructures públiques d’aprofitament de l’aigua en la població de les Borges Blanques. Inserida en el context garriguenc del final del segle xix i començament del segle xx, la investigació abraça des de l’auge del procés d’especialització
agrari entorn de l’explotació oleícola i la implantació del capitalisme al món agrari català, fins al final de l’èxit d’aquest model productiu i la seva crisi coincidint amb l’inici del procés de despoblament rural a les Garrigues. En aquesta etapa es ugué a terme una important activitat institucional encaminada a modernitzar les infraestructures públiques relacionades amb els usos no agraris de l’aigua, fins i tot transformant espais d’usos tradicionalment agraris i ramaders en espais de lleure enjardinats o punts d’accés a l’aigua potabl
