Ollé Torner, Àlex

Revistes Catalanes amb Accés Obert

La terrerola vulgar
a la província de Girona
Per ÀLEX OLLÉ*
AIEE, Figueres, 39(2008), pàg. 153-158C I È N C I E S
* Comitè Avifaunístic Empordanès, CAE. comitecae@yahoo.es
INTRODUCCIÓ I ESTAT DE CONSERVACIÓ
La terrerola vulgar (Calandrella brachydactyla) és un passeriforme decaire estèpic, que cria al migjorn del Paleàrtic, des de la penínsulaIbèrica i el Magrib fins a les estepes i els semideserts de l’Àsia central.A Europa es concentra a l’entorn dels mars Mediterrani, Negre i Caspi
(Cramp, 1988). A la península Ibèrica, on ocupa els pisos bioclimàtics, supra,
meso i termomediterranis, trobem nidificant la forma nominal (Tellería et al.,
1999). A Catalunya es localitza en el seu extrem nord-est, l’Alt Empordà, al
sector de Lleida i punts molt concrets de Tarragona, com és el cas del delta de
l’Ebre. De presència únicament estival a casa nostra, els primers exemplars es
detecten a finals de març i desapareixen a finals de setembre. 
La situació de certes espècies de caire estèpic a Catalunya és en general
regressiva, i en alguns casos determinats és alarmant. La terrerola vulgar ha
patit, dins el conjunt ibèric, una davallada del 30% durant la darrera dècada
(Martí & del Moral, 2003), no sent Catalunya un cas diferent, ja que
disminueix la principal població catalana, la de Lleida, de 3.000-4.000
parelles el 1995 (Estrada et al., 1996) a menys de 1.000 el 2001 (Bota, 2002)
i actualment sobre les 100 parelles el 2007 (Bota, com. pers.). S’estimava el
2004 una població per a Catalunya entre 680 i 1.080 parelles (Estrada et al.,
2004). Actualment es podria parlar de xifres inferiors a 500 parelles.
La població de terrerola vulgar, a les comarques gironines, queda en la seva
totalitat reclosa a l’Alt Empordà. Durant la dècada dels 90, es coneixien dos nuclis
reproductors en aquesta comarca, un al cap de Creus i l’altre a les dunes litorals
de la Rubina, aiguamolls de l’Empordà. Indicis d’un tercer nucli el trobàvem a
l’interior de la plana empordanesa, sense saber els efectius ni els límits de
distribució. Al cap de Creus, la petita població reproductora continua disminuint
de 7 parelles reproductores l’any 2002 a les 3-4 del 2005 (Feliu, 2007). El mateix
autor posa de manifest l’estat crític d’aquesta població (Feliu, com. pers.). Als
aiguamolls de l’Empordà, la situació no canvia, sent encara pitjor, ja que de les 5-
6 parelles de l’any 1994, passa, deu anys després, a extingir-se definitivament
(Martí-Aledo, com. pers.). Les causes, en aquest darrer nucli, poden ser l’alta
pressió humana i els derivats d’aquesta com per exemple gossos, vehicles tot
terreny, etc., principalment durant els mesos primaverals.
155Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 39(2008)
Àlex Ollé
ÀREA D’ESTUDI I METODOLOGIA
La temporada 2006 es comença a fer un balanç de la població de
l’interior de la plana empordanesa, que es creia baixa, així com delimitant els
seus nuclis reproductors. Per mitjà d’ornitòlegs de la zona, es comença a
realitzar itineraris per a la detecció de mascles canors. Amb aquest sistema es
detecten 2 sectors que acullen quasi el total de la població, quedant en els seus
límits parelles aïllades. 
L’any 2007, es procedí a analitzar la població del sector 1 al terme de
Mollet de Peralada i la del sector 2 al terme de Garriguella. Ambdós queden
separats per una distància d’uns 5 km. Durant l’ època reproductora (abril-
maig) es realitzà un seguit de transectes en cadascun d’aquests sectors, fent
escoltes dels mascles canors. Un cop detectats aquests es mantenia la posició
durant 10 minuts per dibuixar els seus moviments i descartar duplicats en el
cens. Els transectes transcorrien de manera repartida pel territori i de primera
hora fins a les dotze del migdia, a una velocitat constant i sempre amb temps
adequat per al mostreig (no es feia en dies de vent ni pluja). La problemàtica
en els censos realitzats en la detecció de mascles canors (atès el caràcter
amagadís de l’espècie), freqüentment produeix una sobreestimació de la
població, ja que alguns mascles són comptabilitzats en bandes més pròximes
que aquelles en les que realment es troben (Garza et al., 2003). És per això,
que no s’utilitzaren bandes de distància. Això fa recomanable censos més
exhaustius que permeten estimar el número de territoris que conformen la
població (Garza et al., 2003). 
RESULTATS I DISCUSSIÓ
Utilitzant aquest tipus de mostreig, comentat anteriorment, durant l’any
2007 s’estimaren 26 mascles de terrerola (1,04 territoris/km2 que inclouen
l’hàbitat potencial de l’espècie) (Fig 1).
En el sector 1, a Mollet de Peralada, la totalitat dels mascles puja a
19 exemplars, quedant així com la població més important de les comarques
gironines. Dins del sector hi trobem dos nuclis separats entre sí uns
1.000 metres. El nucli important és molt concentrat, ja que existeixen
16 mascles en un radi d’uns 500 metres. L’altre nucli, compost de 3 mascles,
2 ho fan en guarets continuats i l’altre aïllat uns 300 metres. 
Pel que fa al sector 2, són 7 els mascles existents, i d’igual forma
concentrats en un radi de 250 metres.
Així doncs, la població de terrerola a la plana empordanesa suma un total
de 26 mascles canors, sumats a les 3-4 parelles existents al cap de Creus,
obtenim la totalitat en 29-30 parelles reproductores a la província de Girona.
L’estat real de la població catalana serà coneguda durant un cens total
l’any 2008, tot i que sembla indicar que ara per ara l’Alt Empordà acull vora
el 12%. El 90% de la població empordanesa es localitza en indrets sense cap
mena de protecció, quedant exclosa, fins i tot, de la Xarxa Natura 2000. Així
156 Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 39(2008)
La terrerola vulgar a la província de Girona
doncs, la intensificació agrícola comporta la pèrdua de guarets vells i la
rompuda dels erms estèpics. La desaparició dels ramats comporta que els pocs
espais aptes que queden passin a tenir un recobriment vegetal massa elevat
per a l’espècie (Estrada et al., 2004). 
El seguiment de la terrerola a l’Alt Empordà queda, de moment, analitzada
a partir de les dades d’un sol any de cens. D’aquesta manera, ha d’haver-hi una
constància almenys de dos anys més, per a saber l’estabilitat d’aquesta població.
Però atesa la seva mida poblacional i el seu aïllament geogràfic, qualsevol indici
perjudicial per a la població podria conduir a la seva extinció, per la qual cosa és
recomanable una especial protecció d’aquesta població, amb micro-reserves que
englobin el seu territori i la zona d’hàbitat potencial circumdant, així com un
seguiment constant (Rivas & Moreno-Rueda, 2006)
LA IMPORTÀNCIA DELS GUARETS
Diversos estudis demostren que els ocells dels conreus són el grup
avifaunístic amb més regressió, tant a escala europea com a casa nostra, i que
els guarets són peces claus per al manteniment de les seves poblacions. Per si
fos poc, dins el marc de la Política Agrària Comuna, els ministres d’Agricultura
dels diferents estats membres de la UE han aprovat que la tardor i la primavera
del 2008 es podran sembrar de cereals les terres que estaven sotmeses al guaret
157Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 39(2008)
Àlex Ollé
Figura 1. Estat de conservació de la terrerola a l’Alt Empordà.
Mollet de Peralada: 19 mascles
Garriguella: 7 mascles
Cap de Creus: 3-4 mascles
 Poblacions extingides
obligatori, amb la finalitat d’augmentar l’oferta i pal·liar la pujada de preus del
cereal. L’elevat preu del cereal juntament amb la retirada de l’obligatorietat del
manteniment dels guarets provocarà, amb gairebé tota seguretat, la seva
pràctica desaparició a Catalunya. (L’Abellerol núm. 33, ICO 2007).
AGRAÏMENTS
Vull donar les gràcies a Jordi Martí-Aledo, Teresa Montràs i Enric
Capalleras per l’interès mostrat en el projecte. A Ponç Feliu, per les dades
aportades sobre els territoris de cap de Creus. També vull agrair, als membres
del CAE i la IAEDEN, l’interès i la divulgació de l’estat crític de l’espècie a
l’Empordà i a Catalunya.
BIBLIOGRAFIA
ABELLEROL, núm. 33. Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia,
estiu/tardor 2007. ICO.
ALVAREZ CROS, C.; BURGAS, A.; CAPALLERAS, E.; FELIU, P.; MARTÍ-
ALEDO, J.; MONTRÀS, T. & OLLÉ, A., Espècies d’aus nidificants prioritàries a
l’Empordà. Comitè Avifaunístic Empordanès, I informe 2006, inèdit. CAE, 2007.
BOTA, G., Aproximació a la situació de l’ornitofauna estèpica a Catalunya. In:
I Jornades Tècniques Internacionals de Conservació i Gestió de Zones Estèpiques.
Lleida, 2002. Lleida: Fira de lleida. SEO/BirdLife, 2002.
CURCÓ, A. & ESTRADA, J., Terrerola vulgar Calandrella brachydactyla, 2004.
In ESTRADA, J.; PEDROCHI, V.; BROTONS, L. & HERRANDO, S. (eds.).
Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. Pàg. 332-333. Institut Català
d’Ornitologia (ICO)/Lynx Edicions, Barcelona.
FELIU, P., Anuari Ornitològic del Parc Natural de Cap de Creus 2001-2005.
Parc Natural de Cap de Creus. Departament de Medi Ambient i Habitatge, Generalitat
de Catalunya, 2007. 
GARZA, V.; TRABA, J. & SUÁREZ, F., Is the European population of Dupont’s
lark Chersophilus duponti adequately estimated? Bird Study 50: 309-311, 2003.
MARTÍ-ALEDO, J., Poblacions reproductores d’ocells al Parc Natural dels
Aiguamolls de l’Empordà. Informe Inèdit. Parc Natural dels Aiguamolls de
l’Empordà. 
MARTÍ, R. & DEL MORAL, J.C., Atlas de las Aves Reproductoras de España.
Madrid: Dirección General Conservación de la Naturaleza-Sociedad Española de
Ornitología, 2003.
RIVAS, J.M. & MORENO-RUEDA, G., “Censo detallado de la mayor
población de Alondra Ricotí Chersophilus duponti del sur de España”. Revista
Catalana d’Ornitologia. Volum 22: Pàg. 27-29. 2006. Institut Català d’Ornitologia.
SUÁREZ, F.; HERRANZ, J.; YANES, M.; et.al. Seasonal and interannual
variability in laying date, clutch size, egg volume and hatching asynchrony of four
lark species in Mediterranean Spain. Ardeola 52 (1): Pàg. 103-117. 2005. Sociedad
Española de Ornitología. 
TELLERÍA, J.L.; ASENSIO, B. & DÍAZ, M., Aves Ibéricas. II. Passeriformes.
J. M. Reyero Editor. Madrid, 1999.
158 Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, volum 39(2008)
La terrerola vulgar a la província de Girona


La terrerola vulgar a la província de Girona.

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert