Jabardo, Mercedes (2012) Feminismos negros. Una antología.
Madrid: Traficantes de sueños, 314 p. ISBN: 978-84-96453-70-8

Barbé i Serra, Alba

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Quaderns (2013) 29, pp. 195-197. ISSN 0211-5557
RESSENYA 
FEMINISMOS NEGROS. UNA ANTOLOGÍA 
Alba Barbé i Serra
Línia de Recerca en Cossos, Gèneres i Sexualitats (LIRACGS)
Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Social (GRECS)
Universitat de Barcelona
Jabardo, Mercedes (2012) Feminismos negros. Una antología.
Madrid: Traficantes de sueños, 314 p. ISBN: 978-84-96453-70-8.
Les interseccions existents entre els feminismes i els estudis postcolonials han donat 
lloc a una espleta anàlisis entorn les seves mancances i potencialitats, fruit de compartir 
conceptes comuns –com el de “dona” o “negra”– en les anàlisis de la deconstrucció de 
les metanarratives dominants, al mateix temps que en el disseny d’estratègies polítiques 
de transformació social. 
Feminismos negros. Una antología, apareix com una proposta política i personal de la 
mà de l’antropòloga Mercedes Jabardo Velasco amb una gran trajectòria en les anàlisis 
de la diàspora subsahariana amb perspectiva de gènere a nivell peninsular, i en particular, 
en un context nostrat com el Maresme. En el llibre que aquí es presenta, Jabardo 
coordina la recuperació de tota una sèrie de textos clàssics de referència, centrals en 
la construcció de la memòria històrica -de la herstory- dins la corrent crítica del(s) 
feminisme(s) negres, concretament en el seu paradigma o moviment afroamericà i 
britànic. Amb el present, l’antropòloga pretén apropar-nos a les pràctiques, crítiques i 
propostes epistemològiques, polítiques, socials i estètiques de les feministes negres, amb 
la intenció de forjar necessàries aliances i permetre ampliar horitzons contrahegemònics 
des de les perspectives parcials, els coneixements situats i la lògica de la subalternitat. 
Un compromís no sols amb la investigació etnogràfica sinó amb la visibilització de les 
lògiques d’estigmatització de les diàspores negres. Una proposta per descolonitzar el 
196 Alba Barbé i Serra
coneixement i reportar la manera en què les representacions textuals d’aquelles subjectes 
socials, construïdes com “les altres” en diferents contextos geogràfics i històrics, es 
converteixen en una forma de colonialisme discursiu tentacular que no sols visualitza 
una realitat, sinó que al mateix temps, la construeix.  
Avtar Brah (2004) apuntava com és necessari pensar una política relacional que 
no compartimenti les opressions, sinó que formuli estratègies per fer-ne front 
conjuntament, recolzant-se en una anàlisi paral·lela de com es connecten i s’articulen. 
Les coalicions estratègiques i la necessària evitació de jerarquies entre les polítiques de 
gènere i sexualitat, classe, ètnia o nació, apel·lant a l’establiment d’una interseccionalitat 
política dels diferents eixos d’estratificació de les opressions, ha estat apuntat per d’altres 
feministes com Chandra Mohanty (2008). L’autora del llibre, en una nota a peu de 
pàgina, ens deixa entreveure les anàlisis de Hill Collins que dialoguen amb aquestes 
altres pensadores i activistes feministes. 
Cada matriz de dominación tiene una particular disposición de los sistemas de 
intersección de la opresión (...) La intersección de vectores de opresión y privilegio crea 
variaciones tanto en las formas como en la intensidad en la que las personas experimentan 
la opresión (p.36). 
Allò que des dels feminismes postmoderns s’ha anomenat com a “teoria de la 
interseccionalitat”, no és pas una proposta analítica novella, sinó que es remunta a les 
aportacions de Sojourner Truth a la Convenció dels Drets de la Dona a Akron, l’any 
1852. Jabardo reconeix, en aquest primer apartat anomenat Pioneras del feminismo negro 
i a partir del discurs de Truth i el text de Ida B.Wells, l’oralitat i les eines de resistència 
dels grups subalterns, la base genealògica del feminisme negre nord-americà i les seves 
interseccions, així com la relació problemàtica amb el moviment sufragista. 
Bases conceptuales del feminismo negro, comprèn els articles de Patricia Hill Collins, 
Ángela Y.Davis i Carol Stack, ambdues darreres dialogant, a través de les seves 
investigacions, amb l’epistemologia alternativa proposada per Collins en el marc dels 
Black Studies de la dècada dels 80’s. Davis recupera en el seu article “I Used to Be 
Your Sweet Mama”, a les grans dames del blues i del jazz del primer terç del segle XX 
(Bessie Smith, Gertrude “Ma” Rayner o Billie Holliday), apuntant el gènere musical 
com expressió de les noves realitats socials i sexuals del sistema post-esclavista, i facilitant 
la construcció d’una nova consciència negra. Stack, antropòloga blanca, penetra en 
les lògiques del gueto negre en The Flats – la zona amb un nivell socioeconòmic més 
baix d’una comunitat negra a Jackson Harbor en el Mitjà Oest dels EEUU-, pretenent 
comprendre i mostrar les estructures familiars i comunitàries des dels seus propis codis, 
amb una clarivident consciència de la seva posició com a antropòloga. 
197Ressenya: Feminismos negros. Una antología
El tercer apartat del llibre, La segunda ola del feminismo negro. Diàspora y estudios 
culturales, traça el diàleg entre ambdues bandes de l’oceà atlàntic, observant la continuïtat 
existent entre el moviment afroamericà i el moviment britànic lligat a la New Left. 
Pratibha Parmar i Hazel Carby apunten a les nocions simplistes de les polítiques de la 
identitat, insistint en definir la diferència des de la pròpia perspectiva, tal i com Trinh 
T.Minh (1989) recull amb el concepte del “Inappropriate/d Other”. Carby denuncia el 
racisme com a dinàmica estructural en la relació amb les feministes blanques, i critica la 
universalitat dels conceptes emprats des d’un sistema sexogenèric específic pel feminisme 
hegemònic, com el de “família”, “patriarcat” i “reproducció”. 
Nuevas narrativas. Discurso postcolonial e identidades diaspóricas, inclou els articles 
de Jayne Ifekwunigwe i Magdalene Ang-Lygate. Ifekwunigwe ofereix les narracions de 
diferents dones que sobrepassen els límits i desafien les construccions essencialitzades del 
jo, la identitat, l’indret i la pertinença (dones d’origen anglès i nigerià, tanzà i alemany, 
etc.). Juntament amb Ang-Lygate que traça els espais de la deslocalització, constitueixen 
textos que des de posicions de postcolonialitat introdueixen interrogants i redefineixen 
identitats diaspòriques, observant la gestió i negociació del que Ifekwunigwe anomena 
la “polietnicitat”, problematitzant categories com la de “dona negra”. 
Referències citades
BRAH, Avtar (2004 [1992]) “Diferencia, diversidad, diferenciación” a VVAA (eds.) 
Otras inapropiables. Feminismos desde las fronteras. Madrid, Traficantes de sueños.  
MOHANTY, CH.T. (2008) “Bajo los ojos de Occidente. Saber académico y discursos 
coloniales” a Estudios Postcoloniales. Ensayos fundamentales. Madrid, Traficantes de 
sueños.
TRINH, T. Minh-ha (1989), Woman, Native, Other. Bloomington, Indiana U.P.


Feminismos negros. Una antología

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert