Obra ressenyada: Pep BALSALOBRE, ed., La llengua catalana al segle XVIII. Barcelona: Quaderns Crema, 1995

Melchor Muñoz, Vicent de

Diposit Digital de Documents de la UAB

pel fet de no voler agafar el tramvia enmig de la pluja. Naturalment, el reeiximent de l'obra depen de l'habilitat de cada escrip- tor, pero no em uc estar &apuntar corn a característica dernostre temps la dificultat a l'hora de crear veritables entitats nove'lesques o narratives riques de sentit i generadores d'un desplegament formal suggestiu. Objectiu que, no ho nego, es pot assolir també mitjancant el joc arnb la pre- visibilitat dels elements formals o tematics. Sovint, perb, el ment principal de la narra- tiva actual es troba, si l'haguéssim de bus- car, més en la intencionalitat reflexiva es- mentada i en el mer joc arnb la tradició que no pas en l'excel~lencia literk-ia. Tot aixb no impedeix, sinó que de fet afavoreix, la llegibilitat de la narrativa que s'escriu avui dia, corn és prou clar en la mateixa Re al2ssia: he comencat dient que es llegia m% extraordink-ia facilitat. No es tracta, evidentment, de cap desmerit, sinó del resultat d'una escnptura ordenada i atractiva que, corn també he indicat, man- té l'ambició literaria. El que cal constatar, pero, és que la previsibilitat en les formes novel.les ues afavoreix aquest fenomen, el qual, d'3tra banda, pot presentar una &m- plia gamma de realitzacions: des de la ma- jor o menor complexitat que l'autor és ca- pac d'introduir en l'obra fins a la capacitat descodificadora de cada lector segons el seu coneixement de la tradició (no tan sols literaria: a Re al2ssia, per exemple, trobem la recreació cfescenes del cinema neorea- lista italia). En tot cas, una menor descodi- ficació no sol comportar (els autors se'n guarden rou) cap obstacle seriós a la co- moditat Be la lectura. A Catdunya, la Uegi- bilitat de l'actual narrativa, recolzada er Y3 l'expansió de la novella de Cnere, sem la connectar arnb les deries aalguns mem- bres de la generació literaria dels an s se tanta per l'eixamplament del pbblic Lcto; catala. Al capdavall, i no només pel que fa a les qüestions de genere o de comerciali- tat, la nostra noveHa actual es nodreix, tot i les lbgiques noves aportacions, de noms basicament provinents, de manera recta o desviada, d'aquella eneració: no sembla que els auton joves f e  finals dels anys wi-  tanta, malgrat el soroil, hagin aconseguit crear una oferta prou diferenciada. La lle- gibilitat de la narrativa actual (i aquí ens podem remetre, er exemple, a un autor paradigmatic de fa generació dels setanta corn Jaume Cabré) ha ajudat, sens dubte, a l'estat de satisfacció en relació arnb la nos- tra novella que es ot detectar a hores d'ara en la crítica catJana i s'ha convertit, so- vint, en un objectiu preferent, massa prefe- rent, per part dels autors. No crec que s'hagi de deduir del que aca- bo d'exposar sigui impossible crear una gran obra iterhria des dels pressupb- sits estetics i etics que circulen avui dia i que caldria posar en relació d'una manera seriosa, gairebé gosaria dir academica, arnb un fenomen aparegut i desenvolupat justament al llarg dels anys setanta que, en contra del que es pensa, no s'oposa pas a la reflexió etica: la postmodernitat. Tot i les complicacions prbpies, el cas catalh re ro dueix les necessitats de la cultura occiien: tal, i de l'europea en particular, de crear una literatura que es pugui llegir en plena era massmediatica i que tingui una funció orientadora (Antonio Tabucchi en seria un bon exemple pel que fa a la novella), una li- teratura basada en gran mesura en el con- cepte de revisitació i, per tant, en el de pre- visibilitat i llegibilitat. En aquest sentit, la narrativa catalana, i de fet la poesia i el tea- tre, generes que de tota manera tenen les seves prbpies caracteristiques davant el ~roblema del ~Úblic, és ~erfectament ho- mologable i, en  conjunt, prou actual i atractiva. L'únic rbssec que resta de tot ple- gat és que ens haguem de ressignar taites vegades a una literatura simplement opor- tuna i, encara que gairebé sempre interes; sant, reductivament autocomplaguda en el ~ r o ~ i  funcionament. Su~erar  aixo des dels maieixos principis cont~mporanis, ue po- den actuar corn a fre o corn a cata a t a ,  és, corn ha estat sempre, una qüestid !e talent. DDAA, La llengua catalana al segle XVIII (Edició de Pep Balsalobre i Joan Gratacós, revisada per Albert Rossich i August Rafanell). Barcelona, Quaderns Crema, 1995 («Assaig», núm. 16). 589 ps. Aquest volum és la versió editada (amb 2502 aniversari de la «Gramatica catalana» notes i referencies bibliografiques) de les de Josep Ullastre). Banyoles, 11-12 de de- deu comunicacions presentades al colloqui sembre de 1993. A aquells deu treballs se La llengua catalana al segle XVIII (en el n'han afegit tres més (Ginebra, Calafat, i 124 Ressenyes Ferrer) i un utilíssim repertori bibliografic d'uns uatre cents trenta títols (Rossich, i ~afa.31; 547-589), imprescindible en endavant per a estudis sobre el tema i l'epoca. L'exit d'aquell encontre cal atri- buir-lo en bona part a l'emprenedor i reno- vador cercle universitari de Girona d'estu- dis sobre historia de la llengua i la literatu- ra de l'Edat Moderna. No sent una obra de síntesi, ens hi acosta tanmateix de manera vigorosa, i de la seva lectura es des ren un estat de la qüestió forra complet &ls pro- blemes que planteja actualment l'estudi del catala durant el Se le de les Llums, i de les respostes proposades. El volum s'estructura en una introducció i tres seccions, segons la divisió tematica del col.loqui: gramatics i ~ramatiques, usos lingüísti&, i a~ostamentsre~ionals. La co- municació La llengua catalana al sede XI/III. Possibles pau?es destudi  (ps. 1 5-73), de Modest Prats, és una presentació a tal1 introductori dels problemes generals del tema del co l lop :  Prats sosté que seria més profitós su stituir les dues aproxima- cions histbriques anteriors (que anomena, respectivament, decadentista i patriotica) per una nova hipbtesi, sobretot pel que fa al Principat: una serie de línies de orGa f haurien tendit a convergir cap als vo ts de l'any 1770 (1768: reial cedula de Carles 111) i haurien dividit el segle, sociolingüística- ment, en dos rans penodes. Per a l'autor, és al voltant cfa uest turning-point on c.al- dria situar l'acc8eració de la nprogressiva dissociació entre una cultura superior cas- tellanitzada i una cultura po d a r  que con- tinua expressant-se en cata%),, ja notada per Josep Fontana. Montserrat Anguera, editora de la Gram- matica cathalána (1743) de Josep Ullastre, hi ret homenatge a Intui'ció i passió e n  la primera gramdtica catalana (ps. 75-95) i en dóna els rincipals trets. Tot i no ser l'obra d'un proPessional, és la dun precursor que va mostrar una remarcable inquietud pel catala i que va voler presentar un instru- ment rescriptiu, no tant per «als Genis, corn & Ingénis 6 Ingénuos., i no limitar als as ectes ortografics sinó donant també cabug  a observacions de la llengua parla- da coetania. El treball de Jordi Ginebra, Notes sobre el gvamatic Joan Petit i Aguilar (1752-1829) (ps. 97-118), ofereix al unes de les conclusions de la seva tesi de cfocto- rat sobre la Gramática catalana de Petit. A més dels aspectes periferics (vida, obra, fonts), també hi són ponderades sintetica- ment altres qüestions significatives, corn la motivació practica d'aquesta gramatica (emmarcada en el moviment de ((Institu- cionalització de la ramatica escolar de les lengües wlgarsa ietectable a finals del XWI), la seva intenció sistematica i exhaus- tiva, la primacia que va donar a la llengua viva (ben entes: la de les persones cultiva- des) i el tractament innovador de punts concrets de gramatica ( er exemple, els pronoms enclítics, un neoPogisme encunyat per el1 en catala), ue denoten una ers picacia lingüística lora  del comú. dbe* Rossich, Una qüestió d'historia de la llengua a lédat moderna: el reconeixement de la vo- cal neutra (ps. 119-200), és un extens i do- cumentat recorregut per la historia i pro- gressiva resa de consciencia de l'existen- cia de l a r  4, amb un abast cronolbgic que depassa hmpliament el Set-cents. Les recer- ques de Rossich revelen l'existencia d'un protoestandard oral multisecular, descone- gut fins ara, d'arrel ortografista i recolzat en el prestigi ator at als dialectes occiden- ta l~ ;  a uest modefva perviure fins a la re- f o d a b r i a n a  ue va privilegiar el dia- lecte central-, i2umina amb noves perr- pectives qüestions corn la continuitat de la reflexió sobre el catala o la celebre polemi- ca sobre els finals en <-as> o en <-es>. Llen ua  i ensenyament al Principat (ps. 201-445, de Xavier Moral és un assaig que ofereix unes estimacions quantitatives i dinamiques sobre la «competencia lectora i escriptora i un presum te ús escrit de l'idiomaa (o literacitat) de fa població mas- culina de més de 7 anys. Aquest indicador és seleccionat corn el més adequat per a mesurar les ossibilitats d'introducció de l'espanyol. Efs resultats per a 1787 (Cens de Floridablanca) són baixos pel ue fa a la literacitat i impedeinen, doncs, %e pensar en una gran espanyolització per via escrita -i molt menys oral-, encara que s'obser- va una tendencia al creixement deguda al grup dels estudiants. Segons Joaquim M. Puigvert, a Església, cu2tura i llengua a la societat catalana del Set-cents (ps. 245-86), les posicions que va adoptar l'església cata- lana en relació amb la llengua van ser «moltes, variades i canviants)). Mentre que el catala va ser la llengua principal de pre- dicació i dels catecismes. uer bbvies raons pastorals. els establime& d'ensenyanca relieiosos s'haurien es~anvolitzat lineüísti- catñent més corn a rifle; d'una demanda sbciocultural dels estrats superiors (ascen- sió social a través de checs ,  comerc inte- rior arnb Espanya) que no pas corn a efecte d'exigencies overnamentals. Pel que fa a la formació fe1 clero, postula una relació entre l'obertura de seminaris i l'adopció progressiva de l'espanyol corn a llengua vehicular de cultura en aquest Ambit, polí- tica impulsada des de l'episco at. La cedu- la de 1768 hauria estat capitafen el procés d'espanyolització en aquestes tres arees d'ús. August Rafanell pren en consideració, a La invenció d'una tradició. Liem2rg2ncia dels dialectes en  la llengua literaria (ps. 287- 328), alguns indicadors, sobretot morfolb- gics, que es realitzaven a l'epoca en cova- riació; aquests indicadors li permeten pos- tular l'existencia d'un determinat model tradicional de llengua literaria (o més pre- cisament, llibresca), comú a tot el domini lingüístic llevat del País Valencia, que és explícitament deixat de banda a causa de la seva especificitat. Sobre aixb últim, ve- geu el recent treball del mateix autor, A. Rafanell, Les idees sobre l'apitxat a lédat moderna, ((Estudi General)), núm. 14 (1984 [1985]), ps. 13-47. Aquest protoestandard escrit, perb, s'hauria es uerdat a finals del XVIII en inco orar-s'hiyes innovacions de la llengua par 7 ada (dialectalismes), en una tendencia propiciada pel que l'autor ano- mena l'imperatiu realista i també perla cri- si de l'edició en catala. En un treball recolzat en abundants fonts primaries, Joan Armangué resse- eix, a La Zlengua i la literatura a Sardenya panyol, del atriciat urba, de l'administra- ció civil i ecyesiastica, i fins i tot llengua li- terana): primer en favor de l'es añyol i després de l'italia La part dedicaA a la li- teratura ofereix una síntesi de les obres i illa. Rosa M. Calafat documenta a La im- posició de l'espanyol a lálta administracio pública nzallor uina. Mecanismes i estrate- gies de poder s. 359-85) el conflicte lin- guistic a la Mdorca del Set-cents. Els indi- cadors presos en compte, segons docu- ments arxivístics mallorquins de primera m&, són, d'una banda, les mostres de belli- erancia de les autoritats borbbni ues en favor de rextensió de respanyol, m& es e cialment gracies a Iludiencia i al trasfa; de funcionaris espanyols, perb també a tra- vés de l'alt clero i la milicia i de les noves disposicions sobre l'administració local i l'ensenyament; i, de l'altra, els indicis de re- sistencia a l'espanyolització (no s o l ~  lin- üística) d'institucions corn 1'Ajuntainent $e Palma i la Universitat. La Zlengua a Valkncia (ps. 387-425), d'Emili Casanova, compren una sinopsi de l'estat i ús social del catala valencia al segle XVIII, ex osa la visi6 sociolingüística o l'aportació afconei- xement del catala valencia de quatre autors poc coneguts o inedits (Gabriel Ferraridis, Joan Antoni Mayans, Teodor Tomas i Jo- sep Esplugues), i ofereix una succinta des- cripció del valencia de l'epoca, «tots els trets [del qual] o són 'a fets a l'entrada del XVIII o s'hi acaben d'aiaisonaru. Finalment, edita en un dels apendixs una selecció d'entrades del diccionari valencia-espa- nyol, inedit, de J.A. Mayans (1787). Quant a Menorca, tradicionalment s'ha vingut re- petint un tbpic un xic idílrlic sobre sobre el seu XVIII, que inclou l'estatus sociolingüís- tic del catala. Antoni-Joan Pons qüestiona a La llengua a Menorca: entre el mite i la realitat (ps. 469-98) que els anglesos no ha- v i s i n  practicat cap mena d'iinperialisme in uístic i demostra corn l'espanyol va ser la iengua que van fer servir regulannent arnb les autoritats locals. No menys impor- tant és l'estudi de la crisi de finals de segle quan, aman de la integració a Espan a, 1 espanyol va anar sent introduit a l'esco P a i en els usos administratius i eclesiastics. Francesc Ferrer i Girones mostra, a Re- sistencia a la substitució lingüística al Prin- cipat ( s 427-67), corn durant el primer quart ;egle el catala era lenament nor- mal *en els Pmbits uotixans. sagrats i privatsu, cosa que exp?icaria els neguits go- vernamentals er imposar l'espanjrol. Se- gons l'autor, c g  entendre la ckdula de 1768 corn un reflex de la debilitat de la política assimilacionista. Tres nbtules aporten no- vetats sobre tres personatges. Encara el 1788 un report promogut per Francisco de Zamora (editat ara per primera vegada) documenta múltiples resistencies a l'adop- ció de l'espanyol corn a llengua de les esco- les, llevat de les religioses. Ferrer també aporta una nova visió que afebleix el sentit literal de la cone da o inió de Camp- many sobre el cata%: calBia tenir present el seu clientelisme respecte a l'estat i l'opi- nió ne ativa coetania sobre els vulgars en generaf. Finalment estableix la filiaci6 d'Antoni F. de Tudó: significativament, mentre que el seu are Jacint va ser cosig- natari de la cedug de Carles IIY, Antoni Francesc va defensar aferrissadament el catala el 1792. Pep Vila estudia la dinamita francització/resistencia a La llen ua catala- na al Rosselló (ps  499-546). una sig- nificativa aportació documental, conclou, amb matisos, que el catala va ser la llengua oral de les classes mitjanes i baixes fins a mitjan segle XIX, amb abundoses mostres d'ús per part del baix clero (predicació, ca- tecismes, gmp neoclassic de Tuü) i de pro- ducció escrita privada durant el XVIII. El punt clau és la Revolució: el frances esde- vindra la llengua de la nation, de la lliber- tat i de la raó, i és adoptada per la burgesia corn a si ne de modernitat, mentre que les llengües $als seran signe del fanatisme, la Ressenyes ignorancia, etc. i, doncs, un enemic a batre (abbé Grégoire). Els destinataris més obvis d'a uest im portant recull de treballs són eisRstoria; dors de la llengua catalana, pero algunes de les propostes que conté, com per exem- ple les de M. Pratc o de X. Moral, esbossen nous horitzons que poden ser clarament aprofitats per professionals de dominis connexos. En conjunt, els treballs editats resenten un aplec significatiu de noves gipbtesis i metodes danalisi i també de material5 poc coneguts o inedits; d'altra banda, són recíprocament enriquidors, cosa que contribueix a augmentar-ne sen- siblement el valor, en posar de relleu les mancances en un camp determinat o altre. Finalment, han d'ajudar a donar nova llum sobre la situació lingüística i cultural pre- via a la Renaixenca. Les biblioteques uni- versitaries i els grups de recerques histbri- ques del penode faran bé d'adquirir aquest recull, mentre esperem que es repeteixin iniciatives com la del CoMoqui de Banyoles per a altres penodes, en especial dels segles immediatament anteriors. 

DDAA, La llengua catalana al segle XVIII

Revistes Catalanes amb Accés Obert

pel fet de no voler agafar el tramvia enmig 
de la pluja. Naturalment, el reeiximent de 
l'obra depen de l'habilitat de cada escrip- 
tor, pero no em uc estar &apuntar corn a 
característica dernostre temps la dificultat 
a l'hora de crear veritables entitats 
nove'lesques o narratives riques de sentit i 
generadores d'un desplegament formal 
suggestiu. Objectiu que, no ho nego, es pot 
assolir també mitjancant el joc arnb la pre- 
visibilitat dels elements formals o tematics. 
Sovint, perb, el ment principal de la narra- 
tiva actual es troba, si l'haguéssim de bus- 
car, més en la intencionalitat reflexiva es- 
mentada i en el mer joc arnb la tradició 
que no pas en l'excel~lencia literk-ia. 
Tot aixb no impedeix, sinó que de fet 
afavoreix, la llegibilitat de la narrativa que 
s'escriu avui dia, corn és prou clar en la 
mateixa Re al2ssia: he comencat dient que 
es llegia m% extraordink-ia facilitat. No es 
tracta, evidentment, de cap desmerit, sinó 
del resultat d'una escnptura ordenada i 
atractiva que, corn també he indicat, man- 
té l'ambició literaria. El que cal constatar, 
pero, és que la previsibilitat en les formes 
novel.les ues afavoreix aquest fenomen, el 
qual, d'3tra banda, pot presentar una &m- 
plia gamma de realitzacions: des de la ma- 
jor o menor complexitat que l'autor és ca- 
pac d'introduir en l'obra fins a la capacitat 
descodificadora de cada lector segons el 
seu coneixement de la tradició (no tan sols 
literaria: a Re al2ssia, per exemple, trobem 
la recreació cfescenes del cinema neorea- 
lista italia). En tot cas, una menor descodi- 
ficació no sol comportar (els autors se'n 
guarden rou) cap obstacle seriós a la co- 
moditat Be la lectura. A Catdunya, la Uegi- 
bilitat de l'actual narrativa, recolzada er 
Y3 l'expansió de la novella de Cnere, sem la 
connectar arnb les deries aalguns mem- 
bres de la generació literaria dels an s se 
tanta per l'eixamplament del pbblic Lcto; 
catala. Al capdavall, i no només pel que fa 
a les qüestions de genere o de comerciali- 
tat, la nostra noveHa actual es nodreix, tot i 
les lbgiques noves aportacions, de noms 
basicament provinents, de manera recta o 
desviada, d'aquella eneració: no sembla 
que els auton joves f e  finals dels anys wi-  
tanta, malgrat el soroil, hagin aconseguit 
crear una oferta prou diferenciada. La lle- 
gibilitat de la narrativa actual (i aquí ens 
podem remetre, er exemple, a un autor 
paradigmatic de fa generació dels setanta 
corn Jaume Cabré) ha ajudat, sens dubte, a 
l'estat de satisfacció en relació arnb la nos- 
tra novella que es ot detectar a hores d'ara 
en la crítica catJana i s'ha convertit, so- 
vint, en un objectiu preferent, massa prefe- 
rent, per part dels autors. 
No crec que s'hagi de deduir del que aca- 
bo d'exposar sigui impossible crear 
una gran obra iterhria des dels pressupb- 
sits estetics i etics que circulen avui dia i 
que caldria posar en relació d'una manera 
seriosa, gairebé gosaria dir academica, 
arnb un fenomen aparegut i desenvolupat 
justament al llarg dels anys setanta que, en 
contra del que es pensa, no s'oposa pas a la 
reflexió etica: la postmodernitat. Tot i les 
complicacions prbpies, el cas catalh re ro 
dueix les necessitats de la cultura occiien: 
tal, i de l'europea en particular, de crear 
una literatura que es pugui llegir en plena 
era massmediatica i que tingui una funció 
orientadora (Antonio Tabucchi en seria un 
bon exemple pel que fa a la novella), una li- 
teratura basada en gran mesura en el con- 
cepte de revisitació i, per tant, en el de pre- 
visibilitat i llegibilitat. En aquest sentit, la 
narrativa catalana, i de fet la poesia i el tea- 
tre, generes que de tota manera tenen les 
seves prbpies caracteristiques davant el 
~roblema del ~Úblic, és ~erfectament ho- 
mologable i, en  conjunt, prou actual i 
atractiva. L'únic rbssec que resta de tot ple- 
gat és que ens haguem de ressignar taites 
vegades a una literatura simplement opor- 
tuna i, encara que gairebé sempre interes; 
sant, reductivament autocomplaguda en el 
~ r o ~ i  funcionament. Su~erar  aixo des dels 
maieixos principis cont~mporanis, ue po- 
den actuar corn a fre o corn a cata a t a ,  és, 
corn ha estat sempre, una qüestid !e talent. 
DDAA, La llengua catalana al segle XVIII (Edició de Pep Balsalobre i Joan Gratacós, 
revisada per Albert Rossich i August Rafanell). Barcelona, Quaderns Crema, 1995 
(«Assaig», núm. 16). 589 ps. 
Aquest volum és la versió editada (amb 2502 aniversari de la «Gramatica catalana» 
notes i referencies bibliografiques) de les de Josep Ullastre). Banyoles, 11-12 de de- 
deu comunicacions presentades al colloqui sembre de 1993. A aquells deu treballs se 
La llengua catalana al segle XVIII (en el n'han afegit tres més (Ginebra, Calafat, i 
124 Ressenyes 
Ferrer) i un utilíssim repertori bibliografic 
d'uns uatre cents trenta títols (Rossich, i 
~afa.31; 547-589), imprescindible en 
endavant per a estudis sobre el tema i 
l'epoca. L'exit d'aquell encontre cal atri- 
buir-lo en bona part a l'emprenedor i reno- 
vador cercle universitari de Girona d'estu- 
dis sobre historia de la llengua i la literatu- 
ra de l'Edat Moderna. No sent una obra de 
síntesi, ens hi acosta tanmateix de manera 
vigorosa, i de la seva lectura es des ren un 
estat de la qüestió forra complet &ls pro- 
blemes que planteja actualment l'estudi del 
catala durant el Se le de les Llums, i de les 
respostes proposades. 
El volum s'estructura en una introducció 
i tres seccions, segons la divisió tematica 
del col.loqui: gramatics i ~ramatiques, usos 
lingüísti&, i a~ostamentsre~ionals. La co- 
municació La llengua catalana al sede 
XI/III. Possibles pau?es destudi  (ps. 1 5-73), 
de Modest Prats, és una presentació a tal1 
introductori dels problemes generals del 
tema del co l lop :  Prats sosté que seria 
més profitós su stituir les dues aproxima- 
cions histbriques anteriors (que anomena, 
respectivament, decadentista i patriotica) 
per una nova hipbtesi, sobretot pel que fa 
al Principat: una serie de línies de orGa f haurien tendit a convergir cap als vo ts de 
l'any 1770 (1768: reial cedula de Carles 111) 
i haurien dividit el segle, sociolingüística- 
ment, en dos rans penodes. Per a l'autor, 
és al voltant cfa uest turning-point on c.al- 
dria situar l'acc8eració de la nprogressiva 
dissociació entre una cultura superior cas- 
tellanitzada i una cultura po d a r  que con- 
tinua expressant-se en cata%),, ja notada 
per Josep Fontana. 
Montserrat Anguera, editora de la Gram- 
matica cathalána (1743) de Josep Ullastre, 
hi ret homenatge a Intui'ció i passió e n  la 
primera gramdtica catalana (ps. 75-95) i en 
dóna els rincipals trets. Tot i no ser l'obra 
d'un proPessional, és la dun precursor que 
va mostrar una remarcable inquietud pel 
catala i que va voler presentar un instru- 
ment rescriptiu, no tant per «als Genis, 
corn & Ingénis 6 Ingénuos., i no limitar 
als as ectes ortografics sinó donant també 
cabug  a observacions de la llengua parla- 
da coetania. El treball de Jordi Ginebra, 
Notes sobre el gvamatic Joan Petit i Aguilar 
(1752-1829) (ps. 97-118), ofereix al unes 
de les conclusions de la seva tesi de cfocto- 
rat sobre la Gramática catalana de Petit. A 
més dels aspectes periferics (vida, obra, 
fonts), també hi són ponderades sintetica- 
ment altres qüestions significatives, corn la 
motivació practica d'aquesta gramatica 
(emmarcada en el moviment de ((Institu- 
cionalització de la ramatica escolar de les 
lengües wlgarsa ietectable a finals del 
XWI), la seva intenció sistematica i exhaus- 
tiva, la primacia que va donar a la llengua 
viva (ben entes: la de les persones cultiva- 
des) i el tractament innovador de punts 
concrets de gramatica ( er exemple, els 
pronoms enclítics, un neoPogisme encunyat 
per el1 en catala), ue denoten una ers 
picacia lingüística lora  del comú. dbe* 
Rossich, Una qüestió d'historia de la llengua 
a lédat moderna: el reconeixement de la vo- 
cal neutra (ps. 119-200), és un extens i do- 
cumentat recorregut per la historia i pro- 
gressiva resa de consciencia de l'existen- 
cia de l a r  4, amb un abast cronolbgic que 
depassa hmpliament el Set-cents. Les recer- 
ques de Rossich revelen l'existencia d'un 
protoestandard oral multisecular, descone- 
gut fins ara, d'arrel ortografista i recolzat 
en el prestigi ator at als dialectes occiden- 
ta l~ ;  a uest modefva perviure fins a la re- 
f o d a b r i a n a  ue va privilegiar el dia- 
lecte central-, i2umina amb noves perr- 
pectives qüestions corn la continuitat de la 
reflexió sobre el catala o la celebre polemi- 
ca sobre els finals en <-as> o en <-es>. 
Llen ua  i ensenyament al Principat (ps. 
201-445, de Xavier Moral és un assaig que 
ofereix unes estimacions quantitatives i 
dinamiques sobre la «competencia lectora 
i escriptora i un presum te ús escrit de 
l'idiomaa (o literacitat) de fa població mas- 
culina de més de 7 anys. Aquest indicador 
és seleccionat corn el més adequat per a 
mesurar les ossibilitats d'introducció de 
l'espanyol. Efs resultats per a 1787 (Cens 
de Floridablanca) són baixos pel ue fa a la 
literacitat i impedeinen, doncs, %e pensar 
en una gran espanyolització per via escrita 
-i molt menys oral-, encara que s'obser- 
va una tendencia al creixement deguda al 
grup dels estudiants. Segons Joaquim M. 
Puigvert, a Església, cu2tura i llengua a la 
societat catalana del Set-cents (ps. 245-86), 
les posicions que va adoptar l'església cata- 
lana en relació amb la llengua van ser 
«moltes, variades i canviants)). Mentre que 
el catala va ser la llengua principal de pre- 
dicació i dels catecismes. uer bbvies raons 
pastorals. els establime& d'ensenyanca 
relieiosos s'haurien es~anvolitzat lineüísti- 
catñent més corn a rifle; d'una demanda 
sbciocultural dels estrats superiors (ascen- 
sió social a través de checs ,  comerc inte- 
rior arnb Espanya) que no pas corn a efecte 
d'exigencies overnamentals. Pel que fa a 
la formació fe1 clero, postula una relació 
entre l'obertura de seminaris i l'adopció 
progressiva de l'espanyol corn a llengua 
vehicular de cultura en aquest Ambit, polí- 
tica impulsada des de l'episco at. La cedu- 
la de 1768 hauria estat capitafen el procés 
d'espanyolització en aquestes tres arees 
d'ús. August Rafanell pren en consideració, 
a La invenció d'una tradició. Liem2rg2ncia 
dels dialectes en  la llengua literaria (ps. 287- 
328), alguns indicadors, sobretot morfolb- 
gics, que es realitzaven a l'epoca en cova- 
riació; aquests indicadors li permeten pos- 
tular l'existencia d'un determinat model 
tradicional de llengua literaria (o més pre- 
cisament, llibresca), comú a tot el domini 
lingüístic llevat del País Valencia, que és 
explícitament deixat de banda a causa de 
la seva especificitat. Sobre aixb últim, ve- 
geu el recent treball del mateix autor, A. 
Rafanell, Les idees sobre l'apitxat a lédat 
moderna, ((Estudi General)), núm. 14 (1984 
[1985]), ps. 13-47. Aquest protoestandard 
escrit, perb, s'hauria es uerdat a finals del 
XVIII en inco orar-s'hiyes innovacions de 
la llengua par 7 ada (dialectalismes), en una 
tendencia propiciada pel que l'autor ano- 
mena l'imperatiu realista i també perla cri- 
si de l'edició en catala. 
En un treball recolzat en abundants 
fonts primaries, Joan Armangué resse- 
eix, a La Zlengua i la literatura a Sardenya 
panyol, del atriciat urba, de l'administra- 
ció civil i ecyesiastica, i fins i tot llengua li- 
terana): primer en favor de l'es añyol i 
després de l'italia La part dedicaA a la li- 
teratura ofereix una síntesi de les obres i 
illa. Rosa M. Calafat documenta a La im- 
posició de l'espanyol a lálta administracio 
pública nzallor uina. Mecanismes i estrate- 
gies de poder s. 359-85) el conflicte lin- 
guistic a la Mdorca del Set-cents. Els indi- 
cadors presos en compte, segons docu- 
ments arxivístics mallorquins de primera 
m&, són, d'una banda, les mostres de belli- 
erancia de les autoritats borbbni ues en 
favor de rextensió de respanyol, m& es e 
cialment gracies a Iludiencia i al trasfa; 
de funcionaris espanyols, perb també a tra- 
vés de l'alt clero i la milicia i de les noves 
disposicions sobre l'administració local i 
l'ensenyament; i, de l'altra, els indicis de re- 
sistencia a l'espanyolització (no s o l ~  lin- 
üística) d'institucions corn 1'Ajuntainent 
$e Palma i la Universitat. La Zlengua a 
Valkncia (ps. 387-425), d'Emili Casanova, 
compren una sinopsi de l'estat i ús social 
del catala valencia al segle XVIII, ex osa la 
visi6 sociolingüística o l'aportació afconei- 
xement del catala valencia de quatre autors 
poc coneguts o inedits (Gabriel Ferraridis, 
Joan Antoni Mayans, Teodor Tomas i Jo- 
sep Esplugues), i ofereix una succinta des- 
cripció del valencia de l'epoca, «tots els 
trets [del qual] o són 'a fets a l'entrada del 
XVIII o s'hi acaben d'aiaisonaru. Finalment, 
edita en un dels apendixs una selecció 
d'entrades del diccionari valencia-espa- 
nyol, inedit, de J.A. Mayans (1787). Quant 
a Menorca, tradicionalment s'ha vingut re- 
petint un tbpic un xic idílrlic sobre sobre el 
seu XVIII, que inclou l'estatus sociolingüís- 
tic del catala. Antoni-Joan Pons qüestiona 
a La llengua a Menorca: entre el mite i la 
realitat (ps. 469-98) que els anglesos no ha- 
v i s i n  practicat cap mena d'iinperialisme 
in uístic i demostra corn l'espanyol va ser 
la iengua que van fer servir regulannent 
arnb les autoritats locals. No menys impor- 
tant és l'estudi de la crisi de finals de segle 
quan, aman de la integració a Espan a, 
1 espanyol va anar sent introduit a l'esco P a i 
en els usos administratius i eclesiastics. 
Francesc Ferrer i Girones mostra, a Re- 
sistencia a la substitució lingüística al Prin- 
cipat ( s 427-67), corn durant el primer 
quart ;egle el catala era lenament nor- 
mal *en els Pmbits uotixans. sagrats i 
privatsu, cosa que exp?icaria els neguits go- 
vernamentals er imposar l'espanjrol. Se- 
gons l'autor, c g  entendre la ckdula de 1768 
corn un reflex de la debilitat de la política 
assimilacionista. Tres nbtules aporten no- 
vetats sobre tres personatges. Encara el 
1788 un report promogut per Francisco de 
Zamora (editat ara per primera vegada) 
documenta múltiples resistencies a l'adop- 
ció de l'espanyol corn a llengua de les esco- 
les, llevat de les religioses. Ferrer també 
aporta una nova visió que afebleix el sentit 
literal de la cone da o inió de Camp- 
many sobre el cata%: calBia tenir present 
el seu clientelisme respecte a l'estat i l'opi- 
nió ne ativa coetania sobre els vulgars en 
generaf. Finalment estableix la filiaci6 
d'Antoni F. de Tudó: significativament, 
mentre que el seu are Jacint va ser cosig- 
natari de la cedug de Carles IIY, Antoni 
Francesc va defensar aferrissadament el 
catala el 1792. Pep Vila estudia la dinamita 
francització/resistencia a La llen ua catala- 
na al Rosselló (ps  499-546). una sig- 
nificativa aportació documental, conclou, 
amb matisos, que el catala va ser la llengua 
oral de les classes mitjanes i baixes fins a 
mitjan segle XIX, amb abundoses mostres 
d'ús per part del baix clero (predicació, ca- 
tecismes, gmp neoclassic de Tuü) i de pro- 
ducció escrita privada durant el XVIII. El 
punt clau és la Revolució: el frances esde- 
vindra la llengua de la nation, de la lliber- 
tat i de la raó, i és adoptada per la burgesia 
corn a si ne de modernitat, mentre que les 
llengües $als seran signe del fanatisme, la 
Ressenyes 
ignorancia, etc. i, doncs, un enemic a batre 
(abbé Grégoire). 
Els destinataris més obvis d'a uest im 
portant recull de treballs són eisRstoria; 
dors de la llengua catalana, pero algunes 
de les propostes que conté, com per exem- 
ple les de M. Pratc o de X. Moral, esbossen 
nous horitzons que poden ser clarament 
aprofitats per professionals de dominis 
connexos. En conjunt, els treballs editats 
resenten un aplec significatiu de noves 
gipbtesis i metodes danalisi i també de 
material5 poc coneguts o inedits; d'altra 
banda, són recíprocament enriquidors, 
cosa que contribueix a augmentar-ne sen- 
siblement el valor, en posar de relleu les 
mancances en un camp determinat o altre. 
Finalment, han d'ajudar a donar nova llum 
sobre la situació lingüística i cultural pre- 
via a la Renaixenca. Les biblioteques uni- 
versitaries i els grups de recerques histbri- 
ques del penode faran bé d'adquirir aquest 
recull, mentre esperem que es repeteixin 
iniciatives com la del CoMoqui de Banyoles 
per a altres penodes, en especial dels segles 
immediatament anteriors. 


DDAA, 'La llengua catalana al segle XVIII'

http://ddd.uab.cat/pub/artpub/1995/143650/marges_a1995n54p124.pdf

DDAA, 'La llengua catalana al segle XVIII'

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Diposit Digital de Documents de la UAB

Revistes Catalanes amb Accés Obert